¡Descarga Constitucional 2 - T1 y más Ejercicios en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
TEMA1. Evolució Històrica fonament i concepte dels drets fonamentals. La distinció entre Drets humans i drets fonamentals. El reconeixement de drets es una qüestió moderna XVIII-XIX. Cada vegada s’ha anat reconeixent més drets i més persones. Venim de que la norma es el NO reconeixement de dret, que la individualitat no te un per específic, la gent s’ajunta per famílies i comunitats( focs de Catalunya). Les comunitats ignoraven a la persona com a individual. ( El dret ha progressat,EX: la dona ja no és una cosa.) Aparició dels drets. Estat absolut ( inexistència de DDHH). SXV I XVIII. Absolutisme: Legibus solutus: poder sense límits ( príncep, monarca i emperador), assegurava la unitat de ell i la continuïtat dels seus hereus. Principi de desigualtat per naturalesa, justifica el poder fins al SXVI. “ Com no podem viure tots junts en piu d’igualtat, és necessari que uns ordenin i altres obeeixin” – Leyseau, tractat d’ordre- “ La desigualtat es una característica de tot conjunt humà raonable” – Cardenal Richerleu- CONTRA LA DESIGUALTAT. Hobbes i Locke no es condició natural es artificial, poder en condició creada per l’home. El poder ha de ser justificat i explicat, la igualtat es condició natural. Locke influencies per la revolució anglesa, parlament on estan representats nobles i burgesos + monarca. Parla dels tres poders. Drets fonamentals son una expressió del 78’, el tema de dret públic s’havia mirant sempre a França i després es va mirar a Alemanya. L’evolució d’aquests estats, el estat liberal apareix després de la revolució francesa, ( abans ja hi havia hagut la Americana i la Anglesa al SXVII). Espanya tarda més en progressar, Inquisició no deixa imprimir( impremta), certs llibres, no impremta, no progrés censura, previ control a impressió.
Estat libera l ( aparició1 generació: Drets de propietat i llibertat)Hobbes, Locke, Rosseau. Hi ha llibres, la gent sap llegir, les idees van circulant gràcies ala impremta.
LOCKE Assaig sobre el govern civil ( 1690)
MONTESQUIEU De l’esperit de les lleis ( 1748) ROUSSEAU El contracte social ( 1762) Declaració de Drets:
Estat de Virginia els homes son per naturalesa igualment lliures independents i tenen certs drets innats. ( 12/VI/1776).
Independència dels EEUU 4/VII/1776 Sostenim que aquestes veritats son evidents...recerca de la felicitat.
Declaració de Drets de l’home i ciutadà 26/VII/1789. “ La llibertat consisteix en fer tot...que no vulguin per a tu”.
RECONEIXEMENT FORMAL DE DRETS I LLIBERTATS DELS CIUTADANTS.
Canvi de l’antic regim al Estat liberal a causa de la inoperància del antic regim Revolució Anglesa ( 1642-89) fins la N-Americana 1776 i França 1789.
Nou estat liberal, drets de la persona, sobirania populars, font de legislació, separació de poders.
Constitucions liberals EEUU 1787, Francesa 1789-79, Sueca 1809, Espanyola 1812.
Classe dirigent Gran burgesia.
Objectius Limitar o eliminar el poder del rei i reconeixement limitat de drets. ( 2%de sufragi).
Estat democràtic aparició de Burgesia de ciutat( Aplicació concreta2 generació: Dret de sufragi, associació i manifestació. ) Com a conseqüència de les revolucions Europees 1830-1848. Constitucions entreguerres: Alemana de Weimar de 1919, Austríaca de 1920, Espanyola de
Classe dirigent --> La classe obrera. Objectius: Generalització del sufragi universal, reconeixement de drets col·lectius de caràcter social. Estat social ( ampliació 3generació: Drets socials, dret a vaga, sindicat,cultural,educatiu,ambiental,participació,transparència..) com a conseqüència de guerres europees i revolucions de 1817 i 1920.
Hem passat del estat de dret al estat social, un reconeixement de drets diferent amb unes garanties.
TIPUS DE DRETS : Constitucions liberals( drets civils), constitucions democràtiques( drets polítics) i constitucions entre guerres( drets socials).
L'expressió de drets fonamentals es deu a l'article 1 de la Llei fonamental de Bonn de 1949. La doctrina alemana l'anomena el principi fonamental més alt de la constitució. L'expressió Dret Humans és al preàmbul de la CE.
Es regulen al títol I de la CE ( art 10-55), redacció amplia i detallada on es reconeixen totes les garanties. " tota societat que no tingui assegurada la garantia dels seus drets no té constitució - DDHiC 1789)
Els drets humans son aquell conjunt de facultats i institucions que en cada moment històric concreten les exigències de la dignitat, la llibertat i la igualtat humanes.
2. PROBLEMÀTICA I CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS DRETS FONAMENTALS EN LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA. ELS DEURES CONSTITUCIONALS.
Una cosa son els drets fonamentals i l'altre son els drets constitucionals. En la Constitució espanyola es regulen drets en diverses de les seves parts, als quals, en general podem anomenar" drets constitucionals" i coincideixen amb els drets prestacionals, obligació de l'administració.
En tot cas, la regulació de drets es concentra en el Títol Primer " Dels drets i deures fonamentals" ( Articles 10-55)
Com a reacció a la dictadura prèvia es va optar per un reconeixement ampli i detallat de drets i de les diverses garanties per a la seva protecció, copiant models diferents de protecció.
Les influències més clares són, en tot cas, de les constitucions d’Alemanya i Itàlia.
Especialment hi ha una la profunda influència alemanya en la doctrina i la jurisprudència constitucional.
Així mateix, és inqüestionable la importància de la jurisprudència del Tribuna Europeu de Drets Humans, en raó de l’obertura obligada als tractats internacionals de drets fonamentals ( art10.2) i, especialment els de l’àmbit europeu.
La regulació constitucional de drets pot dir que és asistemàtica i tancada al no permetre el reconeixement d’altes drets que els que expressament es consagren ( sense perjudici al article 10.2 a efectes d’interpretació).
La regulació és minuciosa, sens perjudici de llacunes i falta de precisió tècnica.
- En aquest sentit, no es regulen expressament els límits als drets ni en tots els casos ni amb certa coherència, ni es regula la limitació de drets de col·lectius com a funcionaris civils, militars o policials.
- (^) Tampoc es regula amb suficients certeses que fa als drets i llibertats dels estrangers, menors i discapacitats o persones jurídiques.
- Malgrat existir reserva de llei genèriques ( art.53.1 i 81) no és molt clar el paper del legisladors, estatal o si escau autonòmic, en la regulació de l’exercici ( art 53.) “ desenvolupament (art81), i “afectació” article 86 de drets.
EN EL T´TIOL PRELIMINAR NO ES REGULEN ELS DRETS FONAMENTALS.
Es regulen elements determinats per al règim de drets fonamentals, però no es regulen pròpiament drets subjectius. (art.1-9).
Aquí es conté la fórmula del “ Estat social i democràtic de Dret, que promulga com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític” ( article 1.1 2, Són valors superiors, però suposen drets subjectius emparables ( sentencia 120/1990FJ4.).
- Aquest valors a la vegada són drets.
Llibertat com a principi i com a dret, justícia com a principi i com a dret, igualtat, pluralisme polític igual.
Drets subjectius perquè es reconeixem tant com a drets i com a principis.
L’article 9.2 recull “l’obligació” per als poders públics de promoure la igualtat i la llibertat real i efectiva, i facilitar la participació, una fórmula provinent de la Constitució italiana article3,2, és la dimensió objectiva dels drets, com a mandat als poders públics de fer-los efectius ( STS 53/1985, d’11 d’abril, FJ4).
Constitueix la dimensió objectiva dels drets Aquesta dimensió objectiva es un mandat als poders públics. El poder públic ha de fer el possible perquè els ciutadans puguin gaudir d’aquest dret subjectiu ( perquè el posseeix el subjecte, ciutadà passiu) de manera real i efectiva.
DESCRIPCIÓ GENERAL DEL TÍTOL I.
- El títol I “ Dels drets i deure fonamentals” es composa de cinc capítols.
- (^) El capítol I es refereix als espanyols i als estrangers.
ARTICLE 10: mitjançant l’article 10.2 la Constitució obre la porta al Dret internacional des drets Humans, ja que tots els tractats en matèria, a mes del seu valors com a dret intern( 96.1), son referents obligats per interpretar el text constitucional mateix.
AUTO 651/ 1985, de 2 d’octubre FJ6.
“ El recurs d’empara no té per objecte la preservació de principis o de normes constitucionals, sinó la protecció dels drets constitucionals dels ciutadans, quan aquests han estat vulnerats per actes dels poders públics. Per això l’art. 53 de la CE, en establir l’elenc dels drets fonamentals susceptibles d’empara constitucional esmenta els compresos en els art. 14-29 i paràgraf 2n de l’art 30.”
Tractats de drets humans, encara que l’article 10.2 no dona rang constitucional, als tractats de drets humans, a la pràctica el contingut regulat en el tractat internacional, es converteix en certa manera en el contingut constitucionalment declarat dels drets i llibertats “ que regula la Constitució” ( sentència 36/1991, de 14 de febrer, FJ4).
Així els tractats de drets fonamentals determinen, els perfils exactes del seu contingut( sentencia 28/1991, 14 de febrer, FJ5) i constitueixen valuosos criteris hermenèutics del sentit i abast dels drets i llibertats que la CE reconeix. ( sentència 292/2000 de 30 de novembre , FJ8).
Cal tenir en compte també la interpretació dels mateixos pels òrgans autoritzats, especialment els jurisdiccionals i especialment “ la doctrina assentada pel Tribunal Europeu dels Drets Humans( sentència 361984 de 14 de març FJ3).
ELS DEURES CONSTITUCIONALS.
Raons perquè hi hagin deures: Crisi econòmica i fractura de l’Estat social, sostenibilitat ambiental, convivència pacífica en els espais públics de les societats.
Deure general de la submissió a l’ordenament jurídic art9.1 CE ( és un deure per als poders públics i envers els ciutadans).
- Els ciutadans i els poders públics estan subjectes a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic.
- Expressió clarament tributària de la teoria de la jerarquia normativa de Kelsen.
Deures específics
- Article 30.2: per llei es regularà: servei militar obligatori, objecció de consciència, exèrcit professional.
- Article 30.3 Podrà establir-se un servei civil.
- Deures tributaris: ( art31CE).
- Caràcters del sistema tributari: principi d’igualtat, i principi de progressivitat. “ paga tothom, però paga més el que més té).
DEURES PER ALS PODERS PÚBLICS.
Secció 1a Capítol II.
Deures dels poders públics ( caràcter objectiu dels drets):
- Deure de posar en llibertat o a disposició judicial a detingut en el termini màxim de 72h ( art 17.2).
- Deure d’informar a tota persona detinguda immediatament, i de manera que li sigui comprensible dels seus drets i de les raons de detenció, i no podrà ser obligada a declarar ( art17.3).
- Deure de garantir l’assistència d’advocat al detingut en les diligències policials i judicials, en la forma que la llei estableixi ( art17.3)
ALTRES DEURES:
Deures constitucional de desenvolupament mitjançant la llei.
- Deures des poders públic ( caràcter objectiu dels drets).
- (^) Capítol IV: Deure de respectar el contingut essencial de drets i llibertats del Capítol II del Títol II en la seva regulació mitjançant llei.
- Deures dels ciutadans.
- Secció 2a Capítol II: Per llei: Deures dels ciutadans en els casos de greu risc, catàstrofe o calamitat públics ( art30.4) i Deures dels cònjugues ( art32.2)
- I en general, qualsevol altre dret “ constitucional que es hi ha a la Constitució.
