Mercé Rodoreda
“La plaça del diamant”
Biografia:
Mercè Rodoreda i Gurguí va nàixer a Barcelona, a la mateixa casa del barri de Sant
Gervosi de Cassoles on viurà la seua infantessa, el 10 d’octubre de 1908. Fou filla única d’una
família catalana interessada pel món de la lectura, el teatre i la musica. L’autora tan sols aniria
dos anys a l’escola, ja que la seua família travessava problemes pecuniaris, però, no obstant això
Mercè va ser una gran lectora i escriptora autodidacta. L’avi , qui li influència en molts
aspectes, li inspirà una afecció pel seu país i la seua llengua, la qual cosa manifesta al llarg de la
seua obra. Als 20 anys es casà per conveniència, segons algunes hipòtesis, amb el seu oncle
Joan, matrimoni que va ser un fracàs enterrat en un pou de monotonia que només rebia l’evasió
mitjançant l’escriptura, així en aquesta primera època començà a col·laborar en diaris i revistes:
a més de la publicació de contes i entrevistes a escriptors coetanis. D’aquesta manera, inicià la
carrera literària.
Mercé va ser una republicana reconeguda i intensificà les seues col·laboracions al
Comissariat de Propaganda de la Generalitat Catalana. A causa del seu suport a la República, es
veurà en l’obligació de l’exili afora d’Espanya, l’any 1939. A França, primer destí a l’exili, on
rebre la influència de molts figures importants de la literatura universal; tant coetanis com no,
com: Montesquiu, Sartre, Camus, Kafka, Woolf, Hemingway. Inicià una relació amb Armand
Obiols (Joan Prats), qui feu de conseller i crític de les seues obres. A l’any 1942, detonà la
Segona Guerra Mundial, i continuarem l’exili a Ginebra -pel fet de la neutralitat suïssa- on
Obiols treballà de traductor a la UNESCO, donant-li tranquil·litat i estabilitat a Mercè per
escriure i conrear la seua intel·lectualitat.
En aquesta etapa escriu: “La plaça del diamant” (1962), considerada la novel·la més
important de la narrativa catalana, emmarcant-se com una obra de gran ressò popular i
d’elevada consideració internacional.
La mort d’Armand Obiols, en 1972, accentuà el seu sentiment de soledat, per això visità
Barcelona amb més freqüència, fent construir una torre com en la que va viure en la seua
infantessa i on passaria els seus últims dies. A aquesta ultima etapa rebria moltíssims
reconeixements per la seua carrera literària. El 13 de abril de 1983, Mercè Rodoreda, mor en
una clínica de Girona.
