



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Todo acerca de Estelles y su obra Llibre de Meravelles
Tipo: Apuntes
1 / 6
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




Aquesta pregunta ha de partir de la consideració de les dates d'escriptura de l'obra. Entenem que l’ obra d’ Estellés es vincula al període de postguerra. A) Respecte al context històric i literari propi de l'obra i a la ubicació d'aquesta en la trajectòria de l'autor o de l'autora:
1. En quin context històric i cultural se situa l'escriptura d'aquesta obra? L’ any 1939 ha estat qualificat com el grau zero de la nostra literatura. Amb tot, els prop de quaranta anys de dictadura no tingueren la mateixa duresa repressiva. Podem diferenciar tres etapes :
més genuí en què accentua la temàtica de la quotidianitat, el testimoni de la desolació i el registre col·loquial. Predomina el vers alexandrí en els llargs poemes, que combinen seqüències narratives i descriptives sota una mirada elegíaca. Augmenta la intertextualitat amb altres poetes clàssics, i les relacions interdiscursives amb la seua activitat periodística. Adopta la perspectiva i les preocupacions de poetes llatins com ara Ovidi, Horaci, Catul, Virgili i dels clàssics catalans medievals, March per tal de recrear les tensions socials i lingüístiques de la postguerra valenciana. Durant els anys 60 , Estellés només publica un poemari i escriu de manera irregular. Principalment treballa en els llibres que ja duu entre mans. El llenguatge es diversifica en noves formes, temes i influències: prosa poètica, poemes breus, epitafis, sonets. El poeta connecta amb la gran poesia del moment. A partir dels 70 , Estellés inicia en cascada la publicació de molts llibres escrits anteriorment mentre intensifica l'orientació més compromesa en la seua nova poesia i alhora comença una intensa activitat pública. Finalment als anys 80 destaquem que Estellés amplia les possibilitats expressives i fa un tempteig de diferents tipus d’escriptura poètica, des del sonet al poema en prosa o tankes. Com a trets destacats combina la llengua culta, la intertextualitat i el registre col·loquial, amb referents propers. Els 3 àmbits temàtics són: poesia quotidiana, poesia amorosa i poesia compromesa.
3. Quines característiques generals presenta la poesia en el context d' escriptura de l' obra? Estellés s’integra en l’anomenada generació poètica dels 50 , formada per autors nascuts als anys 20 que van viure una infantesa marcada per la Guerra civil i arriben a la maduresa poètica al llarg dels anys 50. La majoria han fet estudis universitaris però pel que fa a la llengua pròpia la formació és totalment autodidacta. En el context de difusió de l’existencialisme , aquest autors defugen tant l’expressió solemne i fredor formal del garcilasisme oficial , com l’esquinçament sentimental i el dramatisme. Proposen una poesia amb certes innovacions formals però també atenta als formats clàssics i de manera molt destacable incorporen al llenguatge literari elements de la varietat col·loquial i fins i tot de la vulgar. Aquests poetes no fan una alambinada elaboració de la realitat com hem trobat en els postsimbolistes, sinó que, en la línia del neorealisme, mostren aspectes costumistes que determinen l’experiència col·lectiva (en el cas d’Estellés, de la postguerra: estraperlo, relacions clandestines, prostitució, execucions sumàries, presó...). La seua reivindicació social s’expressa en la preocupació ètica i civil, més que en l’atac frontal al règim autoritari. Bons exemples d’aquesta poesia en són alguns llibres escrits a final dels 50, encara que publicats més endavant: el Llibre de meravelles d’Estellés o La fàbrica i Paraules al vent de Miquel Martí i Pol.
Els últims anys del franquisme i la transició estan dominats per joves poetes que tenen en comú el rebuig del realisme, un gran desig d'experimentar amb el llenguatge i la voluntat de reflectir en la seua obra els nous llenguatges estètics de l’etapa. Durant els anys 70 la nova poesia esdevé hermètica, amb una profunda intertextualitat i amb ressonàncies avantguardistes. És per això que els autors han rebut de vegades el nom de “formalistes”. El boom estellesià és simultani a l’eclosió de la Generació dels 70 , formada per autors com Francesc Parcerisas, Pere Gimferrer, Joan Navarro, Josep Piera, Marc Granell o Maria Mercè Marçal, autors molt atents a la rica llengua poètica de VAE. Proposen un discurs sotmès solament a la lliure voluntat de l’autor i ignoren l’imperatiu de denúncia que havia presidit la lírica de la dècada anterior. Mantenien un comportament de rebel·lia individual i generacional, sobretot a partir del simbolisme, el surrealisme i l'avantguardisme com a manera d'aconseguir una lírica moderna homologable als corrents de creació internacional. Als anys huitanta aparegueren diversos escriptors i noves estètiques, i es consolidà la tendència del decenni anterior sobre la preferència pels temes que afecten a l’individu i no tant la col·lectivitat. Els poetes elaboraren una visió de la realitat des del jo, a través de la suma de vivències personals, i conceben la poesia com a expressió de la pròpia intimitat i com a formulació d’experiències personals. La poesia d’aquesta època es denomina poesia de l’experiència. Als anys noranta , els poetes abandonen la idea d’actuar com a impulsors de la transformació social i tendeixen a l’autobiografia i a la intimitat, amb acusat escepticisme. Amb tot, prevalgué la pretensió de l’obra ben feta, amb poemes més breus i menys emfàtics, més íntims i personals. A l’actualitat la poesia es caracteritza per la dificultat per a establir tendències clarament definides. És una suma d’individualitats eclèctiques, cadascuna amb motivacions particulars. Deixa més marge a l’experimentació individual.
7. Quins autors o autores destaquen en la poesia amb posterioritat al context d'escriptura del Llibre de Meravelles****? (mínim 2 autors/es) Quines semblances, novetats o diferencies presenta l'escriptura d'aquests altres autors o autores respecte a l'autor o autora del fragment? Durant els anys setanta i huitanta la producció literària assolí un grau de normalitat plausible. Sorgí una nova generació d’escriptors que plantejà noves fórmules expressives i una revisió de la pròpia tradició literària. Així, en aquest període, hi ha un conjunt de valuosos poetes entre els quals destaca: Jaume Pérez Montaner : l’obra poètica del qual es mostra com a experiència de la realitat social, històrica i existencial. La poesia de Pérez Montaner és l'expressió d'un testimoniatge