Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Contextualitzacio de Estelles, Apuntes de Valenciano

Todo acerca de Estelles y su obra Llibre de Meravelles

Tipo: Apuntes

2022/2023

Subido el 19/09/2023

gonzalo-velilla
gonzalo-velilla 🇪🇸

4.5

(2)

14 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Pregunta 3.b La contextualització Llibre de Meravelles. Vicent Andrés Estellés
Aquesta pregunta ha de partir de la consideració de les dates d'escriptura de l'obra. Entenem que l’
obra d’ Estellés es vincula al període de postguerra.
A) Respecte al context històric i literari propi de l'obra i a la ubicació d'aquesta en la
trajectòria de l'autor o de l'autora:
1. En quin context històric i cultural se situa l'escriptura d'aquesta obra?
L’ any 1939 ha estat qualificat com el grau zero de la nostra literatura. Amb tot, els prop de quaranta
anys de dictadura no tingueren la mateixa duresa repressiva. Podem diferenciar tres etapes:
1. En un primer moment, la repressió fou molt dura. La nostra literatura va patir una doble
persecució: a més de la censura que suportaven tots els escriptors de l’Estat, hi havia l’impediment
lingüístic, en aquest règim no tenien cabuda les llengües distintes al castellà.
2. Amb la derrota del règims amics, Franco hagué de liberalitzar un poc el règim dictatorial com
una estratègia per aparençar tolerància.
3. La dècada dels seixanta és un temps de creixement econòmic. L’aparició del fenomen del
turisme va comportar l’expansió i l’enfortiment d’aquella represa cultural i literària.
La cultura promoguda pel règim franquista està marcada pel nacionalisme tradicionalista, la
unificació lingüística i l’homogeneïtzació cultural. Aquest model es materialitza en l’anomenada
poesia de certamen (Jocs Florals) i, en part, en l’anomenat «garcilacismo». Joan Fuster ha anomenat
la «generació sacrificada» els poetes nascuts durant les dues primeres dècades del segle XX. La
majoria començaren a publicar durant la República però moriren prematurament. Entre els exiliats la
poesia va ser el gènere més conreat i publicat. En contacte amb la gran poesia americana o europea
destaquen Josep Carner i Carles Riba. Alguns autors treballen en el que es coneix com a «exili
interior»: Espriu i Foix.
Ja en el primer moment de la postguerra a València destaquen l'obra i les iniciatives de Xavier Casp
i el grup vinculat a l'editorial Torre, en el deixant del post-simbolisme: Joan Valls, Jaume Bru i Vidal,
Vicent Andrés Estellés i Maria Beneyto. Al llarg dels 50 el règim permet convocar alguns certàmens
bilingües: Jocs Florals de Gandia i Premi de Poesia de la Diputació de València.
2. Situa aquesta obra en la trajectòria d’Estellés (etapes o blocs) i digues algunes
característiques de l'etapa o bloc (o diferències respecte a altres etapes o blocs).
El Llibre de Meravelles és un tríptic poètic del jo líric, el qual fa una crònica personal en l'ambient
de postguerra. La part central de l'obra fou escrita entre el 1957 i 1958. Els laterals es completaren
el 1968. Aquestes dues dècades (els 50 i 60) són els anys decisius per al poeta.
Durant els 50, l'autor comença el contacte amb Sanchis Guarner, Fuster, Espriu, Riba i Llompart.
Escriu llibres que no es publicaran fins als 70. En aquesta dècada Estellés aconsegueix l'estil propi
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Contextualitzacio de Estelles y más Apuntes en PDF de Valenciano solo en Docsity!

Aquesta pregunta ha de partir de la consideració de les dates d'escriptura de l'obra. Entenem que l’ obra d’ Estellés es vincula al període de postguerra. A) Respecte al context històric i literari propi de l'obra i a la ubicació d'aquesta en la trajectòria de l'autor o de l'autora:

1. En quin context històric i cultural se situa l'escriptura d'aquesta obra? L’ any 1939 ha estat qualificat com el grau zero de la nostra literatura. Amb tot, els prop de quaranta anys de dictadura no tingueren la mateixa duresa repressiva. Podem diferenciar tres etapes :

  1. En un primer moment , la repressió fou molt dura. La nostra literatura va patir una doble persecució: a més de la censura que suportaven tots els escriptors de l’Estat, hi havia l’impediment lingüístic, en aquest règim no tenien cabuda les llengües distintes al castellà.
  2. Amb la derrota del règims amics , Franco hagué de liberalitzar un poc el règim dictatorial com una estratègia per aparençar tolerància.
  3. La dècada dels seixanta és un temps de creixement econòmic. L’aparició del fenomen del turisme va comportar l’expansió i l’enfortiment d’aquella represa cultural i literària. La cultura promoguda pel règim franquista està marcada pel nacionalisme tradicionalista, la unificació lingüística i l’homogeneïtzació cultural. Aquest model es materialitza en l’anomenada poesia de certamen (Jocs Florals) i, en part, en l’anomenat «garcilacismo». Joan Fuster ha anomenat la «generació sacrificada» els poetes nascuts durant les dues primeres dècades del segle XX. La majoria començaren a publicar durant la República però moriren prematurament. Entre els exiliats la poesia va ser el gènere més conreat i publicat. En contacte amb la gran poesia americana o europea destaquen Josep Carner i Carles Riba. Alguns autors treballen en el que es coneix com a «exili interior»: Espriu i Foix. Ja en el primer moment de la postguerra a València destaquen l'obra i les iniciatives de Xavier Casp i el grup vinculat a l'editorial Torre, en el deixant del post-simbolisme: Joan Valls, Jaume Bru i Vidal, Vicent Andrés Estellés i Maria Beneyto. Al llarg dels 50 el règim permet convocar alguns certàmens bilingües: Jocs Florals de Gandia i Premi de Poesia de la Diputació de València. 2. Situa aquesta obra en la trajectòria d’Estellés (etapes o blocs) i digues algunes característiques de l'etapa o bloc (o diferències respecte a altres etapes o blocs). El Llibre de Meravelles és un tríptic poètic del jo líric, el qual fa una crònica personal en l'ambient de postguerra. La part central de l'obra fou escrita entre el 1957 i 1958. Els laterals es completaren el 1968. Aquestes dues dècades (els 50 i 60) són els anys decisius per al poeta. Durant els 50 , l'autor comença el contacte amb Sanchis Guarner, Fuster, Espriu, Riba i Llompart. Escriu llibres que no es publicaran fins als 70. En aquesta dècada Estellés aconsegueix l'estil propi

més genuí en què accentua la temàtica de la quotidianitat, el testimoni de la desolació i el registre col·loquial. Predomina el vers alexandrí en els llargs poemes, que combinen seqüències narratives i descriptives sota una mirada elegíaca. Augmenta la intertextualitat amb altres poetes clàssics, i les relacions interdiscursives amb la seua activitat periodística. Adopta la perspectiva i les preocupacions de poetes llatins com ara Ovidi, Horaci, Catul, Virgili i dels clàssics catalans medievals, March per tal de recrear les tensions socials i lingüístiques de la postguerra valenciana. Durant els anys 60 , Estellés només publica un poemari i escriu de manera irregular. Principalment treballa en els llibres que ja duu entre mans. El llenguatge es diversifica en noves formes, temes i influències: prosa poètica, poemes breus, epitafis, sonets. El poeta connecta amb la gran poesia del moment. A partir dels 70 , Estellés inicia en cascada la publicació de molts llibres escrits anteriorment mentre intensifica l'orientació més compromesa en la seua nova poesia i alhora comença una intensa activitat pública. Finalment als anys 80 destaquem que Estellés amplia les possibilitats expressives i fa un tempteig de diferents tipus d’escriptura poètica, des del sonet al poema en prosa o tankes. Com a trets destacats combina la llengua culta, la intertextualitat i el registre col·loquial, amb referents propers. Els 3 àmbits temàtics són: poesia quotidiana, poesia amorosa i poesia compromesa.

3. Quines característiques generals presenta la poesia en el context d' escriptura de l' obra? Estellés s’integra en l’anomenada generació poètica dels 50 , formada per autors nascuts als anys 20 que van viure una infantesa marcada per la Guerra civil i arriben a la maduresa poètica al llarg dels anys 50. La majoria han fet estudis universitaris però pel que fa a la llengua pròpia la formació és totalment autodidacta. En el context de difusió de l’existencialisme , aquest autors defugen tant l’expressió solemne i fredor formal del garcilasisme oficial , com l’esquinçament sentimental i el dramatisme. Proposen una poesia amb certes innovacions formals però també atenta als formats clàssics i de manera molt destacable incorporen al llenguatge literari elements de la varietat col·loquial i fins i tot de la vulgar. Aquests poetes no fan una alambinada elaboració de la realitat com hem trobat en els postsimbolistes, sinó que, en la línia del neorealisme, mostren aspectes costumistes que determinen l’experiència col·lectiva (en el cas d’Estellés, de la postguerra: estraperlo, relacions clandestines, prostitució, execucions sumàries, presó...). La seua reivindicació social s’expressa en la preocupació ètica i civil, més que en l’atac frontal al règim autoritari. Bons exemples d’aquesta poesia en són alguns llibres escrits a final dels 50, encara que publicats més endavant: el Llibre de meravelles d’Estellés o La fàbrica i Paraules al vent de Miquel Martí i Pol.

  1. La tradició simbolista El postsimbolisme és un corrent poètic que va sorgir entre els anys 20 i 30 i que enllaça amb l’obra d’autors del XIX i sovint amb el classicisme grecollatí. Les característiques d'aquest corrent són: S'introdueix el concepte de poesia pura, que és independent de la realitat i estèticament completa. El llenguatge hi cobra un valor absolut i presenta una intensa codificació, per la qual cosa, pot resultar obscur o de difícil interpretació. El poeta no parla d’ experiències col·lectives sinó de vivències individuals interiors i profundament subjectives. Un representant d'aquest moviment és el poeta Carles Riba , En l’àmbit valencià destaca la figura del castellonenc Bernat Artola.
  2. La poesia avantguardista , que havia sorgit la segona dècada del segle, incorpora amb la Guerra Civil la temàtica del compromís: s’afegeix la denúncia social a l’objectiu de l’avantguarda històrica d’acabar amb el circuit de l’art tal com l’havia concebut la societat burgesa amb la creació d’un llenguatge artístic radicalment nou. Hi destaquen Josep Vicenç Foix i els primers llibres del valencià Carles Salvador.
  3. El realisme social naix als anys 60 amb l’augment de les protestes i reivindicacions socials i democràtiques, amb una actitud més tolerant per part del règim i acompanyat de moviments artístics paral·lels. Determinades activitats culturals poden abandonar la clandestinitat. Els autors realistes o compromesos volen destacar la solidaritat social, cosa que els du a adequar el seu instrument d'expressió a una nova concepció de la literatura, a crear un llenguatge poètic que, en contrast amb el simbolista, ve per: a) Un jo líric identificat amb la societat, la nació i la classe b) La incorporació de materials lingüístics col·loquials i temes quotidians en consonància c) La tendència a la narrativitat d) Els temes són la denúncia d'injustícies, la demanda de llibertat, la reflexió sobre la funció del poeta i la poesia, etc. La crítica militant que acompanya el moviment realista comença a abandonar aquests pressupòsits cap a l'any 1968 per diverses raons: el canvi social tan esperat no s'havia produït i, per altra banda, apareixien veus crítiques amb el marxisme i els mateixos poetes evolucionen en comprovar el desgast de la codificació poètica realista. El realisme era definitivament superat a tot Europa. **B) Respecte al context anterior o posterior al context propi de cada obra:
  4. Com evoluciona la poesia amb posterioritat al context d'escriptura d'aquesta obra? Quines característiques presenta?**

Els últims anys del franquisme i la transició estan dominats per joves poetes que tenen en comú el rebuig del realisme, un gran desig d'experimentar amb el llenguatge i la voluntat de reflectir en la seua obra els nous llenguatges estètics de l’etapa. Durant els anys 70 la nova poesia esdevé hermètica, amb una profunda intertextualitat i amb ressonàncies avantguardistes. És per això que els autors han rebut de vegades el nom de “formalistes”. El boom estellesià és simultani a l’eclosió de la Generació dels 70 , formada per autors com Francesc Parcerisas, Pere Gimferrer, Joan Navarro, Josep Piera, Marc Granell o Maria Mercè Marçal, autors molt atents a la rica llengua poètica de VAE. Proposen un discurs sotmès solament a la lliure voluntat de l’autor i ignoren l’imperatiu de denúncia que havia presidit la lírica de la dècada anterior. Mantenien un comportament de rebel·lia individual i generacional, sobretot a partir del simbolisme, el surrealisme i l'avantguardisme com a manera d'aconseguir una lírica moderna homologable als corrents de creació internacional. Als anys huitanta aparegueren diversos escriptors i noves estètiques, i es consolidà la tendència del decenni anterior sobre la preferència pels temes que afecten a l’individu i no tant la col·lectivitat. Els poetes elaboraren una visió de la realitat des del jo, a través de la suma de vivències personals, i conceben la poesia com a expressió de la pròpia intimitat i com a formulació d’experiències personals. La poesia d’aquesta època es denomina poesia de l’experiència. Als anys noranta , els poetes abandonen la idea d’actuar com a impulsors de la transformació social i tendeixen a l’autobiografia i a la intimitat, amb acusat escepticisme. Amb tot, prevalgué la pretensió de l’obra ben feta, amb poemes més breus i menys emfàtics, més íntims i personals. A l’actualitat la poesia es caracteritza per la dificultat per a establir tendències clarament definides. És una suma d’individualitats eclèctiques, cadascuna amb motivacions particulars. Deixa més marge a l’experimentació individual.

7. Quins autors o autores destaquen en la poesia amb posterioritat al context d'escriptura del Llibre de Meravelles****? (mínim 2 autors/es) Quines semblances, novetats o diferencies presenta l'escriptura d'aquests altres autors o autores respecte a l'autor o autora del fragment? Durant els anys setanta i huitanta la producció literària assolí un grau de normalitat plausible. Sorgí una nova generació d’escriptors que plantejà noves fórmules expressives i una revisió de la pròpia tradició literària. Així, en aquest període, hi ha un conjunt de valuosos poetes entre els quals destaca: Jaume Pérez Montaner : l’obra poètica del qual es mostra com a experiència de la realitat social, històrica i existencial. La poesia de Pérez Montaner és l'expressió d'un testimoniatge