Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


control motor, Apuntes de Fisiología Animal

Asignatura: Fisiologia Animal, Profesor: , Carrera: Biologia, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

Antes del 2010

Subido el 23/04/2006

deikam
deikam 🇪🇸

3.7

(50)

10 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Control motor:
El control motor està dividit el l’organització medul·lar i el control
supramedul·lar.
Organització medul·lar:
Les fibres musculars esquelètiques van des de la medul·la espinal fins a la
zona de la fibra muscular on fan la sinapsi.
El conjunt de fibres musculars innervades per l’axó d’una neurona es diu
unitat motora.
El punt de contacte o sinapsis és la placa motora.
La unitat motora esta formada per l’axó i pel conjunt de fibres musculars.
La unitat motora és la unitat bàsica del control motor.
Hi ha diferents nivells d’integració de la informació que es rep.
A partir d’un estímul hi ha uns receptors que envien informació cap al
centre de control per mitjà d’una neurona sensorial, el centre de control
elabora una resposta que és transmesa per mitjà d’una neurona motora cap
a la zona on s’ha produït l’estímul.
El centre de control ha de rebre a la força un estímul per a poder elaborar
una resposta.
Hi ha tres nivells de control de l’activitat motora:
- Nivell medul·lar: des de les motoneurones de la medul·la espinal
s’envien senyals a les fibres musculars.
- Segon nivell: de la medul·la espinal s’envia informació al segon nivell
de control del moviment situat al cerebel, ganglis basals i tàlem.
- Tercer nivell: localitzat a les àrees motores del còrtex cerebral.
A la substància gris medul·lar trobem els cossos medul·lars d’interneurones
i de motoneurones.
Les motoneurones es troben a les astes anteriors o ventrals de la medul·la i
d’elles surten axons en forma de nervis que s’encarreguen d’estimular la
contracció muscular, és a dir, que les motoneurones són les responsables de
la contracció muscular.
La sortida a partir d’aquests nervis dóna lloc al que es denomina nervis
espinals, constituïts per axons que venen de les astes anteriors i que van cap
a les posteriors.
L’activitat de les motoneurones ve influenciada per neurones situades a
centres superiors o per altres zones de la medul·la espinal. També reben
senyals sensorials des de la musculatura, que arriben a les astes posteriors
per mitjà de fibres sensorials.
El nervi espinal té axons en branques anteriors i posteriors.
PAGE 4
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga control motor y más Apuntes en PDF de Fisiología Animal solo en Docsity!

Control motor:

El control motor està dividit el l’organització medul·lar i el control supramedul·lar.

Organització medul·lar: Les fibres musculars esquelètiques van des de la medul·la espinal fins a la zona de la fibra muscular on fan la sinapsi. El conjunt de fibres musculars innervades per l’axó d’una neurona es diu unitat motora. El punt de contacte o sinapsis és la placa motora. La unitat motora esta formada per l’axó i pel conjunt de fibres musculars. La unitat motora és la unitat bàsica del control motor. Hi ha diferents nivells d’integració de la informació que es rep. A partir d’un estímul hi ha uns receptors que envien informació cap al centre de control per mitjà d’una neurona sensorial, el centre de control elabora una resposta que és transmesa per mitjà d’una neurona motora cap a la zona on s’ha produït l’estímul. El centre de control ha de rebre a la força un estímul per a poder elaborar una resposta. Hi ha tres nivells de control de l’activitat motora:

  • Nivell medul·lar: des de les motoneurones de la medul·la espinal s’envien senyals a les fibres musculars.
  • Segon nivell: de la medul·la espinal s’envia informació al segon nivell de control del moviment situat al cerebel, ganglis basals i tàlem.
  • Tercer nivell: localitzat a les àrees motores del còrtex cerebral.

A la substància gris medul·lar trobem els cossos medul·lars d’interneurones i de motoneurones. Les motoneurones es troben a les astes anteriors o ventrals de la medul·la i d’elles surten axons en forma de nervis que s’encarreguen d’estimular la contracció muscular, és a dir, que les motoneurones són les responsables de la contracció muscular. La sortida a partir d’aquests nervis dóna lloc al que es denomina nervis espinals, constituïts per axons que venen de les astes anteriors i que van cap a les posteriors. L’activitat de les motoneurones ve influenciada per neurones situades a centres superiors o per altres zones de la medul·la espinal. També reben senyals sensorials des de la musculatura, que arriben a les astes posteriors per mitjà de fibres sensorials. El nervi espinal té axons en branques anteriors i posteriors.

Les fibres sensitives són aferents (entren a la medul·la) i les motores són deferents (surten de la medul·la). Les interneurones i les neurones de relleu connecten diverses motoneurones i diferents zones de la medul·la que reben senyals de centres superiors. L’activitat motora pot ser de dos tipus:

  • Activitat motora involuntària: són els reflexes, el mecanisme s’anomena autoreflexe. Els reflexes són involuntaris perquè el seu desenvolupament no implica participació de l’escorça. És controlat a nivell de medul·la. L’escorça inicia el moviment però ja no hi intervé més.
  • Activitat motora voluntària: pot ser de dos tipus: · Manteniment de la postura : controlat pel tronc de l’encèfal. · Moviments intencionats: controlats per l’escorça cerebral.

Les motoneurones estan situades a les astes anteriors de la medul·la i poden ser de dos tipus:

  • Alfa (α): tenen axons grans de conducció ràpida anomenats αA, innerven les fibres extrafusals de la musculatura. Aquestes són molt nombroses i fortes, així que les unitats motores de fibres extrafusals són capaces d’escurçar el muscle durant la contracció, per tant,

casi tot el moviment es deu a les unitats motores α.

  • Gamma (χ): tenen la velocitat de conducció més lenta, i innerven les fibres intrafusals. Són menys nombroses i la seva activitat provoca la contracció isomètrica del muscle.

Les interneurones estan localitzades a les astes posteriors i anteriors, són molt més nombroses que les motoneurones, s’exciten fàcilment i poden presentar activitat espontània. Tenen moltes connexions entre sí i poden innervar directament les motoneurones anteriors. Entre les interneurones de les astes anteriors hi ha unes cèl·lules especials, anomenades cèl·lules de Renshaw, que són inhibidores de les motoneurones veïnes. Això fa que quan es transmet un impuls nerviós, i x tant una motoneurona envia un senyal a una placa motora, s’inhibeixi l’activitat de les motoneurones veïnes, això ens permet que l’activitat de la motoneurona no inhibida sigui més precisa.

D’un segment a un altre de la medul·la espinal trobem el sistema propiospinal a través del qual es connecten les diferents parts de la medul·la espinal i permeten el moviment.

Els receptors detecten l’estat del muscle i envien la informació a les neurones de la medul·la espinal, poden ser de dos tipus:

  • Fusos musculars o sistema fusomuscular: el trobem al ventre del muscle, esta constituït per fibres sense actina ni miosina (no es contrauen) i permeten detectar el grau d’estirament muscular.

Te dues respostes diferenciades:

  • Resposta dinàmica: es produeix quan hi ha un canvi en la tensió.
  • Resposta estàtica: es produeix mentre es manté una tensió determinada.

Des d’aquest òrgan les senyals es transmeten per fibres grans (Ib) a la medul·la espinal, d’aquí al cerebel, escorça cerebral i a una interneurona

que sempre te com a funció inhibir a la motoneurona α que està produint la contracció muscular. La finalitat d’aquest òrgan és evitar els trencaments de les fibres musculars.