¡Descarga Corrección PAC 2 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
CAS ANTONI
Treballes com a psicòleg/psicòloga d’una important empresa de telecomunicacions. Des del departament comercial, et deriven un treballador que mostra una significativa davallada de rendiment i un augment de faltes d’assistència durant l’últim mes.
P- Bon dia, Antoni.
A- Bon dia.
P- Saps per què has vingut a parlar amb mi? Pregunta tancada (Maganto, pàg. 233)
A- Si. El meu cap m’ha dit que no treballo com abans... Jo, que porto tota la vida a aquesta empresa i ara em venen amb aquestes!
P- T’empipa que dubtin de la teva feina, després de tots els anys que portes treballant aquí. Assenyalament emocional (mòdul 2, pàg.22) (Pausa) Com et trobes últimament? Pregunta oberta (mòdul 2, pàg. 22; Maganto, pàg.
A- Cansat, molt cansat. Em costa molt fer les coses i no ho entenc, perquè vaig anar al metge i em va dir que estava bé. (Pausa) (El/la psicòleg/psicòloga respecta els silencis) Fa un temps que sento com que alguna cosa no rutlla.
P- Sents que alguna cosa no acaba de funcionar bé. Refraseig (mòdul 2, pàg.
A- Si, com si no fos jo mateix... Vaig a treballar i em costa fer les coses. Menjo i dormo bé, però ja de bon matí em llevo cansat. I només tinc ganes de dormir...
P- Fa un temps que notes que estàs cansat des de bon matí i no tens ganes de fer res, només dormir. Repetició (mòdul 2, pàg. 22) Què més et preocupa, Antoni? Pregunta oberta (mòdul 2, pàg. 22; Maganto, pàg. 235)
A- Bé... (pausa) Doncs (pausa).. (El/la psicòleg/psicòloga respecta els silencis) M’he adonat que bec més que abans. Fa un temps, només bevia de tant en tant, quan sortia amb els amics al bar. Mai havia begut sol, i menys cada dia. Ara m’he adonat que, quan arribo a casa cada tarda, em preparo un whisky...
P- Puc entendre que això també deu ser preocupant per tu. Expressa empatia (mòdul 2, pàg. 21) (pausa) Fa un temps que et notes cansat durant tot el dia i només tens ganes de dormir. T’has fet revisions mèdiques i estàs bé de salut. A més, t’has adonat que beus cada tarda quan arribes a casa, cosa que abans no feies. Resum (mòdul 2, pàg. 22). Què ha passat últimament, Antoni? Pregunta oberta (mòdul 2, pàg. 22; Maganto, pàg. 235)
A- Bé, la propera setmana seria l’aniversari de la meva dona... Fa gairebé un any que es va morir... No he dit res a ningú, no volia que sentissin pena per mi.
P- Has fet malament, Antoni. És evident que estàs deprimit i estàs utilitzant l’alcohol per oblidar-te de la situació.
1.- De quin tipus d’entrevista es tracta? Justi fi ca la teva resposta.
Entrevista motivacional. (Mòdul 2, pàgs. 20-24)
Nota: es valorarà el raonament de l’alumne/a.
2.- Indica el grau d’estructuració, emmascarament, inferència i modi fi cabilitat d’aquesta entrevista. Justi fi ca la teva resposta.
Semiestructurada, emmascarament baix, inferència baixa, resposta voluntària. (Mòdul 2, pàg. 6)
3.- Quines habilitats de comunicació del psicòleg es fan evidents en aquest fragment? Enumera-les i anota un exemple de cadascuna d’elles.
(Assenyalades al text)
4.- Consideres que hi ha algun aspecte o aspectes a millorar en la intervenció del psicòleg? Raona breument la teva resposta.
El psicòleg/psicòloga ha caigut en la trampa de Confrontació-negació, culpabilització i etiquetat:
Has fet malament, Antoni. És evident que estàs deprimit i estàs utilitzant l’alcohol per oblidar-te de la situació.
5.- Inventa un exemple de reactància psicològica que es podria produir en aquest cas.
Es valorarà l’adequació de l’exemple (Mòdul 2, pàg. 23)
Quan el pacient percep que la seva capacitat d’elecció és limitada, es tanca als arguments directes, suggeriments o ordres.
6.- Autoregistre
6a. Elabora un autoregistre per avaluar la conducta de beure.
Nota: es valoraran els aspectes següents:
- Registre de variables com: dia, hora inici - hora fi nal, lloc, acompanyat o no, n. de begudes, diversitat/uniformitat de begudes, ...
- L’autorregistre haurà de ser de fàcil administració
6b. Consideres aquesta tècnica adequada en aquest cas? Raona la
Descripció breu del procés de construcció del test
Construcció empírica (mòdul, pàg. 30). Concretament, va tenir lloc en quatre fases, cadascuna de les quals inclou anàlisis contrastats amb àmplies mostres clíniques: -Primera fase: creació d’una mesura de desmoralització. -Segona fase: anàlisi dels components principals dels ítems de les escales originals amb els de l’escala de desmoralització. -Tercera fase: elaboració d’un conjunt d’escales bàsiques. -Quarta fase: elaboració de les escales de fi nitives.
Construcció analítico- factorial (mòdul, pàg. 30) basada en les propostes de Milllon i Loevringer. A més, a cada etapa, es va procedir a analitzar la validesa: -Validesa de contingut -Validesa de constructe -Validesa interna -Validesa externa
b) Quin dels dos instruments consideres més adequat pel cas Antoni? Justi fi ca la teva resposta.
El instrument més adequat seria el MMPI-RF perquè avalua diversos aspectes de la personalitat i no únicament trastorns de la personalitat com el IA-TP. En aquest cas , no hi ha indicis d’un possible trastorn de la personalitat, per la qual cosa el instrument més adequat seria el MMPI-RF (avaluació de diverses àrees de personalitat i també de possible psicopatologia).
8.- MMPI-RF: cas Helena
Treballes en un centre on es duen a terme programes de quali fi cació professional per nois i noies que no han pogut fi nalitzar la ESO. T’arriba la demanda d’un tutor del mòdul d’administració en relació a l’Helena, una alumna de 18 anys que fa dos mesos que ha arribat al centre. El tutor comenta que es tracta d’una noia amb di fi cultats d’aprenentatge, elevada desmotivació i en permanent con fl icte amb els companys de l’aula. Aquests con fl ictes han arribat a baralles i agressions físiques a la sortida del centre.
Per altra banda, segons informa la família, l’Helena es troba malament des de fa mesos. Manifesta tenir dolors que els han portat a Urgències en múltiples ocasions. Els metges comenten que la noia està bé de salut i no entenen la causa del dolor que a fi rma tenir Helena.
Després de dur una primera entrevista breu a la noia, decideixes administrar el MMPI-RF.
A)Indica quines escales presenten puntuacions signi fi catives
Les puntuacions significatives estan assenyalades en color groc:
ESCALAS PUNTUACIÓN T VALI DEZ ? Interrogante 55 VRIN-R Incons.resp.var. 72 TRIN-R Incons.resp.verdad. 65
F-r Infrecuencia 75 Fp-r Psicopat.Infrecuente 75 Fs Quejas somáticas infrec. 79 FBS-r Validez de los síntomas 90
L-r Virtudes inusuales 40 K-r Validez del ajuste 55
DIM GLOB EID Alterac.emoc.o internaliz. 67 THD Alt.pensamiento 75 BXD Alt.comport.o external. 85
CLÍNI CAS REES TRUC TURA DAS
RC-d Desmoralización 70 RC1 Quejas somáticas 90 RC2 Escasez emoc.positivas 60 RC3 Desconfianza 35 RC4 Conducta antisocial 75 RC6 Ideas persecutorias 35 RC7 Emoc.negativas disfunc. 85 RC8 Experiencias anormales 75 RC9 Activación hipomaniaca 25
SOM ÁTIC./ COGN IT.
MLS Malestar general 75 GIC Quejas gastrointestinales 90 HPC Quejas dolor de cabeza 25 NUC Quejas neurológicas 30 COG Quejas cognitivas 80
PROB LEMA S ESPE CIF: Inter naliz ación
SUI Ideación suïcida 25 HLP Indefensión/Desesper. 20 SFD Inseguridad 80 NFC Ineficacia 35 STW Estrés/Preocupaciones 35 AXY Ansiedad 30 ANP Propensión a la ira 90 BRF Miedos incapacitantes 55
exageració de símptomes i presència de símptomes cognitius i/o somàtics poc creïbles.
Helena manifesta malestar emocional; concretament, tristesa i insatisfacció, emocions negatives, sentir-se inútil i amb poca con fi ança en si mateixa.
Per altra banda, les seves respostes indiquen una conducta signi fi cativament externalitzada i alterada, amb un historial de conductes con fl ictives a l’escola que segurament continuen en el present. Actualment sembla actuar de manera impulsiva i presentar dificultats de control de la ira.
Un altre aspecte a destacar és la presència d’alteracions i distorsions en el pensament, amb percepcions inusuals que caldria indagar en profunditat.
Així mateix, indica tenir mala salut i sentir-se dèbil i cansada. Manifesta queixes somàtiques (especialment gastrointestinals) i un patró difús de queixes cognitives que inclou problemes de memòria di fi cultats de concentració, limitacions intel·lectuals i confusió.
En els aspectes interpersonals, indica que les relacions familiars són con fl ictives i no es sent recolzada per cap membre de la seva família.
En l’àrea d’interessos, no hi ha cap puntuació destacable o, en altres paraules, no manifesta interès de naturalesa estètica, literària, mecànica o física.
En definitiva, els resultats de l’Helena indiquen una sèrie de di fi cultats a nivell cognitiu, emocional i relacional que demanden tractament. Es recomana una avaluació en profunditat centrada en les àrees mencionades, especialment les alteracions de pensament, dificultats d’autocontrol i queixes somàtiques. Per altra banda, els resultats indiquen una possible presència de dificultats d’atenció, concentració i/o intel·lectuals que caldria confirmar amb altres instruments.
Relació de puntuacions signi fi catives
1.- Escales de validesa
- VRIN-R: hi ha indicis en la inconsistència de les respostes variables, la qual cosa suposa que la interpretació de les escales de validesa i sustantives s’ha de realitzar amb certa precaució (possibles dificultats atencionals, lectores, cognitives o errors en l’anotació de les respostes).
- Fp-r: possible exageració de símptomes, la qual pot indicar psicopatologia greu i/o respostes inconsistents.
- FBS-r: combinació inusual de respostes associades a la presentació de símptomes somàtics o cognitius no creïbles, la qual cosa demostra respostes inconsistents, problemes mèdics (significatius o múltiples) o exageració de queixes somàtiques o cognitives.
2.- Dimensions globals:
- EID: nivell significatiu de malestar emocional. Les manifestacions específiques de les alteracions emocionals o internalitzades es posen de
manifest amb puntuacions significatives a les escales RC-d, RC7, SFD i ANP. Per tant, s’hauria de valorar la presència de trastorns internalitzants.
- THD: nivell significatiu d’alteracions del pensament. Les manifestacions específiques de les alteracions del pensament es posen de manifest amb puntuacions significatives a les escales RC8 i PSYC-R.
- BXD: presència de pensaments notablement descontrolats i impulsius. Les manifestacions específiques es posen de manifest amb puntuacions significatives a les escales RC4, RC9, JCP, SUB, AGG, ACT i DISC-r.
3.- Escales clíniques reestructurades
- RC-d: manifesta que es sent trista i infeliç, sent insatisfacció amb les circumstàncies actuals de la seva vida.
- RC1: queixes somàtiques.
- RC3: possiblement massa confiada.
- RC4: presenta un historial de conducta antisocial significativa.
- RC7: manifesta experimentar emocions negatives que inclouen ansietat, ira i por.
- RC8: pensaments i percepcions inusuals.
- RC9: activació i implicació amb l’entorn inferior a la mitjana.
4.- Problemes especí fi cs: escales somàtiques i cognitives
- MSL: afirma tenir mala salut i sentir-se dèbil i cansada.
- GIC: informa d’un gran nombre de queixes gastrointestinals.
- COG: informa d’un patró difús de queixes cognitives que inclou problemes de memòria dificultats de concentració, limitacions intel·lectuals i confusió.
5.- Problemes especí fi cs: internalització
- SFD: informa sentir-se inútil i sense confiança en si mateixa.
- ANP: informa tenir problemes de gestió amb la ira.
6.- Problemes especí fi cs: externalització
- JCP: historial de conductes conflictives a l’escola.
- SUB: informa abús de substàncies en el passat i en el present.
- AGG: informa ser propensa a l’agressivitat física i a perdre el control.
- ACT: informa tenir episodis de marcada activació i energia, canvis d’estat d’ànim incontrolats i falta de son.
7.- Problemes especí fi cs: escales interpersonals
- FML: relacions familiars conflictives i manca de recolzament familiar.
8.- Escales d’interessos No hi ha puntuacions significatives.
9.- Personalitat psicopatològica
- (^) PSYC-r: experiències relacionades amb distorsions i alteracions del pensament.
- (^) DISC-r: manifestacions de conducta incontrolada.
9.- Característiques de les tècniques
