¡Descarga Corrección PAC 4 y más Apuntes en PDF de Farmacología solo en Docsity!
FFAARRMMAACCOOLLOOGGIIAA II EENNDDOOCCRRIINNOOLLOOGGIIAA DDEELL
CCOOMMPPOORRTTAAMMEENNTT
PSICOFARMACOLOGIA DELS TRASTORNS
DE L’ESTAT D’ÀNIM I DELS TRASTORNS
D’ANSIETAT
MòMòdduullss
5 i 5 i 6 6
Correcció – PAC
Data de lliurament: 29 de novembre de 2011
Enunciats
Part 1.- Qüestions test. Heu de respondre en el quadre resum (no es valoraran aquelles respostes que no estiguin en aquest quadre).
Pregunta Resposta Pregunta Resposta Pregunta Resposta 1 C 6 A 11 B 2 A 7 B 12 D 3 C 8 D 13 C 4 D 9 D 14 D 5 C 10 B 15 B
Part 2.- Contesta de forma BREU però RAONADA els següents enunciats:
En un treball realitzat amb ratolins amb una mutació en el gen del transportador de GABA apareixen els gràfics adjunts. A partir d’aquests gràfics, 1.- Descriu les proves utilitzades en aquest experiment i la seva utilitat 2.- En l’experiment s’utilitzen diferents fàrmacs. Fes un esquema indicant a quin grup pertanyen i el seu mecanisme d’acció. 3.- Alguns dels fàrmacs utilitzats a l’experiment són emprats fonamentalment en el tractament de la depressió, mentre que els altres ho són fonamentalment en el tractament de l’ansietat. a. Quin neurotransmissor es veu afectat tant pels tractaments antidepressius com pels tractaments de l’ansietat utilitzats en aquest experiment? b. A partir del resultats que mostren els diferents experiment, a quines conclusions podríem arribar? c. Quin paper tindria aquest neurotransmissor en la fisiopatologia dels dos trastorns? d. Quin receptor per aquest neurotransmissor tindria un paper especialment rellevant en la resposta terapèutica? Perquè?
Figura 1. (a) Prova de natació forçada; ( b) Prova de suspensió de la cua; Figura 2. Prova del laberint elevat. Per ambdues figures: (+/+) animal sense la mutació; (+/-) animal heterozigot; (-/-) animal homozigot amb la mutació; (#) diferencia estadísticament significativa en comparacions realitzades versus l’animal sense la mutació tractat amb salí; (*) diferencia estadísticament significativa en comparacions realitzades versus el mateix genotip tractat amb salí.
1.- D’acord amb les gràfiques mostrades en aquest experiment podem veure que s’han utilitzat tres proves animals: (1)Prova de natació forçada; (2) Prova de suspensió per la cua; i (3) Prova del laberint elevat. Les dues primeres proves són àmpliament utilitzades com a models animals de depressió. De fet la prova de suspensió per la cua pot ser considerada una variant per a ratolins de la prova de la natació forçada. En el cas de la prova de natació forçada o de Porsolt es situa a l'animal (rata o ratolí) dins d'un tanc amb aigua i mesurar el temps que l'animal fa cada una de les conductes següents: (i) Fugida : l'animal fa intents d'escapar del tanc, movent vigorosament les quatre extremitats. El temps de fugida es concentra en els primers moments de l'exposició al tanc; (ii) Immobilitat : l'animal roman immòbil, flotant sobre la superfície de l'aigua, fent moviments només per a mantenir-se a la superfície; (iii) Natació suau : l'animal es mou nedant suaument pel tanc. S'ha interpretat aquesta prova com un model per a avaluar si els animals tendeixen a adoptar estratègies d'afrontament actives o passives davant de situacions sense escapatòria. L'administració aguda o de poques dosis de fàrmacs antidepressius augmenten la latència d'aparició de la conducta d'immobilitat i disminueixen el temps d'immobilitat, i també pot augmentar el temps de fugida o el de natació suau. En el cas de la prova de suspensió per la cua els ratolins són suspesos per la cua i es comptabilitza el temps d'immobilitat, així com la latència en l'aparició d'aquesta. Aquestes dues proves poden donar lloc a falsos positius, fet aquest que faria necessària l’aplicació paral·lela de proves d’activitat motriu per descartar aquests falsos positius. D’altra banda, el laberint elevat en creu (EPM) és una proba utilitzada habitualment com a model d’ansietat basat en l’aversió que mostren els rosegadors (rates i ratolins) als espais oberts en base a que determinades característiques pròpies d’aquesta prova (braços obert i elevats ) generen un estat d’ansietat en animals i, per tant, l’animal tendeix a evitar-los. En l’avaluació farmacològica per fàrmacs amb possibles efectes ansiolítics utilitzant aquesta prova, els paràmetres habitualment utilitzats per a detectar efectes ansiolítics són l’augment del temps i d’entrades en braços oberts. El nombre d’entrades a braços tancats així com el nombre d’entrades en ambdós braços són mesures utilitzades per valorar l’efecte sobre l’activitat general i, per tant, útil per discriminar l’especificitat dels efectes ansiolítics dels fàrmacs que s’avaluen.
2.- Els medicaments que surten a les gràfiques són: Amitriptilina, Imipramina, Fluoxetina, Diazepam, Buspirona i Tiagabina. Els tres primers serien fàrmacs antidepressius. D’aquests, els dos primers pertanyen al grup d’antidepressius tricíclics, que inhibiran la recaptació tant de la serotonina com de la noradrenalina, i en menor proporció de la dopamina. Pel que fa referència a la fluoxetina, aquest seria un inhibidor selectiu de la recaptació de la serotonina. L’efecte d’aquests fàrmacs és incrementar els nivells de les monoamines en l’espai sinàptic. Pel que fa als altres tres medicaments, són fàrmacs utilitzats en els tractaments dels trastorns d’ansietat. El diazepam és una benzodiazepina que actua facilitant la transmissió GABAèrgica mitjançant una acció sinèrgica post-sinàptica sobre el receptor GABA (^) A , i en concret a través d’una modulació al·lostèrica a través de la seva unió al receptor benzodiazepínic. La buspirona pertany a la família de les azaspirodecanodiones que són agonistes parcials dels receptors 5-HT1A. La tiagabina és una substància que s’ha utilitzat com a antiepilèptic. El seu mecanisme d’acció és inhibir la recaptació del GABA per part del transportador de GABA anomenat GAT-
3.- (a) La serotonina. Els tres antidepressius utilitzats actuen inhibint la recaptació de la serotonina, la fluoxetina de manera selectiva, i la imipramina i l’amitriptilina inhibeixen també la recaptació d’altres monoamines. Entre les substàncies utilitzades a l’experiment tenim el diazepam i la tiagabina que actuarien sobre mecanismes GABAèrgics i la buspirona que ho faria sobre la serotonina. (b) El primer que es pot deduir dels diferents resultats que es mostren graficats en l’enunciat de la pregunta és que els animals que no tenen transportador pel GABA, GAT (-/-), semblen mostrar menors nivells tant de depressió com d’ansietat. A més a més, sembla que aquest animals també mostrarien certa insensibilitat als efectes antidepressius d’alguns del fàrmacs avaluats (p.e., fluoxetina, amitriptalina), o als efectes ansiolítics (p.e., buspirona, diazepam i tiagabina). En el cas de la tiagabina, que aquesta no mostri efectes en animals (-/-) no seria gens sorprenent, ja que aquest fàrmac actua precisament sobre aquest tipus de transportadors. No obstant, en la resta del compostos examinats, probablement aquesta aparent insensibilitat vindria donada per un possible efecte d’emmascarament deguts als baixos nivells ‘basals’ de depressió y ansietat dels animals (-/-). Per tant, sembla que la falta o la hipofuncionalitat de transportadors pel GABA comportaria una potenciació del sistema GABAèrgic (manifestat per uns menors nivells d’ansietat en el EPM). D’igual manera, i tenint en compte que la interacció entre els sistemes GABèrgic i sertonèrgic és molt complex, aquesta hiperfuncionalitat GABAèrgica deguda a la manca de transportadors GAT, resultaria de forma indirecta també en una potenciació del sistema serotonèrgic similar a la que causen els inhibidors de la recaptació de la serotonina com la fluoxetina (tal i com es manifesta en els resultats de la proba de suspensió per la cua i de natació forçada). (c) En el cas de la depressió s’ha postulat l’existència de baixos nivells de monoamines, entre les que es trobaria la serotonina. L’acció dels antidepressius consistiria en revertir aquesta situació. En el cas de l’ansietat s’ha suggerit l’existència d’una relació funcional entre el sistema de neurotransmissió serotoninèrgic i l’ansietat. En concret s’ha postulat accions serotoninèrgiques en amígdala, hipocamp i escorça, entre d’altres estructures, relacionades amb l’ansietat. (d) El receptor 5-HT1A. En el cas dels inhibidors de la recaptació s’ha postulat que la seva administració crònica produiria una dessensibilització d’aquest receptor. Donat que aquest receptor el trobem com autoreceptor, la dessensibilització donaria lloc a que es produís un increment en la síntesi i secreció de serotonina, i per tant un increment dels nivells de serotonina a l’espai sinàptic. En el cas de l’ansietat, s’ha postulat que l’expressió dels receptors 5-HT1A a l’hipocamp i a l’escorça tindrien un paper ansiolític. L’acció de la buspirona buscaria estimular aquest receptor per tal d’obtenir l’efecte ansiolític.
