¡Descarga CRITERIOS MATES 2021 y más Exámenes selectividad en PDF de Matemáticas Orientadas a las Enseñanzas Académica solo en Docsity!
Criteris generals d'avaluació
— Coneixement global de la matèria i capacitat de síntesi.
— Capacitat analítica i no merament descriptiva. Així, per exemple, en les preguntes de qüestions polítiques es valorarà de forma especialment positiva la capacitat d’indicar els trets fonamentals de cada programa polític, constitució, etc. (divisió de poders, programa econòmic....). — Els comentaris de text poden ser resolts de diverses maneres, totes igualment vàlides; l’alumne pot optar per respondre les preguntes plantejades conjuntament o per separat, però també aplicar alguna de les metodologies habituals per a comentaris (per exemple: enquadrament, anàlisi, comentari-conclusió), etc. És convenient, en tot cas, combinar la resposta explícita o implícita a les qüestions plantejades amb alguna mena de referència (preferentment citacions i explicacions) al document. Es valorarà de manera molt positiva la capacitat per analitzar amb sentit rigorós i crític el material objecte d’anàlisi. — Cal analitzar les causes i conseqüències de les qüestions tractades. — Capacitat de contextualització: indicació de la cronologia i l’espai, personatges més transcendents i altres aspectes que tinguin relació amb la pregunta o el text. — Ús de vocabulari específic, correcte i rigorós, com també definició clara dels conceptes. — Claredat expositiva i absència de contradiccions. — Capacitat de concreció. — Al marge de les preguntes específiques relatives a les Balears, es valorarà sempre de forma especialment positiva la incorporació de referències a la història de les Illes Balears, com també la capacitat de relacionar el tema o fenomen tractat amb la situació europea. — La presentació i l’ortografia es tindran en consideració. En els casos més greus poden suposar una penalització de fins al 10 per cent de la nota final. — De manera orientativa, l’espai assignat a cada part de l’examen és el següent: per al tema: una cara i mitja de full. Per al comentari: una cara i mitja de full. Per a les qüestions de resposta breu: una cara de full (mitja cara per a cada qüestió). — En el cas de les qüestions breus (tercera part) cal tenir molt en compte que es demana als avaluats que proporcionin una simple definició breu dels aspectes plantejats i que l’espai de referència és de mig full. En conseqüència, es recomana particular flexibilitat, perquè hi pot haver fórmules diverses per condensar satisfactòriament la informació en l’espai proposat.
Criteris específics per a aquest model d’examen:
OPCIÓ A
PRIMERA PART (3,5 punts). Desenvolupa un (i només un ) dels temes següents:
1r. El Sexenni Democràtic (1868-1874): concepte, característiques i etapes: la Revolució de 1868 i el govern provisional (1868-70), la monarquia d’Amadeu de Savoia (1871-73) i la Primera República (1873-74).
Per assolir la màxima puntuació en aquesta pregunta cal:
— Definir breument el Sexenni Democràtic o Revolucionari com a període històric
comprès entre 1868 i 1874 en què es va intentar dur a terme un aprofundiment, en sentit democràtic, de la revolució liberal espanyola, al·ludint a les dificultats que n'impediren la consolidació.
— Esmentar les causes de la Revolució de 1868, explicar el seu triomf i al·ludir a
l’actuació del govern provisional entre 1868 i 1870 (en particular, Constitució de 1869 i reformes econòmiques).
— Definir la monarquia d’Amadeu de Savoia i explicar les raons del seu fracàs
(inestabilitat per la manca de suport i múltiples oposicions).
— Caracteritzar breument la Primera República i assenyalar les causes del seu
fracàs, posant l’accent en les diferències internes del republicanisme sobre l’estructura de l’Estat i les múltiples oposicions.
Es recomana tenir en compte el singular esforç de síntesi que implica aquest tema, per la qual cosa es pot obtenir igualment la màxima puntuació si l’alumne ha estat capaç de caracteritzar encertadament el conjunt del període, esmentar-ne les grans etapes i desenvolupar-ne dues de manera particularment eficaç.
2n. La Guerra Civil: concepte. Evolució política a la zona republicana i a la zona «nacional» o franquista. Les actituds socials i la violència política.
Per assolir la màxima puntuació en aquesta pregunta cal: — Definir correctament la Guerra Civil; per exemple, indicant que fou un conflicte bèl·lic desenvolupat entre 1936 i 1939, identificar els bàndols enfrontats, la causa immediata de l’inici de la contesa i esmentar que la victòria del bàndol «nacional» donà pas a l’establiment de la dictadura franquista. — Caracteritzar l’evolució política a la zona republicana destacant el conflicte entre guerra i revolució i les tres fases essencials: governs de Giral, Largo Caballero i Negrín. — Caracteritzar l’evolució política a la zona «nacional» o franquista destacant el seu caràcter dictatorial i el procés de concentració de poder en mans del general Franco mitjançant episodis com la conformació de la Junta de Defensa Nacional, l’elecció de Franco com a cap polític i militar, el Decret d’unificació entre falangistes i carlins i la formació del primer govern a Burgos. — Caracteritzar els suports socials amb què comptà cada bàndol. — Assenyalar els trets essencials de la repressió política practicada en cada zona.
TERCERA PART (3 punts). Respon dues (i només dues ) de les quatre qüestions següents: 1a. Quines grans zones culturals hi havia a la península Ibèrica en produir-se la conquesta romana i com era la seva organització política i econòmica? Esmenta algun aspecte relacionat amb les Balears anteriors a la conquesta romana o com es va produir aquesta conquesta. Per assolir la màxima puntuació en aquesta pregunta cal: — Caracteritzar les zones culturals cèltica i ibèrica des dels punts de vista polític i econòmic. — Esmentar algun aspecte relacionat amb les Balears (en conjunt o relatiu a una illa en concret) anteriors a la conquesta romana o com es va produir aquesta conquesta. 2a. Què foren la guerra de Successió i els decrets de Nova Planta? Assenyala’n algun aspecte relacionat amb les Balears. Per assolir la màxima puntuació en aquesta pregunta cal:
— Definir correctament la guerra de Successió identificant els bàndols en conflicte, els seus suports i el desenllaç. — Al·ludir als continguts essencials dels decrets de Nova Planta assenyalant quins territoris afectaren. — Assenyalar algun aspecte relacionat amb les Balears, tant en conjunt com en alguna illa en particular; per exemple, sobre l’impacte de la guerra, el decret de Nova Planta al·lusiu al Regne de Mallorca o la presència britànica a Menorca.
3a. Què era l’Associació Internacional de Treballadors, com es va introduir a Espanya i quina presència hi va tenir fins a 1874? Per assolir la màxima puntuació en aquesta pregunta cal: — Definir correctament l’Associació Internacional de Treballadors. — Explicar com es va introduir a Espanya. — Esmentar algun aspecte rellevant entorn de la seva presència a Espanya fins a 1874.
4a. Explica el concepte de Dictadura de Primo de Rivera i descriu breument les seves dues grans etapes. Per assolir la màxima puntuació en aquesta pregunta cal: — Definir correctament la Dictadura de Primo de Rivera. — Distingir entre les etapes del directori militar i el directori civil. — Caracteritzar breument aquests dos períodes.
OPCIÓ B
PRIMERA PART (3,5 punts). Desenvolupa un (i només un ) dels temes següents:
1r. El regnat de Ferran VII (1814-33): concepte i etapes: restauració de l’absolutisme (1814-20), Trienni Liberal (1820-23) i Dècada Ominosa o Dècada Absolutista (1823-33).
Per assolir la màxima puntuació en aquesta pregunta cal: — Definir el regnat de Ferran VII com un període històric comprès entre 1814 i 1833 i indicar-ne el seu caràcter de reacció absolutista després de l’experiència liberal durant la guerra del Francès. — Assenyalar alguns trets destacats del període de restauració absolutista 1814-20, com ara la repressió contra els liberals i els afrancesats, el restabliment de l’Antic Règim i els problemes polítics i econòmics. — Assenyalar les principals actuacions dels governs del Trienni Liberal i els problemes als quals varen haver de fer front, destacant l’oposició exercida pel rei mateix, la noblesa i l’Església catòlica i la reinstauració de l’absolutisme amb la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís. — Assenyalar els trets essencials de la Dècada Ominosa destacant la restauració de l’absolutisme, la repressió exercida contra els liberals, les mesures reformistes i la qüestió successòria.
2n. El règim franquista: concepte i característiques. Suports i actituds socials. Les «famílies» del règim.
Per assolir la màxima puntuació en aquesta pregunta cal: — Definir breument el franquisme com a règim polític dictatorial establert entre 1939 i 1975 arran del resultat de la Guerra Civil, destacant qüestions com les causes de la seva durada, el caràcter repressiu o la seva adaptació a les diferents conjuntures. — Identificar algunes de les principals característiques de la dictadura franquista, com ara la concentració de poder en mans de Franco, el totalitarisme d’arrel feixista (partit únic, rebuig a les llibertats democràtiques, etc.) i el centralisme. — Assenyalar el suport al franquisme per part de l’Església catòlica, de l’exèrcit i de les classes benestants. — Referir-se a l’existència de tendències diferents («famílies») dins el règim i identificar-ne alguna. Encara que no es demanen ni cal desenvolupar les diverses etapes del franquisme, es pot valorar igualment de manera positiva la pregunta si l’alumne ha fet una explicació cronològica del període apuntant d’una manera o d'una altra la major part d’aquestes qüestions.
TERCERA PART (3 punts). Respon dues (i només dues ) de les quatre qüestions següents: 1a. Defineix breument Al-Andalus, esmenta les etapes de la seva evolució política i assenyala alguns exemples dels canvis econòmics, socials i culturals introduïts pels musulmans a la península Ibèrica i a les illes Balears.
Per assolir la màxima puntuació en aquesta pregunta cal:
— Definir Al-Andalus com el nom que els musulmans donaren a la península Ibèrica i/o l’etapa en què aquesta civilització fou present al territori peninsular i les illes Balears (segles VIII-XV). — Esmentar les grans etapes de la seva evolució política. — Posar alguns exemples del seu impacte econòmic, social i cultural a la Península i a les illes Balears.
2a. Defineix el concepte d’«unió dinàstica» aplicat a Castella i Aragó en temps dels Reis Catòlics i descriu breument les característiques del nou Estat que es formà durant aquest regnat.
Per assolir la màxima puntuació en aquesta pregunta cal: — Definir correctament el concepte d’«unió dinàstica» aplicat a Castella i Aragó en temps dels Reis Catòlics destacant que cada regne va mantenir les seves pròpies lleis i institucions. — Descriure breument les característiques del nou Estat que es formà durant aquest regnat, posant l’accent en l’enfortiment del poder reial i esmentant algunes de les principals institucions de la monarquia. 3a. Què va ser la guerra del Francès (o guerra de la Independència)? Explica’n algun aspecte relacionat amb les Balears.
Per assolir la màxima puntuació en aquesta pregunta cal: — Definir adequadament la guerra del Francès situant-la cronològicament i al·ludint a les dimensions política i militar. — Explicar correctament algun aspecte relacionat amb les Balears en conjunt o amb alguna de les illes en concret. 4a. Elabora un esquema amb les grans etapes dins l’evolució econòmica d’Espanya durant la dictadura franquista, tot esmentant algun aspecte relatiu a les Illes Balears.
Per assolir la màxima puntuació en aquesta pregunta cal: — Elaborar correctament un esquema amb les grans etapes dins l’evolució econòmica d’Espanya durant la dictadura franquista. Es valorarà, en particular, la distinció adequada entre l’etapa autàrquica i l’època del «desenvolupisme», amb una caracterització adient d’aquestes fases, i la incorporació de referències a esdeveniments clau com, per exemple, la reorientació econòmica de 1951, el Pla d’estabilització de 1959 o l’impacte de la crisi del petroli de 1973.
— Esmentar algun aspecte relacionat amb les Balears en conjunt o amb alguna de les illes en concret.
