PSICOPATOLOGIA
QUADERN DE PRÀCTIQUES
Amparo Belloch, Rosa M. Baños i Conxa Perpiñá
2011
Material traduït per el Servei de Política Lingüística de la Universitat de València. Setembre 2014
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Orientación Universidad
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Busca documentos
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Busca tu universidad
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Video Cursos
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Quiz
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pregúntale a la comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
¡Nuestros e-books salva-estudiantes!
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
cuaderno de prácticas, Ejercicios de Psicopatología
Asignatura: pSICOPATOLOGIA, Profesor: Marian Perez, Carrera: Psicologia, Universidad: UV
Tipo: Ejercicios
2015/2016
1 / 36
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Documentos relacionados
Vista previa parcial del texto
¡Descarga cuaderno de prácticas y más Ejercicios en PDF de Psicopatología solo en Docsity!
PSICOPATOLOGIA
QUADERN DE PRÀCTIQUES
Amparo Belloch , Rosa M. Baños i Conxa Perpiñá
Material traduït per el Servei de Política Lingüística de la Universitat de València. Setembre 2014
ÍNDEX
- Presentació Pàg.
- L'exploració psicopatològica i el psicopatograma
- Psicopatologies de l'atenció.
- Psicopatologies de la imaginació i la percepció
- Psicopatologies de la memòria
- Psicopatologies del pensament
- Psicopatologies de la identitat i la consciència de si mateix
- Psicopatologies dels afectes i les emocions
- Psicopatologies del comportament i la psicomotricitat
- Psicopatogrames: casos complets
L'EXPLORACIÓ PSICOPATOLÒGICA I EL
PSICOPATOGRAMA
L'exploració psicopatològica és una part fonamental del procés d'avaluació que es duu a
terme en psicologia clínica i en psiquiatria. El seu objectiu fonamental és poder fer el
“retrat” de l'estat mental que presenta una persona en un moment determinat. Es tracta,
doncs, d'una exploració transversal i no retrospectiva, encara que de vegades pot ser
necessari considerar si els problemes actuals s'han presentat també en altres moments
o períodes anteriors de la història vital.
Aquesta exploració es realitza en contacte directe amb la persona objecte d'avaluació
mitjançant un procés d'entrevista en el qual s'examinen els possibles problemes que
puga presentar en cadascun dels processos, activitats i/o funcions mentals, així com en
el comportament motor, l’aparença, l’estat emocional, el llenguatge gestual i en tots
aquells aspectes que resulten determinants perquè l'avaluador puga identificar
anomalies clínicament significatives en cadascun d'aquests àmbits, o al contrari,
l'absència de tals anomalies. Per tant, no hem de confondre el psicopatograma o examen
de l'estat mental amb la proposta diagnòstica segons els manuals o criteris a l'ús, encara
que un correcte psicopatograma és imprescindible per a proposar un diagnòstic
(categorial) final.
D'altra banda, per fer un psicopatograma cal tenir en compte no solament la presència
de signes i símptomes que indiquen problemes o anomalies clínicament significatives en
si mateixos, o aïllats els uns dels altres, sinó a més les probables o possibles relacions
entre ells de manera que es puga realment arribar a perfilar una articulació global de la
psicopatologia de l'individu que s’avalua. Per a això és necessari tenir així mateix en
consideració un altres aspectes tals com el context sociocultural de l'individu que
s’avalua, l’edat, el gènere, les capacitats expressives, d'introspecció, d'anàlisi, etc., així
com la possible relació que s'estableix entre aquests aspectes i els diversos signes i
símptomes observats. Per tant: cal no centrar-se només en els símptomes, sinó en la
posició de cada símptoma en relació amb tota la informació disponible.
En paraules de Kurt Schneider: "La experiencia enseña que construir un diagnóstico
psiquiátrico a partir de hallazgos psicopatológicos, presenta a menudo dificultades muy
grandes. Y es que en este caso no se trata de sumar y combinar síntomas que pueden ser
aprehendidos y mostrados objetivamente, como en el caso del diagnóstico somático, sino
de dar un dictamen sobre declaraciones hechas por el sujeto investigado, de usar como
criterio de valoración el modo de portarse y de comportarse del sujeto examinado y las
impresiones recibidas por el examinador (...). A menudo lo que pasa es que el diagnóstico
clínico, por las razones que sean, va por delante, y posteriormente se valoran los síntomas
en el sentido de aquel diagnóstico previo (...). De hecho, el camino correcto va en sentido
contrario: primero vienen el aprehender y el nombrar sin prejuicios clínicos los síntomas y
solo después viene el deducir de ellos el diagnóstico .”
Sovint els termes “psicopatograma” i “examen de l'estat mental” s'utilitzen de forma
intercanviable. En realitat, tots dos apel·len al mateix objectiu (anàlisi “ací i ara” o
transversal de la simptomatologia psicopatològica d'una persona), però provenen de
tradicions o models diferents. El terme “psicopatograma”, més utilitzat en la clínica
psicològica i en la tradició psiquiàtrica d'origen germànic, es refereix als termes greco-
llatins “pathos” (sofriment) i “graphos” (gràfic, escrit), mentre que el d’“estat mental”,
més típic de la tradició psiquiàtrica nord-americana, es remet a una analogia de
l'examen de l'estat físic.
Hi ha diversos formats de psicopatograma, però la majoria inclou la revisió dels aspectes
següents:
Aparença, comportament durant l'entrevista i consciència de malaltia Consciència, alerta, orientació, atenció. Memòria Percepció i imatges mentals Forma del pensament, el llenguatge i la parla. Contingut del pensament: creences anòmales. Consciència de si mateix, identitat. Expressió afectiva i emocional Activitat motora i conducta intencional Funcions fisiològiques Intel·ligència, capacitat intel·lectual, aptituds. Àrea social i relacions interpersonals Reacció de l'examinador
Finalment, cal tenir en compte que no sempre totes les alteracions s'han enquadrat
sempre en els mateixos processos i/o funcions, i a més els aspectes diferencials de cada
procés i funció i els seus elements constituents no sempre han estat els mateixos. En
part, això és conseqüència dels avanços que hi ha hagut en la comprensió i l'anàlisi de les
psicopatologies i de la disciplina en la qual se sustenten, la psicologia. Però, en part,
també perquè la realitat de la ment humana i les seues múltiples facetes d'activitat, així
com l'experiència subjectiva i els comportaments no són “fragmentables” i aïllables amb
facilitat. És a dir, que una mateixa psicopatologia o un mateix símptoma poden ser
conseqüència del funcionament anòmal de més d'un procés o funció, i alhora tots els
PSICOPATOLOGIAS DE L'ATENCIÓ
I. L'ENFOCAMENT CLÀSSIC: ALTERACIONS QUANTITATIVES I
QUALITATIVES DE LA CONSCIÈNCIA
CAS 1
L'actitud d'Ana quan va ingressar era de sorpresa i estranyesa, semblava no entendre on estava, preguntava constantment si era de dia o de nit, … … quan se li preguntava alguna cosa es quedava mirant fixament l'interlocutor però la seua mirada era com la de qui no veu o no comprèn el que té davant, i tot seguit es posava a mirar-se atentament les mans, les ungles, girant-les a poc a poc davant la cara, com abstreta en la contemplació. Al cap d'una estona demanava que li repetiren les preguntes, però llavors no era capaç d'exposar amb claredat el que li passava, no semblava poder sintetitzar la seua experiència d'una manera clara i coherent…
CAS 2
Quan va ingressar a l'hospital, la pacient tenia els llavis secs i partits, i era evident que havia pres pocs líquids. Al principi no feia res per comunicar-se i no responia les preguntes que li formulaven. Quan li demanaven dades sobre ella i sobre la seua família només responia: “No sé”. Semblava no saber qui era, ni on estava, ni quin dia era, i també semblava estar desorientada per a fets recents i passats. Quan no podia contestar alguna de les preguntes deia: “Alguna cosa se'm va descompondre al cap. No recorde res. No puc dir-li què va passar. Hi ha alguna cosa que funciona malament al meu cap. No puc recordar. No puc dir-li què va passar”. De vegades caminava fent voltes amb inquietud, però la major part del temps estava asseguda i immòbil. La seua expressió facial era d'infelicitat i de tant en tant emetia petites frases de queixa. De tant en tant es retorçava les mans, es tirava dels dits, es mirava les ungles i s’arrugava la roba.
II. L'ENFOCAMENT COGNITIU: ALTERACIONS I ANOMALIES EN LES
FUNCIONS PRÒPIES DE L'ATENCIÓ
CAS 3.
Estava tan nerviosa abans de l'examen, que quan la professora va dir “giren el paper i comencen a escriure”, em vaig quedar bloquejada … no sabia per on començar, si per girar el paper o per escriure!… em va durar uns segons però em va semblar una eternitat… em vaig angoixar moltíssim i ja no vaig aconseguir concentrar-me prou durant tot el temps que va durar l'examen…
CAS 4.
Era un matí assolellat d'hivern. El mar estava en calma. Em vaig tombar al sol a la coberta del vaixell, amb els ulls tancats. No dormia, no pensava en res: simplement estava ací. De sobte, una ona va saltar per la broda i em vaig xopar. Em vaig adonar llavors que estava molt lluny de la vora. Vaig mirar el rellotge: havien passat dues hores. No era capaç de recordar res del que havia fet en aquest temps.
CAS 5.
Vaig posar el pastís en el forn i, mentre esperava, em vaig posar a llegir una novel·la. Al cap d’una estona vaig sentir la meua germana, que em cridava. La cuina estava plena de fum i no me n'havia assabentat. El pastís es va cremar, clar.
CAS 6.
Treballe en uns grans magatzems. Si un client em demana alguna cosa, la que siga, no tinc problemes per atendre’l, assabentar-me del que diu… però si quan l’estic atenent s'acosta algú i em pregunta alguna cosa, ja no sé què fer… és com si em perdera… no sé on mirar, a qui atendre… tot es fa confús… fins i tot sembla com si la música de fons de sobte estigués a tot volum…..
CAS 7.
Estava baixant les escales del metro i pensant si arribaria a temps a classe. De sobte es va sentir una cridòria i gent que pujava les escales corrent i cridant. Em vaig quedar com clavat enmig de l'escala, no podia moure'm… solament veia el fum, … ho veia tot com a través d'un tub… la resta, el que hi havia al voltant, fins i tot la gent, tot estava borrós...
CAS 8.
La pacient no deixava de mirar en totes direccions, estava en un estat d'alerta constant, qualsevol petit soroll l'espantava i es comportava com si estiguera morta de por:
PSICOPATOLOGIES DE LA IMAGINACIÓ I LA
PERCEPCIÓ
CAS 10
“Vaig haver de marxar de la festa perquè vaig començar a sentir-me fatal: em veia les mans i els peus com si de sobte s'hagueren convertit en les d'un gegant, eren enormes”
CAS 11
Lluís era molt poregós. Una nit va haver d'acudir a un mas apartat del poble, perquè un dels seus germans que hi vivia es va posar malalt. No hi havia caminat encara ni dos quilòmetres quan va tornar precipitadament i va denunciar a la Guàrdia Civil que havia vist quatre homes corpulents agotzonats que es van alçar quan ell s'apropava i que l’havien perseguit per atrapar-lo. Els agents el van acompanyar fins al lloc i els presumptes “homes corpulents” no eren sinó arbustos. En cerciorar-se del seu error, Lluís se’n va sorprendre molt, ja que estava segur d'haver-los vist el cap i els braços perfectament. En fugir, estava pràcticament segur que el perseguien corrent, perquè fins i tot escoltava el soroll dels passos dels perseguidors, i confonia el rumor del vent quan movia la mala herba amb passos d’humans.
CAS 12
“Fins els objectes més insignificants, com a burilles de cigarrets, llumins cremats al cendrer, els trossos de teules amuntegats a l'edifici en construcció que es veia des de la finestra, les taques de tinta en l'escriptori, les fileres monòtones dels llibres…. tot s'il·luminava al mateix temps en una brillantor de colorits que és difícil de descriure.... Fins i tot les ombres al sostre de l'habitació i les parets o les ombres pàl·lides que reflectien en terra els mobles tenien un to de color fi, tendre, que donava un encant llegendari a tota l'habitació…”
CAS 13
Al jardí, una petita cadernera refilava suaument sobre una branca. El pacient es queixava de no poder descansar perquè el so de la cadernera li resultava insuportable per l'enorme terrabastall que feia la cadernera refilant...
CAS 14
Aquesta plasticitat de la fantasia m'intrigava sovint quan era un xiquet. Hi ha una cosa que recorde especialment. Per la finestra de l'habitació, a casa dels pares, em quedava mirant un poc vella. En alguns llocs de la façana la pintura estava molt
ennegrida, però en uns altres s'agrupava en una espècie de masses multiformes que suggerien els antics colors. Quan mirava a través de la finestra la paret d'aquesta casa, aconseguia reconèixer en els contorns de la pintura “escrostonada” que hi havia quedat, alguns rostres que arribaven a tenir, a mesura que m’hi fixava més, una expressió molt clara... Quan volia cridar l'atenció dels altres sobre aquests rostres que veia, els altres deien que els podien veure... però jo els veia amb tota claredat. Uns anys després, quan vaig tornar a la meua casa, ja no vaig poder tornar a trobar aquests rostres.
CAS 15.
Els rajos del Sol empal·lideixen davant de mi quan, en girar-me cap a ells, els mire fixament. Puc mirar tranquil·lament el Sol i amb prou feines m'enlluerna, mentre que els dies en què estic sa, com li passaria a qualsevol persona, no em seria possible mirar el Sol ni un minut.
CAS 16.
Des que vaig tenir la lesió al cap experimente temporalment una extraordinària agudització de l'oïda, i això en intervals de quatre-vuit setmanes, no mai de dia, sinó a la nit, al llit. La transició és sorprenent i sobtada. Rumors, que gairebé no se senten en estat normal, ressonen davant de mi amb sonoritat absoluta, terriblement clara. Tracte de quedar-me absolutament immòbil, perquè fins i tot el soroll del llit i del coixí em causen un malestar extraordinari. El rellotge a la tauleta de nit sembla convertir-se en el rellotge de la torre; el soroll habitual dels cotxes i els trens que passen i que habitualment no em molesten, arriben fins als meus sentits com una allau fragorosa. Banyat de suor, procure quedar-me absolutament quiet i rígid, per comprovar després, de sobte, que tot ha tornat a l'estat normal, sense cap transició. Aquest fenomen dura uns cinc minuts, però que em semblen infinitament llargs.
CAS 17.
De vegades, quan estic estressat, les olors són més intenses de l'habitual. Comence a sentir olors suaus, que em recorden etapes felices de la meua vida, de la meua infància. Altres vegades, són olors desagradables que em posen trista, i llavors comence a plorar. No puc fer res perquè passen ni per deixar de recordar les coses i els sentiments que els acompanyen.
CAS 18.
Les fulles dels arbres són d'un verd diferent i a més estan envoltades com en boirina perquè es veuen borroses. També totes les persones són més grosses i n’hi ha que tenen un braç o una cama més grossa que l'altra.
CAS 19.
CAS 23.
Estava assegut parlant amb Maria i de sobte va començar a fer-se petitona, cada vegada més petitona, i després gran, gran ... i després una altra vegada petitona.
CAS 24.
“De vegades, quan engegue la tele, sent la veu del meu oncle Antoni, el que es va morir a la mina, que em diu “baixa-la, baixa-la, està molt alta”. Altres vegades, a la meitat d’una pel·lícula em diu “anem a caçar”.
CAS 25.
Quan em dispose a eixir al carrer se'm posa davant i m'insulta. Em diu coses com “on vas amb aquesta pinta fastigosa, mala peça?” Altres vegades em diu “sembles un home normal, però tu saps el que ets, per això les dones et fugen, perquè no se’n fien..”. És un tipus alt, ros, que parla amb un accent rar: no sé si és alemany, o basc, o què, però d'ací segur que no és…
CAS 26.
Es pujava a la taula de la cuina i començava a cridar morta de por: deia que un dels avions que acabava d’envolar-se vindria cap a la nostra casa i s'hi stavellaria. Deia que ho veia i ho escoltava amb tota claredat i que també sentia el pilot que deia: “anem a per ella, aquesta boja, tirem-li l'avió damunt i veureu com calla…”
CAS 27.
Les dues primeres nits estava molt agitada i van haver de lligar-la al llit amb benes perquè no parava de cridar i de dir que li llevaren les cuques fastigoses que tenia per tot el cos i que li eixien de les orelles i del nas.
CAS 28.
Durant el dia, ho porte bastant bé. Però quan comença a enfosquir, em vénen a la ment de nou totes les sensacions horribles d'aquell dia: l'olor a brut, a suor… el sabor fastigós del semen en la boca… les seues mans agarrant-me el coll… i llavors ve el pitjor: veig la seua cara tan clarament com el veig a vostè ara, el sent cridar-me “puta, puta”…
CAS 29.
Molts matins em desperte convençut que acaba de sonar el despertador. Després comprove que no ha sonat.
CAS 30.
A mitjanit vaig despertar de sobte. Vaig sentir que m'abraçava una figura femenina i em cobria la cara amb la cabellera. Ràpid, ràpid, va cridar, vostè ha de morir! Després va desaparèixer tot. Em vaig despertar totalment desorientat, sense saber què havia passat.
CAS 31.
De vegades, a les nits, quan no puc dormir-me perquè he tingut un dia molt dur o estic molt cansat per alguna cosa, o trist, em ve al cap la imatge de la xiqueta de L'exorcista quan gira el cap, i em pose molt nerviós perquè sé que ja se'm quedarà ací, com fixada, gairebé tota la nit.
CAS 32.
Marta va sentir a la nit com de sobte li arrencaven un floc de cabell del clatell. En el mateix moment va veure breument eixir de la foscor una flamarada, que va desaparèixer de seguida. Es va despertar en l'acte i no va ser capaç de veure res del que li havia passat, tot havia desaparegut. Va tenir idèntiques sensacions altres dues vegades a la clínica, a la nit, però en aquestes ocasions les sensacions van ser als òrgans sexuals. Breument i ràpidament va sentir moviments com en el contacte sexual. Quan va obrir els ulls, no hi havia ningú.
CAS 33
De vegades, quan em puja molt la febre o em fa molt de mal el cap tanque els ulls i veig llumenetes.
CAS 34
Quan me’n vaig a dormir i passe per davant del bany veig el meu marit, que va morir fa ja sis mesos, rentant-se les dents. No m'espanta. En realitat, gairebé em tranquil·litza veure-l, com sempre, com tota la vida... sent la seua companyia…
CAS 35
Mentre el terapeuta li parlava, va veure sobtadament el diable parat darrere d’ell. Va ser una visió tan clara i vívida que va poder descriure’l amb tot detall. Quan el terapeuta va intentar fer-li raonar, va respondre que tenia el do de veure a través del clatell el que estava darrere d'ell. Quan li va dir que eren “imaginacions”, va protestar vehementment dient que no es tractava d'imaginacions, sinó d'una veritable aptitud excepcional per a veure aquest tipus de coses.
CAS 36
Vaig a menjar i se'm posa el filet de carn a la boca... No el veig, però és així, perquè sent el contacte del filet, encara que estiga al plat... És que es posa en contacte amb la meua boca sense que isca del plat…
CAS 42
Estava al costat de la rentadora per fer la bugada i en engegar-la vaig notar que em parlava l'aparell. Al costat del seu soroll eixien veus insultants o que m'amonestaven i em donaven consells i recomanacions. En parar la rentadora, immediatament vaig deixar de sentir aquestes paraules. Vaig tornar a engegar-la i al moment va començar una altra vegada l'aparell a parlar. Em vaig espantar molt. No vaig voler rentar més aquell dia. Al matí següent vaig provar de nou i, una altra vegada, en començar el soroll, van venir les converses. Llavors vaig preferir rentar a mà, lluny de l'aparell. Però en obrir les aixetes del safareig, en el soroll de l'aigua van tornar a aparèixer també les veus: eren també forts i d'home. Al final, bastava que moguera algun moble perquè aquestes espantoses paraules aparegueren. Per això, espantadíssima i desconcertada no vaig voler fer res, perquè en el silenci no s'escoltaven. El que no m'explique és que la meua família diga que no sent aquestes veus. Són prou fortes perquè les senta qualsevol.
CAS 43
Alma W. ha vingut a Espanya a rodar una pel·lícula. Visitant Granada, de sobte s'adona que des de les terrasses dels edificis propers a l'hotel ressonen uns altaveus a la màxima potència. Quan es pregunta què deu ser això, sent que els altaveus diuen “es pregunta què deu ser això”. S'espanta moltíssim. Com poden coincidir amb el seu pensament? Encara no ha eixit de la seua sorpresa quan els altaveus anuncien: “Està espantada.” Com és possible que el que diuen coincidisca amb el que pense? A dretcient vol pensar en alguna cosa per veure si la repeteixen. A l'instant sent: “Vaig a pensar en alguna cosa a veure si els altaveus la repeteixen”. Pensa telefonar al seu marit, que està a la planta baixa de l'hotel, i les veus dieun: “Vaig a telefonar al meu marit”. Mentre l’avisa per telèfon les veus dels micròfons repeteixen la seua conversa. Quan arriba el seu marit i intenta acariciar-la per donar-li tranquil·litat, els micròfons repeteixen els seus pensaments, fins i tot els més íntims.
CAS 44
Jo estic com farcit de cucs llargs, com a macarrons, que de vegades m’ixen del nas. Li’ls ensenyaré a vostè (és cec i fa gestos d'extreure acuradament tals cucs de les orelles i del nas) ... Mire com es mouen, són blancs i tenen com pelets pel llom”. Ens demana que li expliquem que com, sent cec, l'única cosa que puga veure són els cucs.
CAS 45
El meu pensament sonava encara que jo no volguera i els altres em contestaven al que jo pensava. Jo no havia de parlar, eixien les paraules del pensament. Vaig dir: “Sóc de l'ETA”, no és que ho diguera, és que ho vaig pensar, i llavors em van contestar: “Per què dius que ets de l'ETA si no n’ets?”, i jo llavors els vaig respondre: “No sóc de l'ETA, és que ho vaig pensar”.
CAS 46
Aquella menjar era una truita, tenia un sabor molt rar, i quan me la vaig menar vaig notar que em feia cremors a l'estómac i me produïa dolor als budells i se'm va descompondre la panxa... A mi em van drogar o el que fóra... Llavors van començar les coses rares i les enrampades al mateix melic i ací (s'assenyala els genitals). Són com corrents febles.
una mica de cada any. Després vaig anar a l'institut, em vaig traure el permís de conduir i vaig començar a treballar en una tenda d'ultramarins. Vaig recordar fins a aquest moment, una mica abans de començar el meu primer any d'universitat, és a dir, fa no res. Aquestes coses i algunes altres em van passar pel cap a gran velocitat. Possiblement no va durar més d'una dècima de segon. Ací va acabar tot i em vaig quedar mirant el cotxe. Vaig pensar que estava mort, que era un àngel. Em vaig pessigar per saber si estava viu, si era un fantasma o quina cosa era. El vehicle estava destrossat, però jo no em vaig fer cap dany. D'alguna manera havia saltat pel parabrisa. Quan em vaig calmar vaig pensar que era estrany que tot això m’haguera passat pel cap en aquells moments crítics. Ara podia recordar-les i descriure-les una a una, però tardaria com a mínim quinze minuts. Tot havia passat de seguida, en menys d'un segon. Va ser sorprenent.
CAS 50
La pacient tenia un perfecte rendiment de la memòria, però es queixava d'experimentar en el curs de certes converses "com un vel" que sobtadament li impossibilitava recordar alguns fets que li semblaven trivials. La veritat és que tals fets sempre es relacionaven amb viatges, amb els seus afectes amb altres persones i amb la seua família. Finalment es va descobrir que un germà seu va morir en accident d'aviació. Quan li van donar a la família la notícia de la defunció, en va quedar tan sorpresa que ni tan sols va poder plorar. La mare la va acusar de mancar de sentiments i de no estimar el seu germà davant de tots els altres. A partir de llavors, oblidava tot el que es relacionava amb els seus sentiments, amb viatges o amb la seua família. Els seus problemes de memòria arribaven fins a tal punt que no podia recordar el nom del seu nuvi o el dels seus germans. Estudiar geografia li resultava impossible, perquè l'associava a viatges, i aquest terme amb el d’aviació. No obstant això, en tots els altres sectors del seu món personal, la falta de memòria no es manifestava, ja que no li provocaven cap tensió.
CAS 51
Un jove de 22 anys es va danyar el lòbul frontal en un accident de moto. Va estar inconscient durant una hora i mitja. Quan va tornar en si, semblava adonar-se del que passava al seu al voltant i contestava les preguntes correctament. No obstant això, quan es va avaluar l'amnèsia una setmana després, es va observar que l'A. retrògrada era momentània, però només podia recordar un incident que va passar durant els dos primers dies després de l'accident. Tenia una vívida impressió de la cara de la mare mirant-lo i preguntant-li què és el que havia passat amb la seua roba. Això va ser corroborat com una memòria aïllada que va ocórrer en les primeres 24 hores posttraumàtiques. La memòria normal contínua va aparèixer 48 hores després.
CAS 52
Em vaig despertar al llit de l'hospital i vaig veure el pare parlant amb un metge (no en recorde ara el nom). El metge em va fer moltes preguntes. Jo em recordava de qui era, sabia on estava, com es deia el pare, etc., però no sabia com havia arribat allí ni per què. El meu cap era un buit total. En canvi, recordava que el dia anterior havia menjat paella (encara que després em van dir que això havia estat feia una setmana, el mateix dia que vaig tenir l'accident). Jo no ho dubte, però per a mi aquesta setmana no existeix
CAS 53
Em vaig despertar en un llit d'hospital i vaig veure un senyor que plorava (va dir que era el pare). També hi havia una persona amb una bata blanca que em va dir que era el meu metge. Ve cada dia a veure'm i és molt amable, però no aconseguisc recordar com es diu i això que li ho pregunte cada vegada. Un altre dia (no recorde quan) un xic (el meu germà, va dir) em va portar un MAC portàtil. Té uns programes nous que no conec i em costa molt aprendre'ls. Cada vegada que l’engegue és com si fóra la primera vegada, encara que al final aconseguisc aclarir-me bastant bé.
CAS 54
De sobte, vaig oblidar com em deia. No vaig poder completar les dades del passaport i vaig marxar. En arribar a casa, me’n vaig recordar i em vaig posar a plorar.
CAS 55
Jo sé que no viu ningú més que jo ací i ningú té clau de la meua casa. Així que no entenc per què al meu armari hi ha roba de la meua talla que no recorde haver comprat i que, a més, no em posaria mai perquè és horrorosa… Semblaria una qualsevol. També hi ha coses rares al bany que no sé d’on han eixit. De tota manera, és com si tot em sonara per algun motiu, però no recorde que no res d'això siga meu.
CASOS 56
Com em dic? No entenc la pregunta. Podria dir-me qui és aquesta senyora? Diu que és la meua esposa, però jo no la conec de res. De vegades, quan s'està rentant les dents, es posa a cridar horroritzat. Diu que hi ha algú davant (al mirall) que fa els seus mateixos moviments.
CASOS 57
És una cosa redoneta i llarga, que acaba en una punta i que si la poses sobre un altre objecte hi pots fer ratlles, lletres i coses així. No sé com es diu. És agradable, sona bé, m'agrada escoltar-la, però no recorde com es diu la persona que canta, i tampoc no recorde la cançó.