Cursus Honorum Senatorial, Apuntes de Epigrafía

¡Descarga Cursus Honorum Senatorial y más Apuntes en PDF de Epigrafía solo en Docsity!

El cursus honorum senatorial

Epigrafia i Numismàtica. 2022 - 2023.

Les magistratures romanes.

• Teòricament el 509 a.C. s’expulsa al rei Tarquini el Superb i es funda la república. Es crea el Senat (assamblea de l’aristocràcia). Es substueix el rei per dos cònsols.
• El cònsols detentaven tot el poder, com el rei. Però progressivament cedeixen poders a diverses magistratures ordinàries: consolat (509 a.C.), questura (447 a.C.), censura (443 a.C.), pretura urbana (367 a.C.), pretura peregrina (242 a.C.), edilitat (365 a.C.). La dictadura es crea com a magistratura extraordinària (500 a.C.).
• El Senat decreta mesures per a evitar abusos en l’exercici de les magistratures: - electes. Escollides pels comitia centuriata (cònsols, pretors i censors) i pels comicia tribunicia (edils i qüestors). - col·legiades. Formades per dos o més membres. Tots podien vetar una decissió dels seus col·legues ( intercessio ). - temporals: 1 any (excepte dictadura i censura, 5 anys i mig). - responsables. Acabat el període d’exercici dela magistratura, la persona responia judicialment si havia comés algun acte contrari a la llei.

El cursus honorum senatorial (s. I- III d.C.)

• Cursus = carrera; honorum = dels honors. Les magistratures

no tenien un sou, es considerava un honor treballar pel bé

comú. És una carrera, una competició entre membres del

mateix estament (senatorial, equestre, municipal).

• A partir d’August els senadors havien de disposar d’un cens

d’un milió de sestercis. Aproximadament 600 famílies.

• “Clarissimus, - a, um” = molt brillant. Defineix als senadors.
  • CV = Clarissimus Vir.
  • CF = Clarissima Femina
  • CP = Clarissimus Puer.
  • CP (reflexada) = Clarissima Puella.

Cursus honorum senatorial (s. I-III d.C.)

• Abans de començar magistratures amb edat legal (30 anys).

a)Vigintivirat (20 membres):

• decemviri stlitibus iudicandis (procesos judicials

d’herències i tuteles).

• tresviri capitales (assistents del pretor en causes

capitals).

• tresviri monetales (director de la seca de Roma).
• quattorviri viarum curandarum (assistents dels

edils en la cura dels carrers de Roma).

b) seviri equitum romanorum (6; encarregats d’organitzar una

processó de joves cavallers romans).

c) tribunat militar ( tribunus militaris ). Sense funcions

específiques, el legat ( legatus ) de la legió les hi donava segons

les seves qualitats.

Quaestor

• Funcions econòmiques:
  • recaptar impostos.
  • cobrar multes i gestionar lloguer de propietats estatals.
  • gestionar finances de l’exèrcit.
  • custodiar tresor ( aerarium Saturni ) en el Temple de Saturn. Només durant la República.
  • custodiar arxiu de l’Estat.
  • custodiar ensenyes militars.
• Alt Imperi:
  • 2 quaestores augusti: destinats al palau imperial, llegeixen al Senat la relatio del princeps.
  • 4 quaestores consulum : 2 per cònsol.
  • 4 quaestores urbani : arxius (Roma).
  • 2 questores aerarii (només amb Claudi, 44-56 d.C.).
  • 10 o 11 quaestores pro praetore (Q PR PR): supervisen finances de les províncies senatorials.

Aedil

• Hi ha aediles curulis (República, organitzen celebracions), aediles plebis (subalterns del tribunus plebis ) i aediles ceriales/cereales (Cèsar, 44 a.C. per ocupar-se de la cura annonae de Roma capital = abastiment en gra).
• Funcions disminuïdes durant Alt Imperi:
  • supervisar el comerç (República), aquesta funció passa al praefectus annonae.
  • neteja dels carrers i espais públics (República), aquesta funció passa al praefectus urbis.
• Al “escaló” dels edils, també hi ha el Tribunat de la plebs. Entren en funcions el 10 de desembre. Poders molt disminuïts per la assumpció de la potestat tribunícia de l’emperador (desde 23 a.C.) i per la inexistència d’assanblees ciutadanes ( comitia ). És una magistratura buida de contingut (Tac. Agricola , 6, 3). Desapareix completament ca. 250-260 d.C.

Funcions pretories

• Legatus legionis (LEG LEG): 3 anys.
• Curator civitatis en una colonia de ciutadans romans. Hi és enviat per emperador per resoldre un problema concret.
• Praefectus frumenti dandi ex senatus consulto (PRAEF F D EX S C): distribució de gra al poble de Roma.
• Praefectus aerarii Saturni : gestiona el tresor civil.
• Praefectus aerarii militaris : gestiona el tresor militar.
• Praefectus alimentorum : dirigeix fundacions per a alimentar infants pobres.
• Legatus pro praetore provinciae … (LEG PR PR PROV …): legat d’un proconsol, subaltern d’un governador d’una provincia senatorial.
• Proconsul : governador d’una província senatorial.
• Legatus Augusti pro praetore (LEG AUG PR PR): governador d’una província imperial. El títol s’explica pel fet que l’emperador és tècnicament el governador ( imperium proconsulare ) de totes les províncies imperials i delega en un legat.

Consul suffectus

• Consules suffecti o designati (COS DES).
• Durada de 2 a 4 mesos.
• Quan un consul moria en l’exercici del seu càrrec, el Senat escollia un substitut. Després evoluciona com un premi a la fidelitat cap a l’emp. Funcions consolars a) A Roma:
  • curator aedium sacrarum et operum publicorum : edificis sacres i edificis públics.
  • curator alvei et riparum Tiberis : té cura de netejar la riva del riu Tíber (navegable).
  • curator aquarum : cura dels aqüeductes de Roma = abastiment d’aigua. b) Fora de Roma:
  • governador d’una província important.
  • governador d’una de les províncies més importants ( Asia , Africa ).

CIL, X, 5182 ( Casinum = Casino, Italia). C(aio) Ummidio C(ai) f(ilio) Ter(etina) Durmio / Quadrato co(n)s(uli) XVvir(o) s(acris) f(aciundis) / leg(ato) Ti(beri) Caesaris Aug(usti) prov(inciae) Lusit(aniae) / leg(ato) divi Claudi in Illyrico eiusd(em) et / Neronis Caesaris Aug(usti) in Syria proco(n)s(uli) / provinc(iae) Cypri q(uaestori) divi Aug(usti) et Ti(beri) Caesaris / Aug(usti) aed(ili) cur(uli) pr(aetor) aer(arii) Xvir(o) stlit(ibus) iud(icandis) curat(ori) / tabular(um) publicar(um) praef(ecto) frum(enti) dandi ex s(enatus) c(onsulto) Cursus honorum (ordre mixte): (…)

• q(uaestori) divi Aug(usti) et Ti(beri) Caesaris / Aug(usti: 14 d.C.
• aed(ili) cur(uli): 16/17 d.C.
• pr(aetor) aer(arii): 18 d.C.
  • proco(n)s(uli) / provinc(iae) Cypri: 37 d.C.
• consul [suffecte]: 40 d.C.
• leg(ato) divi Claudi eiusd(em) et / Neronis Caesaris Aug(usti) in Syria: 51- 60 (mort de Ummidio).

CIL 5, 5667 (Cantu (Como), Italia) C(aio) Plini[o L(uci) f(ilio)] Ouf(entina) Caec[ilio] Secundo [c]o(n)s(uli) augur(i) cur(atori) alv(ei) Tib(eris) e[t ri]p(arum) et cloac(arum) urb(is) p[raef(ecto) a]er(arii) Sat(urni) praef(ecto) aer(arii) mil[it(aris)] q(uaestori) Imp(eratoris) sevir(o) eq(uitum) R(omanorum) tr(ibuno) m[i]l(itum) leg(ionis) III Gall(icae) Xviro stl(itibus) iud(icandis) fl(amini) divi T(iti) Aug(usti) Vercellens(es)

- Cursus honorum (orde mixte) : Flamen divi augusti : 81 d.C.; consul sufecte: 100 d.C. Falta càrrec de governador de Bitinia et Pontus (sota Trajà, 98-117 d.C.). Plini mor 112 d.C. a Bitinia. Vercellae = Vercelli, Piemont (Itàlia).

CIL 3, 1457 ( Sarmizegetusa , Dacia = Sarmizegetusa, Romania).

M(arco) Cl(audio) Ti(beri) filio Quirin(a) Frontoni co(n)s(uli) leg(ato) Aug(usti) pr(o) pr(aetore) trium Dac(iarum) et Moes(iae) sup(erioris) comiti divi Veri Aug(usti) donat(o) donis milit(aribus) bello Armen(iaco) et Parth(ico) ab Imp(eratore) Antonin(o) Aug(usto) et a divo Vero Augus(to) coron(a) mural(i) item vallar(i) item classic(a) item aurea item hast(is) puris IIII item vexill(is) curator(i) oper(um) locorumq(ue) public(orum) leg(ato) leg(ionis) I Min(erviae) leg(ato) leg(ionis) XI Cl(audiae) praetori aedili curuli ab actis senatus quaestori urbano decemviro stlitibus iudicandis col(onia) Ulp(ia) Traian(a) Aug(usta) Dac(ica) Sarmiz(egetusa) patrono fortissim(o) duci amplissim(o) praesidi Datació: 168-170 d.C. Quan era governador ( praeses ) de la Dàcia.