David Hume John Locke | Apuntes de Historia de la Filosofía

DAVID HUME

TEORIA DE CONEIXEMENTS:

Anàlisi de continguts mentals (què coneixem?)

David Hume, davant la crisi del segle XVII, vol afirmar els fonaments del coneixement humà. És

per això que es planteja investigar el coneixement a partir d’analitzar l’ésser humà, és a dir, la

investigació del coneixement tindrà un pas previ (estudiar la naturalesa humana). En aquest estudi

Hume afirma que tot el que hi ha en la ment humana són percepcions (provenen de l’experiència,

no innatisme). Aquestes percepcions es poden classificar segons:

- La intensitat:

1. Impressions: sensació immediata de l’experiència (és forta, viva i intensa).

Segons Hume és el coneixement veritable. P.e. la percepció del fred que tinc ara.

2. Idees: còpies difuses de les impressions, productes de la memòria, el record. P.e.

la percepció del fred que vaig tenir ahir.

- La procedència:

1. Impressions de sensació: provenen dels sentits externs (olor d’un pastís).

2. Impressions de reflexió: provenen dels sentits interns (por a la foscor).

- La composició:

1. Simples: no es poden dividir en d’altres més senzilles. (gust de la taronja).

2. Complexos: es poden dividir en percepcions més simples. (dins de la percepció

d’una taronja trobem el gust, la forma, el tacte, etc.).

D’aquesta classificació de les percepcions, Hume elabora el seu criteri de certesa: només són

veritat les percepcions que provenen d’una impressió. Si un pensament no es correspon amb una

impressió, aquest és una ficció/suposició/paraula buida. En definitiva, només pot ser veritable allò

del que hem tingut experiència directa.

Lleis d’associació (com es relacionen?)

David Hume diu que les idees simples provenen d’impressions simples, però les impressions

simples poden provenir d’impressions complexes o de la combinació i unió que fa la ment de

diverses idees simples, tot seguint unes lleis. És a dir, són connexions que fa la ment:

Llei de semblança: una idea em porta a una altra idea que sigui semblant a aquesta. (Manolo i Codina)

Llei de contigüitat en l’espai i el temps: una idea ens porta a una altra quan entre elles hi ha una

relació de proximitat i espacial.

Llei de causa-efecte: davant d’un fet, la nostra ment crea una expectativa de futur, és a dir, espera

que certs fets en provoquin d’altres (sentim un tro i la meva ment associa que plourà).

Vista previa parcial del texto

¡Descarga David Hume John Locke y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

DAVID HUME

TEORIA DE CONEIXEMENTS:

Anàlisi de continguts mentals (què coneixem?)

David Hume, davant la crisi del segle XVII, vol afirmar els fonaments del coneixement humà. És per això que es planteja investigar el coneixement a partir d’analitzar l’ésser humà, és a dir, la investigació del coneixement tindrà un pas previ (estudiar la naturalesa humana). En aquest estudi Hume afirma que tot el que hi ha en la ment humana són percepcions (provenen de l’experiència, no innatisme). Aquestes percepcions es poden classificar segons:

La intensitat:
1. Impressions: sensació immediata de l’experiència (és forta, viva i intensa). Segons Hume és el coneixement veritable. P.e. la percepció del fred que tinc ara.
2. Idees: còpies difuses de les impressions, productes de la memòria, el record. P.e. la percepció del fred que vaig tenir ahir.
La procedència:
1. Impressions de sensació: provenen dels sentits externs (olor d’un pastís).
2. Impressions de reflexió: provenen dels sentits interns (por a la foscor).
La composició:
1. Simples: no es poden dividir en d’altres més senzilles. (gust de la taronja).
2. Complexos: es poden dividir en percepcions més simples. (dins de la percepció d’una taronja trobem el gust, la forma, el tacte, etc.). D’aquesta classificació de les percepcions, Hume elabora el seu criteri de certesa: només són veritat les percepcions que provenen d’una impressió. Si un pensament no es correspon amb una impressió, aquest és una ficció/suposició/paraula buida. En definitiva, només pot ser veritable allò del que hem tingut experiència directa.

Lleis d’associació (com es relacionen?)

David Hume diu que les idees simples provenen d’impressions simples, però les impressions simples poden provenir d’impressions complexes o de la combinació i unió que fa la ment de diverses idees simples, tot seguint unes lleis. És a dir, són connexions que fa la ment: Llei de semblança: una idea em porta a una altra idea que sigui semblant a aquesta. (Manolo i Codina) Llei de contigüitat en l’espai i el temps: una idea ens porta a una altra quan entre elles hi ha una relació de proximitat i espacial. Llei de causa-efecte: davant d’un fet, la nostra ment crea una expectativa de futur, és a dir, espera que certs fets en provoquin d’altres (sentim un tro i la meva ment associa que plourà).

Relacions d’idees i qüestions de fet (com s’agrupen?)

La nostra ment estableix agrupacions d’idees que formen unitats compactes de coneixement: Les relacions d’idees són aquelles agrupacions que la ment realitza comparant el seu significat (el triangle té tres angles):

Provenen de la raó.
Són universals i invariables.
El seu contrari no és possible. Les qüestions de fet són aquelles agrupacions que la ment realitza a partir de les impressions que capta (el Pol fa els deures):
Provenen de l’experiència.
Són particulars (no universals).
El seu contrari és possible.

LES CRÍTIQUES:

Crítica de la causalitat

La realitat descrita pels filòsofs i una gran part de les afirmacions científiques estan fonamentades en el principi de causalitat (tot efecte té una causa). Ara bé, Hume es planteja si el principi de causalitat és real o és una ficció de la ment. Per respondre aquesta pregunta, observa un fet causal: dues boles de billar que topen. En aquesta imatge apareixen dues impressions: Impressió A: una bola quieta i una altra que s’està movent. Impressió B: les dues boles topen i la que estava quieta es posa en moviment. David Hume diu que entre la impressió A i la impressió B no es pot demostrar que existeixi una relació de causa i efecte, sinó, diu que hi ha una relació de contigüitat i successió temporal. Per tant, Hume diu que d’aquesta relació neix a la nostra ment la idea de connexió necessària. De manera que, amb la presència d’A la ment i la imaginació crea B. Aquesta relació no prové de cap impressió, la ment crea aquesta connexió per la força de l’hàbit i el costum. Finalitza dient que això és una creença, ja que no es pot demostrar la llei, però és útil per viure. Si la causalitat és considerada una creença, tots aquells coneixements fonamentats en la relació de causalitat no són res més que una creença. Per exemple, la ciència no pot ser universal, ja que moltes de les seves lleis es basen en la causalitat, per tant, és probable (la probabilitat de la ciència, probabilitat estadística). Per David Hume, causa és un objecte precedent i contigu a un altre i unit a ell de tal manera que la idea de l’un determina la ment a formar-se la idea de l’altre i la impressió de l’un a formar-ne una idea més viva de l’altra.

JOHN LOCKE Teoria política Tot el plantejament polític és una reflexió sobre l’origen del poder i la societat. Fins aquest moment es considera que el poder té origen diví i els humans viuen en societat. D’entre diverses funcions d’aquest poder, existia la de manar i organitzar la vida d’aquesta societat. L’estat natural: John Locke defensa que les persones humanes naixem en un estat natural o estat de natura:

És un estat on regna la llibertat, tothom neix lliure (xoca contra l’absolutisme): amb els mateixos drets i igualtat de condicions.
No hi ha forma de govern.
Hi ha unes lleis naturals i cap persona pot atacar-les: el dret a la vida, a la llibertat i a la propietat. Si això no està regulat, és possible que hi hagi un estat de guerra on no hi ha gens de respecte per res. Perquè això no succeeixi és necessari un poder que moderi i reguli les lleis naturals quan les accions afectin els individus. El pacte social: Entre un estat natural i un estat de guerra, Locke proposa un estat civil fonamentat en el pacte social. És a dir, amb l’objectiu de garantir els drets de l’estat natural, cal acordar un pacte entre totes les persones per crear un poder que s’encarregui de vetllar per aquests drets de les persones (respectar les condicions de l’estat de natura). En aquest pacte existeix la transferència (donació) d’una part d’aquests drets a un poder que s’encarrega de protegir-los (com un acord). Consisteix en un pacte realitzat pels membres lliures d’una comunitat per a poder mantenir els drets individuals i assegurar la seva protecció. Cal que aquest pacte tingui el consentiment de totes les persones i que hi hagi una part de renúncia: aquest pacte comporta una part de renúncia dels drets per tenir més beneficis i millorar les condicions de l’estat de natura. La tasca principal de qui s’encarregui del poder polític d’aquest pacte serà vetllar pels drets de les persones: respectar al màxim les condicions de l’estat natural. No obstant això, el pacte es pot trencar en el moment en el qual l’organització no compleixi aquesta condició i el que ha promès. Característiques de Locke:

John Locke proposa una organització basada en el Parlament (representativa).
Defensa la democràcia directa: la sobirania és del poble.
Divisió de poders: legislatiu (qui fa les lleis), executiu (qui executa les lleis), federatiu (qui s’encarrega de la seguretat, relacions, etc.).

David Hume John Locke, Apuntes de Historia de la Filosofía

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga David Hume John Locke y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

DAVID HUME

TEORIA DE CONEIXEMENTS:

Anàlisi de continguts mentals (què coneixem?)

Lleis d’associació (com es relacionen?)

Relacions d’idees i qüestions de fet (com s’agrupen?)

LES CRÍTIQUES:

Crítica de la causalitat