Decroly i Freinet, Apuntes de Música

¡Descarga Decroly i Freinet y más Apuntes en PDF de Música solo en Docsity!

TEORIA I HISTÒRIA DE LES

INSTITUCIONS EDUCATIVES

DECROLY I FREINET

Josep Cabedo Albert Figueras Marcos Garrido Victor Launes Manel Rodríguez

Índex

• 1. OVIDE DECROLY...........................................................................................
  • 1.1. Breu descripció del context històric de l’autor.......................................... - 1.1.1. Introducció........................................................................................ - 1.1.2. L’Escola Nova...................................................................................
  • 1.2. El pedagog i la seva obra......................................................................... - 1.2.1. Biografia............................................................................................ - 1.2.2. Influències i antecedents................................................................... - 1.2.3. La seva obra..................................................................................... - 1.2.4. Aportacions pedagògiques de Decroly............................................. - 1.2.5. El caràcter científic de la seva obra.................................................. - 1.2.6. Influència de la seva obra a l’educació...........................................
  • 1.3. El mètode de Decroly............................................................................. - 1.3.1. Característiques de la seva metodologia....................................... - 1.3.2. Principis bàsics del mètode............................................................ - 1.3.3. Etapes del mètode.......................................................................... - 1.3.4. Els centres d’interès
  • 1.4. Decroly a Catalunya...............................................................................
  • 1.5. Crítiques del seu mètode.......................................................................
  • 1.6. Conclusió................................................................................................
  • 1.7. Resum de la seva pedagogia.................................................................
• 2. CÉLESTIN FREINET.....................................................................................
     • 2.1. VIDA I OBRA.........................................................................................
       • 2.1.2. Biografia..........................................................................................
       • 2.1.2. Obres de l'autor...............................................................................
  • 2.2. PENSAMENT PEDAGÒGIC.................................................................. - 2.2.1. Reforma de l'Escola Tradicional...................................................... - 2.2.2. Principals idees i aportacions.......................................................... - 2.2.3. Pensament pedagògic de Célestin Freinet.....................................
  • 2.3. L'ESCOLA DE FREINET........................................................................ - 2.3.1. Característiques de l'Escola Popular de Freinet............................. - 2.3.2. L’interès per la comunicació............................................................ - 2.3.3. Les seves tècniques........................................................................ - 2.3.4. Mètode natural................................................................................ - 2.3.4. Evolució i final del Mètode Freinet.................................................. - 2.3.5. Herminio Almendros........................................................................

major i millor coneixement de l’home mitjançant l’anàlisi de les condicions del seu creixement, desenvolupament o expansió individual; el segon, una major consciència de les possibilitats d’integració de les noves generacions en els seus respectius grups culturals. En aquest context sorgeix l’oposició entre el natural i l’idea-la, l’expansió de l’individua i la seva subordinació a la vida política i moral del grup. En l’origen i l’evolució del moviment de la nova escola està la complexitat social provinent de la industrialització i per les formes d’opressió resultants dels dos grans conflictes armats d’aquest segle, la primera i la segona guerra mundial. Decroly, dintre d’aquest moviment, va representar al psicopedagog complet que desenvolupà una alternativa educativa integral que s’aproxima a la realitat escolar amb un triple enfocament: va formular uns principis psicopedagògics sobre l’aprenentatge, va presentar uns processos didàctics i, finalment, va proposar un programa alternatiu de continguts educatius. El mètode decrolyà, descrit més endavant, fou juntament amb el de Montessori, el més notori del moviment. En tots dos existeix una concepció vitalista en el sentit de que el be suprem es la vida i el seu ple desenvolupament. D’aquí sorgeix l’acceptació de la necessitat de llibertat del nen com a individuo. Cada nen ha de viure i donar expansió a la seva pròpia vida.

1.2. El pedagog i la seva obra

1.2.1. Biografia

Ovide Decroly fou un professor i psiquiatre belga que dedicà tota la seva vida a observar i a experimentar sobre l’aprenentatge natural dels nens. Decroly fou, juntament amb Montessori, Dewey, Claparede, Ferriere, etc. un dels personatges més importants que van dur a terme la revolució de la pedagogia contemporània. Va néixer el dia 23 de juliol de 1871, fill d’una família burgesa i culta, a Renaix, un petit poble de Flandes Oriental, on va experimentar des de petit un contacte directe amb els espais naturals. L’interès per la natura que va desenvolupar el va encaminar cap els seus interessos científics i la seva professió de metge com a adult. Estudià medicina a la Universitat de Gante, on s’especialitzà en psiquiatria i fou doctorat a la Universitat de Brussel·les. Aquesta especialitat tindrà un gran efecte sobre el seu treball posterior com a pedagog. Anys més tard, creà una institució pel tractament de nens deficients mentals, d’institut Decroly.

Decroly fundà, també, l’any 1907 L'Ecole de L'Ermitage, a Brussel·les. El contacte permanent que Decroly mantenia amb nens d’escoles ordinàries i d’institucions especialitzades el va portar a obtenir fites destacades al camp de la pedagogia, que es manifesten en el mètode global de lectura y en la globalització de l’ensenyança. Va exercir com a professor a la Universitat de Brussel·les, a l’Escola Normal, com a cap de servei de la Policlínica, director del servei d’orientació professional, i fou també president de la llar d’orfes. Decroly mor el 12 de setembre de 1932 a Brabant (Brussel·les), a l’edat de 61 anys, després de patir una greu malaltia.

1.2.2. Influències i antecedents

Les seves principals influències com a pedagog foren grans autor que el van precedir: Rousseau, Herbert, Froebel y Pestalozzi. De Rousseau n’acull la idea teòrica de sobrevalorar l’entorn i la naturalesa, el rebuig a la ciutat i formulació de pedagogia negativa, a la qual s’hauria de trobar remei en la nova època. Hebert és considerat el pare de la pedagogia moderna, i com a tal va exercir una important influència sobre Decroly. Frobel fou un pedagog alemany. El seu treball amb infants fou de gran influencia envers Decroly, centrada en l’aplicació d’un mètode educatiu basat en el joc. J. H. Pestalozzi, pedagog suïs i mestre de Frobel, proposava una ensenyança basada en l’amor i en uns sabers que es tradueixen en gran part en realitzacions manuals. Així doncs, gracies al treball de Pestalozzi, Decroly s’aproximà més al nen real, va ajudar en la seva construcció del concepte del nen. També foren molt importants, els autors contemporanis amb els que intercanviava opinions i hipòtesis. També cal mencionar que els seus estudis de medicina i els seus treballs amb nens com a pacients, el van portar a plantejar-se i posteriorment a madurar el caràcter científic de la pedagogia.

manera com l’alumne ha d’engrandir el seu esperit, la seva voluntat, i en suma la seva moralitat".

3. Centrar els interessos : el pensament de Decroly, en quant a la manera d’examinar el lloc dels interessos en la seva teoria general de l’educació i de la infància, va aparèixer com una concepció teòrica que pretenia comprendre a cada alumne en les seves peculiaritats de constitució física o mental, del seu temperament personal, i a partir d’aquestes consideracions va poder elaborar progressivament una metodologia pròpia per a abordar l’ensenyament amb les modalitats d’aprenentatge espontani. Va elaborar un pla d’estudis que havia de guiar l’acció dels docents d’acord amb el moviment natural de la curiositat i de les tendències en l’alumne. Per a ell els centres d’interès constituïen "idees- pivot", on es trobaven alhora les necessitats que considerava naturals, i l’estudi del mitjà al com el nen havia d’introduir-se: coneixements del món natural.
4. Globalització del coneixement: les experiències sobre l'aprenentatge de la lectura en nens anormals van indicar que en el nen hi ha percepcions, una idealització i una activitat realitzadora que s'efectua sense passar necessàriament per alguns elements. La percepció global, tal com ho indicava el reconeixement primerenc de la imatge materna des dels primers mesos de vida, semblava ser la primera percepció. En la seva relació amb l'exterior, el nen aprèn i acumula experiències sense cap ordre, pren globalment éssers i coses en les relacions entre ells i amb ell mateix. Sota els impulsos dels seus interessos, percep el món com una totalitat vivent, sense dissociació. L'ensenyament havia d'inspirar-se en aquestes modalitats naturals d'aprenentatge.
5. Llibertat individual i col·lectiva : l'exigència de la llibertat individual posa en risc la reivindicació d'una llibertat col·lectiva. Decroly va assenyalar que l'interès de l'individu ha de sacrificar-se quan el grup així ho exigeixi. Aquesta era la seva opinió sobre la llibertat en l'educació: deixar lliure al nen significa permetre-li manifestar les seves tendències favorables. Resulta important, llavors, mostrar-se restrictiu quan la llibertat de l'escolar el porta a manifestacions negatives, però valorar aquesta llibertat quan condueïx a accions responsables i constructives. En aquest context, la disciplina no havia d'intervenir com una exigència exterior, sinó com un element que permetés assegurar l'obtenció dels objectius del grup.
6. Una educació per la vida : amb els objectius que va plantejar per a renovar l'escola, buscava preparar als nens per a viure: "si el nen ha de ser educat per a viure, primer s'ha de qüestionar el que la vida demanda,

exigeix i imposa a tots i abans de res. L'escola havia d'iniciar al nen en la solució de les necessitats fonamentals: alimentació, la defensa contra l'empara i els perills i la satisfacció de les necessitats materials. Decroly va jutjar com "natural" l'educació que proclamava i va precisar: "hem pres una base biològica. Si no hem pres una base purament social, es deu al fet que el nen requereix ser pres tal com és, i després se l’ha de preparar, tan bé com es pugui, per la vida".

1.2.4. Aportacions pedagògiques de Decroly

La seva obra científica va contribuir en conformar, amb fins educatius, un cos de coneixements sobre nen amb el propòsit de construir una pedagogia que s’adeqüés a la seva naturalesa. Va començar per revisar les idees sobre el nen i la seva psicologia, també va analitzar les investigacions dels psicòlegs socials per a determinar l'origen del psiquisme infantil, després va definir les noves tasques d'aquests investigadors i després va organitzar el reagrupament dels esforços individuals en el si de les institucions. PSICOLOGÍA GENÈTICA Diverses investigacions van servir-li com a punt de partida per a determinar les edats en que convenia ensenyar les nocions corresponents. Observant els infants va veure la importància dels primers anys de vida, on s’aprèn a comprendre el món i a poder expressar sensacions i idees., i que per tant, el nen, a l’ingressar a l’escola (cap als 6 anys aleshores) ja ha adquirit uns coneixements molt importants per a la seva vida. PSICOLOGIA DE L’INDIVIDU Per comprendre el nen, era necessari realitzar un estudi individual, i de les reaccions i el comportament propi de cadascú. Decroly havia promogut una educació apropiada per les capacitats de cada alumne. La seva pedagogia s’encaminava cap a la individualització de l’ensenyament que li facilitava l’aplicació dels procediments didàctics adequats. Per tal d’establir el caràcter psicològic del nen, va presentar un esquema d'anàlisi dels factors "que constituïxen la formació del caràcter", distingint entre factors biològics, fisiològics, afectius, intel·lectuals i "secundaris".

permet adquisicions importants com el llenguatge, el coneixement sobre el mitjà material, viu i social, així com l'adaptació a una sèrie de formes d'activitats.

1.2.5. El caràcter científic de la seva obra

Degut a les línies d'investigació que va seguir, va ser considerat l’exemple de psicopedagog innovador, per l'originalitat de les seves concepcions educatives, la seva important contribució a la psicometria i el caràcter clínic del seu treball,. Va mostrar molt d’interès, inicialment, en la psicologia genètica, després en l’afectivitat, la intel·ligència i el llenguatge. La seva originalitat radica en el desig de traçar l'esquema d'un enfocament científic del mitjà escolar. NECESSITAT D’UNA PSICOLOGIA Considerà la psicologia del nen com a ésser vivent, variat, evolutiu, marcat per les influències de l'herència i de l’entorn on s’ha desenvolupat. El coneixement del nen permetria respectar el seu desenvolupament mental, les seves necessitats. Els procediments d'ensenyament havien de ser flexibles, és a dir, havien de modificar-se i adaptar-se a totes les mentalitats. Era necessari disposar de tot un cos de coneixements científics prou avançat, per a justificar les aplicacions pedagògiques. LA PSICOMETRIA Decroly va arribar a la conclusió que les proves mentals havien de ser millorades. Malgrat les dificultats pràctiques, Decroly va seguir pensant que la psicometria beneficiava de manera considerable a la tasca educativa, doncs permetia distingir per endavant els nens amb més capacitats i els nens amb més dificultats. CIÈNCIA REAL DE L’EDUCACIÓ L'ús de la psicometría el va portar a comprovar l'existència d'una "ciència de l'educació" real, i va començar a presentar els primers resultats. Va dirigir el seu treball en aquest camp cap a l’obtenció de millores didàctiques pel que fa a gl'organització escolar. Pel que fa a la divisió del treball en pedagogia, va considerar important introduir "centres d'investigació relacionats amb la institució nacional de l'ensenyament" que milloressin les condicions del treball així com el rendiment escolar. També es va dedicar a transformar els sistemes d'inspecció. S'intentava convèncer als educadors sobre la necessitat d'una actitud "científica" en pedagogia.

RENOVACIÓ DE L’ESCOLA

Com tots els pedagogs de l’època, Decroly veia necessaria una renovació del sistema escolar del moment, a nivell d’infraestruccures, organització i pressuposts. Va observar que tan sols el 15 per cent dels alumnes "aprofitaven en la mesura desitjable, els esforços dels educadors i els pressupostos dedicats al funcionament de l'ensenyament primari". L'ensenyament per a nens anormals necessitava replantejar-se i redefinir-se, era necessari crear "escoles amb tendència professional i no una imitació d'escoles ordinàries defectuoses encara per a nens normals". Calia cuidar els edificis escolars, cal tenir en compte que hi havia un gran nombre d’alumnes per centre i aula. Moltes escoles no disposaven de jardí, algunes no incloíen, o fins i tot prohibien, els jocs didàctics areçats als alumnes. Va començar per canviar l'escola, va emprendre personalment transformacions i experiències en l'acció educativa. ELS NENS SUPERDOTATS Decroly va fer un treball d’estudi també amb els alumnes amb condicionsintel·lectuals superiors a les normals. Considerava que aquests nens desenvolupaven un paper importants per a la seva societat. Aquest nens superdotats eren molt competents, degut a la seva facilitat per a la comprensió i a la seva bona memòria. Calia ampliar el programa i aprofundir certs aspectes, utilitzar gran part del temps en el treball creador en el domini mecànic o artístic. La consideració de les capacitats psíquiques particulars ha de motivar una educació adequada i per a aquests nens ofereix l'oportunitat que desenvolupin diverses aptituds; sense descuidar el domini de les seves aptituds verbals. Decroly va reunir les condicions òptimes pel desenvolupament de les potencialitats d’aquests nens que havien de mantenir-se motivats per una educación adequada. Va crear classes especials per a ells, atenent a l’objectiu que cada nen tingués un rendimient conforme a les seves aptituds intel·lectuals.

1.2.6. Influència de la seva obra a l’educació

Decroly va ser un pedagog molt important, icona de l’escola nova, reconegut ja des del seu temps, i la seva obra a marcat un abans i un després en la història de la pedagogia. Molts autors posteriors duen part de les seves aportacions a les que Decroly exposa en els seus treballs.

1.3.1. Característiques de la seva metodologia

Consisteix en aplicar un programa escolar amb nuclis temàtics significatius per a l'alumnat perquè s'extreuen del seu entorn real. Les unitats temàtiques no s'estudien parceladas en assignatures, s’eliminen les fronteres artificials que es creen al voltant del coneixement. Cada mètode adopta un procediment de treball propi que s'usa per a l'estudi de qualsevol tema. La base de la seva obra és l'observació del nen real. El fonament de la seva didàctica i la seva pedagogia és científic, es basa en les conclusions a les quals arriba a través de l'experimentació. El seu treball en contacte amb els nens té per finalitat verificar, en la pràctica, les seves teories. Programa un ensenyament que englova des del parvulari fins al batxillerat.

1.3.2. Principis bàsics del mètode

 El principi de la llibertat (proposat per Rousseau i manifestat per Dewey) mantingut fins als nostres dies.  La recerca dels ideals educatius de l'escola, partint de l'educant, de la seva pròpia realitat vital, tenint en compte els seus interessos, i en el qual cada alumne arribi a el grau de perfecció que sigui capaç.  Oposició a la disciplina rígida que sotmetia al nen a una actitud passiva, en la forma clàssica d'organització escolar, que no permetia desembolicar-se amb llibertat i espontaneïtat. I s'imposaven coneixements prèviament fixats sense tenir en compte els interessos de l'educant.  Organizar l'ambient escolar, perquè el nen trobi allí les motivacions adequades a les seves curiositats naturals, sense coacció, però amb condicionaments, d'acord amb cada nen en particular (edat, sexe, estat de salut, estat psicològic, etc.) i suggerir activitats que s'adaptin a cada individualitat.  Proposa formar grups de nens a classes que siguin el més homogènies possibles, i que tinguin entre 20 i 25 alumnes a cada classe.  L’escola ha de ser activa, ha de permetre al nen expressar les seves tendències a la inquietud i al joc.  Presa com a base l'observació de la naturalesa per a despertar l'interès i la intuïció del nen.

 Parteix d’un programa amb idees fixes, fonamentat en el principio de globalizació.

1.3.3. Etapes del mètode

El mètode de Decroly està estructurat en una sèrie d’etapes que segueixen un desenvolupament inductiu en el procés del pensament analític:

1. La observació: consisteix en que el nen entri en contacte directe amb els objectes, per l’observació directa o indirecta.
2. La asociación: consisiteix en establir relacions a l’espai, en el temps, en las necessitats del home, en la relació causa-efecte.
3. La expresió: exterioritzen tots els elements assimilats a través d’activitats de lectura, escriptura, càlcul, dibuix, treball manual. El mètode proposa l'ensenyament de la lectura ideovisual, partint de frases i paraules, i centrant l'interès en la vista més que en l'oïda, per a la realització d'aquest procés mental. En les i4xperiencias de Decroly, treballen mestres, dones joves, doncs el psicopedagogo belga considerava que aquestes conservaven un esperit infantil en el tracte i el treball amb els nens. L'ambient escolar constava de ventanals oberts per a l'entrada d'aire i sol. Un armari amb quantitat de jocs educatius, i sense mobiliari especial ni plataforma per a la mestra.

1.3.4. Els centres d’interès

Decroly proposa trencar amb la programació per matèries, perfectament adaptades a la seqüenciació epistemològica de les diferents ciències, per a substituir-lo per nuclis temàtics que denomina centres d’interès. A partir de la pròpia observació, ajudat pels seus coneixements en biologia, arriba a la conclusió de que els interessos profunds dels nens neixen de les seves necessitats i són la manifestació directa dels instints. Decroly estava convençut que l’interès genuí està lligat a una necessitat. considerava que les necessitats fonamentals són quatre:

1. La necessitat d’alimentar-se i protegir-se.
2. Defensar-se dels perills.
3. Actuar, treballar (sol o e grup).
4. Recrear-se i millorar-se.

L’any 1921, Decroly viatge a Barcelona durant la celebració del Segón Congrés de Psicotècnia. L’any 1960 es funda una escola infantil i primaria que aplica el métode Decroly. A Catalunya es van fundar tres importants escoles que apliquen el seu mètode: L’escola del Bosc, l’ Escola del Parc Guinardó, i l’ Escola del Mar. Posteriorment, les escoles d’estiu a càrrec d’Anna Rubies s’inspiren en aquest mètode pel seu funcionament.

1.5. Crítiques del seu mètode

Els mètodes psicopedagògis de Ovide Decroly van representar al seu moment un punt de vista revolucionari del món de la pedagogia, aleshores encara emergent. Les aportacions del seu metode, sovint trencadores amb els ideals establerts en la societat de la seva època, van alçar una sèrie de crítiques que s’hi oposaven, i negaven l’eficàcia real del mètode a la vida pràctica. Des d’una perspectiva actual, a més, al tenir l’experipencia de tot un segle ple d’innovacions i d’esdeveniments vinculants amb el món de la pedagogia, s’observen certes llagunes o mancances en alguns dels aspectes descrits a les seves obres. Una de les crítiques més comuns que ha rebut és envers el concepte del seu mètode “global”. Es diu que és un sistema d’aprenentatge massa lent i poc definit. També podria produir efectes negatius cap a l’ortografia.

1.6. Conclusió

Decroly Fou un dels personatges més rellevants de la pedagogia contemporània. Alguns pedagogs consideren a Decroly un investigador en psicopedagogia, uns altres ho tenen com font d’inspiració. El temps l’ha demostrat com objecte d’una particular estima en nombrosos sectors de la pedagogia. Decroly realça alhora tres corrents que es trobaven en l'origen del moviment de la Nova Educació: el místic, el filosòfic i el científic; la síntesi del qual culmina en el treball educatiu concret. Ara bé, els orígens dels seus treballs en l'educació el van conduir a fins totalment científics. Sobretot, va descriure el fenomen de globalització, al que va donar un lloc fonamental en el seu sistema pedagògic. A la vegada, la seva

experiència amb la naturalesa, el va conduir cap a un "vitalisme" que es va convertir en el distintiu fonamental de la seva obra. La seva importància manifesta la dificultat inherent a la seva teorització i reflecteix l'existència de percepcions heterogènies en els educadors: alguns atenen sobretot a les finalitats i al biologicisme implícit, hi ha els qui s'interessen per una pedagogia racional, uns altres reuneixen certs elements del "mètode" o la seva totalitat. No deixa de suscitar dubtes sobre la coherència d'una obra acollida de diverses maneres: alabada per uns i criticada per uns altres. Malgrat que ell només va voler proposar un mètode per a abordar els problemes de la infància, existeix molta bibliografia pedagògica que fa referència a les seves qualitats d'educador excepcional i humanista racionalista. I encara que la seva obra té llacunes filosòfiques i epistemológicas, es caracteritza més aviat per una "actitud", un "esperit" enfront de la realitat educativa. Empirista i eclèctica, l'obra decroliana es considera positiva. No obstant això, el coneixement sobre la infància escolaritzada, necessari per a conduir de manera eficaç tota acció educativa raonada, no pot considerar-se com definitiu en tots els llocs i moments.

1.7. Resum de la seva pedagogia

PROPOSTA PEDAGÒGICA

• Parteix de les seves investigacions amb nens "anormals".
• Es basa en les seves investigacions psicològiques, proposant, d’aquesta manera, procediments d’aprenentatge flexibles.
• Model científic positivista i racionalista basat en les ciències biològiques
• Importància de la naturalesa. FUNCIÓ SOCIAL DE L’EDUCACIÓ
• Principalment educar per la vida: Integrar el nen al seu medi social i atorgar-li els recursos necessaris per poder solucionar les seves necessitats bàsiques. CONCEPTE DE L’ALUMNE
• És un ésser biològic que s’adapta evolutivament als canvis de l’entorn.
• Ha de ser respectat com a organisme. EL PAPER DE L’ESCOLA És vista com un reducte aïllat del seu medi social, considerat aquest negatiu i amb conseqüències negatives pel nen. L’escola és considerada com la institució humana més elevada.

El 1928 abandona la seva escola per traslladar-se a Saint Paul de Vence. De 1929 a 1933 el matrimoni Freinet desenvolupa el moviment pedagògic iniciat, però aquí topa amb l’oposició d’un ajuntament de dretes, que considera que una parella de mestres comunistes amb projecció internacional no són una bona propaganda per la ciutat. En un moment en el que els moviments d’extrema dreta prenen importància, el matrimoni Freinet és traslladat novament a Bar-sur-Loup, però Freinet rebutja la plaça malgrat la bona rebuda de pares i alumnes. A partir d’aquest moment, dedica tot el seu temps a desenvolupar el moviment i la Cooperativa d’Ensenyament Laic, que es converteix en una autèntica empresa de producció de material i edició de documents pedagògics. Freinet, insisteix en la seva vocació per ensenyar i juntament amb la seva dona funda la seva pròpia escola. A les afores de Vence adquireix una caseta rodejada de bosc i aixeca una escola on els alumnes estudien, treballen i dormen a la pròpia escola. L’escola no està envoltada de murs sinó de boscos i els alumnes poden acudir-hi lliurament, disposa d’una piscina i sovint es treballa a l’aire lliure, cuidant també de l’hort i dels animals del corral. De 1939 a 1940 esclata la segona Guerra Mundial, on Freinet se’l considera un element perillós degut a la seva vinculació amb el comunisme de la URSS, aliada amb els nazis. Detenen a Freinet que va a parar en un camp de concertació. Un cop alliberat i durant la guerra s’uneix als maquis del Briançonnais, la resistència, que posteriorment dirigirà fins el 1944, també durant aquest temps presideix el comitè d’Alliberació dels Alts Alps. El 1945 Freinet retorna a Vence on troba la seva escola destrossada, per la qual cosa emprèn la seva reconstrucció. El 1948 la Cooperativa d’Ensenyament Laic es transforma en l’Institut de l’Escola Moderna que s’instal·la a Cannes, convertint-se en el centre de producció de material pedagògic. El 1950 Freinet és exclòs del partit Comunista amb el que entre en desacord. Degut a això es produeix una commoció en el si del seu moviment que ja ha pres caràcter nacional. Els congressos es converteixen en enfrontaments pedagògics. Freinet mor a Vence el 8 d’octubre 1966 i és enterrat al cementiri de Gars, però el moviment prossegueix desprès de la seva mort gràcies a la tasca de la seva dona, que en manté la memòria.

2.1.2. Obres de l'autor

Célestin Freinet és conegut per ser un dels més grans i creatius dels pedagogs del nostre temps. Té una llarga bibliografia, però no se’n ha fet mai cap de completa fins a 1980, que la va iniciar un doctor en pedagogia polonés: Halina Semenowicz. Georges Piaton va publicar una llista completa de les seves obres al final de la seva tesis, titulada: La pensée pédagogique de Célestin Freinet, Toulouse, Privat, 1974. Li dedica 51 pàgines en les que reuneix uns 1.700 títols, la majoria articles. Totes les seves publicacions reflecteixen el seu principi: comunicar amb les masses d’ensenyants i estar ben comprés per elles. Convencionalment es poden classificar les principals obres de Freinet en dos grups:

1. LA CONCEPCIÓ PEDAGÒGICA , que consisteix en les bases filosòfiques, psicològiques, educatives i sociològiques de la pedagogia. - “Essai de psychologie sensible appliquée à l’éducation” , Cannes, Editions de l’Ecole Moderne Française, 1950, reeditat por: Delachaux & Niestlé, 1966. - “Les méthodes naturelles dans la pédagogie moderne” , París, Bourrelier, 1956.
2. LA REALITZACIÓ, basada en els mitjans, estris tècniques i estratègies que permeten realitzar la concepció pedagògica. - “L’école moderne française” , París, Editions Ophrys, 1946. Aquesta obra és una guia pràctica per a l’organització material, tècnica i pedagògica de l’escola popular. Aquesta obra és la més difosa i traduïda. Edicions més tard va aparèixer amb el títol “Pour l’ecole du Peuple”. - “L’imprimerie à l’école”. Boulogne, Ferrary, l927. És la primera obra de l'autor i va ser reeditada diverses vegades per diferents editorials. Presenta un nou estri i una nova marera d’ensenyar la lectura sense manuals escolars. Explica els resultats de la seva experiència i conclou exposant els valors didàctics i educatius d’aquesta tècnica pels alumnes i els educadors. A més d’aquestes obres, les més importants, es poden afegir una multitud de fulletons i articles que tracten de tècniques, organitzacions de la vida a classe, de materials i de diversos problemes educatius. Per exemple: “ La coopérative scolaire”, “La correspondence inter-scolaire”, “L’enseignement de sciences”, entre d'altres.