¡Descarga Derecho constitucional y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Derecho constitucional comparado solo en Docsity!
TEMA 1: L’ESTAT CONSTITUCIONAL
Conjunt de normes que constitueixen l’estat i en regulen els trets fonamentals. Els tres poders: legislatiu (parlament), executiu( govern de torn), judicial (aplicació de les lleis). Constitució actual 1978. Estat : estructura social organitzada en un territori delimitat concret. Tenen unes normes de comportament que afecta a aquesta organització social. Organisme que es regula en funció de les lleis. L’estat es el resultat d’una evolució social històrica. Una estructura social determinada. Una delimitació territorial i una organització jurídica (normes que regeixen el comportament en societat) Elements de l’estat: Persones amb organització (estructura social determinada) Territori Organització jurídica (normes socials) L’estat neix des de que neixen els grups de persones organitzades (naixement de la humanitat), normes de convivència. L’estat modern parteix des de el segle XV i reconeix els drets humans. Ex: revolució francesa, els individus fan que l’estat sigui modern. Testament rei de Navarra-> els individus formen part del repartiment de les terres. Reis=territori + persones Rei= territori + habitants Concepció persones da que l'Estat tingui una raó de ser dels segles XVII i XVIII. Canvi d'idea, les persones tenen el poder. Qui determina el monopoli o el dret de l'ús de la força-> la llei del més fort (manera d'organització) Venjança privada El 1º codi en el que es limita la llei del més fort. Això proporciona un canvi dins del marc legal, ja que es relaciona els conflictes i com resoldre'ls. Ex. Maten a la meva germana dons jo mataré a la teva germana. (ojo x ojo, diente x diente) És un tipus de manera d'organització i de com s'aplicaven les lleis. Monopoli de la força En el moment de la força la té l'Estat comença a ser Estat Modern. Només la pot exercir l'Estat. Llei limita l'ús de la força per només donar força a l'Estat. Elements constitutius de l'estat Relació entre qui mana i qui està per sota Monopoli d'ús de la força de les autoritats Ordenament jurídic (normes, qui, quan i com) Persones vinculants al territori que tinguin sentiment (dimensions institucionals).
Organització de l'estat Es regirà per l'ordenament constitucional (regula l'estructura de tots els elements de l'estat). Les constitucions sorgeixen dels moviments històrics d'aquesta manera es fa més important. II. LA CONSTITUCIÓ. CONCEPTE I EVOLUCIÓ HISTÒRICA L'estat medieval romà Societat humana es regulen per normes però per les actuals. Normes S. XVII i XVIII persones que no regien la llei, no hi havia vots, el rei determinava les normes. Ex. Exercit, diners i aliments que aporten al rei...
- El rei tenia limitacions, havia de tenir un equilibri de poders amb les persones d'un alt poder.
- Les persones se n’adonen que la seva iniciativa és valida.
- A l'edat mitjana l'economia estava limitada per contribuir a l'economia del rei. Elements socials, aporten molt però no obtén els beneficis que creuen, no es veu reflectida en els beneficis hi ha un equilibri social.
- BURGESIA té més poder en el moment de la revolució i volen tenir veu per determinar les lleis. La població no te veu. Gràcies a totes aquests moments de canvi, la societat canvia. Regne l'element productiu per les riqueses, ja que no és només el rei. DRETS INDIVIDUALS de les persones. S. XVIII societat canvia. CONSTITUCIONS LIBERALS. Rei ja no es absolut. (Reflecteix el poder de burgesos + rei) SEGLE XIX, Comencen constitucions liberals espanyola.
- 1812- 1º constitució
- 1834- carta atorgada (conservadora)
- 1869-constitució proclamada després de la primera república espanyola
- *1931- constitució de la 2º república fins 1936
- 1971- Torna la constitució del 1869
- 1978- fi de la dictadura franquista (període de transició, fi de la guerra + fi de la dictadura Entre els anys hi ha períodes d'absolutisme, hi ha fets històrics republicans. *1874- restauració borbònica entra els anys 1874- III. CONSTITUCIÓ DEL 1978 Transició política apareix 1975 (mor de Franco) fi de la dictadura. D’aqui sorgeix el parlament i elaboren la const del
- El 20 de desembre del 78 es fa el referèndum. Const bastant innovadora i s’ha d’entendre com a norma jurídica i com a instrument polític que plasma aquesta transició (transició democràtica). Transició democràtica Sistema democràtic evitant que Espanya entres en un desequilibri. És el període en que el regim franquista acaba i comença a regir-se per la Constitució. Dret transitori Un conjunt de normes que determinen la regla o disposició aplicables a una situació o relació jurídica particular en cas de canvi legislatiu, és a dir, quan una regla anterior és derogada per una regla posterior.
- Democràtic
- De dret
- Art 1. Això es reconeix social democràtic (participació de la democràcia) de dret perquè norma reguladora de la població perquè estigui protegida, ordenament jurídic. Art. Caràcter social:
- Principis d’igualtat, art 14 i art 9 Assenyala aquests valor fonamentals i elements de les constitucions socials, democràtics i de dret i de caràcter social es reflecteix amb la implementació dels principis de la igualtat (Article directament invocable)Art. 14
- Principis i drets econòmics i socials: Principi de protecció a la família Protecció del individu Treball Seguretat social art. Protecció laboral al estranger Salut Cultura Medi ambient Habitatge L'esport etc Article 39-
- La intervenció pública a la vida econòmica Caràcter democràtic:
- Sobirania popular, en el sentit que expressa l'art. 1 de la constitució.
- Participació
- Dret de petició dels ciutadans com a dret fonamental. Art. 23
- Dret a la iniciativa popular/legislativa art.
- Dret d’audiència i procés àmbit administratiu. Art. 105
- Dret d'acció popular àmbit judicial. Art. 125
- Dret a referèndum, vinculat amb la reforma constitucional. Art. 167 i 168 Elements essencials de l’estat social i democràtic de dret:
- Sotmès del poder al dret legal.
- Separació de poders
- Reconeixement i protecció dels drets fonamentals.
- Sobirania popular i legitimació democràtica.
- Concepció pluralista de l’estat. TEMA 2: LES FONTS DEL DRET (I)
CONCEPTE DE LES FONTS DEL DRET
LES FONTS DE L’ORDENAMENT JURÍDIC :
Fonts del ordenament jurídic, conjunt de coneixements del dret d'un determinat sistema jurídic. Normes que existeixen que integren un ordenament jurídic:
- Fonts del dret formals - constitució, aquelles diferents normes, aquells documents que es plasmen les normes, llei, constitució, llei orgànica. Són aquelles diferents normes, documents que es plasma les lleis.
- Fonts del dret material- Institucions poder legislatiu (parlament/govern), Els òrgans, organismes que mana una determinada norma. Les fonts del dret estan regulades dins del codi civil. 1. Les fonts del dret del ordenament espanyol- codi civil-art.1 " les fonts del dret de l'ordenament espanyol són la llei, la costums i els principis generals del dret. "
- No tenen validesa les normes que eliminen les lleis d'un rang superior, principi de jerarquia normativa.
- La costum s'aplica en defecte de llei aplicable
- Els principis generals del dret s'aplica en defecte de llei o de costum, caracter informador de tot l'ordenament juridic
- Els tractats internacionals són fonts del dret, ordenament intern des de la publicació a la BOE
- Jurisprudencia del trib sup complementa les fonts del dret
- L'obligació dels jutges i tribunals de resoldre tots els asumptes que tinguin coneixement que tinguin referncia aquestes fonts. Códi civil respon a la regularització de les lleis generals però la Constitució estableix un caràcter suprem de la llei. La constitució de 1978 elimina l'estat rígid centralitzat que es concentrava en el monopoli de la potestat normandi, i comença l'estat de les autonomies, estat descentralitzat, fent referencia a la pròpia gestió de les autonomies en diferents matèries. II. PRINCIPIS DE RELACIÓ ENTRE NORMES I PRINCIPIS DE RELACIÓ D'ORDENAMENTS Supremacia normativa Ordenament jurídic de les comunitats autonomes formen part del ordenament del estat. Contingut minim dels estatuts d'autonomia:
- Denominació de la comunitat...
- Delimitació territorial
- Denominació, organització i seu de les institucions autonomiques propies
- Competencies asumides dins d'un marc establert per la constitució i les bases del trasàs dels serveis correspondents a les mateixes. Delimitació competencial.
- Tribuna consitucional
- Bloc de constitucionalitat
- Supraordenament constitucional Reserva de matèries llei Amb l'ordenament de les comunitats autònomes surgeix la questió del desenvolupament dels drets civils propis. Tres principis:
principi de competència( s’ha de tenir mes present a l’hora d’ordenar les fonts del dret. Dret internacional : RECORDAR! Quan un estat passa a formar part d’una unió europea passa una part de la sobirania. Sobre determinades matèries l’estat no regularia. Les institucions exteriors dictaran normes als estats membres de la unió. Es signen uns tractats on es cedeix caràcter del poder legislatiu. Tractats internacionals : origen del dret comunitari. en tenim tractat CECA, tractat CEEA, tractat CEE. Aquests son els 3 que dona el tret de sortida al tret comunitari. Amb aquests creen unes institucions europees comissió, consell, tribunal justícia i parlament. Aquestes institucions comencen a crear normes jurídiques (reglaments...). Aquestes normes s’integren a l’ordenament jurídic. IV. DRET COMUNITARI ORIGINARI Principis drets comunitaris
- Principi supremacia/prevaIença (dret comunitari sobre ordenaments interns, competència de I'UE)
- Principi directe (directament apIicabIes aIs estats membres, predicabIe aIs regIaments) Estan formats pels tractats constitutius: CECA, CEEA, CEE i els tractats internacionals que modifiquen els tractats originals. Normes dret internacional Reglaments, directives, decisions, recomanació i dictamen (drets comunitaris secundaris) El reglament un cop es dicta passa al reglament intern. La norma es un dret comunitari que conte uns objectius que han de ser assolits pels estats membres en un termini La directiva no te aquest efecte directe. Estableix uns objectius per tal que la directiva quedi integrada en els ordenaments de cada estat membre. norma de transposició. L’objectiu es harmonitzar d’acord amb les normes. Necessita una norma intermèdia per a que sigui efectiva. (norma de transposició). De la manera que ens assegurem de la correcta aplicació del dret comunitari seria per la institució europea anomenada (tribunal de justícia). Efecte directe sancionador : si la directiva reconeix drets als particulars d’una manera clara i aquests no han estat traspassats a l’ordenament intern, aquest particular podrà invocar la directiva davant dels tribunals i el jutge malgrat aquesta norma, es obligat a aplicar-la. (això es aplicable pels estats que no ho fan en el termini adequat). Dins de les fonts del dret n’hi ha una possibilitat que els particulars puguin crear normes de caràcter vinculant. En el mon del dret distingim en dos categories: -normes de dret imperatiu(obligatori): no es poden modificar per l’autonomia de la voluntat de les parts (ex: normes de la constitució espanyola) ex dret a la vida -normes de dret dispositiu: si es poden modificar a partir de l’autonomia de la voluntat de les parts. (Branca del dret dels contractes). Títol VIII art 148 i 149: distribució de les competències entre comunitats autònomes i l’estat (codi civil) Art 147 mínim contingut per estatuts autonòmics Competències dins d’un MARC CONSTITUCIONAL
Els estatuts també han de ser interpretats pel tribunal constitucional (bloc constitucional) Constitució estableix una RESERVA LLEI (buscar x internet) V. DISTRIBUCIÓ DE LES COMPETENCIES: -Clausula general : competència sobre legislació del dret civil EXCLUSIVA de l’estat -Clausula de salvaguarda: encara que ‘’clausula general’’ és sense perjudici de que les comunitats autònomes puguin conservar, modificar i desenvolupar el seu dret civil propi. Catalunya: dret civil propi, regim supletori és el de l’estat Jurisprudencia Constitucional: la constitució interpreta el dret propi i també aquells que tinguin un caràcter regional o local (sentencia tc 121 1992) La conservació, modificació i desenvolupament permet regular les institucions del dret civil propi (hist establertes) +les connexes el tribunal constitucional admet la vigència i vitalitat dels drets propis. PERO, NO pot ampliar la materia -Clausula residual : competències exclusives de l’estat
- Formes de Matrimoni
- Ordenació de registres públics
- Bases de les obligacions contractuals
- Normes per la solució de conflictes de lleis
- Determinació de les fonts del dret en relació amb les normes del dret foral o especial
- Distribució de competències: clàusula de salvaguarda, Interpretació de creixement propi, permet el creixement orgànic, clàusula residual. 147 art constitució: estableix quin es el contingut mínim que ha de incloure els estatus d’autonomia i dins d’aquest ha de tenir la denominació, institucions bàsiques i les competències assumides. Els estatuts d’autonomia han de ser interpretats d’acord amb la pròpia institució, ja que aquests estatus formen part del bloc de constitucionalitat. Quan la constitució estableix una reserva de llei, els parlaments autonòmics han de respectar aquella reserva si la mateixa es una matèria assumida per la comunitat autònoma. Per ex: els drets dels consumidors s’han de recollir. 148-149 const Resum: 3 regles: la general, la de salvaguarda(l’estat té la competència de legislació però sempre reservant i la residual(té la matèria indeclinable de l’estat) TEMA 3: LAS FONTS DEL DRET (II) LES DIFERENTS FONTS DEL DRET FORMAL:
- Tractat CECA−−> −> comunitat europea carbó i acer
- Tractat CEEA−> energia atòmica
- Tractat EE−−> econòmica europea Tractat EE: creen institucions europees. ConseII tribunaI justícia, parIament.. Comencen a crear normes jurídiques, directives (normes que s'integren aI ordenament jurídic). Ex. Tractats de Lisboa, tractats d'Amsterdam.. (comunitat europea). Procediment ART 93 cessió de compt, ce a institucions internes (cessió de sobirania). Van mes enllà del propi text. ART 94 L’article 94 fa referencia a la possibilitat de contraure tractats internacionals que son més típics en el dret internacional públic, contenen normes que passaran a formar part de l’ordenament intern un cop publicats al BOE. El consentiment de l’estat per obligar-se internacionalment requereix la prèvia autorització de les corts en les següents matèries: -Tractats de caràcter polític -Tractats de caràcter militar -Tractats que puguin afectar a la integritat territorial de l’estat o als drets fonamentals del títol primer. -Tractats que impliquin obligacions financeres per l’estat. -Tractats que impliquin la modificació o derogació d’una llei o requereixen de mesures executives. El art 95 diu que la resta de tractats seran celebrats pel govern i donarà compte al legislatiu un cop hagi estats aprovats pel govern. S’estableix que el govern de les corts podrà demanar que s’interpeli al tribunal q doni el seu criteri si el tractat es contrari a la pròpia constitució ART 96 MODIFICACIÓ TRACTACTS INTERNACIONALS. El propi tractat seguirà la normativa que el propi tractat hagi establert.
1. Explica claramente la
diferencia entre un acto
normativo (fuente), una
disposición y una norma
propiamente dicha. ¿Es lo
mismo una disposición que
una norma?
2. Enuncia y explica cuáles
son las características del
modelo constitucional de
ordenamiento jurídico que
tenemos en España
3. Según el principio de
jerarquía, ¿puede un
reglamento del Estado
modificar
un decreto – ley realizado
por el Gobierno? ¿Cuál es la
única norma del OJ que
puede ejercer su
influencia sobre todas
las demás normas a
través del
principio de jerarquía?
reconocidos en el sistema
constitucional español.
7. Lee el art. 149.2 CE:
¿crees que se puede aplicar
al mismo el principio de
prevalencia cuando haya
dos normas en conflicto, una
del Estado y otra de la
Comunidad Autónoma?
8. La cláusula de
supletoriedad: evolución en
la jurisprudencia del TC
TEMA 4 ORGANS CONSTITUCIONALS :ORGANITZACIÓ INSTITUCIONAL DE L’ESTAT:
Característiques generals del sistema institucional espanyol: Art 1.1 const:
- Les institucions parteixen des de la preexistència d’un estat o nació que per la constitució es reconeguda. Aquesta realitat jurídica o política s’emmarca en les constitucions europees.
- 1ª institució constitucional que regula la constitució: títol segon es dedica a la corona. La monarquia parlamentaria es reconeguda a l’article 1.3 de la constitució. (quina es la forma política de l’estat: la monarquia parlamentaria). Aquest sistema determina que el cap de l’estat, configura per la figura del rei. En el constitucionalisme del estat espanyol no es qualifica aquesta monarquia parlamentaria fins la const 1978. Les constitucions anteriors sense qualificar com aquesta. 1.3: significa que la corona es un òrgan estatal, configurat per la pròpia constitució amb les pròpies funcions determinades. En ser un òrgan constitucional, des d’aquest punt de vista no esta subordinat a cap altre òrgan estatal, sinó que està delimitat per les funcions que li atribueix la constitució.
II. LA CORONA
Corona, Organ constitucional de l’estat, funció autònoma respecte els òrgans constitucional, dignitat formal, primera institució que regula l’estat, funcions generals del rei, cap de l’estat, en cas de republica el cap de l’estat seria el president, art 56: Funcions del rei: idea inicial de les funcions Estan taxades a la pròpia constitució, en concret, partint de l’article 56, que estableix la funció general del rei.
- Cap de l’estat.
- Té una funció simbòlica
- Té una funció de arbitratge i moderació de la vida política en el funcionament normal de les institucions de l’estat.
- Assumeix la representació de l’estat en les relacions internacionals.
- Exerceix les funcions que li assenyalin les lleis i la pròpia constitució. FUNCIONS taxades del rei d’acord amb la constitució ART 62(delimita les funcions taxades) Sanció i promulga les lleis, convoca i dissol les corts generals i les eleccions, convoca els referèndums en els casos previstos a la constitució, proposa candidat a la presidència del govern i en el seu cas el nomena, nomena i separa els membres del govern a proposta del president del govern, expedeix els decrets acordats en el consell de ministres, ser informat dels assumptes d’estat i aquests efectes presideix el consell de ministres a petició del president del govern. A més exerceix el comandament de les forces armades, exerceix el dret de gracia d’acord amb el que regula la llei. Estableix el patronat de les reals acadèmies. Art 63 : (que fa el rei com representant) funció que fa referencia a la representació de l’estat en les relacions internacionals i per tant li correspon prestar el consentiment de l’estat amb l’assignatura dels tractats internacionals. Correspon formalment d’aquestes relacions internacionals. Evitar guerres i mantenir la pau, ordre intern i actes formals.. Art 64: (parla de la confirmació del rei) els actes del rei mai son vàlids si no tenen la confirmació/referendum. No tindran validesa si no estan validats per la persona que ho hagi de fer. Els nomenaments dels càrrecs civils o militars de la casa reial (sense confirmació). L’encarregat és el president del govern o ministres corresponents que seran els qui puguin fer-ho. En ultima estància, la responsabilitat cau en la persona que els hagi refrendat (persona encarregada de firmar el document dels actes). III. INSTITUCIO DE LES CORTS GENERALS Estan regulades a títol III. Les corts generals son la seu de la sobirania nacional. Tenim dos models de corts: unicamerals i bicamerals (nostre sistema). CAMBRA ALTA: SENAT. Representava el clero CAMBRA BAIXA: PARLAMENT, congres dels diputats. Bicameralisme Asimètric (cada una de les cambres te funcions diferents) i desigual. En aquesta distribució de les competències, el congres té atribuïdes en exclusives, com per exemple l’aprovació dels decrets llei. Funcions del congrés : l’aprovació dels decret lleis art 86, investidura del president del govern art 89, aprovació moció de censura arts 112 113, control parlamentari i decret d’estat d’alarma.
- Resta de membres que estableixin la llei Posició del president: el president ocupa un lloc de supremacia.
- Enfront al cap d’estat, per un costat proposa als ministres per el seu nomenament pel rei i sol·licita la seva presidència del consell de ministres i per un altre lloc, el president és responsable dels actes del rei.
- Enfront a l’electorat, proposa la convocatòria del referèndum.
- Enfront a les Corts generals, assisteix a les sessions de les cambres; planteja la qüestió de confiança i proposa la dissolució del congres, senat o corts generals.
- Enfront al Tribunal Constitucional, legitima al president per interposar el recurs d’inconstitucionalitat. ○ Nomenament del president del govern per unes eleccions generals i exposarà al congrés el seu programa polític i sol·licitarà la confiança de la cambra obtinguda per el vot de la majoria absoluta dels seus membres. ○ El procediment de l’article 99 es segueix també quan el congrés rebutja la qüestió de confiança plantejada pel president, mentre que la moció de censura comporta la investidura del president. ○ A l’article 100 disposa que els demès membres del govern seran nomenats i separats pel rei, a proposta del seu president. ○ L’article 101 afirma que el cessament del govern es produeix per la celebració de les eleccions generals, en els casos de pèrdua de confiança parlamentaria o per dimissió o defunció del president. Art 98 no exigeix l’existencia de vicepresident, però si de ministres. Els ministres son membres de govern que a la vegada desenvolupen una funció administrativa i política. El consell de ministres es la institució a traves de la qual el govern exerceix les seves competències de manera externament reconocible. Aprobació de projectes llei, decrets llei i legislatius. Funció de direcció política: es una funció intrínseca a la pròpia naturalesa com formador de la voluntat estatal. Direcció de la política interior es manifesta de diferents formes:
- En relació amb el poder legislatiu: convoca eleccions i acorda la dissolució de les cambres i elabora els pressupostos generals de l’estat.
- En relació amb altres poders, el govern: Convoca referèndum Declara les situacions excepcionals Proposa el nomenament del Fiscal General de l’estat Adopta les mesures per a que cada comunitat autònoma compleixi amb les seves obligacions constitucionals Proposa el nomenament dels dos membres del Tribunal constitucional Direcció de la política exterior inclou múltiples manifestacions de naturalesa política, de dimensió administrativa o d’àmbit normatiu. Direcció de l’administració civil i militar. Es tindran en compte els criteris d’igualtat, objectivitat de la administració publica i la imparcialitat dels funcionaris. Direcció de la defensa de l’estat Control polític de l’actuació del Govern: tit V de la constitució dedicat a les relacions entre el govern i les corts generals (108-116).
La constitució preveu un control parlamentari directe(obligació del govern a pronunciar-se sobre el contingut de les peticions) e indirectament (el control del govern s’exerceix a través de la compareixença dels seus membres a petició de les cambres). Altres controls: son els que fan referència al control financer de les corts per mitjà del tribunal de comptes. TEMA 5: ELS ORGANS CONSTITUCIONALS (II) El tribunal constitucional El tribunal constitucional està regulat al títol novè de la constitució als art 169. Aquest títol novè i la llei orgànica 2 1979 3oct, el tribunal constitucional. La naturalesa jurídica del tribunal constitucional, respon al sistema de control de concentrat. El control sobre la constitucionalitat de les normes, esta dipositat en un únic òrgan que es el propi tribunal constitucional. Això contrasta a un altre sistema que hi ha que es el sistema de control de constitucionalitat. El nostre sistema, es un sistema concentrat que atorga la competència per aquest control, el tribunal constitucional. Com es basa el tribunal constitucional? El caràcter de la constitució com a norma suprema i en funció al caràcter com a norma suprema, aplica aquest control sobre la unitat. (intèrpret suprem de la constitució). Art a tenir en compte: Per una banda, art 5 de la llei orgànica del poder judicial assenyala que la constitució vincula a tots els jutges i tribunals els quals han d’interpretar i aplicar les lleis i la doctrina es prengui de les sentencies i resolucions del tribunal constitucional.
Coneix els conflictes jurisdiccionals entre l’estat i les comunitats autònomes o entre elles així com la resta d’òrgans de l’estat o en defensa de l’autonomia de l’estat. Processos del Tribunal Constitucional 1.Recurs de inconstitucionalitat
- La qüestió de inconstitucionalitat
- Recurs d’empara Procediments Per veure com funcionen aquests processos davant del Tribunal Constitucional , tenim unes disposicions generals que fa referencia a l’objecte de control per part del tribunal constitucional, es a dir, quan es planteja un dubte sobre la constitucionalitat o un recurs de inconstitucionalitat davant del tribunal, art 27 de la llei orgànica que ens diu que es susceptible. Elements: estatuts d’autonomia i llei orgàniques, qualsevol normativa a rang de llei, tractats internacionals i reglaments de les cambres. Tot això es susceptible de contradir la constitució i també de ser declarat constitucional objecte de control de constitucionalitat. Per apreciar la conformitat o disconformitat amb la constitució d’una norma, el tribunal ha de considerar les normes que tinguin a veure amb la limitació de competències de l’estat i les comunitats autònomes o els òrgans constitucionals. El tribunal pot declarar la inconstitucionalitat per infracció de l’article 81 per qualsevol norma o llei orgànica que envaeixi competències de llei ordinària. La declaració de inconstitucionalitat es pot promoure de dues maneres: (dos vies per atacar la constitucionalitat d’una norma).
- Recurs de inconstitucionalitat
- Qüestió de inconstitucionalitat Si es desestima un recurs de inconstitucionalitat per raons de forma, això no impedeix que després es pugui imposar una qüestió de inconstitucionalitat (art 27, 28, 29 de la llei orgànica del tribunal constitucional). Efecte no suspensiu: L’admissió per part del tribunal d’un recurs o una qüestió no suspèn la vigència ni l’aplicació de la norma, amb una excepció si el president del govern impugna lleis o disposicions amb rang de llei, aquesta impugnació si donarà peu a la suspensió de la norma impugnada. Ex: Si et posen una multa de 200 euros per saltar-te un semàfor o perquè anaves massa ràpid i tu recorres aquesta multa, aquest recurs que tu interposes, no te efectes suspensius perquè la multa es posa igual i tu has de pagar igual i només serà quan es resolgui el recurs si et donen la raó t’hauran de retornar els diners. Qui pot interposar el recurs de inconstitucionalitat? Aquest recurs el pot interposar el president del govern, el defensor del poble, 50 diputats i 50 senadors. El poden interposar contra lleis, disposicions, normatives, tractats internacionals... El termini per imposar aquest recurs és de 3 mesos, des de que es publica la norma i ho hauran de fer a partir d’una demanda. Quan s’admet aquesta demanda, el tribunal constitucional donarà trasllat de la norma a les parts implicades. Aquestes parts tenen 15 dies per fer les seves al·legacions. Qui planteja la qüestió de inconstitucionalitat? Els jutges son els que tenen la potestat. Si un jutge o tribunal que coneix d’un assumpte que considera d’una norma que es inconstitucional, ha de plantejar una qüestió de inconstitucionalitat davant del tribunal constitucional. N’hi ha la part demandant i la part demandada, el jutge en aquest cas ha de veure quina es la norma per resoldre el cas que s’està plantejant i si veu que aquesta norma és inconstitucional, haurà de parlar amb les parts i aleshores es suspèn el procediment donant toc al tribunal
constitucional. El tribunal quan tingui tots aquests elements, resoldrà sobre si la norma que li planteja aquest jutge és o no constitucional. Finalment, amb aquesta interpretació que ha fet el tribunal constitucional, el jutge acabarà resolent l’assumpte. Aquestes dues maneres que hem vist anteriorment donen lloc a una sentencia; Sentencia de inconstitucionalitat (art 38 en concordança art 164) : diu que les sentencies que recaiguin en procediments de inconstitucionalitat tenen valor de cosa jutjada, vinculen a tots el poders públics i tenen efectes generals des de que estan publicades al bolletí oficial de l’estat. Si es desestima una sentencia, que nega la petició, impedeix que desprès es puguin obrir nous procediments amb aquest mateix objecte. Les sentencies que declarin la inconstitucionalitat d’una norma, no permeten la revisió dels procediments anteriors que ja hagin finalitzat. II. PODER JUDICIAL Poder judicial, poder estatal. Des de el punt de vista constitucional, és el fruit de la divisió de poders , és un dels poders independents del estat. Té una naturalesa de caràcter estrany judicial és un poder de l'estat però en el mateix temps es desvincula de l'estructura estatal. Emana del estat, òrgan del estat que es separa de l'estat per exercir les seves funcions del poder judicial. El poder judicial és de la sobirania popular. Poder judicial té la seva legislitat e intervé la sobirania popular , està en Títol VI constitució espanyola (arts. 117 - 127) + LO 6/1985 (poder judicial), LOPJ. Sotmès a l'imperi de la llei, sumisió dels jutges a la llei, art.117 consti., parteix de la llei de la constitució,justicia emana del poble s'administra en nom del rei pels jutges i magistrats integrants del poder judicials , que són independents, inamovible, responsables i sotmesos únicament a l'imperi de la llei. Regulació del poder judicial, Títol VI constitució espanyola (arts. 117 - 127) + LO 6/1985 LOPJ. Característiques: Submissió a la llei, parteix art.9 de la const, tots els ciutadans i poders públics estan sotmesos a la constitució i a la resta del ordenament jurídic, art.1 LOPJ. Caràcter general, el jutge mai pot deixar (té una obligació) d'aplicar la llei, art. 5 LOPJ si un jutge dubte d'alguna llei, presentar una qüestió d' inconsitucionalitat. Independència judicial, trobem protegida al art.117, integrat per jutges i magistrats integrants del poder judicials , que són independents, inamovible, responsables i sotmesos únicament a l’imperi de la llei. Es protegeix de diferents maneres: art.12 LOPJ assenyalant que cap jutge o magistrat no pot corregir cap interpretació o aplicació de cap ordenament jurídic encara que sigui de rang inferior o superior, a menys que la sentencia estigui coneguda per la via de recurs. Immobilitat, art.117.1-117.2, afegeix que cap jutge ni magistrat, separat, suspès, traslladat, jubilat si no és per alguna de les causes que preveu la llei. o Separació de llei, art.378-388 LOPJ. Causes de separació, deixi de ser jutge o magistrat, perdut nacionalitat espanyola, sanció disciplinaria, incapacitació, condemna penal (delicte dolós). o Causes de suspensió: investigació penal al jutge o magistrat per un delicte que hagi pugut tenir dins de la seva acció en l'exercici de les seves funcions investigació causa penal per delicte dolós obertura d'un expedient disciplinari sentència ferma que sigui la seva suspensió. o Finalització de la seva acció, jubilació, 70 anys com a caràcter general. CONSELL GENERAL Òrgan de govern del poder judicial (de jutges i magistrats), consell general del poder judicial, art.122C. Composició:
