DERECHO CONSTITUCIONAL, Apuntes de Derecho Constitucional

¡Descarga DERECHO CONSTITUCIONAL y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!

Dret Constitucional

Nota parcial (40%)

• Activitats pràctiques
• 2 exàmens parcials (test)
• Participació a classe

Nota parcial (60%)

• Un únic examen per desenvolupar

ESTAT: Societat organitzada políticament i que té un poder qualificat coma sobirà. Es composa de: territori, població i sobirania.

1. “Estat” Medieval: Diversos centres de poder. Entre ells fan “pactes” polítics.
2. Estat Absolut (segle XVII): Les “lleis fonamentals” organitzen el poder polític. El rei és qui emana totes les normes i qui aplica el dret.
3. Estat Liberal de Dret (segle XVIII): Tenen lloc les revoluciones liberals: americana, francesa i anglesa principalment, les quals tenen les primeres constitucions de la història: divisió de poders, poder judicial independent, drets civils (propietat, vida, igualtat), imperi de la llei (tota norma que reguli l’administració política i social depèn del Parlament). Aquests drets, però, no se li aplicaven a tothom, sinó a determinades capes de la societat.
4. Estat democràtic (segle XIX): Sobirania popular, drets polítics i dret de sufragi (1r el masculí censatari, després el masculí i més tard l’universal) Té lloc la primera constitució espanyola (1812, Cadis).
5. Estat social (inici segle XX): Es reconeixen molts drets socials. Constitució Weimar (1919), Constitució republicana espanyola (1931).
6. (^) Estat social i democràtic de dret: Estat dret, Estat democràtic, Estat social. Llei fonamental de Bonn, Constitució espanyola de 1978.

SEGLE XIX

L’Estat por ser:

• Centralitzat políticament
• Descentralitzat políticament: integral, federal, regional, autonòmic... - Estatut de Boyona (1808): “Carta atorgada”. El rei cedeix part del seu poder a determinats òrgans de l’Estat. - Constitucions de partit (depèn de si governa el partit conservador o el partit progressista) - C. 1812 (la 1a de la història d’España): Progressista (tendeix a reconèixer drets), s’inspira en la constitució dels EEUU i és unicameral. - C. 1834: Conservadora. Isabel II torna a España de l’exili. - C. 1845: Progressista - C. 1856 (“Non nata”): Conservadora - C. 1869: Progressista - C. 1873 (I República espanyola): Progressista (Estat federal, semblant als EEUU) - C. 1876: Conservadora - Constitució del 1931 (II República espanyola): Progressista
• Defineix l’Estat com a integral compatible amb l’autonomia dels pobles, municipis o regions (Estat descentralitzat políticament).
• República de treballadors de tota classe.

• Posició rei: Es va acordar una monarquia parlamentària per a Espanya. El rei té poders simbòlics. “El rei regna però no governa”
• Estructura territorial de l’Estat: Les opcions eren: Estat regional, Estat federal, Estat confederal (diversos territoris independents que formin un Estat superior). Finalment, es va acordar un Estat autonòmic per a Espanya.
• Relació Estat-església: Les opcions eren: Estat confessional (existència d’una religió oficial, com en el franquisme p.e.), Estat aconfessional (l’Estat no té religió oficial però manté relació amb l’Església) i Estat laic (no relació Estat-Església, com a la II República p.e.). Finalment, es va decidir que Espanya sería un Estat aconfessional.

Principis estructurals de la Constitució

Article 1 de la Constitució espanyola:

• Estat de dret: Divisió de poders (títols III, IV, VI), poder judicial independent (Art.117), drets fonamentals/garanties i supremacia de la Constitució.
• Estat democràtic: Sobirania popular (poble espanyol), pluralisme polític (Art.6) i drets de participació: dret sufragi actiu/passiu, dret de petició (Art.29), referèndum (art.92), Iniciativa Legislativa Popular (Art. 87.3)
• Estat social: Principis rectors (Art. 39-52), drets socials: vaga, reunió/associació i lliure expressió.

Llei 1/1977 per a la Reforma Política (aprovada per les Corts franquistes)

• Finalitats: Preparar el procés de transició. Passar de la legalitat franquista a la legalitat democràtica.
• (^) Objectius: Reformar les lleis franquistes. Permetre celebrar eleccions i elaborar una constitució per al país.
• Principis: Sobirania popular (el poder recau en el poble), supremacia de la llei, drets fonamentals inviolables, sufragi universal i pluralisme polític.
• Institucions: Sistema bicameral, rei (cap d’Estat) i “Consejo del Reino” (òrgan consultiu del rei).

1. Aprovació 1/77 (Llei de reforma política)
2. Celebració eleccions 15/6/
3. Elaboració constitució, amb consens perquè cap partit va obtenir la majoria absoluta (UCD: 165 escons i PSOE: 103 escons)
4. Referèndum 6/12/
5. Entra en vigor la Constitució espanyola 29/12/

Iniciativa Legislativa Popular (ILP)

• El poble fa una proposta de llei.
• A nivell estatal necessita 500000 signatures acreditades.
• No pot tractar matèries excloses: lleis orgàniques (ex: codi penal), matèries tributàries, qüestions internacionals, prerrogativa de gràcia (indulto).

També existeix el Dret de Petició (Art.29): Fer qualsevol petició als poders legislatius.

Estat democràtic

• (^) Sobirania popular
• Dret de sufragi
• Dret de petició
• ILP
• Referèndum

Iniciativa per reformar la constitució

• Govern
• Congrés
• (^) Senat
• Parlaments autonòmics: presentar una reforma i demanar al govern que faci la reforma.

Procediments: Reforma total: Tota la Constitució Espanyola, el text preliminar, el dret a la vida (art.13-29), títol II (la Corona)

• Les Corts espanyoles aproven el principi de revisió (almenys 2/3 parts del Congrés i del Senat).
• Dissolució de les cambres
• (^) Unes noves cambres ratifiquen el principi de revisió per majoria absoluta.
• El nou text s’aprova amb el consentiment de, almenys, 2/3 parts del Congrés i del Senat.
• Referèndum: majoria simple. Reforma simple: Altres articles de la Constitució Espanyola.
• Aprovat per 2/3 parts del Congrés i del Senat.
• Amb la col·laboració d’una comissió mixta, es consensúa el text per mitjà del vot (3/5 parts de Congrés i Senat).
• Amb 1/10 diputats/senadors a favor, es fa un Referèndum.

Tipus de monarquies

• Monarquia Absoluta
• Monarquia Limitada
• Monarquia Constitucional (el rei forma part del poder legislatiu i executiu)
• Monarquia Parlamentària (Const.1978): El rei té poders simbòlics. “El rei regna però no governa” Funcions del Rei d’Espanya (Monarquia Parlamentària)

Genèriques (Art.56)

- Inviolativitat: No poden ser perseguits per les opinions manifestades durant l’exercici del seu càrrec. - Inmunitat: Només poden ser detinguts en cas de fragant delicte. Només poden ser jutjats amb l’autorització del Parlament - Fur especial: Només poden ser jutjats davant el tribunal suprem.

Organització de les cambres

• Mesa: presidents, vice-presidents, secretari.
• Junta de portaveus
• Diputació permanent
• Comissions
• Ple

Mesa: Té com a funció principal emetre els documents del treball parlamentari. El president té la funció de dirigir i ordenar els debats parlamentaris, i és assistit pels vice- presidents i secretaris.

Junta de portaveus: Està formada pels portaveus de cada grup parlamentari i intervé en l’organització dels treballs de la cambra.

Diputació permanent: Hi ha una al Congrés i una al Senat, formada, com a mínim, per 21 membres i té la funció de vetllar pels poders de les cambres, quan aquestes no estan reunides

Comissions: Hi han de dos tipus: permanents i no permanents. Estan formades per un número determinat de membres. Es creen per tractar temes concrets. Les permanents duren 4 anys de govern.

Ple: Format per la totalitat dels diputats i senadors.

Funció de control al govern

• Moció de censura
• Qüestió de confiança
• Preguntes
• (^) Interpel·lacions

Moció de censura: La plantegen 1/10 part de diputats contra el president, proposant un candidat alternatiu.

• Exposició d’un programa de govern alternatiu
• Debat
• Votació S’ha de guanyar per majoria absoluta.

Qüestió de confiança: El president del govern ho planteja davant del Congrés, per tal

que se l’hi renovi la confiança que se li va donar a la investidura. Necessita la majoria simple dels vots.

Preguntes: Qüestions que plantegen els diputats a algun membre del govern sobre algun tema en concret. No poden ser de caràcter personal i jurídic.

Interpel·lacions: Qüestions que es plantegen als membres del govern sobre temes de política general o d’interès general.

Dissolució de l’Estat

Com a regla general, quan s’acompleixen 4 anys de la celebració d’eleccions.

*** Supòsits excepcionals:**

• Quan el president del govern decideix dissoldre les cambres anticipadament.
• En cas de reforma constitucional.
• Si en dos mesos des de la primera votació d’un debat d’investidura no s’ha escollit a cap president de govern.

EL GOVERN

El govern (Art.97) dirigeix la política interior i exterior, l’administració civil i militar, i la defensa de l’Estat. Funcions principals:

• Executiva
• Potestad reglamentària

1. Independència judicial: Tots els jutges tenen el seu propi criteri en el moment d’aplicar la llei i no poden rebre ni donar instruccions a la resta de poders de l’Estat.
2. Inamovibilitat: Només poden ser separats del servei, traslladats o sancionats per causes establertes a la llei.
3. Principi e sotmetiment a la llei i al dret.

Article 122 C.E.: El Consell General del Poder Judicial és l’òrgan de govern dels jutges i, per tant, no exerceix funcions jurisdiccionals. Aquest Consell General està format per 20 vocals, que es divideixen en 12 jutges i 8 juristes (4 escollits per 3/5 parts congrés o 4 escollits per 3/5 parts senat). Els 8 juristes han de ser de reconegut prestigi i amb més de 15 anys d’experiència professional.

TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

Està format per 12 magistrats (amb mandat de 9 anys), els quals han de ser juristes de reconegut prestigi amb més de 15 anys d’experiència. Aquests 12 magistrats són escollits 4 pel Congrés (3/5parts), 4 pel Senat (3/5parts), 2 pel Consell General del Poder Judicial (3/5parts) i 2 pel govern.

Aquests 12 magistrats s’organitzen en el ple , format pels 12 magistrats, 2 sales ( magistrats a cada una) i 4 seccions (3 magistrats a cada una). A més a més, tenen un president i un vice-president. El president té el vot de qualitat per resoldre possibles empats.

Funcions:

• Control de constitucionalitat: S’encarrega de jutjar si una llei és o no constitucional. Té dos procediments: recurs d’inconstitucionalitat i qüestió d’inconstitucionalitat
• (^) Recurs d’empara: Protecció del drets fonamentals.
• Conflicte positiu de competències: Resolució de conflictes entre òrgans.

Recurs d’inconstitucionalitat El poden reclamar 50 diputats, 50 senadors, el president del govern, el defensor del poble o els parlaments autonòmics. Aquest recurs es planteja contra lleis i normes amb rang de llei de l’Estat i les CCAA. S’ha de plantejar en el termini de 3 mesos des de la publicació de la llei. El fet que es plantegi aquest recurs no suspèn la vigència ni l’aplicació de la llei. Efectes de la sentència d’un recurs d’inconstitucionalitat: Declara la constitucionalitat o la inconstitucionalitat de la norma impugnada. Si declara la inconstitucionalitat, la llei serà anul·lada i expulsada de l’ordenament jurídic.

Qüestió d’inconstitucionalitat La poden plantejar jutges i magistrats quan, en un procediment concret, hagin d’aplicar una llei que creuen que pot ser contrària a la constitució. El jutge no té termini per presentar-la. El fet d’interposar una qüestió d’inconstitucionalitat no implica la suspensió de la norma impugnada.

Efectes de la sentència d’una qüestió d’inconstitucionalitat: La sentència declararà la constitucionalitat o inconstitucionalitat de la llei, i si és declarada inconstitucional serà anul·lada i expulsada de l’ordenament jurídic.

Recurs d’empara És el procediment que es segueix quan s’ha produït una vulneració d’algun dret fonamental recollit a l’Art.14 (principi d’igualtat), Art.15-29 (dret a la vida), Art.30.2 C.E. (llibertat d’expressió, reunió o associació). Pot presentar-lo qualsevol persona física o jurídica que invoqui un interès legítim, el defensor del poble i el ministeri fiscal. Per interposar-lo, s’ha d’haver acotat la via jurisdiccional i, un cop esgotada, posar una demanda al Tribunal Constitucional. El termini per presentar-lo és de 30 dies des de la notificació judicial. Efectes de la sentència del recurs d’empara: El Tribunal atorgarà o denegarà l’empara. Si l’atorga, reconeixerà el dret fonamental vulnerat i retrotreurà les actuacions al moment de vulneració del dret.

Conflicte positiu de competències El pot plantejar el president del govern de l’Estat o els governs de les CCAA. Es

planteja quan un reglament vulnera l’ordre establert de competències entre l’Estat i les CCAA. El termini per interposar-lo és de 2 mesos des de la publicació del reglament.

L’ORDENAMENT JURÍDIC

Decret de llei (la fa i l’aprova el govern, encara que en algun moment intervenen el Congrés, el Senat) Congrés + Senat = Corts Generals

• Extraordinari i d’urgent necessitat: No pot afectar a una sèrie de matèries, drets, deures i llibertats públiques: Títol I (Corona), règim CCAA, règim electoral general i institucions bàsiques de l’Estat.
• El govern ho dicta: 30 dies després de la promulgació es presenta al Congrés, el qual té 3 possibilitats: derogar-lo (només està en vigor 30 dies), convalidar-lo (en vigor de manera indefinida) i convertir-lo en llei. Dret legislatiu (la fa i l’aprova el govern) Sobre qualsevol matèria: Excepte matèries pròpies de les lleis orgàniques. Les Corts Generals fan i aproven la llei de delegació i el rei la sanciona. Mitjançant aquesta llei es fa un mandat al govern perquè aprovi un decret legislatiu, el qual pot anomenar-se llei de bases (conté un text articulat) i llei ordinària (conté un text refós).

Tractats Internacionals Són normes que estan per sota de la Constitució i per sobre de les lleis. Consisteixen en un acord entre Estats, que pot consistir en:

• Crear una organització interna.
• (^) Acords que s’han de complir. Tots els Tractats Internacionals s’elaboren a partir de normes de dret internacional. La Constitució imposa la forma de ratificar els tractats, existeixen 3 possibilitats:
• Article 93: Tractats pels quals es cedeixen competències a una organització internacional. La ratificació es farà per llei orgànica per majoria absoluta al Congrés.
• Article 94.1: Tractats de caràcter polític o militar i sobre drets que afectin a la integració territorial i a obligacions financeres. La ratificació (confirmació) es farà per acord de les Corts Generals.
• Article 94.2: El Govern ratificarà el Tractat Internacional i després ho comunicarà a les Corts Generals.

Reglaments

Són normes aprovades pel govern. Poden ser de diferents tipus:

• Executives: Es limiten a desenvolupar una llei.
• Independents: Regulen aspectes organitzatius interns de l’Administració.
• De necessitat: Es dicten en casos d’urgència (Ex: es produeixen inundacions i és dicta un reglament ràpidament per intentar solucionar o suavitzar la situació).

Els reglaments poden rebre diferents noms depenent de qui els dicti:

• “Real decreto acuerdo” i “Orden ministerial”: Si són dictats pel govern central de l’Estat.
• Decrets, acords i ordres de la conselleria: Si són dictats per la Generalitat.
• “Bandos”, “ordenanzas” i “reglamentos orgánicos”: Si són dictats per un alcalde o per un ajuntament.

PROCEDIMENT LEGISLATIU

És el procediment que es segueix a les Corts Generals per aprovar lleis. Es divideix en tres fases:

1. Iniciativa: La pot iniciar el govern, Congrés, Senat, parlaments autonòmics i l’Iniciativa Legislativa Popular. Els parlaments autonòmics tenen dues possibilitats: Presentar una iniciativa o demanar al govern que exerceixi la iniciativa. 2. Tramitació: Formular o realitzar esmenes.

TIPUS D’ESTATS (organització territorial dels Estats)

- Estat unitari:^ Només hi ha un únic centre de poder polític, és a dir, en aquell Estat hi ha un únic Parlament (Ex: França). - Confederació: Tipus d’Estat que ha existit històricament, el qual consisteix en que diversos Estats independents es posen d’acord per crear un Parlament que decidirà sobre determinades qüestions que afecten a un col·lectiu (Ex: Unió Europea). - Estat federal: Hi ha un Parlament central (Parlament federal) i un Parlament per cada Estat membre. - Dual: L’Estat federal és competent per determinades matèries i els Estats membre són competents per un altre tipus de matèries. No es produeix mai un sublevament de matèries (Ex: USA).

associació amb Espanya. Estarien integrats els tres territoris bascos: Navarra i el País Basc francès. Assumia tota una llista de competències importants:

• Règim electoral
• Règim penitenciari
• Sistema esportiu
• Infrastructures Article 2 CE: Espanya es composa de nacionalitats i regions, totes elles CCAA. La idea del Pla Ibarretxe és que una d’aquestes nacionalitats és la Comunitat Basca i no es vol anomenar CCAA sinó Comunitat Política. El problema seria un fet diferencial important ja que llavors Espanya es composaria de CCAA i una de política. A més, al no anomenar-se CA no tindria el mateix estatut, aleshores s’associaria lliurement amb Espanya com un país lliure.

TERRITORIS (nacionalitats i regions d’Espanya) Decideixen assolir autonomia, per convertir-se en CCAA, a través de:

- Via ràpida (Catalunya, País Basc, Galícia i Andalusia): - Art.151 CE: - Més competències - Més requisits per ser CCAA: - Acord de les diputacions provincials - Acord de ¾ parts dels municipis Termini: 6 mesos - Referèndum - Art.2 CE: Tots els territoris que en el passat haguessin votat un Estatut d’Autonomia no calia que complissin els requisits, i automàticament passen a elaborar el seu Estatut d’Autonomia. - Via lenta (la resta de CCAA): - Menys competències - Menys requisits - Acord diputacions provincials - Acord 2/3 parts dels municipis

• En 6 mesos s’han d’arribar als dos acords, i llavors s’inicia el procés per elaborar un Estatut d’Autonomia.

Navarra tenia tres opcions:

1. Fusionar-se amb el País Basc.
2. Art.143/151: ser un territori més per via ràpida o per via lenta.
3. (^) Disposició addicional 1 CE: actualitzar el “fuero navarro” mitjançant la “ley orgánica de amejoramiento del fuero navarro”. Les Corts Generals és l’únic òrgan que té la potestat per decidir si un territori és o no una Comunitat Autònoma.

ELABORACIÓ DELS ESTATUTS D’AUTONOMIA

- Via ràpida: - L’Assemblea formada pels diputats/senadors fan un projecte, el qual ha de ser aprovat per majoria absoluta.

• El projecte s’envia a les Corts Generals.
• Una comissió mixta (Corts Grals. i Assemblea) consensua el text.
• El text (de l’Estatut) s’aprova per llei orgànica
• El text es sotmet a referèndum.
• Neix la Comunitat Autònoma. - Via lenta:
• L’Assemblea formada per diputats i senadors provincials fan un projecte.
• El projecte s’envia a les Corts Generals.
• Les Corts Generals aproven l’Estatut per llei orgànica.
• Neix la Comunitat Autònoma. Les Comunitats Autònomes apareixen quan s’aproven primer els seus respectius Estatuts d’Autonomia.

ESTATUT D’AUTONOMIA

Article 147 CE: L’Estatut d’Autonomia és la norma institucional bàsica de les CCAA. Característiques:

• És una llei estatal: és aprovat per les Corts Generals de l’Estat.
• És una llei orgànica: és aprovat per majoria absoluta del Congrés.
• (^) És una llei orgànica atípica perquè només es pot reformar seguint els procediments establerts al propi estatut.
• Els estatuts aprovats pels territoris de via ràpida són fruit d’un consens entre les Corts Generals i els territoris que reclamen l’E.A. **Art.147 CE
• Contingut mínim**
• Denominació de la C.A.
• Delimitació del territori.
• Denominació, organització i seny de les institucions.
• Competències assumides i les bases pel traspàs de competències. - Contingut facultatiu
• Procediments de reforma de l’estatut.
• Sistema de finançament.
• Règim de les llengües oficials
• Símbols.
• Forma d’elecció dels senadors autonòmics. PREÀMBUL DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA DEL 2006
• No té valor normatiu, només interpretatiu.
• Conté fites històriques de l’autogovern de Catalunya i de l’aparició de la Generalitat de Catalunya (1359).
• (^) Fa referència també a la pèrdua de l’autogovern de Catalunya el 1714.
• Mancomunitat de Catalunya (1914).
• Recuperació de la Generalitat (1932).
• Restabliment de la Generalitat (1977).

1. Es diu que el Parlament de Catalunya, recollint el sentiment majoritari, ha definit Catalunya com a nació.
2. La Constitució espanyola reconeix la realitat nacional de Catalunya com una nacionalitat (igual que l’estatut d’autonomia d’Andalusia).

Títol preliminar (té valor normatiu i és dret aplicable)

- Llengua occitana: - Llengua pròpia de l’Aran. - Llengua oficial a Catalunya.

TÍTOL I: DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS

El títol I de l’Estatut està dividit en capitals:

**- I: Drets àmbit cívic i social

• II: Drets àmbit polític i de l’Administració**
  • Drets de participació
    • Dret de sufragi (actiu i passiu).
    • Dret a presentar una iniciativa legislativa popular.
    • Dret de revisió (art.29 CE).
• Dret a promoure consultes populars, que consisteixen en fer enquestes, audiències i fòrums de participació (art.122). - III: Drets lingüístics:
  • Dret d'opció lingüística:
    • Dret d'escollir
    • Dret que obliga a l'Admistració - IV: Garanties dels drets
  • Normatives:
    • Vinculació als poders públics.
    • Carta de drets i deures.
    • Regulació essencial i desenvolupament directe.
  • Institucional:
    • Síndic de greuges
    • Consell Garanties Estatuàries
  • Jurisdiccionals: Recurs davant Tribunal Superior de Justícia - V: Principis rectors
  • Garanties (art.39):
    • Reconeixement, respecte i la protecció dels principis rectors:
      • Legislació positiva informen - Pràctica judicial
    • Actuació partits polítics
    • Són exigibles davant els Tribunals d'acord amb la llei
  • Principis rectors (art.40 a 54):
    • Protecció persones i famílies.
    • Educació
    • Habitatge Els principis rectors no són drets, són elements que els poders públics han de tenir present i que han de desenvolupar. Un exemple seria la memòria històrica. Els poders públics l'hauran de tenir present, haurán de fomentar-lo.

En le competències compartides, com en la legislació-execució, intervenen l'Estat i Catalunya. BASES: Mínim comú normatiu per totes les CCAA.

ESTAT - DRETS

• Estat Liberal de Dret (segle XVIII): Drets civils, individuals
• Estat Democràtic (segle XIX): Drets polítics (dret al sufragi universal...)
• Estat Social (segle XX): Drets socials (dret a vaga...)
• Finals segle XX: Drets 3ª/4ª generació (dret a un habitatge digne, dret a la sanitat pública, al medi ambient...) La Constitució Espanyola de 1978 els recull tots

TÍTOL I (sobre drets i llibertats, sistemàtica dels drets)

- Capítol I: Dignitat de la persona, els drets fonamentals són inherents a les persones (són per totes les persones), els drets són el fonament de l’ordre públic. Art. 11: Nacionalitat. Art.12: Majoria d’edat. Art. 13: Estrangeria. - Capítol II: - Art. 14 (Principi d’igualtat, que sempre s’ha de respectar en el desenvolupament de qualsevol dret): Pels espanyols som iguals davant la llei i ningú pot ser