¡Descarga DERECHO CONSTITUCIONAL y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
TEMA 1
- (^) Concepte
- Característiques
- Estructura
- Valors superiors
- (^) Principis constitucionals
- Reforma
1.Concepte.
La constitució des de dos punts de vista:
-Des del punt de vista formal: la constitució significa que és la norma suprema de l’ordenament jurídic i la norma de la que deriven la resta de normes jurídiques, en tot sistema jurídic en general està estructurat en una piràmide.
Constitució
Lleis
Estaments
Sobre la constitució no hi ha cap llei per sobre d’ ella, no hi ha cap llei o reglament que contradigui la constitució ja que és la màxima norma.
-Des del punt de vista material: és la forma que regula les institucions bàsiques de l’estat, les funcions del rei o president del govern estan regulades a la constitució, no poden fer altres funcions que no estiguin.
La combinació del punt de vista formal i el punt de vista material se’n deriva una idea lògica, la constitució el que fa és que estableix un marc de convivència entre els ciutadans i els poders públics.
Marc de convivència: qualsevol de nosaltres tenim un dret de llibertat d’expressió. Quan es vulnera un dret podem anar al jutge.
2.Característiques de la constitució.
2.1. És una constitució democràtica, és a dir, que estableix un estat democràtic basat en dos elements: LA SOBIRANIA NACIONAL i EL DRET DE SUFRAGI.
Sobirania nacional: poder màxim de l’estat (els ciutadans).
La constitució actual (1978) va ser sotmesa a referèndum.
2.2. És una constitució consensuada “Consenso constitucional”. En el congrés hi havia forces polítiques diferents, per això va haver problemes durant la creació de la constitució per buscar un terme mig.
1er problema: LES FUNCIONS DEL REI.
La dreta de Franco volia una monarquia constitucional, és a dir, que el rei tenia poder de decisió (nomenar ministres, president del govern, aprovar lleis...)
L’esquerra volia que el rei fos un símbol (símbol de l’estat espanyol).
Finalment, es va triar (com la majoria d’Europa que tenia monarquia) una MONARQUIA PARLAMENTÀRIA, consisteix en que el rei no pren decisions, però la seva actuació és essencial per a la producció d’efectes jurídics.
EXEMPLE 1: si demà hi ha eleccions generals qui decideix? El president de govern, però si no està signada pel rei no es poden fer.
EXEMPLE 2: si hi ha una llei i no està d’acord? L’ha de firmar i callar perquè estem en una monarquia parlamentària.
2on problema: LA QÜESTIÓ RELIGIOSA
-La dreta volia que Espanya tingués una religió oficial: el cristianisme.
-Els comunistes (els de esquerra) volien un estat laic (sense religió oficial).
Amb aquestes opcions l’estat es va veure obligat a establir un tipus d’estat recollit en l’ ART. 16
Art.16:
1.Espanya no té religió oficial.
2.L’estat mantindrà relacions amb les confessions religioses i especialment amb l’església catòlica.
3er problema: LA QÜESTIÓ TERRITORIAL
1.Havia d’haver un estat regional (res de parlaments autonòmics, etc...)
2.Un estat federal (partit comunista).
3.Confederació.
Es va redactar un article 2 i un títol 8 en els quals s’estableix un Estat autonòmic, s’estableix un model obert i imprecís i es deixa el desenvolupament de l’Estat autonòmic per fer-ho en lleis posteriors.
2.3. És una constitució monarca, ja que tenim una monarquia parlamentària.
Hi ha 169 articles.
4.Valors constitucionals
Art. 1.1 Espanya es constitueix en un estat social i democràtic de dret.
Elements d’estat de dret que apareix en la constitució:
-Separació de drets (títols de 2 a 6).
-Drets individuals (dret a la vida, etc).
-Poder judicial independent (els jutges no poden rebre instruccions, inferències o pressions per part d’altres òrgans de l’estat. Tampoc poden donar instruccions a altres poders de l’estat (art. 117)
Elements d’estat democràtic que apareix en la constitució:
-Sobirania nacional (art. 2)
-Drets de participació política (art.29)
Mecanismes públics per participar en la política: sufragi passiu, seguir un partit polític, referèndum, sindicat, signatures, votar eleccions.
Drets de participació política:
a. Participació indirecta: exercir el dret de sufragi i tot el que vagi lligat a la formació a partits polítics i sindicats.
b. Participació directa:
-Dret de petició (art. 29) qualsevol de nosaltres ens podem dirigir a qualsevol poder públic per demanar petició d’una cosa a un poder públic. Ens podem dirigir al rei, al president de govern o ministre i ens ha de contestar.
-Iniciativa legislativa popular, la seva finalitat es que s’elabori una nova llei, exemple: NO A LOS TOROS , les signatures en Espanya són un mínim i a Catalunya altre. Les corts generals són les encarregades de decidir si és aprovada o no.
-Referèndum, és preguntar al poble, la resposta pot ser SÍ, NO o VOT EN BLANC. Hi ha dos tipus de referèndums:
- Referèndum vinculant: només per reformes de la constitució i estatus d’autonomia.
2.Referèndum no vinculant (va ser la constitució europea)
Estat social: tenim uns drets socials (fer vaga, lliure sindicació...)
Art. 1.2 Valors superiors de l’ordenament jurídic:
1.Llibertat.
2.Justícia.
3.Igualtat.
4.Pluralisme Polític.
Valors superiors de l’ordenament jurídic: els poders públics han de tenir present en totes les seves actuacions els valors superiors de l’ordenament jurídic.
5. Principis constitucionals (art. 1 a 9).
1)Art. 1.2: Sobirania nacional recau en el poble espanyol.
2)Art. 1.3: La forma política de l’estat es la monarquia parlamentària.
3)Art. 2: La nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols està formada per nacionalitats i regions que es constitueixen en comunitats autònomes.
TERRITORIESPANYANACIÓ
-Nacionalitats
-Regions
4)Art. 3: El castellà és la llengua espanyola oficial de l’estat. Tots tenen el deure de conèixer i el dret d’utilitzar-la, les altres llengües espanyoles també seran oficials d’acord amb els seus estatuts d’autonomia (català, basc, gallec...)
5)Art. 4: Bandera espanyola.
6)Art. 5: Capital-Madrid.
7)Art. 6: Els partits polítics expressen el pluralisme polític i concorren a la formació de la voluntat popular.
Cada partit popular té 2 límits:
-La seva estructura interna i el seu funcionament han de ser democràtics.
-La seva creació i el seu exercici són lliures dins del respecte a la constitució i a les lleis. (NO ADHESIÓ IDEOLÒGICA, SÍ RESPECTE A LA NORMA SUPREMA)
8)Art. 7: Sindicats.
9)Art. 8: Forces armades (tenen 2 funcions).
-Garantir la independència i la sobirania d’Espanya.
-Defensar la integritat territorial i l’ordenament constitucional.
CC.AA.
-Reforma agreujada: es fa una votació per modificar un article i s’ha d’aprovar per 2/ parts del congrés i 2/3 parts del senat.
Si estan d’acord es dissolen les càmeres.
Es convoquen eleccions, el nou congrés i senat que surten tornen a repetir les votacions
I quan estigui fet es sotmet a referèndum.
4)Límits a la reforma:
No es pot fer qualsevol tipus de reforma durant la vigència dels Estats d’alarma, excepció i setge (sitio en castellano).
TEMA 2. CORONA
- Evolució històrica.
- La institució a la constitució espanyola (CE).
- Funcions del rei.
- Refrendament (REFRENDO).
1.Evolució històrica.
-Monarquia absoluta: el rei és el centre de tot el poder, imparteix justícia...
-Monarquia limitada: el rei continua sent el centre del poder, però cedeix voluntàriament funcions a altres òrgans.
-Monarquia constitucional:
- Les funcions del rei estan a la Constitució.
- El rei és el titular del poder executiu (designa ministres, cessa ministres).
- El rei participa en el poder legislatiu (ajuda a fer lleis, però ell no les elabora, només les signa).
En resum als tres punts d’abans: EL REI REGNA I GOVERNA.
-Monarquia parlamentària:
- El rei té funcions simbòliques.
- El rei té funcions integradores.
- Les funcions del rei estan a la Constitució (són funcions DEGUDES, no es pot negar a fer una de les seves funcions).
2.La institució de la corona a la CE.
- Característiques:
- És una monarquia hereditària (en figura de JUAN CARLOS I).
- La corona és un òrgan imparcial (el rei no vota, ni ningú de la casa reial, perquè això implica que donarien la imatge de que estan a favor d’un partit polític, però en un referèndum sí que voten ja que és un interès general).
- El rei és inviolable, és objecte d¡una espècie de protecció jurídica.
- El rei és irresponsable políticament i jurídicament (només el rei, vol dir que no se li pot demanar cap responsabilitat).
- Designació del rei:
Art. 57.1La successió del rei segueix l’ordre regular de primogenitura. Es prefereix la línia anterior a la línia posterior. En la mateixa línia es prefereix el grau més pròxim al més llunyà. En el mateix grau es prefereix home a dona. I en el mateix sexe es prefereix al de més edat que al de menys edat.
Art. 57.2El príncep hereu té la dignitat de príncep d’Astúries.
Art. 57.3Extingides totes les línies de successió, les corts generals proveïren la successió a la corona de la forma que més convingui als interessos d’Espanya.
Art.57.4L’abdicació, renúncia o qualsevol dubte de fet o de dret en la successió a la corona serà resolt per llei orgànica.
Requisits per poder ser rei:
- Ser major d’edat.
- Capacitat per exercir l’autoritat
En cas que faltin aquests requisits apareixen:
La Regència: és la institució que supleix la falta de capacitat política del rei.
La Tutela: és la institució que supleix la falta de capacitat civil del rei.
Trobem que com a requisit no està “SER ESPANYOL” sinó surt és perquè es suposa que encara que desapareguin els borbons, el rei que hi hagués acabaria tenint la nacionalitat d’espanyol (si fos estranger)
- Nomenar i separar als membres de govern (Rajoy decideix qui serà vicepresident, però el rei fa un nomenament).
- Exercir el dret de Gràcia (qui decideix l’ indult és el ministre de justícia i signa el rei).
- El comandament suprem de les forces armades.
- Alt patronatge de les reials acadèmies.
-Funcions de l’Art. 63:
- Acreditar ambaixadors d’Espanya a l’estranger.
- Manifestar el consentiment d’Espanya per signar tractats internacionals.
- Declarar la guerra i fer la pau (prèvia autorització de les corts generals).
4.Refrendament=Refrendo (en castellano).
L’acte pel qual el rei es traspassa la seva responsabilitat política i jurídica a determinades persones que són les que assumeixen les responsabilitats del rei.
- El president del Congrés.
- El president del Govern.
- Els ministres.
S’ han de refrendar tots els actes del rei, excepte dos:
-El nomenament de membres civils i militars de la casa del rei.
-La distribució dels pressupostos de la casa del rei.
2. LES CORTS GENERALS
- Concepte.
- Sistemes.
- Composició.
- Estatut dels parlamentaris.
- Organització.
- Funcions.
1.Concepte.
Les corts generals és la institució de l’Estat que té encarregada el poder legislatiu, que implica:
-Elaborar lleis.
-Funció de control al govern.
El poder legislatiu està format per dues cambres: EL CONGRÉS DE DIPUTATS I EL SENAT.
2.Sistemes.
Les cambres poden ser: Unicamerals (una única cambra) o bicamerals (dues cambres, a la majoria dels països).
En el cas d’Espanya tenim un sistema bicameral, però és especial, s’anomena “Bicameralisme Imperfecte”.
El bicameralisme imperfecteel congrés dels diputats està en una posició superioritat respecte al senat.
Hi ha una sèrie d’elements que mostren aquesta superioritat:
-El congrés és qui escull al president de Govern.
-En l’elaboració de lleis el congrés té la darrere paraula.
-La votació final d’una llei orgànica es realitza en el congrés.
3.Composicó.
3.1Congrés de diputats:
Està compost per un mínim de 300 i un màxim de 400 diputats. Actualment a Espanya hi ha 350 diputats.
-S’escollen en circumscripcions electorals (províncies) i s’atribueixen un nº de diputats i aquest nº de diputats està en relació amb la població.
-Ceuta i Melilla escollen 1 diputat cadascuna.
-Les llistes són tancades i bloquejades perquè no poden alterar l’ordre.
3.2 El senat:
Hi ha dos tipus de senadors: Senadors electius i senadors de designació autonòmica.
-Senadors electius:
- S’escullen 4 senadors per província (independentment del nº d’habitants).
- Les illes grans (Mallorca, Tenerife i Gran Canaria) escullen 3 senadors.
- Ceuta i Melilla escullen 2 cadascuna.
- Les illes petites 1 senador.
6.Funcions.
Legislativa, pressupostària, electiva i control de govern.
-Legislativafunció que consisteix en elaborar i aprovar lleis.
-Pressupostàriaconsisteix en aprovar els pressupostos generals de l’Estat (és una llei que conté la previsió d’ingressos i despeses del sector públic estatal, durant el període d’un any i s’han d’aprovar abans del 31 de desembre.
-Electivafunció que consisteix en escollir alts càrrecs de l’Estat.
Exemples: Les corts generals escollen magistrats del tribunal constitucional.
El defensor del poble i escollir membres del consell general del poder judicial.
-Control del governhi ha dos mecanismes:
Mecanismes amb exigència de responsabilitat política: Moció de censura i qüestió de confiança.
Mecanismes sense exigència de responsabilitat política: Interpel·lacions, preguntes, compareixement i comissions d’investigació.
Aquests són els mecanismes pels quals les corts generals controlen les tasques, les funcions dels membres del Govern.
Mecanismes amb exigències de responsabilitat política (MERP): poden provocar una dimissió del govern.
-Moció de censura: és el mecanisme pel qual una desena (1/10) part de diputats juntament amb un candidat alternatiu a president de Govern intenten aconseguir la dimissió del president de Govern i nomenar al candidat alternatiu com a president de Govern. S’assenyalen 2 dies pel debat i votació de la moció de censura. El debat comença amb la exposició del futur programa de govern del candidat alternatiu, aquesta exposició va unida a crítiques cap al president del govern actual, quan ha acabat la exposició intervenen tots els grups parlamentaris i durant el debat el president de govern pot intervenir sempre que vulgui, finalitzat el debat es fa una votació. Si el candidat alternatiu obté una majoria absoluta, el president de govern actual dimiteix i el candidat alternatiu és nomenat president.
-Qüestió de confiança: és el mecanisme del que disposa el president de govern si el congrés li continua mantenint la confiança i per això sotmet a votació el seu programa de govern o una qüestió d’interès general, per tant la presenta el president de govern, prèvia deliberació amb el consell de ministres i es fa una votació, si el president guanya la votació per majoria simple continua governant, si perd la votació ha de dimitir i es posa en marxa el mecanisme per escollir un nou president de govern. No es convoquen eleccions i la majoria simple es necessiten més SÍ que NO.
Mecanismes sense exigències de responsabilitat política:
-Interpel·lacions: són qüestions que plantegen els diputats a qualsevol membre del govern sobre temes de política general.
-Preguntes: qüestions a qualsevol membre del govern sobre temes concrets, puntuals i sectorials.
-compareixences: és quan un membre del govern vol explicar a la cambra algun tema relacionat amb l’acció de govern.
-Comissions d’investigació: agrupacions de diputats per investigar temes d’interès general.
3.GOVERN.
1)Concepte. 2)Regulació. 3)Principis. 4)Composició. 5)Funcions. 6)Responsabilitat.
1 concepte: és l’òrgan encarregat del poder executiu que essencialment vol dir: -que ha d’executar les lleis aprovades pel parlament. -dirigir la política de l’estat.
2 regulació: -Article 98 i següents de la Constitució. -Llei 50/1997 regula tots els funcionaments.
3 principis: 1.Principi de direcció presidencial: significa que el president és un membre més del Govern, però, es troba en una posició de superioritat respecte de la resta de membres del Govern. Bàsicament per 2 motius: -perquè el congrés escull el president de Govern (el president després escull als seus ministres). -perquè el president estableix les directrius de l’actuació dels seus ministres. 2.Principi departamental: significa que els ministres dirigeixen el seu departament basant-se en les directrius del president. 3.Principi de responsabilitat col·legiada: significa que si el president dimiteix, dimiteixen en bloc tots els ministres.
4 composició: el Govern està format per un president i ministres, però, la llei no diu quants ministres hi ha d’haver ni el nom de ministres i a més poden haver vicepresidents. Quan estan tots reunits, d’això se’n diu que estan al consell de ministres. COM S’ESCULL AL PRESIDENT?
-Responsabilitat civil i penal(delictes de traïció a l’estatper poder ser imputat ho han de demanar ¼ part de diputats i han de decidir la imputació per majoria absoluta):membre del Govern comet un delicte (penal)se li jutjarà al Tribunal Suprem.
-Responsabilitat política: Moció de censura i Qüestió de confiança.
4.Tribunal Constitucional.
1)Models de justícia constitucional. 2)Concepte i regulació. 3)Composició. 4)Organització. 5)Procediments.
1 models de justícia constitucional: tenim 2 models: difús i concentrat. -Difús: es dóna als EEUU i suposa que qualsevol jutge pot controlar la constitucionalitat de les lleis i no ho fa així:
- Quan un jutge ha d’aplicar una llei a un cas concret, si considera que la llei és inconstitucional la inaplica, aquest sistema dóna més llibertat al jutge, però, ofereix menys seguretat jurídica, perquè un jutge pot considerar la llei inconstitucional i un altre jutge pot considerar la mateixa llei constitucional (origen 1808). -Concentrat: (jurista austríac KELSEN) model que es dona a Europa, aquest model consisteix en la existència d’un òrgan que té com a missió principal controlar la constitucionalitat de les lleis, de tal forma que quan aquest òrgan decideix que una llei o articles d’una llei són inconstitucionals anul·la els articles i els expulsa de l’ordenament jurídic, aquest model dóna més seguretat jurídic.
2 concepte: És l’intèrpret suprem de la Constitució i per tant comporta que la interpretació que fa de la Constitució és la única que té valor jurídic. Regulació: -art. 159 i següents de la Constitució Espanyola (CE). -Llei orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC).
3. composició: està format per 12 magistrats (nomenats pel rei): imparcials i sotmesos únicament a la CE i a la LOTC. Aquests 12 magistrats són escollits de la següent manera: -4 pel congrés, per una majoria de 3/5 parts. -4 pel senat, per una majoria de 3/5 parts. -2 pel govern. -2 pel consell general del poder judicial (3/5 parts). Són escollits per un període de 9 anys i tenen les següents incompatibilitats: -en qualsevol càrrec electiu. -en qualsevol càrrec públic o polític. -“en l’exercici de funcions directives o remunerades en un partit polític o sindicat”. -en l’exercici de la carrera judicial o fiscal. -en qualsevol activitat mercantil (tenir una empresa).
4 organització: està organitzat de la següent manera: -en ple format pels 12 magistrats. -2 sales format per 6 magistrats cadascuna.
-4 seccions 3 magistrats a cada secció. Les decisions del ple es prenen per majoria i en cas d’empat es resolen amb el vot de qualitat del president del TC.
5 procediments: -procediments de control de constitucionalitat:
- Recurs d’inconstitucionalitat.
- Qüestió d’inconstitucionalitat. -recurs d’empara. -conflictes entre l’estat i les CCAA:
- Conflicte positiu de competència.
- Conflicte negatiu de competència. -control de constitucionalitat de tractats internacionals.
1)PROCEDIMENTS DE CONTROL DE CONSTITUCIONALITAT: -Recurs d’inconstitucionalitat:
- Subjectes legislatius50 diputats, 50 senadors, el defensor del poble, el president, parlaments autonòmics o governs autonòmics quan s’afecti l’àmbit de la seva competència.
- ObjecteLleis orgàniques o ordinàries (dictades per l’estat), lleis de les CCA, normes amb rang de llei (decret llei i decret legislatiu), tractats internacionals i reglaments parlamentaris.
- Termini per interposar el recurs: 3 mesos des de la comunicació oficial. -Qüestió d’inconstitucionalitat:
- Objecte el mateix que abans, però, amb unes particularitats: Han de ser normes aplicades a un cas concret i De la validesa de la norma depengui la sentència.
- Termini: no hi ha termini des de la publicació oficial, però, la qüestió s’ha de plantejar dins el termini per dictar sentència. 2)CONTROL DE CONSTITUCIONALITAT DE TRACTATS INTERNACIONALS: És el procediment que poden interposar el govern, el congrés o el senat quan Espanya ha de rectificar un tractat internacional per poder determinar si és o no contrari a la CE. Si el TC considera que és contrari a la CE, Espanya només té 2 opcions: -o no rectifica el tractat. -o bé reforma la CE.
3)RECURS D’EMPARA:
-concepte: és el procediment que segueix que segueix davant el TC quan s’ha produït una vulneració d’un dret fonamental a un ciutadà. I és un procediment de caràcter subsidiari. -subjecte:
- Qualsevol persona que tingui un interès legítim.
- El defensor del poble.
- (^) Ministeri fiscal. -objecte: es pot interposar un recurs d’empara en contra de:
- Disposicions normatives.
- Actes dels poders públics (poder legislatiu i poder judicial).
4 consell: és l’òrgan de govern dels jutges, està format per 20 vocals i el president del TC.
TEMA 3: ESTAT AUTONÒMIC
1)concepte 2)models en dret comparat. 3)característiques de l’estat autonòmic. 4)tipologia de competències.
1 concepte: Estat és aquella entitat formata per 3 elements: territori, població i sobirania. -territoriespai físic. -poblaciópersones que habiten en l’espai físic. -sobiraniatenen aquests ciutadans un poder de decisió. 2 models de dret comparat. Models d’Estat: -Unitari: hi ha un únic centre de poder polític (França). -Estats compostos*: tenen 2 característiques bàsiques:
- Pluralitat de centres de poder polític.
- No estan formats per Estats independents. *Estats compostos: Estat federal, Estat regional i Estat autonòmic. -Confederació: agrupació d’estats independents que per determinades polítiques prenen decisions conjuntament. Tradicionalment un model ha estat l’imperi Austro-Hungarés. Un altre model és la UE.
Estat federal: (característica comuna en tots el estats federalssobirania prèvia) parteixen de l’existència de sobiranies prèvies i en un moment històric determinat decideixen unir-se i formar l’estat general. Tipus d’Estats:
- Federalisme dual (USA): és un Estat on no hi ha fets diferenciats i on hi ha una separació estricta de competències entre l’Estat centra i els Estats membre.
- Federalisme operatiu (Alemanya): tampoc hi ha fets diferenciats, però, es produeix un solapament de competències entre l’Estat central i els Estats membre de tal manera que es poden produir conflictes de competència i per evitar-ho s’estableixen relacions de col·laboració.
- Federalisme asimètric (Canada): es caracteritza perquè es donen fets diferenciats que comporten conseqüències jurídiques i una diferent posició jurídica d’un territori respecte a un altre. Hi ha una zona de solapament.
3 característiques de l’Estat autonòmic: -Model obert i imprecís: la CE estableix requisits i vies d’accés, però, no estableix les CCA ni defineix Espanya com un Estat autonòmic, sinó que únicament estableix els requisits per ser CCAA i les vies d’accés a l’autonomia i es deixa la construcció de l’Estat autonòmic per un desenvolupament legislatiu posterior. -Models d’homogeneïtat i heterogeneïtat: significa que l’Estat autonòmic està format per elements de simetries i per elements d’igualtat:
- La forma de designació de senadors.
- La possibilitat d’interposar recursos d’inconstitucionalitat.
- La possibilitat d’iniciar un procediment de reforma constitucional.
-Elements d’heterogeneïtat: fets diferencials:
- La llengua.
- El dret civil.
- El finançament econòmic. -Es basa en els principis d’unitat, autonomia, solidaritat i igualtat:
- Unitat: significa que totes les CCAA tenen la mateixa posició jurídica i que hi ha d’haver una unitat de mercat.
- Autonomia: significa que totes les CCAA tenen la possibilitat de realitzar polítiques pròpies en l’àmbit de les seves competències.
- Solidaritat: significa que totes les CCAA han de contribuir a l’equilibri econòmic territorial.
- Igualtat: significa que tots els espanyols són iguals en drets fonamentals i deures constitucionals, però, cada CCAA pot establir drets derivats de les seves competències. 4 tipologies de competències: àmbits de la vida política, social, econòmica, cultural o jurídica que poden ser regulats per l’Estat, les CCAA o els dos a la vegada.
