¡Descarga Derecho, segundo bloque y más Apuntes en PDF de Derecho Mercantil solo en Docsity!
INTRODUCCIÓ al dret de l’empresa (Tema 2)
En el mercat hi ha d’haver un ambient competitiu.
DRET DE LA COMPETÈNCIA: regles de joc del mercat (joc net, fair play)
Competència efectiva: tendeix a l’eficiència. Major benestar global per tothom. Llei anti trust o la llei anti- monopolista: 1890 primera llei apareguda als Estats Units sobre aquest tema.
• 1890: Sherman modificació de la primera antitrust act
• 1914: Clayton antitrust act
• 1957: Creació de la Comunitat Econòmica Europea. Per primera vegada a Europa es crearan lleis de
defensa de la competència.
Arts 101-109 del tractat de l’Unió Europea (TUE). – ES garanteix a nivell europeu la lliure competència. A partir de l’entrada d’Espanya a la comunitat economia europea, els deures i llibertat competents s’aplicaran a Espanya.
16/11/
En sentit ampli, el Dret de la competència és un dret de l’organització i del desenvolupament de l’activitat empresarial en el mercat. Així entès, inclouria no sols la normativa reguladora de la competència en sentit estricte (defensa de la competència i competència deslleial) sinó que abastaria també el denominat Dret de la propietat industrial (patents i marques).
EMPRESARI té dret d’accés, de permanencia i de sortida en el mercat. Les “regles del joc” del mercat, es fixen en el dret de la competència.
• És una obligació dels poders públics garantir la competència en el mercat
• També es una obligació dels empresaris, han d’actuar amb mentalitat competitiva.
Ens hem referit al contingut de la Llei 15/2007, de 3 de juliol, de defensa de la competència, sense perdre de vista en cap moment el principi de la lliure competència que clarament la inspira. Es aquest un principi inherent a tota economia de mercat, que es presenta com a primera forma de manifestació de l’exercici de la llibertat d’empresa. D’un principi, en suma, que cal protegir i defensar a fi de preservar i potenciar l’existència d’una competència real i efectiva en tots els sectors de la vida econòmica.
A España tenim una llei de defensa de la competència datada en 2007. Ha de ser un joc, net i just, “fair play”. La cursa competitiva fa que uns prosperin i que d’altres es quedin pel camí. La llei estableix prohibicions, per defensar l’existència d’aquesta competència. És a dir, defineix unes conductes com a prohibides. La Llei de defensa de la competència del 2007, defensa en front aquells que vulneren una lliure competència i prohibeixen els actes de competència deslleial, es a dir, aquells que competeixen amb males intencions, que no compleixen les normes del ‘’joc’’, aquesta llei defensa aquell que actuen amb lleialtat , honradesa davant de les empreses que actuen erròniament. Practiques restrictives de la competència (Article 1 C.D.C) es poden basar en acords, pràctiques, recomanacions o decisions. Amb aquesta llei del 2007 inclou dos tipus de conductes que no poden fer en el mercat, L’objectiu basic es prohibir i sancionar aquestes dues conductes i defensar així la lliure competència del mercat:
• Practiques o conductes col·lusòries: (en l’article 1). Una conducta d’un conjunt d’empreses que
produeix un efecte, distorsionador, negatiu, perquè entorpeix la lliure competència. No hi ha d’haver conductes que obstaculitzin l’objectiu final. Per exemple, la fixació de preus, el tracte discriminatori, obligació contractual...
- Explotació abusiva posició dominant: en l’article 2. Ostenta una posició de domini vol dir que la té lícitament, ha anat pel seu compte, millorant i sent millor. Amb la teva sola conducta pots fer variar els preus, la llei no vol que aquesta posició de domini s’exploti de forma abusiva, per tant, la llei prohibeix la posició de domini abusiva.
17/11/
Hi ha algunes pràctiques, però, tot i que provoquen un efecte distorsionador en el lliure joc de la competència, provoquen unes avantatges superiors, avantatges en el mercat i per als usuaris i per això son pràctiques autoritzades i queden exemptes. Els efectes positiu son més grans que els negatius. Les empreses es concentren i creen una més gran (concentracions econòmiques).
ABÚS DE LA POSICIÓ DE DOMINI:
La posició de domini es una situació perfectament legal. Es en si, els cost social del monopoli. Em de distingir dos àmbits:
- Oferta
- Monopoli: només un oferent
- Oligopoli: més d’un oferent però pocs
- Demanda
Aquestes situacions alerten al tribunal de defensa de la competència. Una empresa gran es caracteritza per tenir:
- Una quota de mercat igual o superior al 30%
- Facturar 240M € més
24/11/2017 Llei de competència deslleial:
- Competidors/competidores: interès privat dels empresaris, que son competidors entre ells.
- Consumidors/usuaris: interès col·lectiu
- Poders públics: interès general.
Clàusula general: es deslleial quan un acte és objectivament contrari a les exigències de la bona fe. La llei de competència deslleial, defineix una clàusula general prohibitiva i després defineix el que es denomina: actes de competència deslleial (Art-4 de la Llei de competència deslleial). Pacte que de forma objectiva resulti contrari a les exigències de la bona fe.
29/11/17 Llei de la prohibició de la competencia deslleial (1991 ): Promou y fomenta una lluita sana y saludable de la competència. Protegeix tres interessos:
- Interès privat
- Interès col·lectiu: dels consumidors.
- Interès del estat, públic.
Aquesta llei estableix una clàusula general. El legislador tipifica actes concrets contra la deslleialtat (no es queda en allò tant general):
Conductes contra els competidors , que els perjudica (Articles 9-14 de la llei):
invent, i nomes el podràs utilitzar tu. Tens 20 any per utilitzar amb exclusiva la teva patent. Però, què és un invent? Regla tècnica que permet solucionar un problema. REQUISITS DE PATENTABILITAT: requisit que ha de satisfer la invenció per a poder ésser patent. Les invencions noves, que impliquin activitat inventiva i que siguin susceptibles d’aplicació industrial.
- Novetat : una invenció es nova quan no està compresa en l’estat de la tècnica. L’estat de la tècnica està constituït per tot el que abans de a data de presentació de la sol·licitud de patent s’ha fet accessible al públic a Espanya o a l’estranger per una descripció escrita o oral, per una utilització o per qualsevol altre medi.
- L’activitat inventiva. El resultat de aquesta innovació no es deriva , ha de ser realment innovador. Ha de ser un producte que es pugui produir en massa, perquè es pugui socialitzar i que pugui arribar a tothom.
- Aplicació industrial. Perquè es produeix industrialment per a tothom. Coses no patentables: descobriments, teories científics i coneixements matemàtics, obres literàries, plans, regles i mètodes.... Són manifestacions intel·lectuals excloses, tot i que si que poden tenir drets d’autor. Tot i que reuneixin els requisits ja nomenats, no podran ser patents aquelles invencions que siguin contràries a l'ordre públic o als bons costums. És a dir aquelles activitats biològiques d'obtenció de vegetals i animals.
No es patentaran els procediments de clonació d'éssers humans o la utilització d'embrions humans amb finalitats industrials o comercials. Tot el relacionat amb això es prohibirà tret que siguin instrument d'utilitat mèdica o veterinària substancial.
La Llei vigent permet la patentabilidad de productes farmacèutics, químics i microbiològics
14/12/17 Efectes que es deriven de la concessió de la patent:
- Efectes personals: hem reconeixen la paternitat sobre l’invent.
■ Invencions en càrrec: demanes que et creïn una invenció, la patent de la qual serà
teva.
■ Invencions de servei: aconseguides pel treballador durant la vigència del seu
contracte de treball i que siguin fruit d'una activitat de recerca que explícita o implícitament constitueix l'objecte d'aquest contracte. En aquest supòsit, les invencions pertanyeran a l'empresari.
■ Invencions lliures : aquelles en les quals no concorre cap de les circumstàncies
abans escrites i la seva titularitat si atribueix al treballador.
- Efectes econòmic: hem faig ric. Procediment per a l'obtenció de la patent: Per a l'obtenció d'una patent s'haurà de realitzar una sol·licitud que ha de contenir la descripció de l'invent, no podrà comprendre més d'una invenció o d'un grup d'invencions que integrin un únic concepte. En cas contrari, hauran de ser dividides en tantes sol·licituds com a diferents invencions contingui. Haurà de ser descrita de manera clara i completa i anar acompanyada de les reivindicacions pertinents. La Llei ha previst 2 procediments de concessió de les patents:
- Procediment general
- Procediment especial Aquests dos procediments impliquen una major exigència i per tant una major garantia del valor econòmic de les patents.
El procediment general s'aplicarà a totes les sol·licituds de patents. L'oficina de patents examinarà si la sol·licitud reuneix els requisits formals establerts per la Llei. Després elaborarà un informe sobre l'estat de la tècnica on s'assenyalin els antecedents que puguin afectar a la novetat i a l'activitat de la invenció. Aquest informe es farà públic, podent els tercers efectuar les observacions que creen pertinents. En aquest cas l'Oficina no examinarà de nou la sol·licitud per les intervencions d'aquests tercers i s'acceptarà com a palès. El procediment especial a diferència de l'anterior, els tercers podran oposar-se al fet que l'Oficina concedeixi la patent al·legant que falta qualsevol dels requisits per a aquesta concessió. El més rellevant en aquest procés especial és que la pròpia Oficina efectua un “examen previ” que consisteix a examinar la suficiència de la descripció, la novetat i l'activitat inventiva de la patent, procedint a concedir o denegar la patent. El sol·licitant podrà demanar durant el procediment que la seva sol·licitud es transformi en una sol·licitud d'una altra modalitat de propietat industrial com també podrà demanar la retirada de la sol·licitud. Drets de la patent: El titular té dret al gaudi exclusiu de l'invent, que es manifesta en doble facultat de poder d'explotació i impedir que els tercers l'explotin.
- El titular obté un dret de monopoli que és una limitació a la lliure competència. Pot transmetre's per tots els mitjans que el Dret reconeix. El dret de patent té una durada limitada en el temps (20 anys improrrogables). El titular d'una patent no té dret a impedir l'explotació a qui amb anterioritat i de bona fe estigués explotant a Espanya l'objecte de la invenció patentada. La Llei ha reconegut al sol·licitant una protecció provisional consistent amb el dret d'exigir una indemnització a qualsevol que utilitzi la seva invenció.
- Una vegada concedida la patent, el seu titular assumeix l'obligació d'explotar-la. La Llei exigeix que l'explotació haurà de realitzar-se pel titular de la patent o un persona autoritzada per ell. El titular de la patent haurà de pagar taxes anuals per al manteniment de la vida legal de la invenció patentada. Destacar que una vegada transcorri el termini de 20 anys, o amb anterioritat si s'incompleixen les obligacions legals, la patent cau en el domini públic, podent ser explotada lliurement per tots. Protecció del dret d’exclusiva: El titular de la patent pot exercitar les accions que corresponguin, contra els qui lesionin el seu dret. La Llei es refereix a l'acció de cessació i a la d'indemnització de danys i perjudicis.
Transmissió dels drets sobre la patent: Els drets derivats de la patent poden ser transmesos per tots els mitjans reconeguts en Dret. La patent pot pertànyer a diverses persones. La llicència d'explotació dóna origen a una situació jurídica en virtut de la qual el cessionari de la patent pot explotar-la amb subjecció a unes condicions determinades, continuant la titularitat de la patent a favor de qui atorga la llicència. El titular designa llicenciataris. Instrument jurídic que a canvi d’una prestació econòmica permet que altres puguin treure profit de la patent. Pagar royalties per l’adquisició de drets per l’explotació de la patent. 15/12/17 Els models d’utilitat: El model d'utilitat és una modalitat a través de la qual es protegeixen invencions que, sent noves, consisteixen a donar a un objecte una configuració, estructura o constitució de la qual resulti algun avantatge pràctic apreciable per al seu ús o fabricació. La diferència bàsica radica que mentre el model d'utilitat és, una autentica invenció, el model industrial té com a característica la seva forma nova, que no compleix cap funció tècnica i, per tant, no implica cap invenció. Llei 20/2003, de 7 de juliol, de Protecció Jurídica del Disseny Industrial.
Disseny industrial: El disseny industrial protegeix formes externes, que tenen una component merament estètica. Tot disseny que compleixi els requisits establerts en aquesta llei podrà ser protegit com a disseny registrat mitjançant la seva inscripció, vàlidament efectuada, en el Registre de Dissenys. Per disseny s’entén l'aparença de la totalitat o part d'un producte que es deriva de les seves característiques formals: Forma, línies, contorns, colors, textura, materials o ornamentació...
Artículo 137. Invenciones que pueden ser protegidas como modelos de utilidad.
_1. Podrán protegerse como modelos de utilidad, de acuerdo con lo dispuesto en este Título, las invenciones industrialmente aplicables que, siendo nuevas e implicando actividad inventiva, consisten en dar a un objeto o producto una configuración, estructura o composición de la que resulte alguna ventaja prácticamente apreciable para su uso o fabricación.
- No podrán ser protegidas como modelos de utilidad además de las materias e invenciones excluidas de patentabilidad en aplicación de los artículos 4 y 5 de esta Ley, las invenciones de procedimiento, las que recaigan sobre materia biológica y las sustancias y composiciones farmacéuticas_
c) Los que se compongan exclusivamente de signos o indicaciones que puedan servir en el comercio para designar la especie, la calidad, la cantidad, el destino, el valor, la procedencia geográfica, la época de obtención del producto o de la prestación del servicio u otras características del producto o del servicio.
d) Los que se compongan exclusivamente de signos o indicaciones que se hayan convertido en habituales para designar los productos o los servicios en el lenguaje común o en las costumbres leales y constantes del comercio.
e) Los constituidos exclusivamente por la forma impuesta por la naturaleza del propio producto o por la forma del producto necesaria para obtener un resultado técnico, o por la forma que da un valor sustancial al producto.
f) Los que sean contrarios a la Ley, al orden público o a las buenas costumbres.
g) Los que puedan inducir al público a error, por ejemplo, sobre la naturaleza, la calidad o la procedencia geográfica del producto o servicio. ( No pots enregistrar una denominació d’origen per exemple, algo que es de tot no pots pretendre quedar-t’ho.)
h) Los que aplicados a identificar vinos o bebidas espirituosas contengan o consistan en indicaciones de procedencia geográfica que identifiquen vinos o bebidas espirituosas que no tengan esa procedencia, incluso cuando se indique el verdadero origen del producto o se utilice la indicación geográfica traducida o acompañada de expresiones tales como "clase", "tipo", "estilo", "imitación" u otras análogas.
i) Los que reproduzcan o imiten el escudo, la bandera, las condecoraciones y otros emblemas de España, sus Comunidades Autónomas, sus municipios, provincias u otras entidades locales, a menos que medie la debida autorización. ( Signes, emblemes i simbols oficials no es poden enregistrar com a marca ).
k) Los que incluyan insignias, emblemas o escudos distintos de los contemplados en el artículo 6 ter del Convenio de París y que sean de interés público, salvo que su registro sea autorizado por la autoridad competente.
- Relatives: articles 6 i següents, prohibicions relatives per registrar com a marques determinats signes que poden confondre's amb uns altres ja registrats, o que puguin implicar un aprofitament indegut de noms o reputació aliens. No podrán registrarse como marcas los signos:
a) Que sean idénticos a una marca anterior que designe productos o servicios idénticos. b) Que, por ser idénticos o semejantes a una marca anterior y por ser idénticos o similares los productos o servicios que designan, exista un riesgo de confusión en el público; el riesgo de confusión incluye el riesgo de asociación con la marca anterior.
Artículo 31. Duración.
El registro de una marca se otorga por diez años contados desde la fecha de presentación de la solicitud y podrá renovarse por períodos sucesivos de diez años.
Renovació il·limitada.
Per conservar el dret la marca ha de complir 2 obligacions:
- Renovar la marca cada 10 anys; la seva falta de renovació provocarà la seva caducitat
- Usar la marca al mercat: si la marca no és usada en el termini de 5 anys a explicar des de la data de la publicació de la seva concessió, o si, havent estat usada, aquest ús s'interromp durant un període similar, la marca quedarà culpable en una de les causes de caducitat.
Cessió i llicència de marca
Especial interès pràctic ofereix la cessió de l'ús de la marca mitjançant una llicència. Pel contracte de llicència el titular de la marca autoritza a un tercer a usar la marca a canvi del preu pactat. La transmissió de la marca suposa la plena transmissió de la titularitat del dret sobre la marca. Llicència que pot ser de diverses classes:
- Per a la totalitat o per a una part dels productes o serveis pels quals la marca estigui registrada
- Per a la totalitat o una part del territori espanyol
- Exclusiva, de manera que només el llicenciatari podrà usar la marca, o no exclusiva. NOM COMERCIAL: El nom comercial és el signe que serveix per identificar a una empresa en el tràfic mercantil i per distingir-la enfront d'altres empreses que desenvolupen activitats idèntiques o similars. Poden coincidir noms comercials dedicats a activitats diferents. B) Llibertat de nom La nova regulació trenca amb el principi de veracitat del nom comercial en l'Estatut de la Propietat Industrial, que exigia que el nom de l'empresari i el nom comercial coincidissin. Efectivament, alguns signes o denominacions podran constituir noms comercials. C) Registre del nom L'Article 2.1 *LM estableix que el dret de propietat sobre el nom comercial s'adquireix pel registre vàlidament efectuat d'acord amb el que estableix la Llei. D) Règim Seran aplicables al nom comercial les normes relatives a les marques. I) Transmissió El dret sobre el nom comercial pot ser objecte de cessió, cessió autònoma i lliure del nom comercial. RÈTOL D'ESTABLIMENT: S'entén per rètol d'establiment el signe o denominació que serveix per donar a conèixer al públic un establiment i per distingir-ho d'altres destinats a activitats idèntiques o similars. DENOMINACIONS GEOGRÀFIQUES: Per indicació de procedència s'entén la designació, directa o indirecta, d'un punt geogràfic com a lloc de fabricació.
- Per denominació d'origen s'entén “el nom d'una regió, comarca, localitat o lloc determinat que hagi estat reconegut administrativament per designar vins que compleixin les següent condicions:
- Haver estat elaborats a la regió, comarca, localitat o lloc determinats amb raïms procedents dels mateixos
- Gaudir d'un elevat prestigi en el tràfic comercial en atenció al seu origen
- Qualitat i característiques s'hagin de fonamentalment o exclusivament al mitjà geogràfic que inclou els factors naturals i humans El fonament de la protecció és vetllar per:
- El propi dels empresaris de la zona designada per la denominació
- La defensa dels consumidors també es projecta sobre la regulació de les denominacions d'origen
La denominació d'origen serveix per tutelar els interessos econòmics de la localitat, regió o nació respectiva. NOM DE DOMINI Tenint en compte que són cada vegada més i en mesura creixent les activitats econòmiques que es canalitzen i executen a través d'internet, creix la necessitat d'una tutela adequada d'aquests signes. Els noms de domini es veuen així sotmesos a un règim legal que persegueix una triple finalitat:
- La seva correcta assignació
- La seva vinculació amb els altres signes distintius
- La resolució de conflictes
