¡Descarga desenvolupament y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
TEMA 4: Desenvolupament cognitiu en
la infància
Sensació: procés a través del qual les neurones receptores detecten informació i la transmeten al cervell.
Percepció: interpretació dels estímuls sensorials.
Aprenentatge: procés que ens permet canviar la conducta com a resultat de l’experiència.
Aquests tres processos van madurant al llarg de la infància.
Allistament del recent nascut per la vida
El recent nascut està ben preparat per la vida, ja que tots els seus sentits funcionen bé. Aquest aprèn i recorda algunes experiències, de les més intenses que ha tingut. Gràcies al seu repertori de reflexos innats i patrons previsibles podrà adaptar-se correctament a la vida.
Reflexes del recent nascut
Un reflex és una reacció involuntària i automàtica que es dóna davant d’un estímul. A alguns reflexes se’ls anomena de supervivència perquè tenen un valor adaptatiu evident. Altres no tenen un valor adaptatiu tant evident però també se’ls anomena de supervivència perquè de manera indirecta estan encarats a assegurar-la (Deixar de plorar per succionar i prémer els dits en tocar el palmell de la mà d’un adult). També hi ha reflexes que són primitius i que no són tant útils fet que fa que amb el temps acabin desapareixent. Aquest tipus de reflexes estan controlats per àrees subcorticals del cervell molt baixes i es perden en madurar centres superiors que dirigeixen conductes voluntàries. Això, resulta un important indicador de diagnòstic per als psicòlegs del desenvolupament ja que si aquests reflexes no desapareixen voldrà dir que el nen no està tenint un correcte desenvolupament del sistema nerviós.
NOM RESPOSTA EVOLUCIÓ I DURACIÓ
IMPORTÀNCIA
Reflexes de supervivència Reflex de respiració Inhalació i expiració repetitives.
Permanent. Subministra oxigen i expulsa diòxid de carboni. Reflex de parpadeig Tancar els ulls o parpadejar.
Permanent. Protegir els ulls contra la llum brillant o objectes estranys. Reflex pupil·lar Contracció de les pupil·les davant llum brillant: les dilata en la foscor o en llum tènue.
Permanent. Protegeix contra la llum brillant i adapta el sistema visual a la falta d’il·luminació. Reflex de cerca o orientació
Gira el cap cap a un estímul tàctil a la galta.
Desapareix en les dues primeres setmanes de vida i el substitueix el
Dirigeix al nadó cap al pit matern o el biberó.
de girar voluntàriament el cap. Reflex de succió Succionar objectes introduïts en la boca.
Permanent. Permet ingerir nutrients.
Reflex de deglució Deglutir. Permanent. Permet ingerir nutrients. Reflexes primitius Reflex de Babinski Extendre i doblegar els dits dels peus quan es golpeja la planta del peu.
Generalment desapareix entre els 8 mesos i l’any de vida.
La seva presència al moment del naixement i la seva desaparició indiquen un desenvolupament neurològic normal*. Reflex del palmell de la mà d’”asimiento”
Doblegar els dits al voltant d’objectes que toquen el palmell de la mà del nen.
Desapareix als tres o quatre mesos de vida i és substituït per l’”asimiento” voluntario.
Reflex de Moro Un soroll fort o un canvi sobtat en la posició del cap del nadó fan que extengui els brassos, que doblegui l’esquena i que després els acosti entre si com si volgués agafar alguna cosa.
El moviment dels brassos i el fet de doblegar l’esquena desapareixen entre els 4 i els 6 mesos però el nen segueix mostrant un reflex de sobresalt davant de sorolls sobtats o la pèrdua del suport corporal.
Reflex de nadar En submergir un nen a l’aigua mourà cames i brassos interrompent de manera involuntària la respiració.
Desapareix entre els 4 i els 6 mesos.
Reflex de marxa Un infant avança caminant quan se l’aguanta de manera que els seus peus toquin una superfície plana.
Desapareix després de les seves vuit setmanes de vida si hi ha oportunitats regulars de practicar aquesta conducta.
Estats de l’infant
Són patrons organitzats en la seva activitat diària que són previsibles i que afavoreixen un bon desenvolupament. Un bebè en un dia presenta sis estats o nivells d’excitació:
- Son regular: el nen esta quiet, amb els ulls tancats i sense moure’s. La respiració és lenta i regular. (8-9h)
Mètodes d’investigació amb que s’estudien les experiències sensorials i perceptives de l’infant Els investigadors han inventat diversos mètodes per tal de veure que és capaç de sentir i percebre un nen:
El mètode de preferències Es presenten simultàniament dos estímuls mínim per tal d’esbrinar si el nen donarà més atenció a un o a l’altre. Si el nen mira més temps un que l’altre, es considerarà que prefereix el que mira més.
Fantz, un investigador, va assegurar que la capacitat de descobrir i discriminar patrons és innata.
Gran limitació del mètode: si un nen no mostra preferència per cap dels estímuls, no sabrem si és perquè no ha aconseguit discriminar-los o bé perquè tots dos li resulten igual d’interessants.
El mètode d’habituació És l’estratègia més utilitzada per mesurar les capacitats sensorials i perceptives. És un procés en que l’individu es familiaritza tant amb un estímul que no respon davant d’aquest. A mesura que l’infant deixa de respondre a l’estímul conegut, ens indica que el reconeix com alguna cosa ja vista abans. També es pot anomenar procediment de familiarització-novetat.
Un cop familiaritzat amb un objecte i per veure si és capaç de distingir-lo d’un altre es presenta un segon estímul. Si l’infant el distingeix del primer es deshabituarà, és a dir, li donarà molta atenció mostrant un canvi de respiració o de freqüència cardíaca.
Aquest mètode, però, no es tan fàcil d’aplicar perquè els infants mostren preferència per estímuls als que estan habituats. Per tant, l’habituació s’ha de fer molt ben feta per tal que l’infant en veure el segon estímul ja estigui preparat per deixar de banda el familiar. L’investigador ha de tenir molt en compte el temps de familiarització del nens estudiats.
El mètode de potencials evocats Es presenta un estímul tot enregistrant les ones cerebrals. Es col·loquen elèctrodes per tot el cap del bebè. D’aquesta manera, quan el nen detecti un estímul es produirà un canvi en el patró d’ones cerebrals. També ens pot servir per mirar si el nen es capaç de discriminar entre dos estímuls ja que dos estímuls provocaran un patró de potencials evocats diferent.
El mètode de succió de gran amplada La majoria de nens tenen suficient control sobre la succió per mostrar amb ella el que senten i donar-nos una idea de les seves preferències i aversions. En aquest mètodes, es proporciona a l’infant una espècie de xumet amb circuits elèctrics que el permeten tenir un cert control sobre l’ambient sensorial. Segons la rapidesa i la intensitat de la succió es presentarà un estímul o un altre, gràcies a l’associació elèctrica.
Capacitats sensorials de l’infant
L’audició S’han d’intensificar els sons suaus que els adults escolten per a que un nen aconsegueixi sentir- los. Sempre que no hi intervinguin les emocions, l’audició d’un nen és casi tant bona com la d’un adult en les primeres hores de vida. La insensibilitat, abans mencionada, a sons més suaus podria ser provocada perquè al néixer els líquids de l’orella dels nens poden haver-se mogut de lloc, cap a l’orella interna. Tot i així, un recent nascut és capaç de discriminar els sons de
diferent força, duració, direcció i freqüència. Molt d’hora començaran a assignar significat als sons i a partir del 4 i 6 mesos seran capaços de respondre quan un so se’ls apropi.
Reaccions a les veus Els infants de curta edat donen molta atenció a les veus. També s’ha vist en diferents investigacions que aquests reconeixen la veu de la mare i que fins i tot són capaços de reconèixer paraules que la mare ja havia mencionat amb anterioritat. El fet de que una mare parli amb el seu fill, li doni atenció i afecte afavoreix un bon desenvolupament social, emocional i intel·lectual.
Reaccions al llenguatge Els bebès ben d’hora són capaços de discriminar fonemes (sons bàsics) de la parla. També aprenen a reconèixer aquelles paraules que escolten amb freqüència.
L’oïda està molt desenvolupada al moment del naixement, fet que fa que el recent nascut ja sigui capaç de:
- Utilitzar veus per identificar i distingir les persones.
- Dividir la parla en unitats més petites, és a dir, en estructures fonamentals del llenguatge.
Aquest sentit és essencial per al desenvolupament.
El gust i l’olfacte Els nens naixen amb certes preferències gustatives. La majoria prefereix el dolç. Els diferents gustos produeixen diferents expressions facials en els nadons: els dolços disminueixen el plor i produeixen un espetec en els llavis, els àcids provoquen un arronsament del nas i que frunzeixin els llavis i l’amarg causa expressions de repugnància. Com més concentrades estiguin les solucions, més marcades seran aquestes expressions. Tot això vol dir que un recent nascut és capaç de distingir diferents gustos i en aquest diferents concentracions.
El recent nascut també pot identificar olors, s’allunya o mostra repugnància davant d’olors desagradables.
Tacte, temperatura i dolor Són les tres modalitats per a les que són sensibles els receptors de la pell. Els bebès es consideren extremadament sensibles a aquests tres fenòmens.
La sensibilitat augmenta davant de la responsivitat tàctil. Això té un ús terapèutic ja que a través del tacte es pot excitar a nens desatents i fins i tot calmar a nens inquiets. En el primer any de vida els nens utilitzen el tacte per explorar objectes, ja que per ells aquest sentit resulta un medi fonamental amb el que conèixer l’entorn i també un factor decisiu en el desenvolupament cognitiu primerenc.
Visió És la capacitat sensorial menys madura del recent nascut. El que sí que tenen és el reflex pupil·lar, que a l’hora de regular la sensibilitat a la llum els ajuda a percebre moviments en el camp visual i així els permet poder segur un estímul visual amb els ulls, sempre que aquest es desplaci amb certa lentitud.
- La maduració biològica.
- Les experiències visuals.
Percepció de l’espai tridimensional
Constància de la mida Un nen de poca edat és capaç d’interpretar el moviment en la tercera dimensió, fet evidenciat pel fet de tirar el cap enrere i els brassos endavant i per la intensificació o reducció del parpadeig, segons si es preveu un xoc o bé un pas per una apertura. El recent nascut sap alguna cosa sobre el tamany real de l’objecte encara que la capacitat no estigui del tot desenvolupada és capaç de fer inferències mínimes. Així, la visió binocular afavoriria la constància de tamany però també les senyals del moviment. La constància millorarà molt durant el primer any de vida però no serà madura fins als 10 o 11 anys.
Utilització de senyals gràfiques La utilització d’aquestes depèn de l’edat del nen. Els nens de 1 a 3 mesos es basaran en senyals cinestèsiques, els de 3 a 5 en senyals binoculars i els de 6 a 7, en senyals monoculars.
Adquisició de la percepció de profunditat Per esbrinar si els infants posseeixen aquest tipus de percepció van inventar l’abisme virtual. Aquest és una plataforma elevada de vidre dividida en dos seccions per una taula central. Hi ha una banda poc profunda, en la que just sota del vidre hi ha un taulell d’escacs i la banda més profunda en la que el taulell està col·locat amb certa distància per sota el vidre. Es col·locava el nen en el taula central, i se’l incitava a caminar cap a les dues bandes. La majoria dels nens sí que accedien a caminar cap a la banda poc profunda, però es negaven a fer-ho cap a la banda molt profunda.
Quan es col·locava els nens boca baix a la banda molt profunda experimentaven una disminució de la freqüència cardíaca. Aquest fet estava causat perquè detectaven un canvi d’estimulació però no associaven que havien de tenir por, perquè si tinguessin por augmentaria la freqüència cardíaca.
Desenvolupament motor i percepció de la profunditat El fet que un nen de 6 o 7 mesos aprengui a tenir por als abismes pot estar causat perquè aquests són més sensibles a les senyals cinètiques, binoculars i monoculars. Un altre fet que influeix és el fet de començar a arrossegar-se i a gatejar i per tant, el fet d’haver patit alguna caiguda. Així infants que ja es desplacen en aquests aspecte seran millors que infants q no ho fan.
A més nens que gategen o caminen comencen a utilitzar les referències espacials per saber on es troben. També, l’infant es torna susceptible al flux òptic (moviment aparent dels objectes quan ens movem nosaltres) fet que impulsa la creació d’altres vies nervioses en les àrees motores i sensorials del cervell, en les que es basa el perfeccionament d’habilitats motores i de la percepció espacial. Tot això es veu influenciat per la maduració de la visió, encara que l’experiència hi tingui un paper molt important.
La percepció intermodal És la capacitat de reconèixer per una modalitat sensorial un objecte conegut per una altra.
Estan els sentits integrats en el moment del naixement? Per entendre el món, al nen li és de gran utilitat poder integrar la informació captada pels sentits.
S’ha vist al llarg de la història que la visió i el tacte estan integrats ja que en veure un objecte, un nen espera poder-lo tocar també i per això allarga les mans. Si hi ha una incongruència entre allò que toca i el que veu es produirà una sensació molesta en l’infant. També s’ha vist que audició i visió, i olfacte i visió, també estan integrats.
Els sentits per tant, estan integrats des de l’inici de la vida i si l’infant rep estímuls sensorials confusos possiblement es molestarà quedant això demostrat.
Desenvolupament de la percepció intermodal No es sap si la percepció intermodal és innata o no. El que sí que s’ha vist és que nens de 30 dies tenen com a única habilitat transmodal la percepció oral a visual i que aquesta percepció intermodal millora molt durant el primer any de vida. Entre els 4 i 6 mesos d’edat apareix la capacitat de correlacionar sensacions tàctils amb visuals.
La correlació entre la vista i l’oïda sembla aparèixer als 4 mesos, qual nen començar a girar el cap per voluntat en direcció als sons. Això també li permet començar a calcular distàncies.
Aquesta percepció intermodal ajudarà a l’infant a conèixer i a explorar el món.
Explicació de la percepció intermodal La detecció amodal d’un estímul contribueix al desenvolupament i a la diferenciació dels sentits. Les múltiples modalitats sensorials d’un objecte atrauen l’atenció de l’infant; a mesura que ell dóna atenció a l’objecte i interactua amb ell obté informació comparativa que refina les modalitats sensorials. Així, el seus sistema sensorial passa de ser amodal, en el que els estímuls de diverses categories sensorials es perceben com a un tot, a intermodal, és a dir, a cada categoria sensorial li correspon un tipus d’estímul.
Influències culturals en la percepció de l’infant La cultura té efectes petits però importants en la percepció.
Hi ha dos principis generals i importants del desenvolupament:
- L’adquisició de capacitats perceptives, no consisteix únicament en incorporar habilitats noves, sinó que també s’eliminen les que no són necessàries.
- En gran mesura la cultura determina quins estímuls sensorials són diferenciats i com s’han d’interpretar.
Així, la manera de percebre el món es basa no només en la detecció dels aspectes objectius del estímuls sensorials (aprenentatge perceptiu), sinó també en les experiències de l’aprenentatge cultural que creen el marc per poder interpretar els estímuls.
Processos bàsics de l’aprenentatge en la infància L’aprenentatge és un canvi de conducta que ha de reunir els tres requisits següents:
- L’individu pensa, percep i reacciona d’una manera nova.
- El canvi, és resultat d’una experiència personal i atribuïble a la repetició, a l’estudi, a la pràctica o a les observacions fetes per l’individu i no a processos hereditaris ni de maduració o a un dany fisiològic causat per lesió.
interessant és que aquests records depenen del context ja que si aquest varia possiblement ja no podran associar-ho al record que tenien. Per tant veiem que aquests records són fràgils.
La importància social de l’aprenentatge operant primerenc El fet d’aprendre fa que els nens siguin més responsius al seu entorn social.
Imitació o aprenentatge observacional en el recent nascut Aquest s’obté com bé diu el nom observant el comportament de la gent. Aquesta modalitat cognitiva es dóna quan l’observador, en aquest cas el nen, mira amb atenció el seu model i construeix representacions simbòliques en la seva ment que més tard podrà recuperar per dur a terme el que havia vist. Per a que aquest aprenentatge es doni de manera satisfactòria no només s’ha de tenir capacitat d’imitar, sinó també de codificar les accions del model a seguir i acudir a posteriori a símbols per tal de poder reproduir-ho.
Imitació per part del recent nascut Els nens menors de set dies semblen ser capaços d’imitar gestos facials produïts per un adult. En un principi es creu que aquesta imitació es tracta d’un esquema reflex involuntari que amb l’edat desapareixerà per donar pas a la imitació voluntària.
Avançaments en l’aprenentatge per imitació i observacional Cap als 8 o 12 mesos d’edat, un infant serà capaç de dur a terme imitació diferida, és a dir, de reproduir accions d’un model que ha vist amb anterioritat en un moment futur. Passa a ser una habilitat ben adquirida en el segon any de vida.
Molts dels canvis conductuals que es donen al llarg del desenvolupament infantil es deuen a l’aprenentatge. Els nens de curta edat no donen massa atenció a estímuls amb els que estan familiaritzats (habituació), amb el temps arriben a sentir atracció, rebuig o por pràcticament per qualsevol cosa, segons si una anterior trobada s’ha fet en condicions agradables o desagradables (condicionament clàssic), es formes hàbits associant diverses accions a les seves conseqüències bones o bé dolentes (condicionament operant) i s’agafen més hàbits o conductes observant la conducta de models socials (aprenentatge observacional. Així, veiem que l’aprenentatge és un procés evolutiu important que fa que els infants s’assemblin a la resta de persones i aprenguin els seus propis ideals.
Aplicació dels temes del desenvolupament al desenvolupament infantil, a la percepció i a l’aprenentatge Es considera el nen un ésser actiu en el seu desenvolupament ja que té capacitats interpretatives. A mesura que maduren el cervell i els receptors sensorials, el nen va adquirint experiències sensorials per analitzar i interpretar, i així desenvolupar les seves habilitats motores, en funció del context social en el que viu. Així participa en el seu desenvolupament conceptual tant de manera conscient com inconscient. També participa amb els processos d’aprenentatge. Per últim, també influeixen la pèrdua dels reflexos primitius durant el primer any de vida i la capacitat per fer distincions sensorials.
El desenvolupament sensorial i perceptiu requereix una influència tant de l’ambient com de la genètica. El cervell i els receptors sensorials maduraran durant el primer any, limitant i guiant aquesta el desenvolupament de la sensació i la percepció de l’infant. Tot i així, les experiències sensorials i els progressos motors també ajudaran a millorar les seves capacitats.
Les habilitats desenvolupades mitjançant l’aprenentatge tindran els seus límits segons la biologia però també requeriran d’experiència per poder desenvolupar-se.
Els aprenentatges explicats són exemples de canvis quantitatius i qualitatius:
- Canvis quantitatius: imitació del recent nascut.
- Canvis qualitatius: aprendre a través de l’observació, el condicionament i desaparició de reflexes.
Tot això també ens ha servit per veure que el desenvolupament és un procés holístic i que les capacitats perceptives influeixen en molts altres aspectes.
Teoria del desenvolupament cognitiu proposada per Piaget Cognició: activitat de conèixer i processos mentals amb que s’adquireix i s’utilitza el coneixement en la resolució de problemes. Els processos cognitius que ens ajuden a entendre i adaptar-nos a l’ambient inclouen activitats com posar atenció, percebre, aprendre, pensar i recordar.
Desenvolupament cognitiu: canvis que es donen en les capacitats mentals del nen al llarg de la seva vida.
Piaget és el teòric més influent en la historia del desenvolupament del nen. Va combina el seu interès per la zoologia amb l’epistemologia per tal de crear una nova ciència que va anomenar epistemologia genètica i que estudia experimentalment l’origen del coneixement. Va iniciar els seus treballs observant els seus fills, és a dir amb observacions naturalistes, del que va formular la seva teoria del desenvolupament intel·lectual.
Què és la intel·ligència? És una funció bàsica de la vida que ajuda als organismes a adaptar-se a l’entorn. Piaget va proposar que aquesta és una forma d’equilibri a la que tendeixen totes les estructures cognitives. Això vol dir que l’activitat intel·lectual es realitza amb l’objectiu de produir una relació equilibrada entre els processos del pensament i l’ambient, fet que va anomenar equilibri cognitiu. Segons això un nen explorador i curiós que es troben amb nous estímuls i successos en un primer moment no els entenen cosa que provoca desequilibris cognitius, entre com pensa el nen i com és l’ambient. Per tal de poder interpretar aquestes noves experiències el nen realitzarà ajustaments mentals, assolint així l’equilibri cognitiu. Així, per a Piaget la intel·ligència és un model interaccionista, els esquemes mentals interactuen amb l’ambient estimulant l’activitat cognitiva i el desenvolupament intel·lectual.
Tot això es basa en una suposició: El nen no podria conèixer si no construeix el coneixement ell mateix. D’aquesta manera Piaget anomena el nen constructivista (persona que opera sobre objectes i esdeveniments nous comprenent així les seves característiques essencials). Tot això comporta que el coneixement de la realitat depengui del coneixement que es té en el moment.
Com s’adquireix el coneixement: esquemes i processos cognitius Segons Piaget, la cognició s’obté perfeccionant i transformant les estructures mentals o esquemes. Els esquemes són sistemes mentals inobservables en els que es fonamenta la intel·ligència. Són un patró de pensament o acció i són una base duradora de coneixements que permet al nen interpretar el seu món, ja que són representacions de la realitat. El nen coneix el món, interpreta i organitza la seva experiència mitjançant aquests. Per l’autor el
Reaccions circulars secundàries (4-8mesos) El nen descobreix que pot aconseguir que passin coses interessants a objectes lluny del seu cos. També repetirà aquests tipus de conducta.
Coordinació de les reaccions circulars secundàries (8-12 mesos) És una resposta planejada. El nen és capaç de combinar dos o més accions per tal d’assolir un objectiu simple. Les accions combinades, són independents entre elles. Aquesta coordinació d’esquemes secundaris representa una forma rudimentària de conducta propositiva i proporciona una resolució de problemes verdadera.
Reaccions circulars terciàries (12-18 mesos) Els nens comencen a explorar objectes i tracten d’inventar mètodes per tal de resoldre problemes o reproduir resultats interessants. Seria un mètode d’assaig error, ja que el nen no planifica abans sinó que prova a veure què passa.
Resolució simbòlica de problemes (18-24 mesos) El nen interioritza els seus esquemes de conducta per tal de construir símbols mentals que després utilitzarà per dirigir la seva conducta. Ara, és capaç de planificar mentalment el que vol fer mostrant així un insight de com resoldrà el problema. Aquest fet s’anomena resolució simbòlica o experimentació interna.
Desenvolupament de la imitació La importància de la imitació per a l’adaptació va ser reconeguda per Piaget. La imitació realitzada de manera voluntària agafa precisió cap als 12 o 18 mesos.
Als 18-24 mesos apareix la imitació diferida que seria la capacitat de reproduir la conducta d’un model ausent, és a dir, veure una conducta i imitar-la al cap d’una estona. Piaget creia que els infants són capaços de fer això perquè poden construir símbols mentals de la conducta d’un model, és a dir, poden guardar imatges en memòria i recuperar-les més tard per dirigir la reproducció en una seqüència moldejada. Altres investigadors, però diuen que la representació simbòlica s’inicia molt abans.
Adquisició de la permanència d’objecte Durant l’etapa sensoriomotora, s’aprèn la permanència de l’objecte, és a dir, es comença a saber que els objectes segueixen existint encara que deixin de ser visibles o detectables mitjançant els sentits. Així, un nen de 8 a 12 mesos buscarà un objecte amagat allà on l’ha trobat abans. El nen creu que el fet de trobar l’objecte dependrà de la conducta que realitzi. Piaget va anomenar a això error de A no B. A partir dels 12 i fins els 18 mesos el nen millora aquest concepte de permanència de l’objecte, i en comptes de buscar l’objecte desaparegut allà on l’ha trobat anteriorment, el buscarà allà on l’ha vist per última vegada. La permanència, però, no acaba de ser completa perquè el nen no és capaç de inferir la possibilitat d’algun desplaçament invisible. Finalment, entre els 18 i els 24 mesos el nen ja es capaç de representar mentalment els desplaçaments invisibles i servir-se d’inferències mentals per guiar la recerca d’objectes desapareguts. Ja s’entén perfectament que els objectes tenen permanència.
Qüestionaments a l’explicació del desenvolupament sensoriomotor proposat per Piaget: neonativisme i teoria de les teories. L’explicació proposada per Piaget és una mica incompleta perquè entre altres coses va subestimar les capacitats cognitives de l’infant. És per això que molts investigadors actuals consideren que calen altres teories que tinguin en millor consideració les capacitats.
Neonativisme Es considera que el nen naix amb importants coneixements innats referents al món físic. Així els nens ja saben des d’un bon principi alguna cosa sobre la permanència dels objectes, perquè aquest tipus de coneixement forma part de la seva herència genètica. Tot i així, el nen necessitarà el desenvolupament i l’experiència per madurar aquesta capacitat. Es creu que des dels primers mesos de vida els humans ja som ésser simbòlics. Consideren que des de que naixem també tenim un coneixement quantitatiu superior al proposat per Piaget.
Teoria de les teories Des d’aquesta s’admet que l’infant arriba al món amb més coneixement que el proposat per Piaget. Consideren que l’explicació constructivista de Piaget està molt propera a la veritat exceptuant les primeres etapes del desenvolupament sensoriomotor. En aquesta teoria es combinen alguns aspectes de Piaget i del neonativisme. Es basa principalment en que el nen des del seu naixement està preparat per interpretar certes classes d’informació. El que té el nen com a preparació, és incomplet i per això el nen necessita molt experiència per completar tot el seu coneixement. Aquesta ampliació de coneixements la fan a través de la construcció de teories sobre el funcionament del món.
El canvi evolutiu descrit per aquesta teoria s’assembla molt al descrit per Piaget, fins que no s’han desenvolupament els models cerebrals per complet. L’experiència té un paper molt important. La cultura també influeix motl en el pensament dels adults tot i que interculturalment es comprengui el món de manera similar i tot el que respecta al social sigui bastant semblant. Podríem dir que a tot el món els nens naixen amb les mateixes teories inicials i que llavors amb l’ambient sorgeixen diferents dades contradictòries que modificaran d’una manera o d’una altra aquestes teories.
Resum És una de les teories més influents, ja que en el seu moment va revelar fenòmens fins aleshores desconeguts generant així molt altres investigacions i avui en dia, moltes de les seves idees formen part d’altres teories més modernes. En les últimes dècades s’utilitzen noves teories que expliquen altres habilitats de les descrites.
L’etapa preoperacional (2 a 7 anys) i el sorgiment del pensament simbòlic Aquesta etapa preoperacional està caracteritzada per l’aparició de la funció simbòlica, capacitat de fer que una cosa representi una altra. El coneixement que una cosa pot representar una altra és l’anomenat insight representacional. En aquesta fase un nen tindrà més aspectes comuns amb un adult de 21 anys des del punt de vista itel·lectual que amb un nen de 12 mesos. El pensament del nen començarà a patir molts canvis i a l’hora s’anirà assemblant al dels adults cada vegada més ja que tant ells com el nen pensen manipulant símbols mentals.
El llenguatge és una modalitat en la que es nota molt el simbolisme dels nens. Al final del primer any de vida, els nens ja diuen les seves primeres paraules. Tot i així no serà fins els 18 mesos que aconseguiran manipular i combinar les paraules per crear oracions simples. Així, podríem dir que el desenvolupament cognitiu afavoreix l’aparició del llenguatge.
Una altra característica d’aquesta etapa és l’aparició del joc pretès , aquell en que els nens fingeixen ser allò que no són. Per a Bornstein i els seus col·legues el joc simbòlic dels nens ajuda a millorar el seu coneixement de les persones, dels objectes i de les accions, creant així representacions del món cada vegada més complexes.
Perspectives recents sobre el simbolisme
- La reversibilitat: capacitat de desfer o negar una acció que s’ha vist, és a dir, d’invertir- la mentalment.
Aquestes dues operacions més endavant ajudaran al nen a superar el seu raonament intuïtiu basat en la percepció.
Va subestimar Piaget el nen preoperacional?
Nova evidència contra l’egocentrisme Nombrosos experiments han demostrat que Piaget sí que va subestimar el preescolar a l’hora de reconèixer i comprendre el punt de vista dels altres. Aquests proposen que les tasques creades per Piaget per avaluar això eren d’extremada complexitat.
Flavell va investigar l’adopció de perspectives perceptuals, és a dir, la capacitat dels nens per a fer inferències correctes sobre el que l’altra persona veu o escolta. Aquests van demostrar que els nens no són tant egocèntrics com creia Piaget però que sí que tendeixen a utilitzar una perspectiva personal no emeten judicis sobre els motius de l’altre, sobre els seus desitjos i intencions, ja que suposen que la gent sap el mateix que ells. Avui en dia, els investigadors creuen que els nens es van fent menys egocèntrics conforme aprenen i sobretot, conforme aprenen sobre els demés i les causes del seu comportament.
Una altra mirada al raonament infantil Piaget va encertar a l’hora d’assenyalar que els preescolars tendeixen a oferir respostes animistes a moltes preguntes i a cometre erros de lògica quan reflexionen sobre les relacions causals. Tot i així, Gelman i Cottfried van comprovar que els nens de tres anys no atribueixen sistemàticament la vida ni qualitats vitals a éssers inanimats. La tendència dels nens preoperacionals a l’animisme prové de la creença que els objectes desconeguts que sembla que es mouen independentment tenen vida.
Poden els nens preoperacionals conservar? Molts investigadors han demostrat la possibilitat d’entrenar als nens a partir dels quatre anys per a que siguin capaços d’emetre judicis correctes sobre la conservació. Una tècnica per dur a terme això és la d’entrenament en la identitat que consisteix en ensenyar als nens a reconèixer que l’objecte o substància transformats en una tasca de conservació segueixen sent els mateixos sense importar la seva aparença. Així, el fet de poder dur a terme correctament la conservació dependria més de la seva pròpia capacitat que de les habilitats (reversibilitat i descentralització) proposades per Piaget.
Desenvolupament de la teoria de la ment La teoria de la ment desenvolupada en l’etapa preoperacional designa els conceptes incipients del nen sobre la seva activitat mental, és a dir, amb aquesta el nen pot comprendre com funciona la ment i el coneixement, que som éssers cognitius i que per tant, els estats mentals propis no tenen perquè ser compartits amb els altres. Wellman va proposar que la teoria del ament dels adults es basa en el raonament orientat a creences-desitjos, és a dir s’assumeix que tant la nostra conducta com la dels altres està basada en allò que creiem i sabem i en allò que desitgem. Aquest coneixement de la conducta intencional formarà la base de la majoria d’interaccions socials durant tot el desenvolupament. Per als nens de curta edat el més important seria el desig perquè és en el que ells es basen per actuar i per tant, en el que creuen que es basen els demés.
L’eina que més s’utilitza per avaluar aquesta teoria és la tasca de creença falsa. (Exemple de les caixes de xocolata). Un nen amb tres anys respondrà de manera egocèntrica a aquest tasca ja
que suposarà que la persona de l’exemple sap el mateix que ell. Un nen de 4 a 5 anys mostrarà una resposta influenciada per la teoria de la ment basada en les creences-desig: sabrà reconèixer que la persona de l’exemple creu que la xocolata està en una caixa que no, i per tant la buscarà on ella creia que estava.
Els nens construeixen la teoria de la ment gràcies a la seva preparació biològica i a la seva motivació per obtenir informació referent als estats mentals. Hi ha autors que pensen que la teoria de la ment es producte de l’evolució i que el cervell humà compta amb mòduls especialitzats que permeten al nen comprendre les activitats mentals.
Els investigadors creuen que un nen falla davant la tasca anterior perquè no té les funcions executives desenvolupades per complet. Aquestes funcions són capacitats cognitives necessàries per tal de planejar, executar i inhibir les accions. Un nen de tres anys amb poc desenvolupament d’aquestes funcions serà incapaç de dur a terme inhibició cognoscitiva i per tant, no podrà ignorar allò que ell sap de la situació.
La cultura també pot influir en el desenvolupament de la teoria de la ment. El joc pretès és una activitat que impulsa a pensar en els estats mentals. Preescolars amb germans jugaran més a aquests tipus de jocs i per tant aprendran més ràpid la teoria de la ment que els que no tenen germans. Un preescolar amb un bon rendiment en aquest tipus de tasques mostrarà una bona interacció amb els adults.
Resum Tota l’evidència exposada indica que els preescolars no són tan poc lògics ni tan egocèntrics com va proposar Piaget, fet que fa pensar a molts investigadors que l’autor va subestimar les habilitats dels nens ja que les seves proves eren massa complexes. S’ha arribat a creure que en alguns casos els nens eren capaços de comprendre la tasca i de realitzar-la per a ells mateixos bé però que no eren capaços d’expressar-la correctament.
Avui en dia sabem que:
- Els preescolars son capaços de raonar de forma lògica sobre problemes o conceptes senzills amb els que estan familiaritzats.
- Varis factors expliquen el fet de fer malament les tasques cognitives de Piaget.
Etapa de les operacions concretes (7-11 anys) El nen aprèn operacions cognitives i les aplica a objectes i fets amb els que ha tingut contacte. Una operació, és l’activitat mental interna que el permet modificar i reorganitzar les seves imatges i símbols per tal d’arribar a una conclusió lògica. El nen d’edat escolar va molt més enllà del pensament estàtic i centrat en l’etapa preoperacional aconseguint millorar les limitacions anteriors.
Conservació Els nens resolen fàcilment varis dels problemes de conservació. A partir dels set anys els nens ja són capaços de descentralitzar-se podent veure simultàniament dues característiques dels objectes (altura i amplada). També són capaços de dur a terme reversibilitat davant del procés de buidatge per imaginar el líquid en el recipient inicial. A més, per arribar a una conclusió, un nen en aquesta etapa utilitzarà la lògica.
Lògica relacional
Altres investigadors, suposen que l’adolescent arriba molt més lentament a aquesta etapa que el proposat per Piaget, perquè pot ser que no hagi tingut suficient contacte amb la instrucció lògica.
Piaget també va afirmar que encara que tots els adults siguin capaços d’arribar a un nivell de raonament com el proposat, ho faran només en allò que els interessi o que tingui una importància vital per a ells. Així doncs, podem extreure com a conclusió que tothom en l’edat adulta té un nivell òptim de desenvolupament cognitiu però que només es manifestarà en àrees de contingut dominat. Això vol dir que una persona pot estar molt ben desenvolupada en una àrea i no tant en una altra, sense que això suposi un dèficit.
Avui en dia, la capacitat de realitzar operacions formals s’obté abans que en generacions anteriors.
Una avaluació de la teoria de Piaget
Aportacions de Piaget
- Piaget va ser el fundador de la disciplina coneguda amb el nom de desenvolupament cognitiu. Va fer que la nova especialitat fos evolutiva i que no s’apliquessin mètodes d’adults als nens.
- Piaget va introduir la idea que el nen és un explorador curiós i actiu que compleix una funció important en el seu desenvolupament.
- La teoria va ser una de les primeres en explicar el procés del desenvolupament.
- La descripció de Piaget sobre les seqüències generals del desenvolupament intel·lectual ofereix un resum bastant exacte de com pensen els nens de diverses edats.
- Les idees de Piaget influeixen profundament en la nostra concepció del desenvolupament social i emotiu com en la feina dels educadors.
- Piaget va formular preguntes importants, atraient l’atenció de molts investigadors que es van i es dediquen a aquest tema, produint així idees noves.
Deficiències de la teoria piagetana
Piaget no va distingir entre capacitat i dur a terme Piaget va subestimar les capacitats cognitives dels nens. Una causa d’això és que estava centrat en determinar capacitats subjacents que suposadament determinaven el rendiment dels nens en varies tasques, suposant així que si un nen no resolia els seus problemes volia dir que no tenia els conceptes o estructures del pensament que s’estaven avaluant. Ara es sap que això no és cert perquè hi ha molts altres factors que poden influir en el desenvolupament de les tasques.
S’efectua per etapes el desenvolupament cognitiu? Després de Piaget molts investigadors dubten que el desenvolupament cognitiu es doni per etapes, ja que creuen que transicions tan grans es donen molt gradualment. Altres investigadors, creuen que sí que el desenvolupament avança per etapes però posen en dubte que aquestes siguin les proposades per Piaget, ja que creuen que és un procés complex i de múltiples facetes en que el nen va adquirint habilitats en diferents àmbits.
La conclusió que s’ha extret de tot això és que molts aspectes del desenvolupament cognitiu són ordenats i coherents dins de certs dominis intel·lectuals, però que hi ha poca evidència a favor d’una sincronia de desenvolupament en tots els dominis.
Explica Piaget el desenvolupament cognitiu? Es creu que l’autor no explica del tot el desenvolupament cognitiu perquè fa una vaga referència a com el nen passa d’una etapa a una altra, oferint la teoria més preguntes que respostes.
Piaget va dedica molt poca atenció a les influències socials i culturals El nen viu en un context social i cultural i per tant, aquest afecta el seu desenvolupament. Piaget només va acceptar que aquest context afectava la rapidesa de desenvolupament dels nens. Ara es sap que l’ambient influeix fins i tot en la manera de pensar dels nens.
Teoria sociocultural de Vygotsky Vygotsky va insistir en:
- (^) El desenvolupament cognitiu es dóna en un context sociocultural que influeix en la forma que aquest adapti.
- Moltes de les habilitats cognitives del nen provenen de la interacció social amb els pares, professors i altres persones més competents que ells mateixos.
Funció de la cultura en el desenvolupament intel·lectual Per l’autor, el desenvolupament intel·lectual dels nens té una estreta relació amb la cultura. Els nens de diferents cultures no desenvolupen el mateix tipus de ment, sinó que aprenen a utilitzar el cervell i les capacitats mentals de la seva espècie per tal de resoldre problemes i interpretar l’entorn en conformitat amb les normes i valors de la seva cultura.
Introducció a la teoria del processament de la informació Els enfocaments sobre el desenvolupament proposats per Piaget i Vygotsky tenien deficiències fet que va portar a molts investigadors a pensar que es necessitava una perspectiva més fresca sobre la cognició humana.
En aquest moment va arribar l’ordinador digital i es va utilitzar per assimilar-lo a la ment humana. S’assemblen en que els dos tenen una capacitat limitada per processar informació, relacionada amb el hardware i el software. El hardware en l’ordinador seria la pròpia màquina i en la ment és el sistema nerviós. El software de l’ordinador està format pels programes amb que guarda i manipula la informació i el de la ment serien el conjunt de normes, estratègies i altres programes mentals que especifiquen com la informació es registra, s’interpreta, s’emmagatzema, es recupera i s’analitza. A mesura que el cervell i el sistema nerviós van madurant van aconseguint fer accions cognitives de més complexitat i amb major rapidesa i precisió.
Flux de la informació i model multimagatzem Totes les teories basades en el processament de la informació es centren en la idea que les persones utilitzen varies operacions cognitives o estratègies per tal de processar la informació a través d’un sistema de capacitat limitada. Atkinson i Shiffrin van dissenyar el model del multimagatzem del sistema processador de la informació. Aquest està compost per diferents components, el primer dels quals és el magatzem sensorial també anomenat registre sensorial.
