Docsity
Docsity
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Vende en Docsity
Docsity AI
Docsity AI
Inicia sesiónRegístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos
download point icon20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas
download point icon5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis
Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

desenvolupament de la personalitat, Ejercicios de Ciencias de la Educación

Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)Ciencias de la Educación

Asignatura: Desenvolupament de la personalitat 0-6 anys, Profesor: , Carrera: Educació Infantil, Universidad: UAB

Tipo: Ejercicios

2017/2018

Subido el 01/04/2018

georginapujolgimenez
georginapujolgimenez 🇪🇸

3.9

(7)

8 documentos

1 / 12

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 4. CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTIAT INDIVIDUAL I
SOCIAL
Introducció a la teoria psicoanalítica
Identitat? Com sóc, com em veuen...
Qui sóc? Què vull? Què puc fer? M’accepten? Em reconeixen? Que espero dels meus
companys, de la parella, dels amics? Reconec, valoro l’altre? Que ofereixo? Em sotmeto? Em
rebel·lo?
Itinerari vers la identitat
Nadó:
• Tot identificat diferenciació, individualització, consciència
• Satisfacció immediata de la necessitat espera, tolerància
• Emocions extremes regulació, consciència
• Dependència major autonomia
El grup familiar, un marc estructurador:
• Ofereix seguretat, protecció
• Ajuda a entendre, processar i regular les emocions
• Facilita la obertura al mon com ésser independent
Teoria psicoanalítica: FREUD
Sigmund Freud (1856 – 1939)
Metge, neuròleg i filòsoc austríac
Clínia adults
Aportà una nova visió a la Psicologia: la importància dels fenòmens encoberts (no observables)
Freud es va rodejar d’un bon nombre de seguidors que més tard es convertiren en el nucli del
moviment psicoanalític
Desafortunadament, Freud tenia una gran propensió a rebutjar a aquells que no estaven d’acord
amb les seves teories (Adler i Jung)
Divisió d’opinions sobre la seva teoria
SEGUIDORS
“un gran científic de la medicina que va descobrir importants veritats sobre la psicologia
humana”
DETRACTORS
“un filòsof i psicòleg visionari que replantejà la naturalesa humana i va ajudar a superar tabús,
però les seves teories, divulgades com a científiques, són reduccionistes i fallen com a tals en
molts punts, començant pel mètode”
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga desenvolupament de la personalitat y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

TEMA 4. CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTIAT INDIVIDUAL I

SOCIAL

Introducció a la teoria psicoanalítica Identitat? Com sóc, com em veuen... Qui sóc? Què vull? Què puc fer? M’accepten? Em reconeixen? Que espero dels meus companys, de la parella, dels amics? Reconec, valoro l’altre? Que ofereixo? Em sotmeto? Em rebel·lo?

Itinerari vers la identitat

Nadó :

  • Tot identificat diferenciació, individualització, consciència
  • Satisfacció immediata de la necessitat espera, tolerància
  • Emocions extremes regulació, consciència
  • Dependència major autonomia El grup familiar, un marc estructurador:
  • Ofereix seguretat, protecció
  • Ajuda a entendre, processar i regular les emocions
  • Facilita la obertura al mon com ésser independent

Teoria psicoanalítica: FREUD

Sigmund Freud (1856 – 1939) Metge, neuròleg i filòsoc austríac Clínia adults Aportà una nova visió a la Psicologia: la importància dels fenòmens encoberts (no observables) Freud es va rodejar d’un bon nombre de seguidors que més tard es convertiren en el nucli del moviment psicoanalític Desafortunadament, Freud tenia una gran propensió a rebutjar a aquells que no estaven d’acord amb les seves teories (Adler i Jung)

Divisió d’opinions sobre la seva teoria

SEGUIDORS

“un gran científic de la medicina que va descobrir importants veritats sobre la psicologia humana” DETRACTORS “un filòsof i psicòleg visionari que replantejà la naturalesa humana i va ajudar a superar tabús, però les seves teories, divulgades com a científiques, són reduccionistes i fallen com a tals en molts punts, començant pel mètode”

Aportacions principals

No tot el que influeix en el conducta és observable ni mesureable directament Cal desenvolupar mètodes d’estudi que ens ajudin a explicar els fenomens no observables de la personalitat Ajudar a manifestar records i instints reprimits és important per al desenvolupament normal de l’individu.

Freud i el psicoanàlisi

PRINCIPALS FENÒMENS NO OBSERVABLES QUE TENEN UN PAPER CLAU EN LA

FORMACIÓ I COMPRENSIÓ DE LA PERSONALITAT ADULTA:

  • Primeres experiències infantils
  • (^) La sexualitat (eros) i l’agressivitat (tanatos) com a principals instints que guien la conducta
  • Subjecte de necessitats biològiques. La realitat social imposa regulacions. La pressió cultural i social a nivell psicològic
  • L’inconscient com a part més important que guia la conducta oberta. S’hi emmagatzemen emocions associades a traumes i instints socialment inacceptables
  • Estructura emocional bàsica a aprtir recorregut per experiències psicològiques vinculades a zones corporals (oralitat, analitat...)
  • A partir de la satisfacció de les necessitats, (gana, protecció...) subjecte estableix els vincles, incorpora normes, estableix mecanismes per adatar-se a l’entorn social, construint un perfil característic de cada persona

Aportacions de Freud a la psicologia

Premisses bàsiques:

  1. La personalitat es forma a través de l’energia sexual i agressiva dels diferents estadis infantils
  2. Model topogràfic de la ment: consicent, preconsicent i inconscient
  3. La personalitat està estructurada per:
  • (^) Allò
  • Superjo
  • Jo

Modalitats de funcionament de la ment (model topogràfic)

INCONSCIENT:

(experiències, sensacions i vivències inaccessibles habitualment. Apareix als somnis, oblits, “actos fallidos”, “lapsus linguae”, el riure dels acudits i en els símptomes) Formació: Com hem estat sostinguts, cuidats, escoltats, ignorats, satisfets, frustrats...

Dinàmica de canvis i compromisos entre les diferents instàncies psíquiques

Coexistència en el ser humà del principi de plaer i de realitat Coexistència de les emocions, les percepcions i la raó i la consciència. Emocions adaptades al moment, canalitzades Compromís i equilibri entre les diferents instàncies. Salud psíquica Infant quan neix, predomini d’aspectes inconscients / allò. Progressivament ha de cedir terrent al principi de realitat. Desenvolupar el jo, fer-lo suficientment fort perquè permeti i reguli els desitjos i les possibilitats reals (ex. Posar paraules a la ràbia per poder ser-ne conscient del que ens enfada).

Els mecanismes de defensa

Serveixen al “jo” per a reduir i gestionar l’ansietat davant dels conflictes generats per “l’allò”. Operen a nivell inconscient i distorcionen la realitat:

  1. Repressió
  2. Projecció
  3. Desplaçament
  4. Racionalització
  5. Formació reactiva
  6. Regressió
  7. Sublimació
  8. Negació

Sexualitat infantil

Freud a partir del psicoanàlisi d’adults va descobrint i descriu la sexualitat infantil, els seus estadis, les seves manifestacions. Les característiques essencials:

  • Se sustenta en una determinada funció fisiològica essencial per la vida
  • No té objectes (destinataris) sexuals
  • És autoeròtica (plaer per si mateix) centrada en zones erògenes que produeixen plaer més enllà de la funció fisiològica (oral, anal)

FASES DEL DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL

Aplicació a la criança i a l’educació

Fases: estructura emocional bàsica

Vincle de l’infant amb el món mitjançant diferents zones del cos que es van activant

Són espais mentals. No cronologia exacte

Rebre, acceptar: mare dóna aliment, dóna calor, afecte, seguretat, generació de

confiança

L’altre com a subjecte separat

Inici de la construcció mare / infant com a subjecte separat

  • La percepció va sent més afinada. Discriminació
  • Inicialment no tolera l’absència, la falta, la separació
  • Permanència de l’objecte (jocs de presència – absència de la mare. Aparèixer i

desaparèixer)Va adquirint confiança que retornarà l’objecte estimat

  • Aprendre la distància. Tolerar l’espera. Bàsic per l’adult i per l’infant. I per a

que l’infant ho pugui fer, l’adult ha d’aprendre a fer-ho. (això no vol dir deixar-

lo molt de temps plorant. Hem de donar temps a que sàpiga el que l’infant vol)

  • Somriure social 3r mes. Diferenciació (1r organitzador. Spitz)

Fins als 3 mesos l’infant somriu de manera biològica, instintiva, inconscient.

Amb el temps l’infant descobreix que aquest somriure agrada a l’adult i per tant,

ho repetirà. Apareix el somriure social. Pot aparèixer dels 3 als 6 mesos. Neix

amb la interacció de l’adult.

  • Angoixa del 8è mes. Reconeixement (2on organitzador. Spitz)

Va lligat amb el segon punt. Amb la separació

A l’adult que no reconeix, li plora.

2 – 3 anys. Fase anal. Aprenentatge primeres autonomies

18 mesos – 36 mesos. Aprèn el maneig de l’estructura corporal i muscular

L’anus constitueix la zona del control del plaer

Manifesta desitjos, preferència i negatives

Sent que poseeix quelcom del seu cos que pot controlar i ha d’entregar (això es el que li

dona plaer, el poder controlar i entregar la caca)

Actitud dels pares:

  • Pares tolerants, comprensius: autocontrol per amor
  • Pares rigorosos, exigents: autocontrol per humiliació, vergonya o por
  • Capacitat d’entregar: ser generós, avar, gelòs, desconfiat...

Fase anal. Control d’esfínters

Primera gran exigència de control

Si es planteja com aprenentatge: és molt important.

Potencia el desenvolupament global, especialment en:

  • Funcions simbòliques: llenguatge, joc
  • Autocontrol: control agressivitat, interioritzar límits

Si es planteja com ensinistrament o precoçment:

Es mutilador. Submissió per por i no per amor

Autoafirmació: el no

Fase anal: afirmació de gustos i desitjos

Interacció del jo vers “l’latre” (3r organitzador. Spitz)

Resposta de l’adult: els límits

4 – 6 anys. Fase fàl·lica: ser valuosos i valorar els demés

Dels 3 – 4 anys als 5 – 6 anys

Interès per diferents sexuals. Exploració del propi cos i dels demés

Penis i clítoris com a zones de plaer

  • 2/3 a 5: les relacións socials. Nen ja marca oposició. Té un “jo” més

desenvolupat, les pautes internes d’autoregulació, per si mateix i de cara als

demés, a les relacions. Aquí el llenguatge ja té un paper importatn en

l’autoregulació. És important posar paraules a les emocions per tal que l’infant

les pugui detectar i canalitzar (del p. Plaer a p. Realitat)

L’espera i el no

✓ L’espera introdueix un espai entre la demanda del nadó i la resposta de l’adult.

A vegades resposta immediata per la pròpia angoixa de la mare. Cal deixar un

temps per mirar, escoltar...

Aquest temps d’espera permet:

A l’infant: experimentar la sensació i descobrir-se com a ésser diferenciat.

Als pares: escoltar i entendre quina és la necessitat de l’infant.

És positiu potenciar una espera discreta i plena de sentit, un temps d’escolta

✓ “ Dir NO” verbalment o amb l’actitud, implica establir una distància entre el

desig i la seva realització, comporta un límit

Cal dir un no, al començament discret i suau, adequar al moment de l’infant.

La frustració

Posar límits, dir que no, provoca en l’infant ràbia, frustració i culpa de no haver actuat

correctament, o haver disgustat l’adult.

L’adult ha d’estar preparat per encaixar-ho i ajudar l’infatn a poder tolerar-ho i

canalitzar-ho adequadament

Com?

  • Ajudar l’infant a entendre que és normal sentir-se enfadat quan se sent frustrat

en els seus desitjos

  • Ajudar l’infant a expressar els desitjos de maneres acceptables
  • Ajudar l’infant a trobar altres recursos, maneres de procedir més adients

Els límits ajuden a créixer

Els límits ajuden a l’infant a:

  • Percebre la seva individualitat i a tenir més consciència d’ell mateix
  • A comprendre què li passa i què esdevé al seu voltatn. A través de les reaccions

dels adults, de la interpretació dels seus plors i gestos es fa una imatge de si

mateix i del món que l’envolta

  • A experimentar i entendre que les emocions que l’inquieten es poden explicar i

controlar

  • Aprendre, amb el temps, a ser pacients i flexibles. Tolerància a l’espera
  • Aprendre a superar la frustració. Crear nous recursos
  • Aprendre normes per viure en societat. Formació del superjo
  • Senti-se segur, entès en les seves necessitats i desitjos

És difícil posar límits?

  • Quan?, com?, flexibilitat, rigidesa...
  • Cadascú dels adults ha de decidir quins límits establir en cada moment concret i

reflexionar sobre el perquè d’aquests límits

  • Els límits han de ser clars, però mai rígids ni durs
  • Cal ser suau però ferm, no dubtar, no ser ambigu
  • Cal ser coherent entre els diversos adults de referència
  • No cal negociar massa. Si sempr es negocia l’infant es desorienta