¡Descarga Apunts Desenvolupament de la personalitat y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
TEMA 1: LA CONDUCTA HUMANA
La conducta és la reacció global del subjecte davant les situacions que se li presenten. Es capta per mitjà de l’observació. Conducta animal : sempre respon a l’adaptació del medi, depèn de l’aquí de del ara (del moment en què estic, la situació i l’entorn on em trobo), es transmet per codi genètic (tancat, sobretot, davant estímul = poques respostes, ja marcades o fixades, similars), la major part és conducta reflexa (estímul resposta) i, en el cas de conductes adquirides (apreses), trobem l’estil d’aprenentatge de condicionament (respondre a un patró estandarditzat: repetició, premis, etc. Exemple: Supernanny, El encantador de perros ). Conducta humana : transcendeix de l’aquí i de l’ara (no està lligada gràcies a la capacitat de raonament, i al llenguatge, amb funció simbòlica). Un nadó neix amb capacitats potencials que es desenvoluparan + o – depenent de la interacció amb l’entorn (tmb herència cultural i de l’aprenentatge).
EL CODI GENÈTIC tot és codi genètic, no hi ha influències
Tancat
NO
MODIFICABLE
Tal qual ens el passen, tal qual el tenim. Conductes reflexes, característiques morfològiques, calendari maduratiu (estatura, color ulls, pestanyes) TOTHOM HO TÉ Obert MODIFICABLE Capacitats potencials que impliquen un desenvolupament i aprenentatge per potenciar-les. Nosaltres ja naixem amb aquestes, però dependrà íntimament de l’entorn el desenvolupar-les. Hi ha d’haver interacció amb el medi per aconseguir-ho.
- Varien en el grau d’obertura del codi genètic (+ codi genètic obert, - codi tancat)
- Major obertura en l’ésser humà perquè neix més immadur (conducta animal + previsible) La majoria de conductes aimals venen donades pel CODI GENÈTIC, però aquelles amb diferents respostes están lligades al condicionament / adaptación CONDUCTA MÉS ESPERADA, MÉS LIMITADA
CONDUCTA HUMANA = HERÈNCIA BIOLÒGICA (CODI genètic) + HERÈNCIA
CULTURAL (experiències, avantpassats) + ENTORN (interacció social)
Hem arribat a ser allò que som per la filogènesi i la ontogènesi. Filogènesi: desenv. de l’espècie i conductes mantingudes, que garanteixen la supervivència. Teoria de l’evolució (Darwin, s. XIX), basada en la selecció natural , que implica adaptació al medi (débiles bye) = sobreviuen els millors adaptats. Exemple: adopció posició vertical – augment volum cranial, alliberació braços i mans en locomoció, reducció pelvis Ontogènesi: desenv. de l’individu, personal i intransferible (des del naixement fins la +) Les conductes heretades no garanteixen l’adaptació, per això sorgeix la necessitat de: ● Cooperar, vida social ● De crear instruments i eines per compensar les limitacions ● Ús de símbols per a la comunicació i l’anticipació S’adapta al medi, el transforma (això és el que ens diferencia dels animals) i es transforma a si mateix (PELI: EL NIÑO SALVAJE)
La cultura i l’educació
La cultura compren els valors, hàbits i costums que se’ns transmeten en generacions (garantir supervivència + adaptació al medi). Allò que és important es traspassa, de forma conscient o no, per mitjà de l’ educació. Aquesta implica una interacció en contextos d’activitat conjunta. La cultura ens ha de servir per adaptar-nos a l’entorn en el que estem. La cultura és influenciada pels altres i ens influeix. Hi ha d’haver relació amb l’entorn, i l’aprenentatge ve donat per l’educació en un sentit ampli. Cultura = concepte / Educació = transmissió del concepte - adquisició
Creixement, maduració i desenvolupament
Creixement (quantitatiu) És l’augment de la quantitat o grossària, a causa de l’increment del nombre o mida de les cèl·lules que formen els teixits. Increment físic i observable. ● Canvis morfològics visibles (forma del cos): alçada, pes... ● Canvis interns: pes i volum dels òrgans com el cor, estómac, pulmons...
REFLEX = INSTINT
Reflex: conducta marcada que es converteix en conducta voluntària Instint: cúmul de conductes en situación molt més complicated (HARD) més elaborat que el reflex
Teories per donar possible explicació de la realitat:
Concepcions deterministes - concepcions dialèctiques Perspectiva psicodinàmica Base natural del desenvolupament, depèn de l’ afectivitat i les emocions. L’origen va ser Freud. Teoria psicosexual (Freud). La conducta està controlada per impulsos inconscients (pulsions) Teoria de l’aferrament (Bowlby). Vincle afectiu. Teoria psicosocial (Erikson). La societat influeix en la personalitat que es desenvolupa configuració identitat. Perspectiva conductista Base social del desenvolupament, depèn de l’aprenentatge. Teoria tradicional de l’aprenentatge (Pavlov, Skinner, Watson). Les persones reaccionen als estímuls ambientals (per condicionament) (gos campana, abans de menjar sona la campana, associació fàcil) Sèrie de conductes que es poden modificar, es poden aprendre. Teoria de l’aprenentatge social (Bandura). Les persones aprenen en un context social per observació i imitació de models. Per tal d’aprendre, no tot ho has de viure en primera persona. També s’aprèn dels altres. Exemple: infant que no vol menjar, peluix que tampoc. El pare pega al peluix i el nen menja.
Perspectiva cognitiva Base natural del desenvolupament, depèn de la maduració de les estructures cerebrals que permeten l’aprenentatge. Teoria constructivista (Piaget,1950). Canvis qualitatius en operacions del pensament. ‘ Construir’ procés cognitiu per fer aprenentatge (desenvolupament de les estructures cognitives). Perspectiva sociohistòrica i cultural Base social del desenvolupament, depèn de les influències del context i de la cultura. Construcció coneixement amb un context de referència. L’entorn condiciona i prepondera la persona. Teoria sociohistòrica i cultural (Vygostki, 1960). La cultura fa l’home (l’entorn conforma l’home). L’aprenentatge no és exclusivament individual. o Zona de Desenvolupament Proper (ZDP) Teoria bioecològica (Bronfenbrenner). Diferents ecosistemes, en què l’infant és el centre. Interacció entre una persona en creixement i els sistemes circundants d’influència contextuals.
TEORIA SOCIOHISTÒRICA I CULTURAL (VYGOTSKI , 1896-1934)
La cultura fa l’home El desenvolupament té lloc gràcies a la interacció social Funcions psíquiques elementals i superiors FUNCIONS BÀSIQUES FUNCIONS SUPERIORS Les que compartim amb tots els éssers vius Les que compartim només amb els humans Naixem amb elles, la nostra conducta depèn dels estímuls: aprenentatge molt bàsic. No és mediada i en molts casos és inconscient. Aprenentatges bàsics. L’individu decideix activament quan actuar i quan no. Estan mediades pel llenguatge, pel nostre entorn i per la cultura. Necessitem interacció social perquè es desenvolupin.
Zona de desenvolupament proper (ZDP)
Donar importancia a l’ aprenentatge : cultura – grup – pertinença, facilita l’experiència (part activa subjecte, valoracions), construcción conjunta = significats compartits
Teoria ecològica del desenvolupament (Bronfrenbrenner) És important el context, amb l’entorn, en què ens desenvolupem. L’entorn en què es produeix l’aprenentatge és bàsic. Diferents sistemes que creen xarxes i es nodreixen entre si (diferents sistemes = diferents contextos). A la que es modifica un d’ells, tots es veuen afectats. Microsistema: nucli familiar, escola; on passen més temps (nivell més immediat) Messosistema: club esportiu, grups culturals; altres entorns on l’infant participa activament (HI HA INTERACCIÓ), relacions Exosistema: subjecte no actiu en context més ampli Macrosistema: societat, cultura, legislació SOM UN SISTEMA DINS D’ALTRES SISTEMES
- L’infant arriba al nucli familiar ben consolidat primer grup de pertinença marcar aspectes + o –
- Afecta l’infant i el modela en la seva manera de ser
- Organisme dinàmic, que pot canviar a qualsevol nivell
- No prejutjar: funció famílies, si no ho fan és perquè no ho saben fer millor)
TEMA 2: EL NOUNAT
Etapa prenatal Quan els comencem a imaginar, els fills ja hi són. L’etapa de l’embaràs ha de tenir en compte i de manera necessària la formació dle fetus. S’elaboren fantasies (que condicionen + o -), que van en funció dels progenitors. L’elaboració de l’infant: FÍSICA I PSICOLÒGICA arribada d’un nounat = modificació papers entorn familiar. El part El moment del part és transició ecològica (pas d’un sistema a un altre). Implica canvis, el naixement: De la simbiosi a l’autonomia biològica (simbiosi infant-mare, unificat, dependent apareix autonomia) De l'úter (aquós) al medi aeri Lligat a l’autonomia (dins ventre, no problema, però un cop fora, ups, necessitats biològiques, percepció de necessitat, “em falta alguna cosa que no tinc” ) Les capacitats del nounat L’infant neix immadur i dependent (l’adult ha de cobrir TOTES les seves necessitats), però: Ésser actiu: tot i no valdre’s per ell mateix, predisposat a buscar relació amb l’entorn, demanant qualque per respondre necessitats Sistema Nerviós (SN): detectar successos i respondre de manera adequada. Cervell: centre neuràlgic (centre de control del moviment) del control de les funcions bàsiques, incloses les emocions dins els aspectes vitals de supervivència, ENS PERMET RESPONDRE AL NOSTRE ENTORN. L’element principal del SN és la neurona. Són la unitat elemental de processament i transmissió de la informació en el SN. La connexió entre neurones és la sinapsi (traspàs informació) – mielinització per no perdre informació.
Els primers vincles
Establir vincles (el principal, amb adult de referència). Hi ha vincle / lligam amb educadora, que és bàsic. Comunicació preverbal (dialèctica amb l’infant) = coneixements compartits. La família comprèn el model natural en què aprenem a vincular-nos i capacitar-nos racionalment. Moltes dificultats de l’infantesa es cobreixen amb aquest vincle primer. Aprenem d’aquest, i establirem altres vincles servint aquest com a model (IMPORTÀNCIA PRIMER VINCLE).
Teoria de l’ Attachment de Bowlby
Proposada per John Bowlby, des d’una visió més psicodinàmica, es basa en el sistema de conductes (l’infant en té diferents): Conducta de vincle (naixement) Sèrie de conductes per mantenir contacte i proximitat amb les figures. S’activen quan hi ha distància entre els dos. Els adults també les tenim, però racionalitzades d’acord el nostre moment evolutiu. Conducta d’exploració De l’entorn, si se sap que la figura de referència està allà, dona peu a explorar, descobrir (font de seguretat) Conducta de por als estranys A partir dels 9 mesos generen la por a que els agafi qualsevol. La seva aparició fa disminuir l’anterior conducta i augmentar la primera. Sistema afiliatiu (naixement) L’infant, quan neix, neix preparat per la interacció dels seus iguals (amb altres de la mateixa espècie).
Aferrament “ APEGO ”
Vincle afectiu que el nen/a estableix amb una o varies persones de referència. No cal que sigui amb familiar. Sistema d’interaccions regulat biològicament Té part biològica: vinculació afectiva Procés llarg i continu Components bàsics del vincle S’han de cuidar tots els components relacionats amb això. El context és important, no de manera aïllada, amb els punts de referència. Totes les conductes ens porten a un esquema mental per relacionar-nos amb els altres. No es veu com a tal, sinó a través de la conducta.
Part afectiva !! Les funcions bàsiques del primer vincle són: adaptativa, de supervivència i de seguretat emocional. Cal que aportin seguretat i autonomia per seguir aquest model de relació i aplicar-la a altres. Jo em creo un esquema mental de com ha de ser la relació amb els altres segons la relació amb el meva figura de referència, i aquest model és el que repetiré posteriorment quan hagi d’establir relació amb altres persones. Mentre veu l’adult de referència, encara que no estigui pendent d’ell, ja li serveix per estar i sentir-se segur. M. Ainsworth: situació concreta i veure què passava entre l’adult i l’infant (veure la relació). Què passa si es queda amb persona que és el vincle i un estrany. Aquest darrer apareix, i la conducta exploratòria es redueix. Si és algú conegut, me relajo, sinó, malo. Segons la reacció de la mare a la crida, es produeix un model de vinculació.
El nen neix immadur, indefens, i necessita la cura d’un adult per sobreviure. Busca protecció i seguretat en l’adult de referència, preparat per reaccionar davant la demanda de l’infant. Hi ha interacció i s’estableix un lligam mare-fill. La qualitat del vincle que es crea dependrà, sobretot, per la disponibilitat (en termes de feina, i temps), una resposta ràpida i apropiada al context per, aleshores, oferir un grau de satisfacció cap al nen. En resum, el nen hauria d’obtenir una “ base segura ”. L’actitud del bebè també alimenta les capacitats dels pares (bebès neguitosos, demandants, tranquils...) i poden determinar les respostes dels pares. El bebè necessita viure l’experiència de ser acollit en les seves necessitats, sentir-se entès i poder confiar. Concepte de “base segura” Per explorar i conèixer el món que ens envolta cal sentir-nos segurs. Quan s’activen les conductes d’ attachment (en quant a vivència de perills, por als estranys) disminueixen aquestes ganes i conductes d’exploració. S’ha de tenir una base segura la qual ens serveixi per retornar en cas de perill o por. Cal tenir en compte que el sistema d’attachment constitueix una forma de regulació emocional ¸doncs s’estableixen uns patrons de funcionament emocional. Model de funcionament emocional És el marc d’experiències que s’internalitzen i creen modalitats d’actuació en les relacions. A partir dels vincles d’aferrament, l’infant avalua l’entorn, l’accessibilitat a la figura vinculant i fan servir aquest vincle com a exemple per relacions posteriors.
