¡Descarga Dialectologia catalunya y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!
La divisió dialectal
Anomenem dialectes geogràfics o varietats dialectals geogràfiques cadascuna de les modalitats que presenta una llengua en les diverses zones del seu domini. L'any 1861, Manuel Milà i Fontanals va establir la divisió dialectal del català en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental, tot tenint en compte el diferent tractament de les parelles vocàliques a/e i o/u. Els parlars que formen part del bloc oriental neutralitzen el so d'aquestes parelles en posició àtona, respectivament, en vocal neutra i u àtona. Els del bloc occidental mantenen en posició àtona la distinció a/e i o/u. Dins cada un dels blocs es situen els sis dialectes del català. I dins alguns dialectes, els diferents subdialectes que el componen. Joan Veny, estudiós i dialectòleg català, va classificar així les diferències fonètiques entre els dos grans blocs dialectals:
TRETS DISTINTIUS DEL CATALÀ ORIENTAL I OCCIDENTAL Els factors que han determinat la bipartició del català en aquests dos blocs dialectals són variats i diversos, però sobretot es determinen en una sèrie de característiques definitòries de cadascuna de les dues varietats dialectals, que bàsicament són les següents CATALÀ OCCIDENTAL CATALÀ ORIENTAL Diferències fonètiques Distinció de A/E en posició àtona Neutralització A/E en posició àtona en [ə] Conservació de la O àtona Neutralització O àtona en [u] Evolució a [e] de la Ĭ, Ē del llatí Evolució a [ɛ] de la Ĭ, Ē del llatí Articulació de la [j] del dígraf –IX- Segregació de iod Absència d’articulació de la [j] del dígraf –IX- Pronunciació africada de la X- en posició inicial o després de consonant Pronunciació fricativa de la X- en posició inicial o després de consonant Diferències morfosintàctiques Ús de l’article masculí LO o EL, en valencià Ús de l’article masculí EL o l’article salat ES, en la variant balear 1a persona del singular del Present d’Indicatiu en [o] (nord-occidental) o [e] (valencià): cant[o], cante 1a persona del singular del Present d’Indicatiu en [i], [u] o ---: canti, cant[u], cant Verbs incoatius usen l’increment –IX- o –ISC-: servixo, servisca... Verbs incoatius usen l’increment –EIX- o – ESCA-: serveix, servesca... Ús dels pronoms en forma plena davant del verb: me dic, te portaré... Ús dels pronoms en forma reforçada o reduïda davant de verb: em dic, et portaré... Manteniment de la N en els plurals dels mots proparoxítons llatins: hòmens, jóvens, màrgens... Pèrdua de la N en els plurals dels mots proparoxítons llatins: homes, joves, marges... Diferències lèxiques maçana (=poma), padrí, iaio (=avi), trebol (=sostre), muricec (=ratpenat), espill (=mirall), eixida (=sortida), escurar (=rentar els plats), banyat (=mullat), dacsa o panís (=blat de moro, moresc), xic (=noi), corder (=xai, be), granera (=escombra), entrepussar (=ensopegar), moixó (=ocell), roig (=vermell), romer (=romaní), palometa (=papallona), timó (=farigola)... poma, avi, llombrígol (=melic), cargol (=caragol), llard (=sagí, saïm), sorra (=arena), mandra (=peresa)...
Dialectes orientals Rossellonès
- Tendència a tancar la o en u : minyuna, musca ,...
- Supressió de la vocal neutra en la terminació -ia (com el balear): famili, pacienci,...
- La inexistència de mots esdrúixols: musica, llagrema (llàgrima)...
- Caiguda de la - d- a genre, penre, venre...
- Reducció de - ix en posició final a -i: pei, calai, ...
- Convivència de les formes lo i los.
- Plurals sense - n : camís, mas (mans),...
- Ús de les formes llur, llura, llurs, llures en la llengua parlada.
- Numerals com: truasieme, quatrieme, cinquieme ,...
- Altres aspectes: el present d'indicatiu en -i ( jo canti ); l'ús auxiliar del verb ser o estre (sum anat a Perpinyà, s'és cremat ); l'accentuació de fúger, cúser, búller;... Lèxic: ca, eixir (sortir), cornes (banyes), let (lleig), mes (però), forxeta, llapí (conill),... Català central
1. La iodització o ieisme en paia, ceia, mirai... 2. Alternança de l'article personal masculí en i el ( en / el Joan ) 3. La 1a. p. sing. del present d'indicatiu en -o es pronunciada u: cantu, dormu, pensu,... 4. Emmudiment de la t dels grups finals –nt, -lt... (conten t ) 5. L'absència de la marca - ns en els plurals : homes, joves,... 6. Pronúncies com aiga, dugues, llenga , pròpies del barceloní. 7. Lèxic: mandra, cargol, cartró, escletxa (badall, retxillera), sorra, xisclar (cridar); 8. Força barbarismes: tocino, bueno, alfombra, pues, lavadora, basura,... 9. Tendència a l'africació: platxa, metxa,... 10. Mots d'argot: clapar, pirar, peles, halar, xaval, pispar, xivatar,.. Balear 1. Manteniment de la vocal neutra tònica: / / ( abella ), / / ( cadena ) 2. Diftongs -co i - go (de - qua , - gua ): llengo, aigo, pasco. 3. Caiguda de la neutra final del grup - ia : famili, histori. 4. Tonicitat de pronoms àtons: dur-hó, rentar-mé. 5. Distinció entre b i v. 6. Iodització: veia (vella), abeia, fuia ,... 7. L'ús de l'article salat es, sa, es, ses, s', so, ets ,... 8. Articles personals ben vius: en Guillem, na Margalida.
9. Ús de l'article culte en determinats casos: la una, l'infern, el dimoni, el cel, el bisbe, a les fosques, a la fresca,... 10. Emmudiment de la –r en posició final, també en els monosíl·labs: co (cor) 11. Plurals com tests, discs, boscs,... 12. Morfologia verbal: 1ª p. del present d'indicatiu sense desinència ( cant, parl ); 1ª p. i 2ª p. plurals en - am , - au ( cantam, cantau ); i jo cantàs (cantés), i deim (diem ). 13. Formes plenes dels pronoms davant verb: mos n'anam, vos demanam ,... 14. Lèxic: al·lot/al·lota (noi/noia), nin/nina (nen/a), ca (gos), idò (i doncs), calces (mitges), torcaboques (tovalló), trunyella (trena), capell (barret), berenar (esmorzar), horabaixa (tarda),... Alguerès
- Articulació de la r com una l quan precedeix una altra consonant: balca, jalmana (barca, germana).
- Manca de la -d - a fadrí, pedre (farrí, perra)...
- Manca de palatalització final: an, caval, fil...(any, cavall, fill)
- Article lo, la, amb algunes diferències de gènere: la gel, la dolor, la front...
- 1ª p. indicatiu sense desinència, com el balear: cant, pens, cerc,...
- lèxic: calça, forqueta, morro, camba (cama), eixir (sortir), llong (llarg),... Dialectes occidentals Català nord-occidental
- Tancament de la e en i : ginoll, giner,...
- Diftongació de o inicial: auliva, aulor, aufegar,...
- Es mantenen les formes lo, los: lo pare, lo Joan,..
- Formes verbals com: que jo canto (canti), que tu cantos, que ell canto, ells cànton, que jo cantessa, cantaia, cantaies (cantava...).
- Sufix - eiar propi del pallarès: no es pot barreiar, me´n vai a festeiar.
- Conversió de - ig final en -i : roi, goi, pui,...
- Ús de la forma les per al masculí plural: les cavalls, les abres...
- Demostratiu aguet o aguest , aguestos , aguells... Lèxic: bajoca (mongeta), camí (vegada), corder (xai), despús-demà (demà passat), espill (mirall), llavar (rentar) mançana (poma), melic, padrí, roig, xic (nen),... Valencià
- Articulació de e àtona inicial com a a : antendre, ancendre ,...
- Caiguda de la d intervocàlica: teulà, cremà, mocaor,vesprà,...
- Pronúncia de -r i -t finals: pensar, eixir, cantar, sant, cent,...
- Articles el, la, els, les ; possessius meu, meua, meus, meues ; demostratius este, eixe, aquell ; i açí, açò ,...
- No flexiona el numeral dos/dues ( dos germanes ) i té formes particulars de numerals: uit, dèsset, diuit, dènou, uitanta,...
