diferencies humanes, Apuntes de Psicología

¡Descarga diferencies humanes y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

Descargado en:

patatabrava .com

DIFERÈNCIES HUMANES I DIVERSITAT (UOC)

PAC 2. DIFERENCIAS UOC

, UOC 12-

L’antropòleg francès Claude Lévi-Strauss, principal exponent de l’escola estructuralista, va realitzar el discurs Raça i historia l’any 1952 a petició de la UNESCO que li demanà per tal d’obtenir un punt de vista qualificat en la lluita contra el racisme. En el discurs l’autor estableix les bases de la seva teoria sobre etnografia i cultura. Una de les revelacions més importants que trobem en el discurs és la diferenciació entre raça i cultura, essent raça un concepte que emmarca a persones amb similituds genètiques i físiques, i essent cultura el terme que engloba el constructe mental dels costums, rituals, religió... d’una societat. “Existen muchas más culturas humanas que razas humanas, puesto que las primeras se mientan por millares y las segundas por unidades: dos culturas elaboradas por hombres que pertenecen a la misma raza pueden diferir tanto o más que dos culturas que dependen de grupos racialmente alejados [...].” C. Lévi-Strauss (1993). Raza y cultura (pp. 41-42). Madrid: Cátedra.

Lévi-Strauss planteja temes tan importants per tal de combatre el racisme com la negació de la jerarquització de les cultures, establint que no hi ha cultures millor que altres i que no hi ha cap dada científica demostrable que pugui afirmar que hi ha races superiors a altres.

D’altra banda, Michael Carrithers en el capítol titulat “El gran Arco” del llibre “¿Por qué los humanos tenemos culturas?”(2010), ens fa un resum de les aportacions de la autora Ruth Bennedict, treballant el llibre Patterns of culture (1935), que després de més cinquanta i cinc anys continua publicant-se, on l’autora, basant-se en l’exemple d’en Ramon, que segons explica es troba a cavall entre la transició de cultures, arriba a conclusions com ara:

“En la cultura(...) ens hem d’imaginar un gran arc en el qual s’alineen els possibles interessos que vénen donats pel cicle vital, l’entorn o les diverses activitats de l’home (...) Qualsevol societat humana de qualsevol lloc ha dut a terme una selecció en les seves institucions culturals. Cadascuna des del punt de vista de l’altra, ignora les coses fonamentals i aprofita les irrellevants...”

És a dir, per l’autora la cultura estaria formada per un ventall de possibilitats, llengua, formes de vida domèstica, alimentació, religió, valors... que cada cultura escolliria de la tal manera que per el què una cultura és imprescindible, per exemple a la societat occidental la tecnologia, per una altra es considerat del tot prescindible.

Tanmateix, l’article ens introdueix el pensament del britànic Radcliffe-Brown (1981-1955), que va intentar convertir l’antropologia moderna en ciència natural efectuant una analogia entre sistemes orgànics i socials i en voler desmarcar-se d’altres corrents evolucionistes, historicistes i culturalistes.

Per últim, també se’ns presenten els plantejaments formulats per Eric Wolf a la seva obra “Europa i la gent sense historia”, on l’autor sosté que la humanitat està formada per un conjunt de processos interconnectats i que es absurd intentar descompondre aquesta realitat en bocins ja que la fragmentació dona com a resultat una falsa realitat.

Un cop fet aquest petit anàlisi dels articles citats passem ara a definir els principals termes, comparant les definicions i punts de vista dels autors més rellevants:

Les diferents definicions de cultura i etnicitat, i la seva incidència en la visió de la diversitat, segons els autors:

Clifford Geertz , antropòleg nascut a San Francisco (Estats Units) el 1926, té una concepció de la cultura que s'inscriu en la tradició iniciada en ciències socials per Max Weber i la seva perspectiva comprensiva, Geertz afirma que “El concepte de cultura que propugno... és essencialment un concepte semiòtic. Creient, amb Marx Weber que l’home és una animal inserit en trames de significació que ha teixit, considero que la cultura és aquesta ordit i que l’anàlisi de la cultura ha de ser per tant,

Les diferents visions sobre la diversitat cultural. Estat actual i perspectives de futur de la diversitat cultural, segons els autors.

Clifford Geertz defineix la diversitat cultural com "la immensa varietat de maneres en què els homes i les dones han tractat de viure les seves vides".

Per l’autor, els conflictes de la nova diversitat cultural es donen dins de la mateixa societat i no entre els pobles. Per a Geertz l'etnocentrisme proposat per Lévi-Strauss per preservar la diversitat cultural no serveix per a manejar-se en una situació de creixent difuminació de les diferències culturals, en què tots els mitjans són mixtos i no uniformes.

Lévi-Strauss.- Per aquest autor les cultures creixen i es desenvolupen en establir-se relacions amb les cultures veïnes, de tal manera que les diferencies s’accentuen com més properes es troben. D’altra banda, el procés del progrés en les cultures afirma que ha de mirar-se des d’una postura no etnocentrista, sinó des de l’anomenat relativisme cultural, "[...] el relativisme cultural, que és una de les bases de la reflexió etnològica, almenys en la meva generació i en la precedent (ja que avui en dia alguns el rebutgen), afirma que cap criteri no permet jutjar de manera absoluta una cultura com a superior a una altra."

C. Lévi-Strauss i D. Eribon (1988). De près et de loin (p. 162). Paris: Odile Jacob.

Pierre Clastres.- El francès afirma que l’etnocentrisme, (tendència de pensament dels pobles, sobretot d’occident, que la seva cultura i societat és superior a la veïna, i que per tant té més dret a desenvolupar-se i perdurar), és el responsable de moltes de les atrocitats que els homes comenten en nom de la defensa de la seva identitat. L’autor defineix com a etnocidi el desig de la desaparició de la cultura dels “altres” per considerar-la inferior al “nosaltres”, i genocidi, el desig d’un poble d’eliminar l’altre per qüestions de raça. El real culpable d’aquest dos fenòmens és el poder econòmic capitalista i un poder polític que fan possibles aquestes atrocitats.

Els diferents posicionaments sobre el model de gestió de la diversitat. És a dir: com els autors plantegen la seva visió ideal sobre la temàtica de la diversitat cultural

Pierre Clastres.- Per aquest autor els problemes entre cultures tenen un únic culpable. L’etnocentrisme que provoca una jerarquització de les cultures de tal manera que s’estableix un ordre en funció de les que són millor, les més properes a la “nostra” i de les que són pitjors, conforme s’allunyen de la “nostra”. Per l’autor l’ideal seria eliminar l’etnocentrisme i, en la mateixa línea, la jerarquització de les cultures.

Geertz.- Per a l’autor l’ideal seria una societat sense barreres entre pobles, on la interculturalitat es sustenta en la divulgació de la tasca etnogràfica entre la població, el coneixement de les altres cultures esdevé l’instrument necessari per que és produeixi un canvi.

Claude Lévi-Strauss.- Per l’antropòleg l’ideal seria frenar el procés d’aculturació, és mostra pessimista a l’hora de plantejar el futur de les cultures ja que pensa que el contacte entre elles provoca que no es renovin des de dintre, i critica sobretot l’etnocentrisme i el procés d’aculturació que està duen a terme la cultura occidental.

Frederic Barth.- La visió que adopta l’autor és positiva i creu en una convivència pacifica on les relacions que s’estableixen són simbiòtiques i no s’estableix competència econòmica entre elles.

El futur de la diversitat cultural, segons els autors.

Segons Lévi-Strauss i Clastres el futur esta tenyit de pessimisme. Tots dos autors coincideixen a l’hora de emfatitzar els problemes inherents a la diversitat cultural i les relacions interculturals.

Tanmateix veuen el problema de les relacions interculturals en l’etnocentrisme, sobretot a occident; el primer afirma que el contacte evitarà la autorenovació, renovació des de dins de la cultura, i el segon pensa que la conseqüència del contacte entre cultures serà, molt possiblement, l’etnocidi i/o el genocidi.

Per Geertz aquest nou ordre de diversitat, lluny de portar- nos a aquesta uniformització destructora assenyalada per en Lévi-Strauss, ens situa en una oportunitat única per augmentar els nostres sabers i els recursos que cada cultura te al seu abast: ens proporciona alternatives (a nosaltres i per a nosaltres).

Principals eixos de debat (posicions i arguments)

L’antropologia té com a fi l’estudi i anàlisi de la cultura i diversitat cultural. Les cultures estan en contacte entre elles i això provoca interaccions i canvis culturals. En relació amb aquest fet, en vist, en primer lloc, les definicions de cultura i etnicitat dels antropòleg francesos Lévi-Strauss i Pierre Clastres, que realitzen un estudi en profunditat de les conseqüències de la relació entre cultures. Clastres en el seu article “Sobre el etnocidio” (1974) dona una visió terriblement negativa de l’interculturalisme i genera la seva teoria sobre el etnocidi i el genocidi. Tanmateix, Lévi-Strauss comparteix la visió de que tota cultura és etnocèntrica i el seu negativisme, l’autor afirma que el contacte entre cultures provoca la manca d’auto renovació cultural, i que l’anomenat universalisme destructor és el resultat de l’aculturació.

D’altra banda, Barth i Geertz comparteixen una perspectiva constructivista de l’etnicitat, encara que en un primer moment poden semblar oposats, ja què un es centre en el contacte interculturalitat, Barth, i Geertz es centre en la intraculturalitat. És a dir, Barth trenca amb la perspectiva culturalista i centra la mirada en el concepte de l’etnicitat, i en l’explicació de l’establiment entre diferencies, fronteres entre les ètnies. Geertz posa l’èmfasi en els conflictes interns de les cultures, en què és per els subjectes el concepte l’etnicitat, en els rituals d’identificació ètnica.

Apunts de valoració personal

De tots els autors i definicions que hem vist fins ara, la que a títol personal trobo que em resulta més propera, és la definició de cultura plantejada per Ward Goodenough: "La cultura d’una societat consisteix en qualsevol cosa que un ha de saber o creure en ordre a operar d’una manera acceptable per els seus membres". Des del meu punt de vista, tota cultura s’inicia amb el procés aculturació dels seus nous membres portant-se a terme gràcies a la família i l’escola.

Des d’una postura critica, considero que el plantejament de Lévi-Strauss sobre les conseqüències del contacte entre cultures no crec que sigui realista, ja que des de el meu punt de vista el contacte entre cultures les nodreix i enriqueix i no les empobreix, tal i com sosté Lévi-Strauss.

De tota manera, i en referència al mateix autor, m’ha semblat molt interessant l’article Raça i història ja que part del temes que planteja, me’ls havia plantejat a nivell personal i no hi havia pogut trobat resposta; sobretot el relacionat amb l’evolució de les diferents cultures i si era o no possible extrapolar les cultures que podíem considerar “menys desenvolupades”, des del meu etnocentrisme, amb els nostres avantpassats.