¡Descarga Thomas Hobbes y John Locke: Contractualismo Absolutista vs. Liberal - Prof. Dalmau y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
Leila Pérez Eloussif
Rubén Martínez Dalmau
19 de octubre de 2017
Dinàmica 2
Teoria de l´Estat: Contractualisme
T. Hobbes, "Leviatan", 1651.
Context històric:
Thomas Hobbes, va ser un filosof anglés de finals del segle XVI i principis del XVII , a
més, va ser el primer filosof modern que va fer una teoria contractualista, aquesta obra
s’anomenarà Leviatán , per altre costat tenim a John Locke escriptor anglès posterior a
Hobbes, autor contractualista i creador polític del liberalisme.Entre les sues obres més
famoses es troba Tractat sobre el govern civil. Hobbes i Locke comparteixen el paradigma
contractualista en filosofia política, un model que arribarà fins a Rousseau. Però Hobbes
teoritza un contractualisme absolutista (amb submissió absoluta de l’individu a l’Estat) i
Locke un contractualisme liberal (on l’individu mai no perd la seva llibertat originària)
Les obres les situem al S.XVII, on es donava lloc la lluita entre la sobirania de la Corona i el
poder del Parlament, que marca les guerres civils angleses del S.XVII i la Revolució de la
Gloriosa , ja que el rei vol ser un rei absolut i el parlament lluita amb ell, perquè creu en les
llibertats dels civils i està convençut de que si algú té el poder absolut, aquestes llibertats no
poden existir, el poder de l’estat ha de ser controlat com a garantia dels ciutadans.
La revolució anglesa triomfa i amb aixó derroquen la monarquia i jutgen i executen al
monarca Carles I Estuard en 1649, donant pas a la primera i única República anglesa de la
història , encapçalada per Oliver Cromwell, que va ser una dictadura que va durar fins l’any
1661.Cromwell mor sense elegir successor i amb això es restaura la monarquia Estuard al
tron, amb el fill de Carles I,el rei acceptava que correspondria al Parlament la elaboracions de
lleis i l'aprovació d'impostos.
Però l'acord entre la monarquia i el Parlament es va trencar quan arriba al tron Jacob
II, catòlic i amb tendències absolutistes. El nou rei no va trobar suport per restablir la
monarquia absoluta. Això va ser el que va portar a un nou acord entre els nobles i els
burgesos, els quals van coincidir en la necessitat de destronar el rei i van justificar el seu
propòsit en les idees del filòsof anglès John Locke.
Convençuts que el destronament del rei en aquest cas era lícit, en 1688 nobles i burgesos
van oferir la corona d'Anglaterra al príncep holandès Guillem d'Orange amb dues
condicions: havia de mantenir el protestantisme i deixar governar al Parlament.
T. Hobbes, "Leviatan", 1651.
1. En què consisteix la llibertat natural per Hobbes? Quina és la llei de l'estat de naturalesa?
Hobbes entén que l’home sense política mostra la realitat de com és i aquesta es summament
violenta, per això l’estat de natura és un Estat de caos i violència permanent. Aquest entén
que l’home es mal per naturalesa i sols existeix la llei del més fort i conseqüentment un estat
de guerra permanent que fa que totes les persones es troben insegures, en constant perill i en
un fort clima d’egoisme, ja que cada un busca el seu propi benefici i no mira pels demés.
Les 3 causes principals de discòrdia a l’Estat natural o de guerra són:
La competència , que fa que els homes s’ataquen per a aconseguir un benefici.
La desconfiança, no es podem fiar de ningú ja que en un estat de guerra ningú ens pot dir
que la persona que esta amb mi es fiable o tan sols vol furtar-me la meua propietat, objectes,
família.., amb desconfiança cap als altres, podem guanyar més seguretat.
La glòria fa que els homes entren en conflicte per la reputació.
2. Quina és la primera regla de la raó per Hobbes? Quina penúria de l'estat de naturalesa provocarà la signatura del contracte? “Y es por consiguiente un precepto, por regla general de la razón, que todo hombre debiera esforzarse por la paz, en la medida en que espere obtenerla, y que cuando no pueda obtenerla, pueda entonces buscar y usar toda la ayuda y las ventajas de la guerra, de cuya regla la primera rama contiene la primera y fundamental ley de naturaleza, que es buscar la paz, y seguirla, la segunda, la suma del derecho natural, que es defendernos por todos los medios que podamos.” (Leviatán, XIV) En un estat d’igualtat , en el que els humans no són animals socials sinó que veuen a la societat com un mal menor que han de suportar dia a dia , on hi ha una guerra de tots contra tots constant i per tant inseguretat i por, on l’home és un llop per al home, Homo homini lupus, mal per naturalesa. Sols es pot fer una cosa per a garantir la nostra seguretat i la pau al poble, signar un pacte i mitjançant aquest entreguem els nostres drets naturals de guerra a una sola persona, el sobirà , el Leviatan, que serà elegit i tots tenen que reconèixer-lo com a propi concentrarà tots els poders i estarà per damunt de tots ells , la seua funció serà garantir la seguretat i pau del poble i així passem a l’Estat civil.
J. Locke, "Segundo tratado sobre el gobierno civil", 1690
1. Quins drets són innats en l'home per a Locke? Quina necessitat hi ha a l'estat natural lockeano de transcórrer cap a l'estat civil?
John Locke és un ius naturalista , que pensa que tots naixem amb drets, i el estat ens els te que
reconèixer la vida, la propietat ,defensar la seua vida i la llibertat.És un optimista
antropològic, en estat de natura trobem una societat utòpica on en cada comunitat hi ha una
harmonia entre les persones, on existeix una tolerància entre aquests individus, tenint la
capacitat de ser feliços.
La pregunta és, si vivim tan feliços a l’estat de naturalesa perquè es necessari crear un estat
civil? Per a Locke és necessari un Estat Civil per a protegir aquest drets, per a garantir-los.
Per a protegir aquests drets és necessari la llei. Locke estava a favor del parlament on el poder
polític deu de ser feble per a que no puga tindre tots els drets. Per a ell, és necessari la divisió
de poders: Parlament, rei i el poder federatiu, una estructura preventiva que s’anomenarà
poder mixt, es crea en el contracte x a donar pas al dret civil i garantir-nos els drets que tenim
per natura.Si algun d’aquests poders atenta sobre els drets de natura és necessari revelar-se
contra el poder, el dret a a la insurrecció.
2. Quina diferència formal i material hi ha entre la llei natural i la llei civil, segons Locke?
La llei natural són un conjunt de principis innats que encara que en lo formal tots els
humans tenim aquests drets en la materialitat no són garantits.
En canvi la llei civil, que es un pacte entre tota la societat i está escrit i qui no el complisca
tindrà conseqüències cosa que no passa a l’estat natural.
3. Qui és el jutge en l'estat de naturalesa, segons Locke? Quina diferència hi ha amb el jutge civil?
En l’estat de naturalesa cada persona es el seu propi jutge y executa la llei natural. Encara
que açò moltes vegades és un problema i es soluciona quan les persones s’uneixen en
societat renunciant cada un d’ells al poder d’executa la llei natural, donant aquest poder a
la comunitat, així ens trobarem en una societat civil, on hi haja un jutge civil amb autoritat
per a solucionar tots els conflictes i castigar els culpables. Ja que en el estat de naturalesa,
quan cada persona es la que executa la llei natural podem deixar-nos dur per el nostre amor
jutjant amb parcialitat o amb malvolença , la passió o la venjança ens dugen a un càstig poc
objectiu.
4. Quin altre element, a més de la llei i el jutge civil, conté l'estat civil que no trobem en l'estat natural?
Constituirà l'organisme més important de la societat. Aquest és el poder legislatiu.
Locke ho considera el poder que dóna forma, vida i unitat a la comunitat política i ho
anomena "poder suprem", tot i que té restriccions. No pot modificar les lleis per aplicar-les a
casos concrets i les seves normes soles perseguiran el bé de la comunitat, és a dir, no pot violar
els drets naturals "la llei natural subsisteix com a norma eterna de tots els homes sense
exceptuar als legisladors”. Aquest es capaç de castigar crims i d’obligar a executar les
sentències. ``…en el estado de naturaleza falta a menudo el poder que sostenga y asista la sentencia, si ella
fuere recta, y le dé oportuna ejecución. ´´
1. Els homes disposen d'una llei escrita que defineix la llei natural, evitant controvèrsies
sobre ella …
2. 2. S'estableix un sistema judicial que gaudeix del reconeixement general i evita
arbitrarietats.
3. Es crea un poder capaç de castigar crims, i d'obligar a executar les sentències.
1. Com és el progrés en l'estat natural, segons Rousseau? Com és el progrés en l'estat civil? Una de les idees fonamentals del pensament il·lustrat, com ja hem vist, és la de progrés continuat, assentat en l'exercici d'una raó autònoma i secularitzada. Encara que un dels més importants autors de la il·lustració , J.J Rousseau , no va estar d’acord amb aquesta idea. Rousseau defén la idea de que l’home en estat de naturalesa viu aislat, ja que sols hi ha una comunitat natural: la família; Son forts, sans i autosuficients; No existeix la desigualtat moral; Actuen atenent a dos impulsos essencials: autoconservació (el que impulsa a la satisfacció de les necessitats bàsiques i naturals i la compassió pels seus semblants. El que hem de fer és agafar l'home tal com el coneixem i retirar d'ell tots allò que ha adquirit en el procés de desenvolupament social: desigualtats morals i polítiques com honor, riqueses, consideració social; les passions i desitjos que neixen en societat com l'ambició; l'ocupació de les arts i les ciències; les convencions socials, etc. Si ha existit o no realment, això no és important. El realment important és descobrir quina és la naturalesa autèntica de l'ésser humà. Coneixent-la, podrem jutjar a la societat actual i podrem iniciar un canvi per tornar a aquesta naturalesa. I, per conèixer-la, com ja hem dit, només ens cal treure el que hi ha de convenció i artificial a la societat. Ull !, Rousseau no està dient que vulgui retornar a l'estat natural -que potser ni tan sols ha existit mai. El que vol és transformar l'ordre social establert per un més just i millor. Tornar a l'estat de naturalesa és impossible ia més, indesitjable. Del que es tracta és d'aprendre dels errors, crear alguna cosa millor: crear una organització política que mantingui els avantatges de la vida en societat, però que es correspongui amb la naturalesa humana, amb la llibertat i igualtat que gaudia l'home natural. El punt de partida de Rousseau és de crítica a la civilització i a l'artificialitat de la vida social. Rousseau pretén contestar a dues qüestions fonamentals: a) Si el progrés en la cultura (arts i ciències) porta amb si un progrés humà en la moralitat i en la felicitat de l'home b) Si el progrés que representa la societat moderna fa possible l'existència d'un home lliure. La seva resposta serà << no >> en els dos casos. En oposició als il·lustrats dirà que les ciències no només no han millorat a l'home, sinó que han permès i ajudat a corrompre'l, contribuint a crear societats artificials en què domina la desigualtat i tots els mals que aquesta porta amb si: opressió, riqueses per a uns pocs i pobresa per a tots els altres, passions depravades, etc. El artificial ha substituït el natural i ofeguen qualsevol possibilitat de llibertat
2. Quin paper té la propietat en el pas de la societat natural a la societat civil? Quins efectes comporta el reconeixement de la propietat?
L'aparició de la propietat privada. Aquest és el factor decisiu. La primera vegada en què
un home va pronunciar la frase << Això és meu >> va donar al trast amb l'estat natural i va
sorgir la societat civil. Va desaparèixer la igualtat, les selves es van convertir en camps ferotges
i l'esclavitud i la misèria apareixen vinculades a les collites. Apareixen també la justícia i la
injustícia, però els homes no són per això millors que en l’estat de naturalesa.
Ara sí: la societat civil de Rousseau es correspon amb l'estat de naturalesa de Hobbes.
Arribats a aquesta situació d'inseguretat i de mals derivats de l'establiment i
desenvolupament de la propietat privada l'aparició de la societat política, el govern i la llei es
fa imprescindible.
1. Com és la societat natural per Paine? Per què entén Paine que "Alguns escriptors han confós de tal manera la societat amb el govern?
Paine l’ubiquem en les colònies angleses en Amèrica en la segona meitat del segle XIII ,abans
i posteriorment a la revolució americana , aquest es un contractualista democràtic , es pareix
a Rousseau , encara que per a ell l’estat de natura es millor que l’estat civil , ell diu q l’Estat
civil, es molt inferior a l’estat de natura en aquest hi han confrontacions i problemes però una
vegada estem en aquest estat, hi ha que construir la societat més democràtica possible , una
república democràtica perquè ja mai mes podrem tornar a l’estat de natura per tant aquesta
república te q tindre uns poders febles per a que es pareguen als de l’EN , els estats tenen que
ser repúbliques, influencia 4 de juliol.. 13 estats 13 repúbliques aixó per a Paine era aplicar el
sentit comú en definitiva tant paine com Rousseau son contractualistes i democràtics.
2. Quin és l'origen i la fi dels governs? Per què afirma Paine que "els palaus dels reis estan edificats sobre les ruïnes del paradís"? Paine comença distingint el govern de la societat. La societat, d'acord a Paine, és tot el constructiu i bo que la gent en conjunt compleix. El govern, per l'altre costat, és una institució l'únic propòsit és el de protegir-nos dels nostres propis vicis. El govern té els seus orígens en la maldat de l'home i és per tant, en el millor dels casos, un mal necessari. Paine diu que l'únic propòsit d'un govern és protegir la vida, la llibertat i la propietat de les persones, i que un govern ha de ser jutjat únicament d'acord amb la mesura en la que compleix aquest objectiu. ‘’els palaus dels reis estan edificats sobre les ruïnes del paradís”, pensé que Paine escriu açò perquè ell esta en contra de la monarquia dels reis, per a ell són antinaturals. Paine crida a la successió hereditària "una pràctica abominable". Diu que fins i tot si la gent hagués de votar un rei, això no legitimiza que els fills d'aquest rei actuïn com a futurs líders. Addicionalment, la successió hereditària ha comportat innombrables mals, com ara reis incompetents, corrupció i guerra civil. ‘’Yo bien conozco cuan difícil es desterrar las preocupaciones locales y arraigadas; con todo, si examinamos las partes de que se compone la constitución inglesa, hallaremos que sus cimientos son los escombros de dos antiguas tiranías, y que solo está compuesta de retazos, enmendada con algunas formas republicanas. Primero: los restos de una monarquía tiránica en la persona del Rey. Segundo: los restos de una monarquía aristocrática en las de los pares. Tercero: las nuevas partes republicanas en las personas de la cámara de los Comunes, de cuya virtud pende la libertad de Inglaterra. Las dos primeras por ser hereditarias son independientes del pueblo; por cuya razón y en sentido constitucional, no contribuyen en nada a la felicidad del Estado.
**3. Quin és el sistema natural de govern? La democràcia es el sistema natural de goverm.
- Quines similituds trobes entre Paine i Rousseau sobre la condició a l'estat natural i en l'estat civil? Quines diferències? Per a Paine l’estat natural es més positiu que per a Rousseau , aquest pensa que hi ha més llibertat en l’estat de natura, mentres que rousseau pensa que hi ha més llibertat en l’estat civil. Conseqüentment , Paine crea repúbliques per a que els estats en l’estat civil siguen més domcràtics. Els dos són contractualistes però Paine de caràcter filosòfic i Rousseau es més intel·lectual.**
