Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Mitos y epítetos de Hefesto y Apolo, Apuntes de Griego

Detalles sobre Hefesto y Apolo, dos dioses importantes en la mitología griega. Hefesto, conocido como Vulcano, Ferrer o El cojo, es el dios del fuego artesanal y el protector de los artesanos. Apolo, llamado Apollo o el Brillante, el Arquero divino, el Destructor, el Sanador, Delfín, entre otros epítetos, es el dios de la profecía, la curación, la medicina, las bellas artes y la música, entre otras funciones. Ambos dioses tienen una rica genealogía y mitos asociados.

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 06/11/2020

cecilia_susy_2002
cecilia_susy_2002 🇪🇸

5

(3)

12 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
HEFEST
1. Epítets més freqüents
El seu nom romà és Vulcà, i també és conegut com ‘Ferrer’ o ‘El coix’.
2. Àmbit d’actuació
Representa el foc artesà que s’utilitza a la orfebreria. Per això, es presenta com un
artesà dels déus i era ajudat en el seu treball pels Cíclops, així mateix també se’l
pren com a déu de les arts. Déu del foc, del ferro així com protector dels artesans i
dels que treballen amb foc.
És un geni deforme i maltractat, objecte de rialles però a qui tothom acudeix per joies
o armes.
3. Atributs
És representat com un home lleig, suat, amb barba, el pit descobert i una imatge
aversiva tant per als homes com per als déus. També apareix coix i amb una túnica
llarga i sense mànigues. Pel seu caràcter, el trobam savi, competent i sempre
treballant.
Els seus objectes principals són el martell, tenalles, enclusa i destral. Així mateix,
acostuma a aparèixer acompanyat dels cíclops.
Una representació coneguda és La fragua de Vulcano
de Velázquez.
4. Genealogia
És fill nomès d’Hera, qui l’engendrà com a resultat de la gelosia que sentia en veure
que Zeus havia engendat a Atena sense ella. La seva mare, en veure’l, com que va
néixer lleig i deforme, el va llançar daltabaix de l’Olimp; caigué a l’illa de Lemnos i
com a resultat de la caiguda va quedar coix. En el volcà de Lemnos instal·là una
farga i esdevingué el forjador dels déus, i per tant, el déu tutelar de la metal·lúrgia
(és la part del mite que explica per què Hefest acaba essent el déu ferrer del foc i de
l’artesania).
Malgrat estava casat amb Afrodita, e matrimoni no presentà cap fill. Tot i això, hi ha
una versió d’Homer més antiga on assegurava que la seva esposa era Aglaia, amb
qui tingué diversos descendents com Eucleia, Eufeme, Eucenia i Filofrósine. Per un
altra banda, segons Virgili el seu fill fou Eros.
5. Mites principals
Destaca entre els seus principals mites el del seu naixement. Es presenta com a fill
de Zeus i Hera encara que es diu que era només fill de Hera, qui l’havia engendrat
com a venjança perquè Zeus havia fet el mateix per procrear a Atena. Així mateix,
altres llegendes mantenen que Hera el va fer fora de l’Olimp perquè era coix i
deforme, mentres que altres diuen que va ser Zeus qui el va fer fora perquè creia
que es tractava d’una conspiració d’Hera i Hefest per derrocar-lo. Igualment, el seu
cos va caure a la mar, on dues nereides (Tetis i Eurinome) el recolliren i el cuidaren
fins que va créixer.
Un dia el pobre Hefest va trobar-se la seva dona Afrodita al llit amb Ares (el mite
diu que Hefest descobreix l’engany perquè Hèlios, el déu sol, que tot ho veu,
descobreix els amants i va a contar-li-ho al marit). El cas és que Hefest, quan els
troba, els atrapa amb una xarxa, els lliga i els exposa, despullats i en una posició
compromesa, davant de la resta de déus olímpics que, com és natural, se’n riuen
d’ells. Pensa que Hefest és el déu del qual tothom es burla, per la seva coixesa i per
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Mitos y epítetos de Hefesto y Apolo y más Apuntes en PDF de Griego solo en Docsity!

HEFEST

  1. Epítets més freqüents El seu nom romà és Vulcà, i també és conegut com ‘Ferrer’ o ‘El coix’.
  2. Àmbit d’actuació Representa el foc artesà que s’utilitza a la orfebreria. Per això, es presenta com un artesà dels déus i era ajudat en el seu treball pels Cíclops, així mateix també se’l pren com a déu de les arts. Déu del foc, del ferro així com protector dels artesans i dels que treballen amb foc. És un geni deforme i maltractat, objecte de rialles però a qui tothom acudeix per joies o armes.
  3. Atributs És representat com un home lleig, suat, amb barba, el pit descobert i una imatge aversiva tant per als homes com per als déus. També apareix coix i amb una túnica llarga i sense mànigues. Pel seu caràcter, el trobam savi, competent i sempre treballant. Els seus objectes principals són el martell, tenalles, enclusa i destral. Així mateix, acostuma a aparèixer acompanyat dels cíclops. Una representació coneguda és La fragua de Vulcano de Velázquez.
  4. Genealogia És fill nomès d’Hera, qui l’engendrà com a resultat de la gelosia que sentia en veure que Zeus havia engendat a Atena sense ella. La seva mare, en veure’l, com que va néixer lleig i deforme, el va llançar daltabaix de l’Olimp; caigué a l’illa de Lemnos i com a resultat de la caiguda va quedar coix. En el volcà de Lemnos instal·là una farga i esdevingué el forjador dels déus, i per tant, el déu tutelar de la metal·lúrgia (és la part del mite que explica per què Hefest acaba essent el déu ferrer del foc i de l’artesania). Malgrat estava casat amb Afrodita, e matrimoni no presentà cap fill. Tot i això, hi ha una versió d’Homer més antiga on assegurava que la seva esposa era Aglaia, amb qui tingué diversos descendents com Eucleia, Eufeme, Eucenia i Filofrósine. Per un altra banda, segons Virgili el seu fill fou Eros.
  5. Mites principals Destaca entre els seus principals mites el del seu naixement. Es presenta com a fill de Zeus i Hera encara que es diu que era només fill de Hera, qui l’havia engendrat com a venjança perquè Zeus havia fet el mateix per procrear a Atena. Així mateix, altres llegendes mantenen que Hera el va fer fora de l’Olimp perquè era coix i deforme, mentres que altres diuen que va ser Zeus qui el va fer fora perquè creia que es tractava d’una conspiració d’Hera i Hefest per derrocar-lo. Igualment, el seu cos va caure a la mar, on dues nereides (Tetis i Eurinome) el recolliren i el cuidaren fins que va créixer. Un dia el pobre Hefest va trobar-se la seva dona Afrodita al llit amb Ares (el mite diu que Hefest descobreix l’engany perquè Hèlios, el déu sol, que tot ho veu, descobreix els amants i va a contar-li-ho al marit). El cas és que Hefest, quan els troba, els atrapa amb una xarxa, els lliga i els exposa, despullats i en una posició compromesa, davant de la resta de déus olímpics que, com és natural, se’n riuen d’ells. Pensa que Hefest és el déu del qual tothom es burla, per la seva coixesa i per

la seva lletjor i, per tant, és lògic que la seva venjança es basi en ridiculitzar la seva esposa i l’amant d’aquesta.

  1. Mites principals Níobe era una reina de Tebes i dona d’Amfió que es mostrà tota orgullosa de la seva superioritat damunt Leto perquè havia tingut 14 fills, 7 dones i 7 homes, mentres que Leto havia tingut només 2 fills. Leto, davant això, manà castigar l’orgull de Níobe, fent així que Apol·lo matàs a tots els seus fills i Artemis, a totes les seves filles. Amfió, en veure els seus fills morts, es suïcidà, i Níobe, plorant i plorant, es transformà en una pedra. El mite que explica la relació entre Apol·lo i la lira: El déu Hermes, poques hores després de néixer, s’escapà del bressol i robà tot un ramat de vaques pertanyents a Apol·lo. Quan aquest ho va descobrir, l’amenaçà severament, però Hermes va aconseguir la seva clemència oferint-li una lira, un instrument que ell acabava d’inventar amb una closca d’una tortuga i afegint-hi cordes confeccionades amb els budells d’una vaca. Apol·lo acceptà la lira i a canvi li oferí el seu lloc de guardià dels ramats.

ARTEMIS

  1. Epítets El seu nom romà és Diana i també és coneguda com ‘Caçadora’ ‘Fletxes d’or’ ‘Llançadora de dards’.
  2. Àmbit d’actuació És la deessa de la llum pura i freda dels astres de la nit. És la deessa de la caça amb regles com no matar animals joves que estaven consagrats a ella. També és la deessa de la música, curadora i allunyada dels mals. Així mateix, tenia el poder de donar l’oracle. Per un altre banda, és divinitat marítima, protectora de les ciutats i de les seves portes. És protectora dels mercaders, caminants, viatgers i oradors. Protectora de l’agricultura i de la cria d’animals domèstics. Finalment, també és la deessa que fertilitzava la terra i presidia la vida vegetativa, i a vegades, se li rendia culte de les unions matrimonials i protectora de les mares. És protectora de les verges i de la castedat.
  3. Atributs Té un caràcter lunar, és casta i verge, ja que no coneix el plaer de l'himeni. És una deessa complexa ja que fou el resultat de l’unió de diferents divinitats amb el seu mateix nom però amb funcions molt diverses, d’aquí la seva varietat d’atributs. És representada amb trets de caçadora jove, acompanyada d’un ca o d’un cérvol. Els seus atributs són l’arc, el buirac, les fletxes i la Lluna creixent. Els seus animals són el cérvol i els gossos de caça. Acostuma a aparèixer acompanyada Acteó, Cal·listo o les nimfes. Una representació artística coneguda és El bany de Diana de Boucher.
  4. Genealogia És filla de Leto i Zeus, així com germana Apol·lo. Evidentment, no tingué cap descendència. +explicació del seu naixement.
  5. Mites principals Níobe era una reina de Tebes i dona d’Amfió que es mostrà tota orgullosa de la seva superioritat damunt Leto perquè havia tingut 14 fills, 7 dones i 7 homes, mentres que Leto havia tingut només 2 fills. Leto, davant això, manà castigar l’orgull de Níobe, fent així que Apol·lo matàs a tots els seus fills i Artemis, a totes les seves filles. Amfió, en veure els seus fills morts, es suïcidà, i Níobe, plorant i plorant, es transformà en una pedra. Una vegada, Àrtemis, deessa de la caça i el regne animal, estava banyant-se nua en un bosc quan el caçador Acteó va descobrir-la. Es va parar a mirar-la, fascinat per la seva bellesa, però Àrtemis el va veure espiant-lo i va castigar-lo convertint-lo en un cérvol. Disgustada per haver estat espiada, va enviar els propis gossos de caça d’Acteó perquè el matessin. Altres versions del mite diuen que Acteó presumia de ser millor caçador que Artemisa (com expressa Eurípides a Les Bacants), i per això va rebre la seva ira.