HEFEST
1. Epítets més freqüents
El seu nom romà és Vulcà, i també és conegut com ‘Ferrer’ o ‘El coix’.
2. Àmbit d’actuació
Representa el foc artesà que s’utilitza a la orfebreria. Per això, es presenta com un
artesà dels déus i era ajudat en el seu treball pels Cíclops, així mateix també se’l
pren com a déu de les arts. Déu del foc, del ferro així com protector dels artesans i
dels que treballen amb foc.
És un geni deforme i maltractat, objecte de rialles però a qui tothom acudeix per joies
o armes.
3. Atributs
És representat com un home lleig, suat, amb barba, el pit descobert i una imatge
aversiva tant per als homes com per als déus. També apareix coix i amb una túnica
llarga i sense mànigues. Pel seu caràcter, el trobam savi, competent i sempre
treballant.
Els seus objectes principals són el martell, tenalles, enclusa i destral. Així mateix,
acostuma a aparèixer acompanyat dels cíclops.
Una representació coneguda és La fragua de Vulcano
de Velázquez.
4. Genealogia
És fill nomès d’Hera, qui l’engendrà com a resultat de la gelosia que sentia en veure
que Zeus havia engendat a Atena sense ella. La seva mare, en veure’l, com que va
néixer lleig i deforme, el va llançar daltabaix de l’Olimp; caigué a l’illa de Lemnos i
com a resultat de la caiguda va quedar coix. En el volcà de Lemnos instal·là una
farga i esdevingué el forjador dels déus, i per tant, el déu tutelar de la metal·lúrgia
(és la part del mite que explica per què Hefest acaba essent el déu ferrer del foc i de
l’artesania).
Malgrat estava casat amb Afrodita, e matrimoni no presentà cap fill. Tot i això, hi ha
una versió d’Homer més antiga on assegurava que la seva esposa era Aglaia, amb
qui tingué diversos descendents com Eucleia, Eufeme, Eucenia i Filofrósine. Per un
altra banda, segons Virgili el seu fill fou Eros.
5. Mites principals
Destaca entre els seus principals mites el del seu naixement. Es presenta com a fill
de Zeus i Hera encara que es diu que era només fill de Hera, qui l’havia engendrat
com a venjança perquè Zeus havia fet el mateix per procrear a Atena. Així mateix,
altres llegendes mantenen que Hera el va fer fora de l’Olimp perquè era coix i
deforme, mentres que altres diuen que va ser Zeus qui el va fer fora perquè creia
que es tractava d’una conspiració d’Hera i Hefest per derrocar-lo. Igualment, el seu
cos va caure a la mar, on dues nereides (Tetis i Eurinome) el recolliren i el cuidaren
fins que va créixer.
Un dia el pobre Hefest va trobar-se la seva dona Afrodita al llit amb Ares (el mite
diu que Hefest descobreix l’engany perquè Hèlios, el déu sol, que tot ho veu,
descobreix els amants i va a contar-li-ho al marit). El cas és que Hefest, quan els
troba, els atrapa amb una xarxa, els lliga i els exposa, despullats i en una posició
compromesa, davant de la resta de déus olímpics que, com és natural, se’n riuen
d’ells. Pensa que Hefest és el déu del qual tothom es burla, per la seva coixesa i per
