¡Descarga Disseny experimental y más Ejercicios en PDF de Biología solo en Docsity!
Biologia 1r Batxillerat
Dossier Disseny experimental
Experiment 1.
Un grup d’estudiants de batxillerat realitza una recerca sobre la contaminació atmosfèrica d’una determinada zona industrial. Fan servir 4 espècies de líquens molt sensibles a determinats gassos contaminants. Disposen de 6 plaques de fusta idèntiques, que fan servir com a substrat de les poblacions dels quatre líquens. A sota es mostra el dibuix d’una de les plaques: La taula mostra el grau de sensibilitat de cada líquen a un determinat gas contaminant present a l’atmosfera. (+: el líquen canvia de color i comença a decaure; ++: el líquen mor i comença a desprendre’s del substrat; espai blanc: no és sensible al contaminant) SO 2 NO 2 CO O 3 Espècie A ++ + Espècie B + ++ + Espècie C + ++ Espècie D + ++ 1. a) Quins líquens es veuran afectats en el cas que la concentració de monòxid de carboni (CO) de l’aire augmenti considerablement? b) Posem pel cas que observem que els líquens de l’espècie B comencin a canviar de color i els de l’espècie A comencen a morir. Quin és el contaminant present a l’atmosfera? 2. Dissenyeu un experiment que permeti determinar quin d’aquests quatre gasos contaminants està present a l’aire de la zona industrial estudiada. Per a això:
- disposeu de mostres d’aire de la zona industrial i una mostra d’aire sense contaminar
- disposeu de 6 plaques com la de la figura.
- sabeu que les quatre espècies de fong tenen la mateixa sensibilitat a la llum, la temperatura i la humitat. Han de quedar clarament explicades les idees de “ control ” i de “ rèpliques ”.
Experiment 2.
Un grup d’estudiants de zoologia vol estudiar com influeix la presència de cotorretes americanes (un tipus d’au no autòctona) en les poblacions de coloms de la ciutat de Barcelona. En el planteig del disseny experimental, han aparegut diverses idees, algunes de les quals són:
- Fer mostratges per quantificar les poblacions d’aus de les dues espècies al llarg del temps
- Fer mostratges per quantificar les poblacions de coloms en els barris on no hi ha cotorres a. Indiqueu quin és el problema que s’ha d’investigar i formuleu una posible hipòtesi. Quines serien la variable independent i la variable dependent d’un experiment que volgués contrastar aquesta hipòtesi? b. Per què creieu que en l’estudi que fa aquest grup d’estudiants seria necessari quantificar els coloms en els barris on no hi ha cotorretes?
Experiment 3.
Un estudiant vol determinar experimentalment d’on capten l’energia les plantes. Té dues hipòtesis :
- hipòtesi 1 : potser les plantes capten l’energia de la llum del Sol
- hipòtesi 2 : potser les plantes capten l’energia de les sals minerals del sòl. Per tal de resoldre-ho ha fet un experiment: 1r. Ha preparat diversos grups de plantes col·locant el mateix nombre de plantes a cada grup. 2n Ha situat cada grup sota diferents intensitats de llum i diferents concentracions de sals al sòl. Ha tingut cura que altres factors, com la humitat o la temperatura ambiental, fossin iguals en tots els grups de plantes. 3r. Després de deixar créixer les plantes durant un mes, ha calculat l’energia que acumulaven. La taula següent resumeix els resultats de l’experiment. Intensitat de la llum (unitats arbitràries) 10 20 30 40 50 Sals minerals afegides al sòl (g) 1 2 3 4 5 Energia continguda després d’un mes (kcal) 950 1200 1500 2225 2850
Experiment 4.
La Sílvia i en Manel estan fent el treball de recerca. Volen saber si és certa la creença popular segons la qual quan hi ha lluna plena els bolets estan més corcats. Saben que els mal anomenats cucs dels bolets són, en realitat, larves d’insecte, majoritàriament de mosques. Cada setmana, i durant un període de 4 setmanes consecutives, en Manel i la Sílvia han fet créixer una safata de conreu de xampinyons en un racó del pati de casa seva. El disseny experimental comú a l’experiment d’en Manel i de la Sílvia ha estat el següent:
- la safata de conreu de xampinyons ha estat a la intempèrie, però protegida de la pluja i en un lloc orientat al nord.
- els han regat un cop cada dia, durant la setmana que ha durat cada conreu.
- en acabar la setmana han recol·lectat 50 exemplars a l’atzar.
- finalment, han els han examinat per veure si tenien cucs. Tanmateix, en Manel ha cobert la safata de xampinyons amb una tela metàl·lica, i la Sílvia no ho ha fet. Les fotografies adjuntes mostren com preparaven les safates cadascun d’ells, i a les taules que hi ha a continuació s’indiquen els resultats obtinguts. Resultats obtinguts pel Manel Safata Fase de la Lluna Nº de bolets corcats en acabar la setmana Observacions Nº1 Lluna nova Del 29 setembre al 6 d’octubre 0 Han baixat les temperatures. La mitjana de la setmana ha estat de 12ºC. Nº2 Quart creixent Del 7 al 13 d’octubre 0 Augment notable de les temperatures. La mitjana ha arribat a 16ºC. Nº3 Lluna Plena Del 14 al 20 d’octubre 8 He trobat un petit orifici a la tela metàl·lica i l’he canviat per una de nova. Nº4 Quart minvant Del 21 al 28 d’octubre
Resultats obtinguts per la Sílvia Safata Fase de la Lluna Nº de bolets corcats en acabar la setmana Observacions Nº1 Lluna nova Del 29 setembre al 6 d’octubre 20 Fa força fresca. Temperatura mitjana de la setmana 12ºC. Nº2 Quart creixent Del 7 al 13 d’octubre 45 Pujada de temperatures. Temperatura mitjana de la setmana 16ºC. Nº3 Lluna Plena Del 14 al 20 d’octubre
Nº4 Quart minvant Del 21 al 28 d’octubre
1) Contesteu les següents preguntes relatives a l’experiment. a) Quina era la pregunta de recerca del Manel i la Sílvia? Quina era la variable independent? I la dependent? b) Quina diferència important hi ha entre els experiments d’en Manel i la Sílvia? 2) Responeu les següents preguntes. a) Quina hipòtesi es pot emetre en comparar els resultats dels experiments d’en Manel i la Sílvia? b) Dissenyeu un nou experiment per estudiar aquesta nova hipòtesi. Indiqueu les variables independent i depenent, el control de les variables, les rèpliques, etc.
Experiment 7.
En un treball de recerca del batxillerat un alumne ha pensat que podria determinar si la cafeïna té efectes mutàgens sobre la mosca del vinagre ( Drosophila melanogaster ). En concret vol estudiar quina dosi de cafeïna han d’ingerir les mosques per tal que la descendència presenti alteracions al cos. Per tal de determinar els efectes mutàgens ha preparat un experiment en el que disposa de:
- Una població nombrosa de mosques,
- Aliment que conté cafeïna en diferents dosis (baixa, mitja, alta) i aliment sense cafeïna,
- Recipients de vidre per contenir les mosques i tots els estris necessaris per afavorir la reproducció de les mosques,
- Lupa binocular per observar els caràcters del cos de les mosques,
- Bibliografia amb imatges i descripcions dels caràcters corporals de Drosophila melanogaster
a) Quin és el problema que es vol resoldre en aquesta recerca? b) Assenyaleu les variables independent i dependent d’aquest experiment. Justifiqueu la resposta
- Dissenyeu un experiment que permeti determinar quina dosi de cafeïna han d’ingerir les mosques per tal que la descendència mostri alteracions al cos. Especifiqueu amb claredat la idea de control de l’experiment.
Experiment 8.
Es vol dissenyar un experiment per tal d’estudiar la validesa de la hipòtesi següent: “Potser un augment de la quantitat d’hores de llum diàries fa més curt l’estadi de crisàlide dels insectes”. Per aquest experiment disposem d’un elevat número de crisàlides, de diversos terraris amb sistemes d’il·luminació regulables (des de 0 a 24 hores de llum per dia, segons convingui). Altres dispositius permeten controlar altres variables ambientals com la temperatura, la humitat ambiental, etc. Dissenyeu un experiment per tal provar la validesa d’aquesta hipòtesi. En el vostre disseny cal que assenyaleu quines seran les variables dependent i independent, així com el control de l’experiment.
Experiment 9.
Al continent americà hi viuen diverses espècies de serps de corall que són metzinoses i es caracteritzen per la seva coloració d’advertiment amb franges vermelles, grogues i negres. També hi ha altres espècies anomenades serps de corall falses, amb coloracions semblants però que són totalment inofensives. Serp de corall (Micruroides euryxanthus) Serp de corall falsa (Lampropeltis triangulum)
- Un equip d’investigadors volia comprovar la validesa de la hipòtesi següent: “Potser el mimetisme de color de les serps de corall falses els ofereix protecció contra els seus depredadors tot i ser inofensives”. Amb aquest propòsit, van dur a terme l’experiment següent amb serps artificials que imitaven les serps de corall falses: van posar 100 serps artificials en dues àrees geogràfiques amb ecosistemes similars, situades en dos indrets diferents (A i B) on hi viuen serps de corall falses. A l’àrea A hi viuen també serps de corall metzinoses mentre que a la B només hi viuen serps de corall falses. Els resultats que van obtenir apareixen a la taula següent:
