docu profes, Apuntes de Ciencias de la Educación

¡Descarga docu profes y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

EDITA: ASOCIACIÓN ESTATAL DE EDUCACIÓN SOCIAL - ASEDES Aragó, 141-143 4a. Tel.: 34 93 452 10 08 Fax: 34 93 323 80 52 08015 Barcelona [email protected] Traducció al català de Sònia Rodon Torner

a (^) Secció primera. L'educador/a social en relació amb els subjectes de l'acció socioeducativa .................................................................. 25 a (^) Secció segona. L'educador/a social en relació amb la seva professió....................... 26 a (^) Secció tercera. L'educador/a social en relació amb l'equip....................................... 27 a (^) Secció quarta. L'educador/a social en relació amb la institución on realitza la seva feina ......................................................................... 28 a (^) Secció cinquena. L'educador/a social en relació amb la societat en general................ 28 l (^) Disposicions addicionals ................................................................. 30

3. CATÀLEG DE FUNCIONS I COMPETÈNCIES DE L'EDUCADORA I L'EDUCADOR SOCIAL l (^) Introducció ....................................................................................... 31 l (^) Definició i conceptes clau................................................................. 34 l (^) Funcions i competències de l'educadora i l'educador social ............ 36 l (^) Blocs de competències de l'educadora i l'educador social .............. 41 l (^) Annex ............................................................................................. 46

Presentació dels Documents

U

n Codi deontològic de l’educadora i l’educador social, una Definició d’Educació Social i un Catàleg de funcions i competències de la professió, configuren els tres documents bàsics que s’estableixen com a base per articular la cultura i la identitat de la figura de l’educadora i l’educador social. Ja se n’ha escrit sobre tots aquests documents, però els professionals de l’educació social i les organitzacions que els representen han coincidit en la necessitat de crear documents propis. Les educadores i els educadors socials han fet notar en nombrosos fòrums la inexistència d’aquests textos bàsics i la importància que siguin elaborats, consensuats i ratificats per les seves pròpies organitzacions professionals. Des dels seus inicis, l’any 2000, l’Associació Estatal d’Entitats d’Educació Social (ASEDES) recull aquesta demanda i, com a entitat de referència, està legitimada per la totalitat d’associacions i col·legis professionals de tot l’Estat i sota el mandat dels plans de treball aprovats per les successives assemblees posa en marxa processos de participació que assegurin l’elaboració d’aquests tres documents. Avui, set anys després de l’inici de l’entitat, presentem de manera conjunta els tres documents que han anat construint-se al llarg d’aquest període. Són, doncs, el fruit d’un treball complex, d’etapes i processos diferents, el que els fa més rics i complerts.

1. Definició d'Educación Social

1. PREÀMBUL

Des dels seus inicis, ASEDES coneix la importància que suposa comptar amb els tres “Documents professionalitzadors” per a la construcció i desenvolupament de la nostra professió: la Definició d’Educació Social, el Catàleg de Funcions i Competències professionals i el Codi deontològic de l’educadora i l’educador social. Davant d’aquesta realitat, ASEDES, com a entitat de referència estatal legitimada per la totalitat d’associacions i col·legis professionals de l’Estat, augura i impulsa comissions i grups de treball per a l’elaboració d’aquests tres documents. Una elaboració que parteix de l’estudi, la reflexió i la responsabilitat necessària i exigible per tirar endavant aquesta tasca tan important. Cal dir que definicions d’Educació Social han existit i existiran sempre, des de tots els àmbits i sectors relacionats amb el desenvolupament professional de l’Educació Social. En un pla històric podem recordar les definicions pertanyents a cadascuna de les tres vies precol·legials: animació sociocultural, educació especialitzada i educació d’adults. També aquelles altres significacions que sobre l’educadora i l’educador social realitzen altres sectors i àmbits, com l’acadèmic, el laboral i el legal. Per la seva importància, l’àmbit legal ha estat el més referenciat durant aquest temps,

1 A l’Assemblea general de 30 de novembre de 2002 celebrada a Toledo, ASEDES decideix encarregar al Grupo de Formación Permanente de APESCAM, actual CESCLM, l’elaboració d’un primer document de Definició professional d’Educació Social. El 3 de març de 2003, a l’Assemblea general celebrada a Barcelona, aquesta definició es presenta a totes les entitats estatals, i s’estableix un any per al període d’al·legacions. Finalment, a l’Assemblea General d’ASEDES celebrada a Toledo el 28 de febrer de 2004, es ratifiquen i s’aproven tant la Definició com el primer Codi deontològic de la professió. bàsicament per tot el que se’n desprèn de la formació del professional. Una formació que durant anys es va anar forjant i que es va plasmar en el Reial Decret de 10 d’octubre de 1991 , de la creació de la Diplomatura en Educació Social. No obstant això, existia una coincidència unànime, per part de tots els educadors i educadores social, així com per les entitats professionals que els representen, pel que fa a fer notar la inexistència d’una definició d’educació social elaborada per i per als professionals, que permetés identificar i ordenar tot aquest conjunt de pràctiques diverses desenvolupades per la professió. Calia, doncs, elaborar una definició legitimada pel propi col·lectiu, que fos superadora dels àmbits, espais de desenvolupament laboral, molts d’ells compartits per altres professionals de l’àmbit social. Una definició professional, en definitiva, que facilités explicar amb garanties el tipus de professional que és l’educadora i l’educador social, les seves responsabilitats professionals, així com la finalitat de la praxis desenvolupada. D’aquesta manera, el document que es presenta a continuació es correspon amb el treball realitzat per un grup de treball auspiciat per ASEDES, per un encàrrec fet a la professió en el seu conjunt per elaborar una definició professional que permeti al col·lectiu ampliar les seves possibilitats reals de desenvolupament i significació. Aquest encàrrec va ser assumit l’any 2002 per l’APESCAM, actual CESCLM, que el desenvolupava en el marc del Grupo de Formación Permanente (GFPA) d’aquesta entitat castellanomanxega, en una clara línia de continuïtat i aposta pels treballs d’estudi i reflexió sobre allò que substantiva i identifica l’acció professional de l’educadora i l’educador social. D’aquest encàrrec^1 i del context del seu desenvolupament sorgeix aquesta primera Definició d’Educació Social que, actualment permet dotar el col·lectiu d’un major grau de visibilitat que tant professions afins com institucions i ciutadania han demandat en aquests darrers anys. Amb el lliurament a tot el col·lectiu d’aquesta definició professional s’obre un període de difusió i revisió d’aquest document, tot desitjant i convidant els

Va ser llavors quan vam iniciar un treball de revisió de definicions existents, i vam apreciar, bàsicament, l’existència de dues línies hegemòniques de conceptualització. D’una banda, trobem aquelles que es construeixen accentuant l’especialització segons els àmbits de treball o les persones a les quals es dirigeix: “educació de persones adultes, acció socioeducativa, educació no formal”. D’altra banda, el criteri orientat remet als objectius que es persegueixen amb l’actuació social i educativa, com a exemples: educació social com a didàctica d’allò social, socialització, adquisició de competències socials, formació política del ciutadà... (Petrus, 1996). La nostra aportació pretén definir l’educació social com un “concepte-sintesi” capaç d’articular una mirada professionalitzadora entorn d’allò que el decret de 1991 va aconseguir en l’àmbit jurídic. Tenim un marc jurídic per al desenvolupament de la professió, és a dir, hem aconseguit una certa regulació per al desenvolupament de la feina i això constitueix un element professionalitzador de rellevància. Però això és només un pas en la construcció d’una professió. Seguim sense formalitzar un marc epistemològic i ètic (no només deontològic), des del qual poder construir una “identitat professional” que, sens dubte, va emergint des d’aquesta complexa diversitat de pràctiques socials i educatives que es multipliquen en la nostra geografia. Per aquest motiu és important separar la idea de professió de la pràctica educativa de l’educador social. Voler explicar la segona idea seria com voler explicar totes les especialitats de la professió mèdica: una tasca de Sísif. No obstant això, tots els seus especialistes es reconeixen com a metges, com a professionals al servei de la salut de les persones, més enllà del seu àmbit específic de competències. Precisament per això, ens hem centrat en la primera; volem fer una definició capaç d’articular les diferències i de donar raó de ser de l’Educació Social com a professió. Algunes preguntes han servit de guia per resoldre aquests problemes: quin tipus de professional és l’educador social? Professió de l’educació o de l’àmbit social? Al servei de què i de qui? (García Molina, 2003b).

Atès això, el plantejament és construir-ne una definició que sigui:

1. Coetània de l’actualitat.
2. Superadora, però al mateix temps integradora, de les antigues figures i les distincions ocupacionals dins de l’educació social.
3. Superadora dels marcs i ancoratges que signifiquen la nostra professió com a no-formal, informal, extraescolar o exclusiva dels serveis socials.

3. DEFINICIÓ PROFESSIONAL D’EDUCACIÓ SOCIAL

Presentem una definició la base conceptual de la qual es basa en un doble eix: L’Educació Social com a Dret de la ciutadania Professió de caràcter pedagògic Per tot això definim l’Educació Social com a: Dret de la ciutadania que es concreta en el reconeixement d’una professió de caràcter pedagògic , generadora de contextos educatius i accions mediadores i formatives , que son àmbit de competència professional de l’educador social i que possibilita: l (^) La incorporació del subjecte de l’educació a la diversitat de les xarxes socials , entesa com el desenvolupament de la sociabilitat i la circulació social. l (^) La promoció cultural i social , entesa com a obertura a noves possibilitats de l’adquisició de béns culturals , que ampliïn les perspectives educatives, laborals, d’oci i participació social.

la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.” l (^) L’article 27 de la Constitució Espanyola de 1978 afirma:

1. “Tothom té dret a l’educació. Es reconeix la llibertat d’ensenyament.
2. L’educació tindrà com a objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i a les llibertats fonamentals.” En conseqüència, com a dret democràtic, tots hauríem de poder-hi accedir. Totes les persones i grups que desitgin incorporar-se a la cultura del seu temps per tal d’incloure-s’hi, haurien d’aprofitar-se d’aquest dret (Sáez, 2003; García Molina. 2003a). Professió Procés de recerca i millora que algunes ocupacions, en un context geogràfic determinat, sota condicionants socials, culturals, polítics i econòmics específics, recorren per qualificar-se quantitativament i qualitativament, dotant-se de recursos que n’indicarien el grau d’estabilització. Seguint a Riera (1998). alguns d’aquests serien: l (^) L’existència d’un cos de coneixements específic que prové de la investigació científica i de l’elaboració teòrica en l’àmbit que abraci cada professió (en el nostre cas la disciplina Pedagogia Social). l (^) L’existència d’una comunitat que comparteix una mateixa formació específica (la diplomatura en Educació Social). l (^) El desenvolupament d’unes funcions públiques i específiques amb plantejaments comuns i tècnics d’intervenció professional, amb retribució econòmica reconeguda per la tasca desenvolupada i l’assumpció d’un compromís ètic de la professió cap als seus clients o usuaris. l (^) L’existència d’una normativa interna per al grup professional que permet l’autocontrol dels seus membres per part del col·lectiu professional (col·legis professionals).

Des d’aquesta concepció, en el procés de professionalització quantitatiu (Sáez, 1998 i 2003) s’ha aconseguit: l (^) Disposar d’un reconeixement i d’una titulació acadèmica de la formació. l (^) Iniciar el procés de formulació d’un Codi deontològic. l (^) La creació de col·legis i associacions professionals. No obstant això, el procés de professionalització qualitativa posa l’accent en diferents dimensions de la praxis; tant en la possibilitat de millora de l’acció que els educadors socials posem en marxa en els nostres llocs de treball com de les múltiples dinàmiques en la feina, fent referència a: l (^) Com es du a terme la professió i per què es fa. l (^) Quina visió té el professional de la seva pròpia pràctica. l (^) La utilització i generació de plataformes des d’on poder estudiar i analitzar, proposar i construir, interpretar i avaluar la diversitat que convoca al món de l’Educació Social. Seguint el que dèiem més amunt, s’entén l’Educació Social com una professió en construcció, relativament jove, la professionalització de la qual està en relació amb una sèrie d’actors socials amb qui interactua: grup ocupacional, polítiques socials, universitat i mercat de treball (Sáez, 2003). De caràcter pedagògic Perquè entenem que la Pedagogia Social és la ciència i la disciplina que pren com a objecte d’estudi l’Educació Social, proporcionant models de coneixement, metodologies i tècniques per a la praxis educativa. A través d’aquest camp de coneixement podem disposar d’un corpus sistemàtic de coneixements especialitzats amb què s’adquireixen competències intel·lectuals i tècniques per actuar en un camp d’acció educativa.

Xarxes socials La nova configuració social fa que no puguem pensar exclusivament en un sistema social vertical, sinó que l’abordem com una multitud d’itineraris, situacions, espais, ritmes, temps i llocs en què l’acte educatiu és susceptible d’esdevenir-se. Això suposa una forma d’entendre la configuració actual de la nostra societat. Sociabilitat Per sociabilitat entenem la capacitat de relació amb els altres en els espais socials. Hem introduït el terme sociabilitat, enlloc del de socialització, perquè aquest es refereix preferentment a la concepció d’Émile Durkheim, que fa referència a la socialització metòdica de la infància. Circulació social Possibilitat de realitzar trajectes diversos i diferenciats pels diferents espais de desenvolupament de la sociabilitat. Béns culturals Continguts i recursos culturals amb un valor social reconegut (i, per tant, objectivat o objectivable), propis de cada època i lloc. ASEDES, febrer de 2004

2. Codi Deontològic de l'educador i l'educadora social

ANTECEDENTS

Des dels inicis de la professió, l’ètica professional ha estat un tema de debat i preocupació per al col·lectiu professional. Formalment, des de 1996 es treballa i es reflexiona sobre la qüestió de l’ètica professional i l’acció socioeducativa. No obstant això, ja durant l’any anterior, i al I Congrés de l’Educador Social celebrat a Múrcia, es constata la necessitat de la reflexió ètica en la professió. Un grup de professors de la Universitat de Deusto i d’educadors i educadores socials elabora i presenta el primer Esbós de Codi Deontològic de l’Educador/a Social (Bilbao, 1996), que serviria de punt de partida per als treballs desenvolupats posteriorment per diferents associacions professionals de l’Estat. Com a conseqüència, aquest Codi està basat en aquell Esbós. A partir de 1996, les associacions d’educadors socials organitzen seminaris, jornades i grups de treball per obrir processos de discussió entorn de la deontologia de l’educador i l’educadora social. Es visualitzen en la concreció monogràfica del III Congrés Estatal de l’Educador Social amb el títol d’“Ètica i qualitat”. En el III Congrés Estatal de l’Educador Social (XV Congrés mundial de l’AIEJI), celebrat a Barcelona el mes de juny de 2001, es van posar les bases per establir el

CAPÍTOL I.

Aspectes generals Entenem aquest codi deontològic com un conjunt de principis i normes que orienten l’acció i la conducta professional, que ajuden l’educador i l’educadora social en l’exercici de la seva professió i milloren la qualitat de treball que s’ofereix a la comunitat i als individus. Aquest codi es fonamenta legalment en la Constitució Espanyola, en la Declaració Universal dels Drets a les Persones (1948), en la Convenció Europea per a la Salvaguarda dels Drets de les Persones (1950), en la Carta Social Europea (1965), en la Convenció sobre els Drets fonamentals de la Unió Europea (2000), que fonamenten i legitimen l’educació social com un dret de qualsevol persona. Aquest dret es concreta en el reconeixement d’una professió de caràcter pedagògic, generadora de contextos socioeducatius i accions mediadores i formatives, que són àmbit de competència professional de l’educador social, i possibilita: l (^) La incorporació del subjecte de l’educació a la diversitat de les xarxes socials, entesa com el desenvolupament de la socialització, la sociabilitat, l’autonomia i la circulació social. l (^) La promoció cultural i social, entesa com a obertura a noves possibilitats d’adquisició de béns culturals, que ampliïn les perspectives educatives, laborals, de lleure i participació social. D’aquesta manera, l’educació social parteix, doncs, d’un conjunt de coneixements i competències que l’acció socioeducativa implementa per produir efectes educatius de canvi, desenvolupament i promoció en persones, grups i comunitats. L’educació social apareix i es constitueix amb la base i la finalitat de proporcionar una sèrie de serveis i recursos socioeducatius al conjunt de la societat, de la comunitat i de les persones. La construcció d’un codi deontològic representa l’assumpció de la defensa d’uns principis i normes ètics comuns a la professió i orientadors de la pràctica, que passa per la responsabilitat dels educadors i educadores socials davant d’una població

que es troba, la majoria de vegades, en situació de dificultat i de dependència, i que els situa en la possibilitat de modificar aquesta dependència a través d’un saber i d’una pràctica professional. Aquesta capacitat professional dóna a l’educador o educadora social un poder que defineix l’asimetria de la relació educativa. En aquest context, l’acció socioeducativa passa per la construcció d’una relació de confiança i d’un pacte de responsabilització entre les parts, per la qual cosa cal que l’educador o educadora social garanteixi aquesta confiança a través d’un codi deontològic que n’orienti i en limiti el poder. La construcció d’un codi deontològic també representa, d’una banda, l’assumpció de la responsabilitat professional de les accions socioeducatives que duu a terme l’educador o educadora social o l’equip i, de l’altra, l’autonomia que com a professió respon a unes determinades necessitats i demandes socials, amb articulacions teòriques específiques i des del reconeixement de la seva utilitat social. El codi reforça, doncs, l’autonomia que la professió i els educadors socials tenen respecte a les exigències de les diferents polítiques socials, els mandats, les exigències i les pressions socials, o de les institucions que dificulten l’abast de les finalitats de les professions en les persones que atenen. Els col·legis professionals o agrupacions professionals que exerceixen de subjecte col·lectiu i d’agent interlocutor, basant-se en els principis deontològics generals, vetllen per aquesta autonomia. Els trets que han de caracteritzar qualsevol pràctica social construïda pels professionals en el mitjà en què es mouen són: coneixement especialitzat; formació per adquirir aquest coneixement, que es tradueix en competències i habilitats; assumpció d’un codi ètic com a element d’autoregulació que justifiqui l’acció responsable en l’ús d’aquestes habilitats; creació de regles de joc internes per a l’articulació dels professionals entre si i les seves relacions amb altres professionals, i, per acabar, l’activitat política que en justifiqui la presència al mercat laboral, responent a les diferents necessitats i demandes socioeducatives de les persones. L’educació social té com a referents bàsics científics la pedagogia social, la psicologia, la sociologia, l’antropologia i la filosofia. Aquests referents aporten elements teòrics, metodològics i/o tècnics per al treball socioeducatiu.