1. Explica la importància de la funció de l’educació per regular les conductes de molts
subjectes diagnosticats de TDH.
Un dels fenòmens del sistema capitalista-consumista, és que ha arribat a canviar inclús
conceptes com el de límit o el d'autoritat, un clar exemple el tenim en els Estats Units
d'Amèrica on l'educació d'estil laissez-faire, fa que molts joves no tinguin uns límits
marcats des de la infantesa i que aquests no sàpiguen gestionar les seves emocions ni
conductes, donant així una simptomatologia que molts cops és sobre-diagnostica com a
TDAH. Medicalitzen al jovent quan en realitat es tractaria de realitzar una intervenció
psico-educativa marcant unes pautes de funcionament dins de la família. Segons Freud
«L'educació procuraria que les tendències del nen no es convertissin en perjudicials per a
ell per la societat, però, si aquestes disposicions s'haguessin transformat ja en símptoma,
actuaria la Psicoanàlisi». És per això que és important educar als nens, però també
educar als pares absents o autoritaris, perquè aprenguin a millorar l'educació dels seus
fills i a gestionar les situacions establint límits des de la cultura plural, trobant un equilibri
entre permetre i prohibir.
2. Realitza un quadre comparatiu on situïs les diferències entre les tres lògiques en les
quals s’inscriuen les teories pedagògiques (punt 3 del mòdul 1) . Posteriorment realitza un
comentari on analitzis el contingut del quadre i estableixis relacions amb l’article proposat.
Modalitats deutores de la
lògica del TOT: tot és possible.
Modalitats deutores de la
lògica del TOT: res no és
possible.
Modalitats deutores de la
lògica del NO TOT: no es pot
canviar tot, l'educació té els
seus límits.
Paradigma creat per Jeremy
Bentham: el model panòptic.
Pràctiques del laissez-faire,
laissez passer (deixar fer-deixar
passar).
Construir marcs culturals.
Legitimen tot tipus de
pràctiques.
Inhibició de les responsabilitats
dels adults respecte als infants i
adolescents.
Pràctiques educatives, posant
límits, ensenyant la cultura
plural.
Homogeneïtzació dels
subjectes.
Discursos totalitaris, autoritaris. Pretesa defensa de la llibertat de
cadascú.
Particularitat subjectiva com un
perill.
Modalitat intervencionista.
Els models i les pràctiques d’educació social.
