BENITO PEREZ GALDÓS:
BIOGRAFIA:
Benito Pérez Galdós va néixer en una família de forta empremta militar i funcionarial a Las Palmas de
Gran Canaria
. El seu pare, veterà de la Guerra de la Independència, ho va introduir des de nen en els
relats històrics, la qual cosa va orientar primerencament la seva imaginació narrativa. Va estudiar en el
col·legi de Sant
Agustí, un centre amb mètodes pedagògics avançats, mentre començava a col·laborar en la premsa
local amb textos satírics i contes.
Després d'obtenir el batxillerat en Arts en La Llacuna en 1862, una crisi emocional en l'entorn familiar
va motivar el seu trasllat a Madrid per a estudiar Dret. Allí es va integrar en la vida cultural: va assistir
a la
universitat, encara que faltava amb freqüència a classe, es va vincular al krausisme a través de Giner de
los Ríos
, va llegir en l'Ateneu als grans novel·listes europeus i va participar en tertúlies i en la vida teatral
madrilenya.
Entre 1865 i 1866 va presenciar episodis polítics decisius, com la Nit de Sant Daniel L'anomenada
nit de Sant Daniel va ser un episodi de violència política ocorregut a Madrid el 10 d'abril de 1865.
Va consistir en la repressió severa, a càrrec de la Guàrdia Civil i unitats de l'exèrcit, d'una
manifestació estudiantil que expressava suport al rector Juan Manuel Montalbán. El govern
moderat de Narváez havia destituït a Montalbán perquè es va negar a sancionar al catedràtic Emilio
Castelar, qui havia publicat articles molt crítics amb Isabel II i amb el projecte governamental
per a vendre béns del Patrimoni Real.
El conflicte s'inscriu en una tensió creixent entre el govern i un sector del món universitari
que defensava la llibertat de càtedra enfront de la doctrina oficial catòlica imposada per l'Estat. La
circular d'octubre de 1864 ja havia advertit als professors que no podien qüestionar el Concordat
ni difondre idees krausistes. Castelar va respondre defensant la llibertat de recerca i denunciant
l'estrenyiment ideològic promogut per Narváez. La seva figura es va tornar encara més polèmica quan,
al febrer
de 1865, va criticar durament que la reina es reservés un 25 per cent dels ingressos
provinents de l'alienació de béns del Patrimoni Real, que ell considerava propietat nacional.
Les crítiques de Castelar, molt difoses entre els estudiants, van coincidir amb un clima de debat
intern en la universitat: proliferaven textos krausistes prohibits i els neocatòlics pressionaven
contra ells. La decisió governamental de destituir a Montalbán per no castigar a Castelar va funcionar
com a detonant. La serenata estudiantil en defensa del rector va ser interpretada com un desafiament
polític.
La resposta del govern va ser contundent i va donar lloc a una intervenció armada que va deixar morts i
ferits, convertint la protesta en símbol de la crisi final del regnat d'Isabel II i en el primer gran
conflicte universitari de l'Espanya contemporània. i la revolta de la caserna de Sant Gil,
impressions que més tard alimentarien la seva obra . Paral·lelament va començar a treballar en diversos
periòdics i a consolidar la seva vocació literària.A partir de 1867 va viatjar com a corresponsal a París,
on va incorporar al seu bagatge intel·lectual a Balzac i
Dickens, i va traduir per a publicació per lliuraments Els papers pòstums del Club Pickwick. La seva
dedicació al periodisme i la literatura el va apartar definitivament dels estudis de Dret. En 1868
va tornar a Espanya en plena Revolució que va enderrocar a Isabel II i va aconseguir Madrid a temps
de presenciar
l'entrada de Serrano i Prim. Durant 1869 va continuar exercint com a cronista, ara sobre el procés
constituent.
