¡Descarga Dones i homes y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!
Homes i dones
Tema 1 Referents conceptuals. Història, història de les dones, diferència de sexes i gènere: trajectòries historiogràfiques.
- La construcció històrica de la diferència de sexes. La dona no es fa si no que naix aquesta idea que canvia la percepció a altra manera de pensa la historia. La diferencia entre els dos sexes és la subordinació de la dona per diferencies culturals i no naturals donat que durant molt de temps havia una manca d´estudis crítics així com també una inexistència de la visibilitat de les dones en els llibres d’Historial, es a dir, no gaudien de cap protagonisme. Existien altres diferencies com les relacions, l´estil de vida, estereotips, etc... Podem trobar aquesta diferencia en escrits, des de la posició de la “neutralitat” com per exemple en les filosofies teològiques les quals recorren a la naturalesa tractant-se d´un tipus de pensament occidental masculí i patriarcal del qual les dones participen i el compateixen
- (^) El debat teòric i els estudis contemporanis. (dos autores com a exemple) Simon de Beauvoir, escriptora que vol demostrar que l´ideal patriarcal és una construcció cultural, no una veritat i acudeix a la història qüestionant els ideals de l ´època. En les sues “Reflexions sobre el passar critica l´obra de l’Emili de Rousseau de la qual va treure un potent discurs cultural sobre la diferencia de sexes. Una altra identitat que es va qüestionar tot això va ser Virginia Wolf al moment que va escriure la seua obra coneguda com La habitación pròpia ja que al consultar els llibres d ´història, la dona mai apareixia. Per altra part uns exemples de dones empoderades de la historia els podem trobar a la historia de França on el seu paper estava fora de la assignació a la seua pròpia naturalesa.
- La producció recent. La historia, és fonamental per a veure com canvia el recorregut de les relacions dones-homes i com anirà evolucionant amb les transformacions socials, per això hem d´explicar la evolució d´aquestes transformacions: on en principi l’absència femenina als llibres de historia va provocar als anys 60 i 70 un impuls feminista, a finals dels anys 70 es comença a visibilitzar el paper de les dones en l´historia el qual tractava de donar rellevància al passar de les dones que havien sigut subjectes actius amb accions que mereixien ser objecte d´estudi. Per altra part als anys 80 es podia observar un creixement de la producció
historiogràfica, el pas següent a tot això serà el de impartir cursos o seminaris sobre el tema així com fer investigacions, però el resultat d´aquests estudis són el reforçament de la dialèctica en la dominació masculina i la submissió femenina. Una altra qüestió de la producció recent és la del poder, mitjançant l’anàlisi de poders i contrapoder que actuaven en les relacions entre els sexes i assenyalant els errors que s´han produït.
Tema 2 femení/masculí: la representació de les identitats.
La dona no naix és fa, igual que l´home, però hi ha una part en que la societat pensa i ordena els sexes, les diferencies estan en algunes consciencies que estructuren la pròpia subjectivitat, per tant la diferencia es cultural però es obvi que hi ha una part natural que no ho és. La manera de pensar en les identitats és resultat d´una construcció cultural. Els estudis feministes desnaturalitzen la diferenciació de sexes i ajuden a pensar en altres identitats segons la cultura i no l’anatomia.
Tornem a l´exemple de Beauvoir, va ser filosofa i escriptora, agafa del que llegeix d ´alguns exemples que van a contracorrent del pensament de finals del 1940; posa els exemples dels salons del segle XVIII on es discutia i es relacionaven els homes i les dones = les dones fora del paper de la seua natura. Al seu llibre argumenta que el pensament occidental es patriarcal però que això no vol dir que les dones no el comparteixen, aquesta serà la crítica del biaix del pensament o de la producció històrica. Per a ella la diferencia de sexes és històrica i no natural, quan escriu l´obra part d´una base, de precedents, d´alguns autors que havien captat la essència femenina fent investigacions.
- Introducció:
- El pensament sobre la diferencia de sexes: aquesta diferència està en qualsevol època, de la qual es parla i en gran quantitat amb diverses fonts: textos, gravats, frescos; en totes elles està plantejada de forma normativa. A la diferencia de sexes no hi ha un discurs uniforme per això trobem un debat molt present i de discussió de plantejaments. Al pensament de la diferencia de sexes també hi ha continuïtats i canvis.
- Alguns conceptes: Misogínia, odi a les dones i el reservem per als casos en que es diu que les dones son malignes. Feminisme, hem d´entendre-lo com
- El discurs de “l’excel·lència”:
- Característiques Serveix per a proporcionar models d´autoestima i conducta de les dones pertanyents a les castes nobles, fent referència a reines, heroïnes, santes i grans dames del passat oferint models de models de feminitat que contribuïen a la creació de cortesia en el grup del poder. Aquest discurs es produeix en paral·lel a una literatura misògina, per lo comú clerical però també laic. Ambos discursos, el de l’excel·lència i el misogin, competeixen fins el barroc, un exalta les virtuts i qualitats femenines fincat com exemple a algunes dones, al altre es ressalta l’excel·lència, els defectes i l´estupidesa del sexe femení (misogínia).
- Lògica social d´un discurs aristocràtic i cortesà: La logística (lògica) d´un discurs aristocràtic i cortesà guarda relació amb l ´evidencia de que les dones exercien els poders, com per exemple la verge María com a ideal impossible ja que és verge i mare a la mateixa vegada. Per altra part la idea de l´excepció (dones excepcionals) també està en el discurs misogin, trobem amb l’excel·lència el canvi ja que posa a les dones com a iguals que els homes, en virtuts sobre tot.
- L´exemple de Christine de Pisan També trobem dins d´aquest discurs l´exemple de Christine de Pisan (s XV) qui dona exemples de la no inferioritat de les dones, per altra part també mostra la seua sorpresa i desacord, al veure la misogínia dels aristocràtics preguntant-se com ho permet Deu, es a dir, té un pensament prou reivindicatiu. En la seua obra “La Ciudad de las Damas” (1405) la protagonista es presenta com a una intel·lectual, utilitza diferents exemples de dones de la mitologia grega, de la Bíblia, etc, es serveix d´elles per a donar arguments de dones cèlebres que han passat per la historia sense ser considerades per lo que eren si no per ser dones.
- Les “galeries de dones il·lustres” (ss. XV-XVIII) Les dones amb trets virils eren vistes amb connotacions positives ja que reunien algunes característiques masculines, l´acceptaven com més que una dona. Per altra part el home afeminat era vist com menys que un home per la consideració d´inferioritat cap als trets femenins que podia mostrar.
- De l´”excel·lència “ a la igualtat (s.XVII):
Ací trobem una nova lògica intel·lectual i social diferent a la comentada en l´apartat anterior, es tracta de persones que construeixen una certa línia de pensament. Com per exemple:
- María de Zayas Un exemple espanyol, qui escriu novel·les amoroses i exemplars prop de 1673 apunta l´argument de l´educació a favor de les dones, en aquest personatge trobem que denota un canvi de pensament respecte a anteriors èpoques.
- La formalització del discurs de la igualtat de François Poulain de la Barre Escriu al s. XVII sobre la igualtat de sexes, “hi ha que desconfiar dels homes que escriuen sobre les dones”, també escriu sobre la importància de l´educació de les dones i així com també sobre l’excel·lència dels homes contra la igualtat dels dos homes (una parodia). Va ser capellà i estudià a la universitat, on va conèixer la filosofia moderna, de Descartes, la qual desconstruïa la escolàstica francesa (coneixement basat en la raó). Ell vol provar que la idea cap a les dones és un prejudici ja que lo que defineix al esser humà és la raó i aquesta no té sexe.
- El discurs racionalista de la igualtat en Espanya: Feijoo (s. XVIII) Va escriure “Defensa de les Dones” a 1726, a la seua obra Teatro Crítico de Errores Comunales comparteix amb Poulain alguns pensaments com els de la inferioritat de les dones diguent que és un prejudici que reposa en la moral, també el pensament de igualtat de virtuts en les dues parts així com els mateixos òrgans i que no hi ha disparitat intel·lectual.
De la misogínia a la “complementarietat”:
Front al discurs de la misogínia, des del segle XV trobem un debat molt extens, ja que des del Gènesi mitjançant la jerarquia la providència ha marcat les capacitats, obligacions i deures diferents de les dones. A l´edat mitjana la misogínia s´entenia com a la inferioritat i malignitat de les dones que són més pecadores, lascives i temptadores (visió negativa).
La construcció de la diferència en la Medicina: il·lustracions de tractats d ´anatomia.
El llenguatge de la complementarietat va suposar un equilibri de relacions, ja que va regular les lleis/costums dels homes i les correccions que devien de fer les dones. És un pensament naturalista com a força de la natura que “parla” i es personifica al segle XVIII que compta amb els metges com a mediadors e interpretes de la natura.
Al segle XIX, la biologia i la medicina cada vegada més marcaven un paper regulador a la societat i a les formes de comportament, per exemple amb la frenologia: (ciència de la mediació dels cranis) era un estudi científic per a sistematitzar els cranis humans i també per a explicar la ment humana = amb això estudiaven la capacitat que tenia la gent per a ser criminals, també es mesuraven les diferencies per sexes i trets. Va ser utilitzada com a ciència inqüestionable; i var servir per a intentar demostrar la inferioritat de la raça així com la inferioritat femenina en comparació con el home aquest estudis servien per a recolçar discussions i mesures com l´esclavitud.
Es pot dir que passem d´un pensament biologista a un pensament naturalista.
D´altres veus: la igualtat de la raó.
- “l´anima no té sexe” de Poulain de la Barre a Feijoo, Josefa Amar, etc la igualtat moral intel·lectual La igualtat moral intel·lectual arriba al segle XVIII i es prolonga al segle XIX, és una idea caracteritzada per defensar la igualtat intel·lectual de sexes, sense jerarquia, és tracta d´un pensament que li dona molta importància a l´educació que rebem des del principi de la nostra vida , es una concepció contraria a la naturalista perquè considera l´educació com a socialització/clau de la condició humana a més d´un element de diferenciació i que provoca desigualtat entre el sexes produint una segona natura humana moldeada per la educació. Per altra part Feijoo introdueix que les dones tenen la mateixa capacitat per a arribar a ser el que vulguin si se´l proposen, a més sosté que l´educació influeix massa per a poder ser qualsevol cosa. Com ell altres autors desenvoluparan aquesta idea, també hi ha veus crítiques com las de Diderot qui va escriure una crítica dura dels textos de Rosseau sobre la feminitat. Així com també D´Epinay
que va ser amiga i protectora de Rosseau fins que van trencar-hi, ella va escriure en una carta les seues opinions, molt crítiques, sobre les seues obres.
A Anglaterra: Mary Wollstonecraft contra Rousseau Vindicació dels drets de la dona (1792) és una pensadora anglesa del segle XVIII pertany al món burges, es va veure obligada a guanyar-se la vida amb es limitacions de la seua condició de dona: sols podia ser institutriu i mestra, admirava a Rousseau, va aconseguir treballar com a escriptora puguin viure de les sues vendes, era una radical (esquerra il·lustrada) i destaca per la crítica incisiva contra les jerarquies que va conèixer el pensament de Rousseau.
El debat al cas espanyol: l´exemple de la Societat Econòmica d´Amics del País (1776-1787)
Es tractava d´un espai públic il·lustrat, el qual va suposar el pas de la “excepció” a la “llei”.
Mitjançant un debat sobre l´admissió de les dones, a aquesta societat, amb dos tipus d´arguments, els contraris i els favorables, els primers van ser molts defensant que no era un lloc per a les dones, influïts pel discurs de la complementarietat, que va provocar desconfiança cap a elles, encara que les consideraven ciutadanes però ciutadanes encarregades de l´educació dels fills i també de recolçar als seus marits des de l’àmbit privat del llar. Un altre argument en contra és que la seua participació alteraria la pau i l’harmonia així com la serietat d´un espai on es discuteixen problemes públics donat que la seua opinió no era considerada.
Els arguments “favorables” admetien la seua entrada a canvi de pagar una quota per a ser sòcies amb l’excepció de no participar amb els homes, argument de Jovellanos, deia que elles mateixes s´havien d´adonar que no deuen anar a les reunions. Per altra part dos autors que defenen l´admissió plena son Ayala i Amar.
La divisió social del treball entre els sexes al món rural:
El treball de les dones es fonamental per a les famílies en global, ja que sense el seu treball no podrien sobreviure. Les fonts obstrueixen el seu paper al treball front al món laboral masculí, ho fan desvirtuant els fets, lo qual suposa un problema perquè els historiadors estudiem mitjançant les fonts i no sempre son certes.
Per a contrastar aquestes fonts s´acudeix als testaments signats per notaris on es demostra que les dones treballen subrepresentativament (que no figuren a les fonts però si a alguns documents que no s´utilitzen com a fonts) també es recorren a fonts complementaries com són els processos judicials.
Les dones contribueixen a l´economia familiar però no com a un complement sinó com a una activitat més entre les altres remunerades. També hi ha dones que vivien a soles, això vol dir que no és com s´explica sempre a la historiografia, on predomina la família nuclear, hem de tenir en conter les migracions com per exemple Galicia on hi ha un nombre importantíssim de dones “vidu” on el marit treballa a altre lloc i viuen pràcticament a soles.
El treball masculí i el treball femení: no és una distribució sempre igual, es a dir, no és una divisió estàtica ja que les economies particulars i regionals poden ser diferents; s ´ocupen de treballs que tenen relació preindustrials com criar els cucs de seda, atenció sanitària, etc..
El treball a domicili: activitat tèxtils.
Trobem ací una important ma d´obra femenina representada a la iconografia.
Les professions sanitàries.
Eren els cirurjans, sanadors, llevadores, metges, etc... els que s´ocupaven de l’atenció a la salut en les societats preindustrials. Hi havia una divisió entre els professionals, divisió entre els universitaris i els empiristes que tenien diferents opinions respecte a la medicina. Hi havia molts homes i també dones (alguns considerats amb certs poder sanadors, hem d’entendre això com supersticions o creences de l´època).
Treballs masculins i femenins: el món urbà. Manufactures i servei domèstic.
Ací hem de dir que era molt rara l’existència de gremis femenins encara que les dones formaven part dels gremis, participant però com a dona del mestre o com a les seues
filles. En relació amb el treball femení cal dir que hi havia una limitació d´utilitzar a criades i criats en la producció, amb el temps s´expulsa a les dones cap a finals del Antic Regim, perquè el gremi es fa més exclusiu, podem dir que el treball femení es recondueix cap al mercat domèstic i el camps però no desapareix.
Dels gremis a la revolució industrial:
El canvi es dona gracies a la innovació, que utilitza un tipus de ma d´obra intensiva a les primeres industries, a on la importància de la ma d´obra femenina i infantil té un gran paper. Cal dir que la distribució de tasques femenines i masculines no es rígida com per exemple amb la matèria tèxtil on el filat es encarregat a les dones i el teixit als homes ja que amb la revolució industrial les maquines provocaven un excés de fils que suposava un problema per als teixidors que no donaven abast, reconduint la mà d´obra la qual provocava flexibilitat en la divisió del treball. Amb la maquinització no es va deixar d ´utilitzar la força física, produint una divisió simbòlica, associada als homes i a les dones s’atribuïa el treball manual, provocant un desnivell de diferencies salarials.
3.3 El matrimoni: lleis i costums. El debat sobre el desig i la moral de la vida conjugal.
Celibat eclesiàstic i moral del matrimoni catòlic
El matrimoni era la cèl·lula bàsica de la societat i tenia certs trets establerts: com la obligatorietat i superioritat del celibat eclesiàstic el qual devia de ser superior al matrimoni però els dos amb la mateixa importància, dins d´aquesta moral, sobre el matrimoni catòlic devia de ser indissoluble, encara que al principi de la seua concepció no era d’aquesta forma, a més hauria de tindre un caràcter sagramental ja que era el que deu ordenava.
Per altra part el matrimoni es veia com a eina amb uns beneficis: com la procreació de més esser humans així com també un remei contra la concupiscència, es a dir, ajudava a no desitjar els bens materials o terrenals, en especial el desig sexual exacerbat o desordenat, un altre dels beneficis segons la moral del matrimoni, és que donava una ajuda mútua.
A totes aquestes característiques que determinen el matrimoni catòlic hem d´afegir: l ´autoritat marital i l’obediència femenina que estava reglamentada per autors com Vives i Fray Lluis de León els quals eren humanistes que escrivien tractats sobre l´educació de
ironia en els quals rebel·la lo que ell pensa o espera de les dones, qüestionant d ´aquesta forma les extremes desigualtats però no l´autoritat que és privilegi del marit.
L´impacte de la reforma
L´impacte de la reforma protestant del segle XVI, feta per Lutero va eliminar el celibat clerical, així com també eliminà l´acceptació del matrimoni com a un contracte desvirtuant-lo del seu caràcter sagramental donant-li un caràcter de pacte baix la perspectiva de l´amor i no d´estipulacions legals, però també com a institució divina sense arribar a ser un sagrament és pot trencar.
Dins de l´impacte de la reforma, la moral familiar protestant va ser diferent a la catòlica donat que la família es convertia en una “petita església on l´autoritat continuava sent el pare o cap de la família”.
El concili de Trento (1545-1563): disposicions sobre el matrimoni.
Aquest concili va ser convocat amb l ´intenció de respondre a la Reforma protestant, suposà una reorientació general de l´Església i va definir con precisió els seus dogmes essencials amb l´objectiu de cohesió i revitalització de l´Església.
Per això es van tractar temes que la Reforma luterana havia afectat com per exemple el celibat eclesiàstic dins del matrimoni que tornà a recuperar la seua superioritat lo qual va reforçar la imatge negativa del matrimoni, així com també es va fer una ratificació del caràcter sagramental del matrimoni (abolida amb Lutero), al contrari que amb la Reforma en aquest concili la dissolució del matrimoni era impensable, per altra part també trobem el concepte de matrimoni in facemm Ecclesiam , vol dir que el matrimoni ha sigut assistit per un sacerdot el qual dona el vertader sagrament ja que és l’únic capacitat a fer-ho, a més aquestes paraules validen el matrimoni com a solemne ja que han complit les debutes condicions. (Capella, temple, etc...).
La nova pastoral del matrimoni
Aquesta nova pastoral del matrimoni consisteix en donar el model ideal de vida cristiana per a que aquest model arribi a la població, es a adir un exemple. Per a introduir aquesta nova pastoral es varen utilitzar moltes eines entre les quals la iconografia renovada de la Sagrada Família va jugar un paper important i destacat, per altra part es va intensificar l´adoctrinament sobre la vida conjugal i familiar dins del
matrimoni, un exemple d´això el trobem amb P. Antoni Arbiol en “La Familia regulada del jesuïta” 1716 on desplega les normes del joc del tauler domèstic tractant les relacions entre els conjugues i també apiadant-se del matrimoni ja que segons ell el matrimoni dura poc, cita “ No es malo el Matrimonio, però los que se casan son dignos de mucha compasión”.
Conflictes i respostes: el “divorci en l´època moderna
El significat de divorci als segles XVI-XVIII té diferents variacions, en principi al món protestant, el divorci, està permès en circumstàncies extraordinàries com pot ser el adulteri femení i també per abandona injustificadament el llar, un altre motiu de divorci és quan un dels cònjuges es nega al altre en matèria sexual.
Per altre costat al món catòlic el matrimoni, segons s´havia ratificat a Trento, era indissoluble. El dèbit conjugal (quan la dona ja pretereix al marit) és a dir té dret sobre el cos de l´altre (en referència al sexe); l´anul·lació eclesiàstica era valida si no es complien totes les condicions que suposava el matrimoni.
La queixa dels casats
A la queixa dels casats, les ficcions literàries del divorci les podem interpretar com a una expressió de malestar, com per exemple amb Cervantes: El juez de los divorcios obra en la es mostra el problemes socials contant la història de quatre matrimonis en desacord fins a que desitgen el divorci, ja que diuen viure un infern al costat de les seues parelles no correspostes. A favor d´aquestes queixes trobem un autor que està d’acord amb el divorci, és Voltaire qui amb algunes afirmacions com per exemple: “El divorcio probablemente se remonta a la misma época que el matrimonio. Yo creo, sin embargo, que el matrimonio es algunas semanas más antiguo.”
Per altra part participa d´aquesta queixa, el anomenat “divorci revolucionari” que es va donar a la França de la revolució on l´estat revolucionari francès va instituir el divorci, conseqüència lògica de considerar el matrimoni com a contracte civil, la ruptura d ´aquesta unió estava condicionada a set motius per a poder fer-ho així com també es podia demanar mitjançant incompatibilitat de caràcter.
sacerdot, és a dir, sense intermediaris, regits per la seua pròpia consciencia però en la seua practica no era com tal.
- Amb la religiositat reformada s’emfatitza en la consciència individual, és a dir, en la interpretació individual però cal dir que en la practica la interpretació no és farà per tots donat el incultisme que predominava en l’època.
- En aquesta religiositat reformada també trobem una masculinització dels símbols religiosos, on el imaginari confereix una imatge masculina mitjançant Jesucrist i Deu l´imaginari confereix una posició masculina i com a conseqüència “desapareixen” les santes dones.
- També desapareix la vida conventual desapareix una vida alternativa de vida femenina.
- Així com també continua estant a l´ordre del dia la pervivència de la misogínia, on no hi ha ninguna diferencia i tampoc un canvi.
La Contrareforma: transformacions del culte.
Amb la contrareforma i des de el segle XIX, es va donar a conèixer una nova iconografia mariana mitjançant la Immaculada Concepció, de la qual es va crear una devoció amb la creença de que la mare de Jesús a diferencia de tots els demes esser humans, no fou assolida pel pecat original (tendència fins al pecat encara que sense la culpa col·lectiva) si no que, des de el primer moment de la concepció de Jesús va estar lliure de tot pecat. També va ser un exemple de maternitat i virginitat, aquesta verge va ser vista com una dona model i no com a una divinitat.
Per altra part tenim l´auge de la Sagrada Família, termini utilitzat per a designar a la família de Jesús composta segons la bíblia, és una mena d´exemple de sant i vida cristiana adequada dins del matrimoni. Una altra cosa que va canviar amb la contrareforma va ser la política de les canonitzacions, com esdevenir un/ sant/a de la Contrareforma on les possibilitat d´arribar a sant són major al ser per altra part per a poder ser nombrats cardenals o bisbes es demana una gran integritat moral, tot això com a conseqüència del caràcter canvi que es pretenia amb la Contrareforma.
La religiositat contrareformista.
Ací trobem l´obligatorietat de la clausura femenina la qual va tindre resistències però es va adaptar a esta nova concepció, regida per una major obediència i disciplina com a valors fonamentals, s’insistirà en el retir però no es tancarà totalment. Els nous ordres religiosos constituïren una part fonamental de la reforma, tals com els caputxinos, carmelites, jesuïtes, etc... varen servir per a contenir la corrupció dins de l’església, no sols la feren més eficaç si no que reafirmaren les premisses fonamental de l´església de l ´edat mitjana. A més instauraren nous valors com els de obediència, una disciplina major que l´anterior i el retir són els que varen predominar per damunt d´altres i anteriors a estos.
Dones i activisme religiós en la Contrareforma.
En aquest apartat hem de tenir en conter figures com la de Teresa de Àvila (1515-1582) qui fou una religiosa fundadora de les carmelites descalces, les quals busquen retornar a la vida centrada en Deu amb tota senzillesa i pobresa. En la seua autobiografia “ El libro de la Vida” es mostra com a un personatge problemàtic, reivindicatiu fent una crítica forta a la jerarquia eclesiàstica, lo qual va suposar la censura del seu llibre.
Per altra part la seua figura guarda relació amb el regim franquista ja que Franco conservava el seu ull esquerre i la ma dreta fins a la seua mort, després va passar a mans republicanes durant la Guerra Civil Espanyola.
Dins d´aquest activisme existeix també el proselitisme de Luisa de Carvajal (1566-1614) la qual va tindre uns llaços estrets amb els jesuïtes mitjançant donacions, a més va començar una associació religiosa, així com també va fer vots de pobresa obediència i martiri.
L´experiència mística
Es parla d´experiència mística quan es té una comunicació directa amb la divinitat i es demostra mitjançant situacions d’èxtasi, estigmes o levitacions. Li sol passar a persones i figures amb autoritat carismàtica donant-les una major influència social i política, es més característica en homes que en dones. Per part de la jerarquia eclesiàstica, front a aquest fets, la credibilitat varia entre acceptació, instrumentalització d´aquests fets i la desconfiança.
Dos exemples d’experiències místiques són les visions profètiques de Lucrecia de León la qual va donar lloc al cas de profecies més importants i documentades de l´historia d
lletres i 1783 de les escoles patriòtiques per a xiquetes lloc en el que se lis ensenyaven tasques tèxtils per a que pogueren treballar, no aprenien a llegir, en el cas dels homes l ´educació s´eixampla un poc més.
“ L´art de formar subjectes dòcils i útils” es tracta de formar persones que aprenen lo bàsic, no més de lo convenient que sàpiguen per a complir amb la seua funció, això es dona sobretot en els treballadors. Les Escoles de caritat pertanyen al àmbit protestants.
Per altra part les Escoles de primeres “lletres” estaven regulades per la Monarquia. En l’època il·lustrada en les dades de 1768 estaven focalitzades per a xiquets (de primeres lletres) llegir i escriure, aquest últim en molt poques ocasions, a la data de 1783 per a xiquetes (patriòtiques) lis ensenyaven tasques tèxtils per a treballar a l´industria, no llegien.
L´alfabetització
Les taxes d´alfabetització eren major en els homes que en les dones, les majors taxes d ´alfabetització en la ciutat per les possibilitats que oferia i a les elits; les menors taxes d ´alfabetització les trobem al camp, en les dones i als treballs manuals això es conseqüència del poc temps de disponibilitat que tenia aquesta gent ja que la majoria dedicava quasi tot el temps als seus treballs però això no vol dir que tots foren analfabets.
La formació de les elits:
Barons
En el cas dels xiquets solen passar per la contractació de mestres privats (mestres de primeres lletres ensenyament basic.
Les escoles de gramàtica són les escoles prèvies d´aquells que aniran a les universitats, també existien les escoles dels jesuïtes els quals estaven especialitzats en l´educació de les elits amb col·legis nobiliaris i específics.
Dones
En el cas de les dones les escoles de gramàtica la seua presencia és molt excepcional la ja que són exclusivament masculines, moltes son educades en els convents o es queden com a monges encara que la majoria eixia del tancament dels convents.
Dones amb formació excepcional
Es tracta de dones que formaven part de famílies elitistes, un exemple són les filles de Thomas More Margaret More considerada la dona més culta de l´Anglaterra en el segle XVI, va estar admirada per el mateix Erasmo de Róterdam. Per altra part tenim a Mencia de Mendoza (1508-1554) qui va ser una noble i política espanyola discipula de Vives i exemple de dona culta al segle XVI ja que va aprofitar la seua posició de privilegiada i econòmica per a adquirir una gran cultura.
Les universitat en l´època moderna
Aquestes institucions eren centres elitistes destinats a un sector de la població molt concrets, es a dir, un espai d´exclusió a mires d´ara vist com a santuaris masculins, aquest lloc formava a futurs funcionaris, arts lliberals, teòlegs (cal dir que a l´antic regim la noblesa no passava per les universitats).
Per altra part hi ha una lògica de l´excepció i la figura de les “dones il·lustres, alguns exemples d´aquestes excepcions són: Padua al s. XVII amb Maria Elena Cornaro, Bolonya s. XVIII amb Maria Gaetana Agnesi i Maria Pelegrina Amoretti, Espanya s. XVIII amb Maria Isidea de Guzmán i la Cerda i per últim a Prússia s. XVIII amb Maria Dorothea Schlözer.
Escriure per a l´educació de les dones
Hi ha una gran producció sobre com educar a les dones ja que els ensenyaments, com han de ser i de comportaments, eren molt important per a la societat. La majoria d ´escriptors sobre aquests tipus de producció era majoritàriament masculina (de Vives a Rousseau).
Al segle XVIII creix l´autoria femenina com a educadores de xiquets i dones, trobem dos exemples: Mme Le Prince de Beaumont qui va treballar com a institutriu a la cort de Lorena així com també va ser fundadora d´un periòdic per a joves on es tractaven temes literaris i científics i fins i tot una escola per a xiquets (Londres), cal dir que va escriure més de 70 llibres; per altra part tenim a Mme de Genlis també va treballar com a institutriu, comptava amb unes teories educatives per a les quals va escriure molts llibres especificant el seu us; per últim tenim a Josefa Amar la qual va ser pedagoga i escriptora espanyola, el seu pensament passà d´una il·lustració avançada a un liberalisme convençut, per altra part el seu feminisme fou més radical inclòs que el de la
