Homes i Dones, Apuntes de Historia

¡Descarga Homes i Dones y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!

DONES I

HOMES EN

LA

HISTÒRIA.

PRÀCTIQUES

José Carlos Villena Sáez.

Grau en Història 4tA.

El cinema i les dones.

entendre que en una pel·lícula es construeix ell mateix el seu significat, i és susceptible de ser analitzat el seu significat, aquest va ser un objectiu primordial. Els estudis es van centrar, entre d’altres, en les mirades, en les escenes sexuals, etcètera.

Mulvey, teoritzadora i realitzadora britànica, va ser una de les autores més importants de la dècada dels setanta. Ella va ser una de les que més èmfasi va posar en el cine, així com és la relació en les imatges. El desafiament per la teoria feminista va ser, des d’aquest moment, mirar més enllà de les imatges presents en les pel·lícules i tractar de fer entendre com aquestes construeixen el seu significat. Aquest model de la semiòtica, psicoanàlisi, és difícil ja que es fixen categories d’homes i dones ahistòrics, els quals no canvien, convertint-se en alguna cosa no útil. Ha de mirar-se com una multiplicitat de discursos.

Hi ha escenes creades al cine que crearen certs estereotips, com en la pel·lícula “The Vamp” o l’escena de “La taberna del irlandés”, on està Wayne molt masculí, qui intenta domesticar a la dona, actitud que provoca que la dona se senti atreta per ell. Altra escena, la trobem en “Lo que el viento se llevó”, on la protagonista, Escarlata , és una dona de caràcter i forta, i per això, Rhett Butler volia que mostrés la seua debilitat de dona.

Les Bostonianes.

La pel·lícula de Les Bostonianes va estar dirigida per James Ivory, aquest forma part del cinema lliure, fet que va provocar que la pel·lícula es plasmava d’una forma molt clara. La posada en escena de la pel·lícula és molt clara. Li agradava fer pel·lícules d’època, tenia una gran passió pel cine i la cultura. Aquesta està ambientada al 1875 en Boston. Per contextualitzar la pel·lícula en el temps i l’espai, cal destacar que aquesta es desenvolupa en Boston, que és la més progressista dels Estats Units. La Guerra Civil del Nord d’Amèrica fa poc que s’ha acabat, amb la victòria del Nord.

Aquesta pel·lícula va ser adaptada d’una novel·la de Henry James, nord-americà que estava vinculat a la cultura anglesa, la seua forma d’escriure xocava amb la del món nord-americà. Aquesta obra de Henry James és la única que té un component polític tant explícit. Aquest té altres obres interesants com la Copa Dorada. El productor de la pel·lícula va ser Merchant i Prawer fou el guionista.

La novel·la va rebre bastants crítiques per mols sectors, va ser un dels fets que li va fer no tornar a escriure història política.

En la pel·lícula ens trobem amb un narrador omniscient, aquest veu tota la pel·lícula des de fora però la història no la conta cap dels protagonistes. Això ens permet observar la relació Basil-Verena-Olive. En aquest ens trobem amb un ritme atemporal, un ritme narratiu lent, que crearà una densitat en els personatges.

La pel·lícula es centra en el triangle amorós que es produeix entre Basil i Verena per una banda, i Olive i Verena per l’altra. El centre del relat és el triangle amorós entre els tres

personatges. La pel·lícula està centrada en Boston, on trobem un escenari on es desenvolupen les classes burgeses i feministes que iniciaren el moviment sufragista femení.

Pel que fa als tres personatges que intervenen principalment, cal destacar les posicions més extremistes i intransigents per part d’Olive, que odia i desprecia als homes, i l’altre seria Basil, masclista i conservador, aquest defendrà que la dona és un objecte que ha de situar-se en l’àmbit privat i en què la única funció de la dona és servir-lo. Verena manté una postura dialogant, comprensiva, que estaria al mig dels dos casos extrems, és feminista, però no té un posicionament tant intransigent com Olive. En la pel·lícula podem observar que Olive i Basil son dos forces poderoses que volen dominar a Verena segons els seus interessos.

Entre aquesta pugna de postures, Basil serà qui atraurà finalment a Verena, és a dir, Verena accedeix a rebutjar a la lluita feminista, a estar sotmesa, i per tant, els seus ideals per estar en Basil, aleshores afirmarem que guanya el posicionament conservador i reaccionari. La visió del feminisme d’aquest període és el de dones de classe econòmica alta, ocioses. Tenim un moviment retractat com un moviment de classes altes, i la filiació amb l’estafador, cas del pare, té una certa importància també.

La Sal de la Terra.

La Sal de la Terra, és una pel·lícula nord-americana de 1945, dirigida per Hebert J. Biberman, protagonitzada per Rosaura Revueltas al paper principal. Aquesta pel·lícula està basada en un fet real, acorregut en 1951, a la mina de zinc Empire Zinc Company, situada a Nueva México. La història està basada en fets reals, centrada en la vaga de miners de zinc que es va produir en Nou Mèxic, en 1951. Ens trobem en el context de la Guerra Freda, en aquest moment, als EEUU, pretenen acabar amb els elements comunistes de la societat nord-americana en un dels moments més cruents de la Guerra Freda. Es va crear un comitè d’activitats anti-americanes, i es pensava que en el món de Hollywood hi havia productors propers a les idees comunistes. I d’aquests sospitosos van ser cridats a declarar deu persones per les seues activitats polítiques en el pel Partit Comunista, però declararen que el govern no tenia dret a denunciar-los per les seues afinitats polítiques. No obstant això, aquests estigueren en la presó durant un bon temps i els van llevar dels llocs de treball. La Sal de la Tierra, va ser finançada amb les aportacions de la Unió de Sindicats Miners. Van actuar molts actors que no eren professionals, i són els miners que s’interpreten a ells mateix.

La narradora de la pel·lícula és Esperanza, és una narradora omniscient, és a dir, veu totes les accions que es desenvolupen durant la pel·lícula. Aquesta realitza un monòleg interior en la què expressa la situació en la que es troba respecte al seu marit.

a dir, sotmesa a la voluntat masculina. Ací es manifesta que el treball domèstic no està remunerat ja que no es considera feina pel fet de no estar remunerat.

També trobem conflictes de caràcter ètnic entre els miners mexicans i els anglesos ja que se suposava que els anglesos comptaven amb una situació laboral menys precària com la qüestió de l’aigua calenta.