2. EL DRET PRIVAT I LES SEVES FONTS
Contingut i definició de dret civil
Dret civil. És el dret de la ciutat, això ho van dir els romans, aquests
distingien ja el dret de l’imperi i el dret de cada persona. Amb
l’aparició de nous estats també hi havia drets per a cada persona.
El dret civil és el dret privat general que regula les relacions més
comunes de la convivència humana.
Què regula?
•a la persona, des d’abans de néixer fins després de la seva mort
•a la família
•a la successió hereditària. Tot anirà a qui diguis al testament. Si
no n’has fet ho rep tot els descendents, sinó els col·laterals i sinó la
Generalitat
•relacions de contingut patrimonial de la persona
Dret civil espanyol
Dins l’estat coexisteixen diversos drets, ja que existeix el dret civil
català, l’aragonès, el basc, el gallec i el de les Illes Balears. Llavors
cada territori té drets propis.
Napoleó reinventa els codis (ja s’havien fet abans). Ajunta les normes
en codis, això s'estén per tot el mon. Per tant, també va arribar a
espanya. Es va començar a fer codis a espanya. Es va presentar un
projecte de codi civil però Catalunya s’hi va imposar. Finalment es
torna a decidir a fer aquest codi civil espanyol. Els territoris amb dret
propi mantenien el seu codi civil + el codi civil espanyol. Catalunya
s’hi torna a negar. Queda en que quan el codi civil català no diu res,
s’usa l’espanyol.
Introducció a les fonts
L’article 1 estableix les fonts del codi civil espanyol:
•la llei
•els costums
•principis generals del dret
•la jurisprudència, en caràcter complementari (a GB es considera
la primera font)
Doctrina legal
Característiques i concepte de la llei
Lleis: normes que elabora el poder legislatiu de l’estat. Son
l'ordenació de la raó al be comú solemnement promulgada per qui té
cura de la comunitat. (Aquino s. Xiii)
Classes de lleis (de més pes a menys pes):
