Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Dret civil tema 2, Apuntes de Derecho Civil

Asignatura: dret civil, Profesor: Jordi Albiol, Carrera: Administració i Direcció d'Empreses, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 21/09/2015

andreapirot
andreapirot 🇪🇸

4.7

(3)

6 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
2. EL DRET PRIVAT I LES SEVES FONTS
Contingut i denició de dret civil
Dret civil. És el dret de la ciutat, això ho van dir els romans, aquests
distingien ja el dret de l’imperi i el dret de cada persona. Amb
l’aparició de nous estats també hi havia drets per a cada persona.
El dret civil és el dret privat general que regula les relacions més
comunes de la convivència humana.
Què regula?
a la persona, des d’abans de néixer ns després de la seva mort
a la família
a la successió hereditària. Tot anirà a qui diguis al testament. Si
no n’has fet ho rep tot els descendents, sinó els col·laterals i sinó la
Generalitat
relacions de contingut patrimonial de la persona
Dret civil espanyol
Dins l’estat coexisteixen diversos drets, ja que existeix el dret civil
català, l’aragonès, el basc, el gallec i el de les Illes Balears. Llavors
cada territori té drets propis.
Napoleó reinventa els codis (ja s’havien fet abans). Ajunta les normes
en codis, això s'estén per tot el mon. Per tant, també va arribar a
espanya. Es va començar a fer codis a espanya. Es va presentar un
projecte de codi civil però Catalunya s’hi va imposar. Finalment es
torna a decidir a fer aquest codi civil espanyol. Els territoris amb dret
propi mantenien el seu codi civil + el codi civil espanyol. Catalunya
s’hi torna a negar. Queda en que quan el codi civil català no diu res,
s’usa l’espanyol.
Introducció a les fonts
L’article 1 estableix les fonts del codi civil espanyol:
la llei
els costums
principis generals del dret
la jurisprudència, en caràcter complementari (a GB es considera
la primera font)
Doctrina legal
Característiques i concepte de la llei
Lleis: normes que elabora el poder legislatiu de l’estat. Son
l'ordenació de la raó al be comú solemnement promulgada per qui té
cura de la comunitat. (Aquino s. Xiii)
Classes de lleis (de més pes a menys pes):
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Dret civil tema 2 y más Apuntes en PDF de Derecho Civil solo en Docsity!

2. EL DRET PRIVAT I LES SEVES FONTS

Contingut i definició de dret civil

Dret civil. És el dret de la ciutat, això ho van dir els romans, aquests distingien ja el dret de l’imperi i el dret de cada persona. Amb l’aparició de nous estats també hi havia drets per a cada persona.

El dret civil és el dret privat general que regula les relacions més comunes de la convivència humana. Què regula?

  • a la persona, des d’abans de néixer fins després de la seva mort
  • a la família
  • a la successió hereditària. Tot anirà a qui diguis al testament. Si no n’has fet ho rep tot els descendents, sinó els col·laterals i sinó la Generalitat
  • relacions de contingut patrimonial de la persona

Dret civil espanyol

Dins l’estat coexisteixen diversos drets, ja que existeix el dret civil català, l’aragonès, el basc, el gallec i el de les Illes Balears. Llavors cada territori té drets propis.

Napoleó reinventa els codis (ja s’havien fet abans). Ajunta les normes en codis, això s'estén per tot el mon. Per tant, també va arribar a espanya. Es va començar a fer codis a espanya. Es va presentar un projecte de codi civil però Catalunya s’hi va imposar. Finalment es torna a decidir a fer aquest codi civil espanyol. Els territoris amb dret propi mantenien el seu codi civil + el codi civil espanyol. Catalunya s’hi torna a negar. Queda en que quan el codi civil català no diu res, s’usa l’espanyol.

Introducció a les fonts

L’article 1 estableix les fonts del codi civil espanyol:

  • la llei
  • els costums
  • principis generals del dret
  • la jurisprudència, en caràcter complementari (a GB es considera la primera font)

Doctrina legal Característiques i concepte de la llei

Lleis: normes que elabora el poder legislatiu de l’estat. Son l'ordenació de la raó al be comú solemnement promulgada per qui té cura de la comunitat. (Aquino s. Xiii)

Classes de lleis (de més pes a menys pes):

  • la Constitució: aprova, modifica o deixa sense efecte les lleis. Aquesta es modificarà si els ciutadans estan d’acord.
  • Lleis orgàniques: desenvolupen els preceptes. Per aprovar-les o modificar-les cal la majoria absoluta qualificada del Parlament.
  • Lleis ordinàries: per aprovar-les o modificar-les requereixen la majoria simple. Són la major part de les lleis. Aquestes són les que estan dictades pel Parlament. Les següents estan dictats pel govern o pel president del govern:
  • Dreter llei o decret legislatiu: el primer, el govern no pot esperar que el Parlament es reuneixi. Amb aquest regula una matèria que hauria d’estar regulada pel Parlament en forma de llei. El segon, el propi Parlament autoritza al govern a autoritzar amb un decret el que s’hauria de regular amb una llei.
  • Decrets

Les lleis superiors poden anar en contra de les inferiors però no al revés. 3 fases perquè siguin obligatòries:

  • sanció
  • anul·lació
  • publicació

Tipus d’eficàcia de les lleis:

  • eficàcia obligatòria: totes les lleis són d’obligat compliment
  • eficàcia constitutiva: totes les lleis tenen conseqüències

Per què la llei és obligatòria i eficaç? Hi ha 5 qüestions a tractar:

  1. la ignorància de la llei no excusa el seu compliment. Si tu ignores les lleis ho fas perquè elles estan escrites al diari oficial.
  2. l’error de dret. Quan complim el que la llei diu ens podem equivocar. És molt pitjor si s’equivoca el tribunal (el jutge). Què passa llavors? L’error de dret produirà únicament aquells efectes que les lleis determinin.
  3. la llei ens dóna drets, són permissives. Però els ciutadans podem renunciar als drets que ens dona la llei? Ex. Algú em deu mil euros però jo ho perdono. Jo renuncio al meu dret. Ex. Estic al «paro» i algú em dona feina amb la condició de treballar 7 dies a la setmana. Jo renuncio als meus caps de setmana (al meu dret). Els drets son renunciables sempre que no contradiem l’interès o ordre públic ni perjudiquem a terceres persones.
  4. actes contraris a la llei. Conseqüències? Els actes en contra de la llei són nuls a ple dret a no ser que la llei estableixi alguna conseqüència.
  5. de vegades actuem en frau de llei. Aparentem que complim una norma però és fals. Ex. Imaginem que està prohibit el divorci. En alguna república llatinoamericana si que ho permet. Llavors la gent adquiria la nacionalitat d’aquesta república i després es divorcien. Després tornaven a adquirir la seva pròpia del principi. => FRAU de llei: actuar amb simulació.
  1. Article 12: qualificació. Els jutges quan li ve un cas han de veure quina es la llei aplicable. S’aplicarà la llei que digui la norma de conflicte espanyola. Si la llei espanyola remet la llei estrangera, s’aplicarà la llei estrangera. Si la llei estrangera remet una altra llei d’un altre lloc estranger, el jutge passarà d’aquesta.

Apliquem la llei i si no hi ha llei aplicarem els costums. Si tothom actua igual, la comunitat pot dir què és obligatori i què no.

El costum. Concepte, classes i requisits

El costum neix d’una pluralitat d’actes uniformes espontània, i constantment practicats per la major part dels ciutadans amb la convicció de la seva obligació, que és necessària. (Article 1)

Requisits del costum:

  • ús reiterat
  • cal que aquesta repetició es faci amb el convenciment que és obligatori
  • costum no en contra de la moral i l’ordre public
  • cal acreditar-ne la seva existència.

Quan comencen a tenir vigència els costums? La comunitat arriba a un moment que allò és obligatori (al cap de x anys). Serà respectat per la comunitat.

Quan deixa de tenir vigència els costums? Quan no es respecta cau en desús, al cap de x anys.

3 tipus de costums:

  • Contra-llei: la llei diu una cosa i el costum un altra. Si hi ha una llei, primer apliquem la llei.
  • Segons llei: la llei diu el mateix que el costum. Cap transcendència.
  • Extra-llei/ més enllà de la llei: regula situacions no regulades per la llei. Es defecte de llei s’aplica el costum. Es el que té la consideració de font del dret.

(Article 1)

Els principis generals del dret

En defecte de llei i de costum s’aplicaran els principis generals dret dret (idees fonamentals del dret) sense perjudici del seu caràcter informador de l’ordenament jurídic => s’aplicaran indirectament sempre (perquè les lleis i els costums estan formats per principis generals del dret).

La jurisprudència

La jurisprudència complementarà les fonts anteriors. Es el conjunt de sentències que dicta un tribunal. Si un jutge em posa una sentència que el tribunal suprem, no l’ha dictat o l’ha fet diferent, jo no puc al·legar-ho. (així es com funciona). La jurisprudència complementarà l'ordenament jurídic amb la doctrina que, de manera reiterada, estableixi el Tribunal Suprem en interpretar i aplicar la llei, el costum i els principis generals del dret. (Article 1)