Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Dret civil tema 3, Apuntes de Derecho Civil

Asignatura: dret civil, Profesor: Jordi Albiol, Carrera: Administració i Direcció d'Empreses, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 28/09/2015

andreapirot
andreapirot 🇪🇸

4.7

(3)

6 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
3. LA RELACIÓ JURÍDICA
Concepte de relació jurídica
La llei contempla relacions jurídiques.
Relacio jurídica: sector de la vida disciplinat pel dret objectiu mitjançant el qual les
persones es troben unides entre si.
Estructura
-Subjectes: diferents persones que intervenen en la relació jurídica. Les podem
anomenar subjectes actius (el que pot reclamar) o passius (titular del deute, el
que ha de complir).
-Contingut: diversos drets i deures que la relació jurídica porta implícits.
Ex. Assegurances => indemnitzen
-Objecte: sobre el què recauen les relacions jurídiques
Ex. Em venen una moto. La moto es l’objecte.
-Causa: origen de la relació. El per què. Contraposició que fem una cosa per una
altra.
Ex. Una compravenda d’una moto
Ordenament del contingut de la relació jurídica
per què les relacions son com son.
El contingut de la relació jurídica. La llei ens diu com ha de ser (impostos) o de vegades
ens ho diuen les persones (el preu que pago si li compro una bicicleta algú). Quan es la
segona opció, estem enfront de l’autonomia de la voluntat.
Estudi de l’autonomia privada
Poder de govern de la pròpia esfera jurídica. => fem el que volem i com volem. Es
tradueix en dos àmbits diferents:
-poder per constituir relacions jurídiques (ex. Faig els contractes que vull)
-poder per reglamentar el seu contingut (ex. Faig els contractes com vull)
Regulada per dos articles (l’autonomia privada):
-article 1255: els contractats poden establir els pactes, clàusules o condicions
que considerin convenients sempre que no siguin contraris a la llei, la moral i
l’ordre públic.
-Article 1091: les obligacions que neixen d’un contracte tenen força de llei entre
les parts contractades i s’han de complir segons el seu contingut. => una
vegada que les has passat, s’han de complir.
Gràcies aquests articles podem celebrar els contractes que vulguem.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Dret civil tema 3 y más Apuntes en PDF de Derecho Civil solo en Docsity!

3. LA RELACIÓ JURÍDICA

Concepte de relació jurídica La llei contempla relacions jurídiques. Relacio jurídica: sector de la vida disciplinat pel dret objectiu mitjançant el qual les persones es troben unides entre si. Estructura

  • Subjectes: diferents persones que intervenen en la relació jurídica. Les podem anomenar subjectes actius (el que pot reclamar) o passius (titular del deute, el que ha de complir).
  • Contingut: diversos drets i deures que la relació jurídica porta implícits. Ex. Assegurances => indemnitzen
  • Objecte: sobre el què recauen les relacions jurídiques Ex. Em venen una moto. La moto es l’objecte.
  • Causa: origen de la relació. El per què. Contraposició que fem una cosa per una altra. Ex. Una compravenda d’una moto Ordenament del contingut de la relació jurídica  per què les relacions son com son. El contingut de la relació jurídica. La llei ens diu com ha de ser (impostos) o de vegades ens ho diuen les persones (el preu que pago si li compro una bicicleta algú). Quan es la segona opció, estem enfront de l’autonomia de la voluntat. Estudi de l’autonomia privada Poder de govern de la pròpia esfera jurídica. => fem el que volem i com volem. Es tradueix en dos àmbits diferents:
  • poder per constituir relacions jurídiques (ex. Faig els contractes que vull)
  • poder per reglamentar el seu contingut (ex. Faig els contractes com vull) Regulada per dos articles (l’autonomia privada):
  • article 1255: els contractats poden establir els pactes, clàusules o condicions que considerin convenients sempre que no siguin contraris a la llei, la moral i l’ordre públic.
  • Article 1091: les obligacions que neixen d’un contracte tenen força de llei entre les parts contractades i s’han de complir segons el seu contingut. => una vegada que les has passat, s’han de complir. Gràcies aquests articles podem celebrar els contractes que vulguem.

El deure jurídic. Idees principals Relació jurídica formada per drets i deures. Deure jurídic: la llei els crea. Els tenim indirectament perquè nosaltres els hem creat. Ex. Si jo compro alguna cosa, pagaré 21% d’IVA. Son irrenunciables (pressuposes que hi ha algú darrere seu que es troba facultat per exigir-ne el seu compliment. Jo pago un deute perquè el deutor m’ho reclamarà) i transmissibles (jo dec 300 euros però em moro. Els meus hereus han de pagar-ho). El deure jurídic consisteix en un determinat comportament imposat directa o indirectament a la persona per la norma jurídica en correlació a un dret subjectiu (pagar una moto que he comprat) o simplement en benefici de la comunitat (pagar els impostos) i que consistirà en una acció o una abstenció. D’on neixen els deures? Origen en la pròpia llei (directament) Ex. Pagar impostos. => ho diu la llei De vegades l’origen pot ser indirectament a la llei. Ex. si compro una moto i l’haig de pagar, ho faig perquè se que ho diu la llei. Característiques dels deures:

  • son irrenunciables
  • transmissibles: ex. Si tinc un pis que estic pagant, si algú me’l compra pagarà el que jo pagava.
  • tot deure implica l’existència d’algú que es troba facultat per exigir el seu compliment. El dret subjectiu. Concepte Poder/facultat que les persones tenen, per exigir un deute. Es defineix com el poder concedir per l’ordenament jurídic per la satisfacció dels interessos de la persona dignes de protecció. Subjectes del dret subjectiu Qui pot ser titular del dret?
  • persones físiques
  • persones jurídiques la persona ha d’exercitar i defensar el dret.

Protecció dels drets subjectius Mesures de protecció:

  • preventives: evitació d’un dany
  • repressives: no es pot evitar un dany, llavors s0ha de subsanar/reparar el dany quan ja ha succeït. Poden ser de dos tipus:
    • judicials: anar a tribunals, mossos, etc.
    • extrajudicials: les que no tindran a veure amb tribunals ni mossos. (aldarull públic, etc). Influència del temps en els drets subjectius No utilitzo el dret. Què passa? Aquest es perdrà. El temps en el dret es compta amb dos sistemes:
  • Còmput natural: de moment a moment. És a dir, de 10/10/2014 a les 19h a 10/11/2014 a les 19h.
  • Còmput civil: de data a data. És a dir, de 10/10/2014 a 10/11/ El dret comença normalment el dia següent. No es descompten els festius (en tema de mercats i bancs es diferent). La prescripció extintiva Prescripció: adquisició o pèrdua de drets pel transcurs del temps. Tipus:
  • Prescripció extintiva: pèrdua de drets pel transcurs del temps sense que el subjecte actiu reclami ni el passiu reconegui. Els que no prescriuen son limitats. Ex. Dividir una herència. Has de ficar nom a la teva part de l’herència però pots fer-ho quan vulguis. Terminis legals de prescripció Quant de temps ha de transcórrer per què un dret prescrigui? A Espanya: distingeix entre els drets per reclamar coses (drets reals) i drets per reclamar conductes (drets de crèdit).
  • bens mobles: 6 anys
  • bens immobles: 30anys
  • accions sense termini especific: 15 anys
  • accions amb termini especific: 5 anys
  • salaris: 3 anys
  • responsabilitat civil: 1 any
  • multes: 6 mesos
  • multes lleus: 3 mesos A Catalunya alguns canvien:
  • bens immobles: 20 anys
  • accions sense termini especific: 10 anys
  • accions amb termini específic: 3 anys
  • responsabilitat civil: 3 anys La interrupció de la prescripció Què passa si en aquest període de temps el subjecte actiu reclama o l’actiu reconeix? El temps torna a comptar de 0 ja que la prescripció s’interromp. El mitjà per acreditar la interrupció és el Burofax. Caducitat: no es pot interrompre. No es el mateix que la prescripció.