DRET D'ASSOCIACIÓ
Aquest dret apareix íntimament lligat al dret de reunio. La seva constitucionalitzacio
s'efectua en l'article 22, que conté una amplia formula que afecta fonamentalment al
proces de constitució de les associacions i a la tematica de les associacions ilicites.
La associacio es diferencia de la reunio per la caracteristica de la permanencia.
Destacant la seva configuracio com un dret i no com un deure, és a dir, destacant la
anomenada llibertat positiva i negativa que presenta el dret d'associacio, i posant en
relleu la seva intima conexio amb els partits politics.
El contingut essencial d'aquest dret radica tant en el respecte de la llibertat negativa,
doncs una associacio obligatoria no es una vertadera associacio, en quan a dret
subjectiu, compleix la important funcio, en un Estat social i democratic de dret, de
servir de concreccio al pluralisme politic, produint-se d'aquesta manera una diversitat de
manifestacions d'aques dret fonamental.
El dret d'associació garanteix un ambit d'autonomia personal, quedant incompleta si
nomes s'entengues en el seu sentit positiu. El problema consisteix en determinar si
aquesta concepcio es refereix nomes a les associacions voluntaries de caracter privat o
també aquelles estructures organitzatives que procedeixen d'una decisio dels poders
politics. D'aquesta manera el Tribunal Constitucional indica que aquest tipus
d'agrupacions "no poden incardinar-se sense profundes modificacions de l'article 22",
havent de considerar la adscrpicio obligatoria com a algo excepcional que ha de trobar
suficient justificacio en les disposicions constitucionals o "en les caracteristiques dels
fins d' interes public que persegueixin i la consecució del qual la CE s'encomana als
poders publics". És a dir, la afiliacio forçosa ha de contar amb una fundamentacio
directa o indirecta en els preceptes constitucionals, concloient que resulta necessari "per
a que sigui consstitucionalment admissible aquesta pertenenciaa obligatoria a una
entitat de caracter associactiu, que sigui necessaria per a assegurar la consecucio i tutela
de determinats fins publics, constitucionalment rellevants, sempre que aixo no violi al
mateix temps un dret o principi constitucionalment garantitzat".
S'ha de tenir en compte la recent jurisprudencia del TEDH. Aixi, la STC de 7 de
Novembre de 2006 (Cas Linkov contra la Rep. Txeca) es senyala expresament: ! La
llibertat d'associacio no es, no obstant, absoluta i s'ha d'admentre que quan una
associacio, per les seves activitats o intencions que declara expressa o implicitament en
el seu programa, posa en perill les institucions de l'Estat o els drets i llibertats alienes,
l'article 11 no priva a les autoritats d'un Estat de protegir aquestes institucions o
persones. Aixo es despren a l'Estat en virtut de l'article 11.1 com de les obligacions
politiques que corresponen a l'Estat en virtut de l'article 1 del Conveni de reconeixer els
drets i llibertats de les persones depenents de la seva jurisdiccio. No obstant, l'Estat ha
de fer ús d'aquest poder amb parsimonia, ja que les excepcions a la regla de la llibertat
d'associacio requereixen una interpretacio estricta, ja que nomes unes raons convincents
e interpretatives justificarien una restirccio d'aquesta llibertat".
