¡Descarga Dret internmacional públic 2 y más Apuntes en PDF de Derecho Internacional Público solo en Docsity!
Lliçó 10.- Els actes unilaterals dels Estats. Comportaments i actes unilaterals
dels Estats: concepte i distinció. Requisits i efectes dels actes unilaterals.
Manifestació de voluntat realitzada amb la intenció de produir efectes jurídics obligatoris respecte d'una situació concreta, de fet o de dret, amb independència de la conducta d'altres subjectes respecte a una declaració d'aquest tipus. Són una font d’obligacions internacionals que ha estat estudiada des de fa relativament poc. No hi ha una regulació especifica dels actes unilaterals i te unes conseqüències que moltes vegades escapen al control dels òrgans que poden controlar les vinculacions que fan els estats. No hi ha un control parlamentari de les actuacions de la societat internacional. P.e Acceptar un tractat internacional es un acte unilateral ( dependència de la creació de les normes) Fonaments:
- Fonament de la bona fe (el caràcter obligatori)
Autonomia de la voluntat Tipus d’actes unilaterals
- Autònoms, no depenen d’un altre procediment de creació.
- Promesa: és una declaració de voluntat feta per un estat que dona a entende que en el futur davant una situació concreta aquest actuarà de certa forma
- Reconeixement: un estat reconeix de forma unilateral i amb efectes jurídics l’existència de certs fets (nous estats, governs...).
- Protesta: acte unilateral mitjançant el qual un estat declara que no reconeix com a legítima una determinada situació
- Renúncia: acte unilateral amb el qual un estat manifesta la seva voluntat d’abandonar un dret i procedir a l’extinció o transmissió a un altre subjecte
Requisits
- (^) Ha de tenir intenció d’obligar-se sinó, no crea efectes jurídics. Si fem un TI totes les parts sabem la intenció del que estem negociant però en un acte unilateral qui sap la intenció que té el que la formula, només qui la formula.
- (^) La forma d’un acte unilateral pot ser escrita o verbal, sobretot ha de tenir notorietat. Límits:
- (^) Serà nul·la qualsevol declaració que sigui contraria a una norma imperativa
- (^) Rebutja establir obligacions per a tercers estats sense l’acceptació clara d’aquests
- (^) Impossibilitat per a l’Estat autor de la declaració de revocar-la de forma arbitraria. Estoppel: - (^) Estoppel by representation: una part, mitjançant la seva actitud dona a entendre a l’altre part que existeix una determinada situació i l’altre part modifica la seva posició basant-se en l’existència d’aquesta situació, la part que ha creat l’aparença d’aquesta conducta NO pot posteriorment al·legar que aquesta no existia o que al situació era diferent. - (^) Estoppel by aquiescence: una part que ha tingut coneixement d’una determinada situació i que en funció de la seva posició hauria de reaccionar davant de l’anomenada situació, si transcorre un període raonable sense haver-ho fet, posteriorment o podrà impugnar la situació. D’acord aquest principi, un Estat pot quedar vinculat per el seu silenci passivitat davant d’una conducta o les pretensions de l’altre
III. SUBJECTES DEL DRET INTERNACIONAL
Lliçó 12.- La subjectivitat internacional. Qüestions generals sobre la
subjectivitat internacional: criteris per a la seva determinació. Classificació
dels subjectes de Dret Internacional Públic.
Tots els subjectes són actors però no tots els actors són subjectes. El subjecte és tot aquell al que se li aplica el dret internacional. L’Estat és actor i subjecte, les multinacionals són actor però no subjecte per exemple. Els actors no poden redactar normes internacionals públiques. L’OJ regula les relacions entre subjectes de dret internacional. Qui participa en les creacions, modificacions o extincions de normes internacional seran subjectes de la SI. S’estableixen límits de fins on poden arribar els subjectes. Hi ha dues formes per a atribuir la subjectivitat internacional:
- Criteri^ efectivitat:^ Tenir^ unes^ característiques^ que^ pel^ fet^ de^ tenir-les^ són subjectes del DI (estats)
- Criteri^ d’optació:^ Requereix^ que^ determinats^ subjectes^ els^ hi^ atribueixi^ (li atribueix l’estat, per exemple qui l’otorga la subjectivitat a una organització internacional? Els estats) L’estat serà subjecte de DI des del moment que se’l consideri estat, per tant tot estat és subjecte de DI. Com el DI és un dret de coartació la resta de subjectes atribueix subjectivitat internacional a altres subjectes. Tot subjecte de dret internacional té personalitat jurídica.
1. Estats
Lliçó 13.- L’Estat com a subjecte del Dret Internacional. Concepte jurídic
internacional d’Estat. Elements: territori, població, organització política i
sobirania. Concepte de sobirania; els principis de la igualtat sobirana dels
Estats i de la no intervenció. La immunitat jurisdiccional dels Estats.
Estats: ha de reunir uns requisits (perquè existeixi com a subjecte del DI):
- població permanent
- territori determinat
- govern efectiu
- capacitat per a establir relacions amb la resta d’Estats (sobirania) Sera estat de facto amb els 4 elements o necessita del reconeixement?
- Territori : (calara diferenciació entre estat i organitzacions internacionals) el territori és el marc d’actuació, l’espai físic, sobre el qual l’estat exerceix competències. La major controvèrsies entre estats es la delimitació de territori.
- El seu territori està composat d’espai terrestre, marí i aeri. També trobem una
dimensió econòmica, que serà la capacitat de decidir sobre l’explotació de recursos naturals del meu territori.
- El territori es limita per les fronteres, aquest és el límit que es traça sobre el qual
l’estat pot exercir les seves competències sense ingerència d’altres estats. Per a traçar fronteres s’han de buscar elements per a delimitar les fronteres entre estats, com elements geogràfics, límits basats en elements tècnics (latituds, paral·lels...), antigues divisions existents ( uti possidetis iuris, tal com posseíeu).
- L’espai aeri es sol delimitar fins a que comença l’espai utraterrestre.
- L’espai marí. Abans era espai marí les aigües interiors i 12 milles marines. A mida
que es té la capacitat d’explotar més recursos naturals, es va estenent fins a 200 milles marines (zona econòmica exclusiva). De la mateixa manera, també ho és el subsòl del espai marí (la plataforma continental). A mesura que t’allunyes de la costa, l’Estat va perdent competències. Sobre el mar, prima el dret de pas innocent. La zona exclusiva no és només del estat, s’ha de compartir amb tercers estats, i quan més potència té la teva flota pesquera, menys et toca de la zona econòmica exclusiva marina.
determinats delictes comesos a l’exterior del país, no per la nacionalitat del subjecte, sinó per la gravetat del delicte comés. Per pressions diplomàtiques a Espanya es va modificar aquest article i només s’aplicarà quan hi hagi víctimes espanyoles, anant en contra del TC i del dret internacional. Al 2014 es torna a reformar i Espanya podrà jutjar aquests crims sempre i quan les víctimes siguin espanyoles en el moment en el que es van cometre els delictes contra ells. Els Caps d’Estat i de Govern mai podran ser jutjats a aquests dins del mateix estat, mentre aquests estiguin al mandat. Tenen una manifestació interna i una d’externa.
- (^) Manifestació interna: trobem que els estats li reconeixen personalitat jurídica al territori dels estats membres. Tenen uns privilegis e immunitats equiparables als que tenen els estats.
- (^) Manifestació externa: trobem que tenen capacitat per a celebrar tractats internacionals. Tenen dret de legació passiva i activa, el dret de enviar representants i rebre representants.
Lliçó 14.- Les competències dels Estats. Classificació i caràcter de les
competències estatals. Competències espacials dels Estats i els seus límits.
Competències personals dels Estats i els seus límits; la competència universal.
Son aquelles que exerceix per la seva sobirania. L’estat es el subjecte que té més competències, les quals seran:
- Plenes : té poder absolut per exercir les seves competències dins el seu territori. (Les oI nomes tindran aquelles competències que l’estat els hi hagi otrogat)
- Exclusives: en el eu territori es l’únic que les pot exercir. (Principi de no ingerència d’assumptes interns de la SI)
- Autònomes : discrecionalitat per escollis, l’organització política, la organització territorial,
- Els plens poders de l’estat tenen certes limitacions que venen donades per la SI,
imposa obligacions internacionals
- Protecció d’interessos generals (normes ius cogens ) responsabilitat de protegir.
- La sobirania cada vegada més limitada (p.e és un motiu del Brexit)
A. Competències territorial
Territori: base espacial o física en la qual l’Estat exerceix la seva autoritat i competències
- Espai terrestre
- Subsòl
- Espai aeri
- Espai marítim També poden tenir abast extraterritorial—> per exemple lluita contra el terrorisme...
Espai Marítim: convenció de Dret del Mar de 1982 “constitució pels oceans”
1. Aigües interiors (interior del territori) 2. Mar territorial 3. Zona contigua 4. Zona econòmica exclusiva 5. Plataforma continental Línies de base: punts de referència per determinar els espais marítims.
- Espais sotmesos a la sobirania dels estats riberencs: aigües interiors i mar territorial
- Espais sobre els quals els estats riberencs exerceixen certs drets sobirans però tercers estats també disposen de drets i llibertats: zona contigua, ZEE, plataforma continental i aigües arxipèlags.
- Espais marins no sotmesos a sobirania o jurisdicció de cap Estat: alta mar i sona internacional de fons marins i oceànics (ZIFMO)
B. Competències personals: competències dels estats que es projecten sobre les
persones i que varien en funció de la nacionalitat i de la presència en el territori nacional. La nacionalitat és el vincle jurídic amb un estat en concret. Son els estats els que designen com adquirir la nacionalitat. Ius sanguii i ius solii
- (^) Sobre els nacionals que viuen al territori
- (^) Sobre estrangers que viuen al territori
- (^) Sobre nacionals que viuen fora del territori
Lliçó 15.- Modificacions polítiques i jurídiques dels Estats i les seves
conseqüències. Supòsits fàctics. El reconeixement d’Estats i el reconeixement
de governs. La successió d’Estats: concepte i classes; regles generals de la
successió d’Estats en matèria de tractats i en altres matèries.
- Reconeixement d’Estats: quan apareix un nou estat, disgregació d’estats,
independència, fusió/integració. Qui reconeix a qui? Els Estats són els que reconeixen al nou estat. És una potestat discrecional dels Estats (no tenen una obligació de reconèixer) No és revocable, és no formal. Poden ser Expresses (una nota pública...)o tàcites (enviar diplomàtics, establir relacions amb un estat ja és reconeixement). Dubte de si ser un estat observador (Palestina) és un reconeixement de l’estat
- Reconeixement de Governs: només opera quan hi has un canvi per procediments no
constitucionals de canvi de Governs
- Doctrina legalitat : no es procedirà a reconèixer Governs sorgits de cops d’estat fins que aquest no hagin estat reconeguts constitucionalment en el mateix país
- Doctrina de l’efectivitat : que el nou govern exerceixi de forma efectiva les seves competències territorials i personals Hi ha una variant, la Doctrina Estrada: reconeixement o no d’un nou governs
Lliçó 16.- Els òrgans de l’Estat per a les relacions internacionals.
Classificació. Òrgans centrals. Agents diplomàtics i agents consulars: les
Convencions de Viena de 1961 i 1963. Diplomàcia ad hoc: les missions
especials. Representació dels Estats davant les Organitzacions Internacionals i
en les conferències internacionals.
Els estas son ens abstractes i el que fan es designar a òrgans per dur a terme les seves funcions. El dret intern es qui s’encarrega d’organitzar quins seran els òrgans que mantindran relacions internacionals, són els òrgans interns que tenen la capacitat per desenvolupar en l’àmbit internacional.
- Centrals: actuen al interior amb projecció exterior
- Perifèrics: òrgans enviats a l’exterior per fomentar les relacions internacionals
1. Centrals
A cada estat es designa quin serà l’òrgan central que també tindrà competències en relacions internacionals. La majoria d’estats en tenen 3:
- Cap d’estat
- Cap de govern
Tenen un tipus privilegiat quan visiten 3rs estats
- inviolabilitat personal: no pot ser detingut en un territori d’un 3r estat
- Inviolabilitat jurisdiccional: no pot ser jutjat a un altre territori
- Immunitat civil: no se li pot imputar la responsabilitat civil
S’ha qüestionat ja que això invaiis el concepte de sobirania dels altres estats, amb el que s’han separat els actes en 2:
- Iure imperi: aquelles gestions en nom de l’estat
- Iure gestionis: aquelles gestions de caràcter o a títol personal.
Hi ha la qüesassumptestió de si quan deixen de ser cap d’estat o cap de governs deixen de tenir els privilegis, en principi si, però s’entenen com a normes de cortesia. En canvi les inviolabilitats i immunitats són inherent en l’exercici del càrrec de manera que les perden.
- (^) Ministre assumptes exteriors: màxim representant del govern en l’àmbit internacional. Doble funció, de cara a l’interior i a l’exterior Té una sèrie de privilegis i immunitats perquè no es vegi pressionats per tercers estats. Tenen la capacitat d’estar a l’exterior i adoptar decisions que afectin els seu propi estat. Canalitzen les capacitats internacionals des del propi Estat
2. Perifèrics
- (^) Embaixada - (^) Consulat Diplomàtics: El diplomàtics son agents de l’estat que s’encarreguen de fomentar ;es relacions internacionals amb tercers estats. Les normes sobre ells son d’origen consuetudinari però van ser codificades en el Conveni de Viena del 1961, tot i que segueixen existint com a costum Funcions:
- (^) Representar
- (^) Protegir interessos
- (^) Negociar
- (^) Entrar-se per tots els mitjans lícits del que està passant en el territori
- (^) Fomentar les relacions d’amistat Classificació:
- (^) Embaixador o nuncis (apoderats) (s’acredita davant el cap d’estat)
- (^) Ministres o internuncis (s’acrediten davant el ministre d’exteriors)
- (^) Enviats especials o encarregats de negocis (s’acredita davant el cap d’estat)
Pràctica 14/ Relacions diplomàtiques : relacions entre dos estats, es requiereix el consentiment dels dos estats. Estat receptor i estat acreditant. Ostenten un dret de legació actiu i passiu que tenen els estats
- (^) Missions permanents: poden exitir entre estats i entre altres subjectes de dret com les organitzacions internacionals
- (^) Missions termporals/especials: els estats volen negociar un tractat sobre un tema en concret, la missió busca la negociació. Un cop tenim el tractat la missió es dissol. Les convencions que regulen les relacions diplomàtiques son les de 1961 i les relacions consulars al Conveni de Viena del 1963. El primer és acceptat per 190 estats. Moltes normes són costums, acceptades per tots els estats. Principals funcions o objectius de les missions diplomàtiques: Representació d’un estats Protegir als nacionals que es troben en l’estat estranger Qui composa la missió diplomàtica 1. Privilegis i inmunitat dels agents diplomàtics i consulars _1) Permet la realització d'actes prohibits actuar sense tenir en compte la inviolabilitat de les seus diplomàtiques i consulars i la immunitat del seu personal?
- Què pot fer un Estat receptor si creu que des d'una seu diplomàtica o consular es duen a terme activitats il·lícites?
- Quins de els/as representants d'un Estat en l'exterior gaudeixen de protecció internacional convencional i quins consuetudinària?
- Tenint en compte que Israel no és Part de la Convenció de Viena sobre Relacions Consulars. Vol això dir que no té obligacions jurídiques internacionals respecte a les oficines consulars i els seus membres que es troben en el seu territori?_ Les normes del dret dimplomatis que s’han vulneral són, entrar sense autorització. Els estduiants que entren a l’ambaixada i les aitoritats iranianes no van fer res, per el que recolzen l’actuació. Violació d’una inviolabilitat dels locals de la missió diplomàtica, que
són les oficines, els locals destinats a la missió, la residència del cap de la missió... Els arguments d’Iran és l’espionatge. L’Estat receptor sel considera que el presonal de la missió ha de fer servir el mitjans democràtics que es posen a l’estat. Els mitjans que els sonen son, declarar persona non-grata. Els efectes d’aquesta declaració són sempre a la persona de la missió, retirar el personal (però normalment no es trenca relació, ja que això és la última solució) després de la declatració tens un periode de màxim de 72h per sortir del país, passades aquestes hores es poerden les inmunitats. Els locals son inviolables i els estats receptors els han de protegir, s’han de garatir que podran exercir les seves funcions. En aquest cas, la situació només podria perdurar perquè l’estat Iranià donava suport, quan el que hauria d’haver fet era protegir. Les persones que tenen inmunitat són el cap d’estat. En principi el ministre d’assumptes exteriors també té inmunitat. Aquesta inmunitat és per evitar denuncies qie els evitin exercir les seves funcions. En el cas d’Espanya, LO 16/2015 privilegis i inmunitats, art. 21-23, estableix inmunitat absoluta, tant en actes privats com en l’exercici de les seves funcions. En el cas de crim contra l’humanitat? Han d’estar inclosos en la inmunitat? La Cort el que diu es analitzar la pràctica i dsiu que preval la inmunitat (en relacions entre estats, ja que les organitzacions internacionals no opera). La Cort diu que quan se li acabi el mandat si que se’l podrà jutjar. Hi ha casos on el estat acreditant li pot treure la inmunitat, el estat de forma expressa por retirar la inmunitat.
2. Inici i fi de les relacions diplomàtiques Per què motius es poden trencar les relacions diplomàtiques? Periode violent a Guatemala, context de conflicte, la policia entre iu mata als pagesos de la zona rural. Entre Espanya i Guatemala es trenquen les relacions dimplomàtiques (és una mesura per protestar) per la vulneració del dret. Responsabilitat evident del estat.
2. Organitzacions Internacionals
Lliçó 17.- Concepte i classificació de les Organitzacions Internacionals. Origen
i evolució de la cooperació internacional institucionalitzada. Concepte
d’Organització Internacional. Personalitat jurídica de les Organitzacions
Internacionals. L’estatut de membre i altres formes de participació.
Classificació de les Organitzacions Internacionals. Esment especial als factors
que influeixen en el regionalisme institucional.
Organització instituïda per un tractat o un altre instrument regit pel Dret Intenacional i dotada de personalitat jurídica pròpia. Les organitzacions internacionals també són subjectes del dret Internacional Actuen en en pla vertical, institucionalitzen el dret internacional. Acostumen a estar fomades per un tractat constitutiu. Elements:
- Caràcter fonamentalment estatal: normalment composada per estats)
- Base generalment convencional: serà regit per un tracta internacional)
- Estructura òrganica permanent
- Autonomia jurídica: pren les sevse pròpies decisions, té voluntat pròpia respecte als
estats)
- Finalitat funcional: es creen per aconseguir uns objectius, ja siguin entre els estats o
comuns de la societat internacional) Classificació:
- Segons la participació
- Vocació universal (p.e ONU)
- Caràcter restringit (p.e UE, necesites una serie de requisits per entrar, ser un país
europeu)
- Segons la finalitat
- Fins generals (p.e ONU)
- Fins específics (p.e UNESCO, OMS...)
- Forma jurídica d’associació
- OI de cooperació
- OI d’integració: implica una cessió de competències
Personalitat jurídica de les OI Les OI com a subjecte de DI, no tenen capacitat plena com els Estats, només tindran aquelles cometències que els estats els hi otorguin. Amés també tindran aquelles necessàries per exercir les seves funcions i aconseguir els seus objectius:
- (^) Dret a celebrar tractats
- (^) Dret a establir relacions diplomàtiques
- (^) Capacitat per incórrer en responsabilitats internacionals
- (^) Gaudeixen de certs privilegis i immunitats Membres de les OI i altres formes de participació Estatut de membre de ple dret
- (^) generalment els estas però també les OI
- (^) Distinció entre membres originaris i admesos Estats de membre associat: estats que no són membres però que tenen relació especial amb els altres estats Altres formes de participació:
