¡Descarga dret internacional y más Apuntes en PDF de Derecho Internacional solo en Docsity!
DRET INTERNACIONAL PÚBLIC I RELACIONS INTERNACIONALS
AINA MORANO AGUILÓ
PROF: DAVID BONDIA
1. NOCIÓ I EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL DRET INTERNACIONAL
1.1.. Concepte i contingut del DIPRI:
El dret internacional seria tot aquell conjunt de normes establertes per les fonts pròpies del dret internacional. Les fonts són els Tractats internacionals, els principis generals del dret internacional, les costums i les resolucions de les OI.
En el dret internacional no hi ha una lliure separació de poders. Un estat que no hagi acceptat un Tractat no està obligat a complir-lo. Si xoca el dret internacional i el dret intern d’un país té més força el dret internacional. La base del dret internacional són els costums (dret no escrit).
El 99% de les normes són dispositives, es a dir, només són d’obligatori compliment per als països signants, i l’altra 0.1% són normes imperatives, que són normes d’obligatori compliment per a tota la comunitat internacional.
El contingut del dret internacional ve condicionat per diverses circumstàncies:
• La realitat social i el medi on s’opera: per això es necessari delimitar la configuració de la
societat internacional i els seus subjectes de l’ordenament jurídic.
• Tot OJ conté normes que determinen quins són els subjectes amb personalitat jurídica.
• El problema del dret internacional es que les normes que regulen l’atribució de personalitat
jurídica no estan codificades.
• El reconeixement de la titularitat comporta: la possibilitat de ser destinatari de drets i
obligacions i la capacitat de crear, modificar i extingir normes jurídiques.
• L’Estat és el que decideix atorgar personalitat jurídica al resta de subjectes. Es tracta d’un ordre
de cooptació: l’Estat controla l’accés de les entitats no estatals.
1.2. La societat internacional: concepte i evolució. La societat internacional ens interessa perquè es on opera el dret internacional. Els estats sobirans son la base de la societat internacional, des de el punt de vista polític i jurídic. Els participants de la Societat Internacional són els actors (qualsevol entitat que tingui certa capacitat d’influència a nivell internacional /mundial). Només els Estats i les OI estan habilitades per crear noemes.
Hi ha dues postures respecte de la SI a rel de la Pau de Westfàlia (1648): hi ha factors que han canviat i n’hi ha d’altres que no.
Factors estàtics (que no han canviat): Son factors que es continuen reproduint en la societat actual i en la de 1648. Parlem de la universalitat de la societat internacional (grup reduït de subjectes, però que s’obre a altres que no són Estats). Es reconeix a un Estat quan té: poble, govern, sobirania i territori. Si es reconeix un Estat, aquest passa a ser subjecte del dret internacional.
Els moviments d’alliberació nacional i els grups bel·ligerants són subjectes del dret internacional. Els grups bel·ligerants tenen reconegudes accions i obligacions. Si no tenen aquestes dues característiques no són reconegudes com a subjectes, i per tant, és l’Estat el que respon per les seves accions.
Al 1945 apareixen nous subjectes: les Organitzacions Internacionals. El poder es descentralitzat, ja que existeixen tants centres de poder com estats.
El tipus d’interès és difús:
• Interessos propis (cada país cuida dels seus interessos).
• Interessos comuns
• Interessos comunitaris (tota la comunitat internacional).
Els interessos propis són els que més importen ara i són els que determinen les relacions i actuacions entre Estats.
Un dels principis que fonamenten les relacions internacionals és la igualtat sobirana entre els Estats, però aquesta igualtat és formal, no material. El consell de Seguretat té poder jurídic vinculant, però l’Assemblea General no té poder jurídic. Els països permanents del Consell de Seguretat són els que tenen més pes (EEUU, Rússia, Regne Unit, França i China).
Factors dinàmics (els que van canviant):
• Necessitat de coexistència: acords necessaris entre els diferents Estats.
• El desenvolupament científic i tecnològic, que comporta aspectes positius com l’explotació de
RRNN, però també aspectes negatius com la sobreexplotació i privatització de RRNN.
• Progressiva incorporació dels interessos de la comunitat, com la protecció del medi ambient, RRNN.
Aquesta aparició pot condicionar l’evolució de la societat internacional.
3. les teories de les relacions internacionals:
relativisme (Hobbes):
• context històric: Guerra Freda. Prima l’interès propi. Per garantitzar el propi interès, no
respectarà els principis d’altres Estats.
• Unitat d’anàlisi: la unitat d’anàlisis és l’Estat, ja que és l’únic actor i subjecte. Només existeix la
política internacional i no el dret internacional.
• Problemes d’estudi: el problema és la seguretat nacional. No resulta adequat el dret
internacional, ja que no primen els interessos comuns sinó els propis.
• Imatge del món: una taula de billar on totes les boles xoquen. Els Estats estan en permanent
confrontació.
Internacionalisme (Groccio):
• Context històric: descolonització. Una onada que dura als anys 60’ i 70’. Molts països es
descolonitzen després de la 2GM.
• Unitat d’anàlisi: s’amplia la unitat d’anàlisi. L’Estat ja no és l’únic actor, ja que a partir de 1945
apareixen les OI. Ja no seran actors, sinó subjectes, perquè legislen.
• Problemes d’estudi: conflicte entre centre-perifèria.
• Imatge del món: un pop amb diferents caps (centre-perifèria).
Universalisme (Kant):
• Context històric: pactes, declaració dels drets humans, dignitat humana.
• Unitat d’anàlisi: individus juntament amb altres actors.
• Problemes d’estudi: conflictes de caràcter ideològic i derivats de la conducta humana.
• Imatge del món: s’humanitza el dret internacional. Tot està connectat entre tota la comunitat
humana.
1.4. Els Tractats Internacionals: Un Tractat Internacional (TI) es un acord de voluntats entre subjectes del dret internacional (entre Estats, OI, moviments d’alliberació...), que produirà efectes jurídics i que es regirà pel dret internacional públic. Les persones que poden celebrar un tractat són:
• Persones amb plens poders (s’autoritza a determinades persones).
• Persones que es consideren representats de l’Estat (cap de missió diplomàtica, representant
davant les OI...).
Un cop redactat el Tractat i havent passat totes les fases de l’elaboració, no genera obligacions jurídiques als Estats, però si té un cert efecte jurídic que deriva del pacte de bona fe.
Els tractats s’han convertit en la forma més usual i ràpida de creació de drets i obligacions internacionals, davant el domini que tenien abans les costums. La jerarquia entre tractats ve donada per la norma que conté.
1.5. Actors i Subjectes del Dret Internacional: Tot subjecte és actor, però no tot actor es subjecte.
• Actors: tots aquells que actuen en les relacions internacionals.
• Subjectes: poden participar en la creació de normes jurídiques internacionals.
1. Estats.
2. Organitzacions internacionals.
3. Moviments bel·ligerants.
4. Moviments d’alliberació nacional.
5. Santa Seu.
6. La Creu de Malta.
Tot subjecte és actor perquè pot actuar en les RI, però no tot actor es subjecte perquè no pot actuar en el dret internacional. Tot Estat es subjecte pel fet de ser Estat, és actor i subjecte alhora.
• Nova responsabilitat internacional: fets NO prohibits del dret internacional. S’anomena
responsabilitat de risc. Hi ha àmbits on el dret internacional no pot regular, però que pot produir un risc sense ser il·lícit, que pot provocar una responsabilitat internacional.
Diverses formes de reparació:
• Fet il·lícit instantani: bombardejar un vaixell.
• Fet il·lícit continu: “cessament” del fet il·lícit. Es pot indemnitzar o reparar (tal i com estava
inicialment) o per equivalència ($ o béns físics iguals).
Formes de satisfacció:
• Atorgar indemnització simbòlica.
• Demanar disculpes.
• Garanties de no repetició.
• Garanties de trobar responsables.
2. LA COOPERACIÓ EN LA SOCIETAT INTERNACIONAL CONTEMPORÀNIA
2.1 La societat internacional institucionalitzada: Nacions Unides. Les organitzacions internacionals aporten dos elements dins la Societat internacional.
• Aspecte legislatiu: monopoli del dret internacional que tenen els Estats. Pot servir per eludir
responsabilitats.
• Aspecte organitzatiu: aporta una base estable a les OI. Abans si s’havia de resoldre un conflicte
els Estats s’havien de reunir, ara les OI poden resoldre aquests conflictes.
Una organització internacional és una associació voluntària de subjectes del dret internacional, establerts mitjançant un acte jurídic creador, que dota d’òrgans propis i permanents per gestionar uns interessos comuns o comunitaris i regulats pel dret internacional. Les OI apareixen després de la 2GM, després de que el president Wilson redactés 14 punts per resoldre el conflicte. Però aquests objectius s’han de gestionar per mitjà d’una entitat i és quan apareix la Societat de Nacions (Tractat de Versalles).
Nacions Unides: S’estableixen 6 òrgans permanents, que alhora poden crear òrgans subsidiaris segons l’article 7 de la CNU:
1. Assemblea General.
2. Consell de Seguretat.
3. Secretaria General.
4. ECOSOC (consell Econòmic i Social).
5. Tribunal Internacional de Justícia.
6. Consell d’Administració Fiduciària (CAF).
• Òrgan deliberant: té competències generals i està representat per tots els Estats membres. Es
realitzen reunions periòdicament, ja que no és un òrgan permanent.
• Òrgan executiu: la composició d’aquest Consell o Comitè Directius és restringida. La contribució
econòmica que realitza cada país, depèn del seu pes dins l’organització.
• Òrgan administratiu: aquest òrgan funciona de forma permanent. El secretari General o President
és nomenat per un període de temps, a proposta de l’executiu i elegit pel deliberatiu.
La igualtat sobirana entre els Estats, segons l’article 2.1 de la CNU, implica que els Estats són sobirans i jurídicament iguals entre si. Aquesta igualtat és formal, ja que hi ha Estats que tenen certs privilegis (dret de vet al Consell de Seguretat per exemple).
2.2. les relacions econòmiques internacionals: comerç internacional i cooperació pel desenvolupament. Sistema multilateral de comerç:
Amb el crack del 29 s’accentuaran les mesures proteccionistes econòmiques. Després de la 2GM els Estats volen prendre la iniciativa de regular el comerç.
Al 1947/1948 es va crear la CARTA DE LA HABANA, que anava orientada a combinar els elements de les polítiques del comerç internacional. Aquesta carta mai va arribar a ser aprovada.
GATT (Acuerdo General sobre Aranceles Aduaneros y Comercio) 1947: l’objectiu era la liberalització del comerç internacional de mercaderies. Aquest Tractat es va celebrar a Ginebra per part de 23 Estats. Es va crear una estructura internacional que funcionava com a OI, que impulsa la celebració de rondes (total de 8 rondes celebrades). Una de les rondes més importants va ser els ACORDS DE MARRAKETCH: que és el punt de partida de l’Organització Mundial del Comerç (OMC). Una de les seves funcions es impulsar noves negociacions de caràcter multilateral.
Institucions financeres internacionals: A partir de la Conferència de Bretton Woods (1944) s’observa un clar lideratge d’EEUU davant les altres economies. Es van crear dues institucions per tal de cercar i evitar les inestabilitats que s’havien produït durant el període d’entreguerres.
• FMI: actua com a resposta de desordres monetaris que es varen donar durant les primeres
dècades del S. XX. Proporciona préstecs per refinançar el deute públic, a més d’equilibrar la balança de pagaments.
• BM: el seu origen era promoure l’assistència financera als països destrossats per la 2GM. Més
tard va servir com a instrument multilateral per el finançament del desenvolupament i estimular el creixement econòmic. Sistema de Nacions Unides de cooperació pel desenvolupament: Quan parlem de cooperació pel desenvolupament ens referim a un seguit de mesures dirigides per part dels països desenvolupats, per ajudar als països en vies de desenvolupament per mitjà de transferències.
• Marc jurídic: preàmbul de CNU art. 1.3 Capítol IX.
• Marc institucional: òrgans principals (AGNUC, ECOSOC, Secretaria). Òrgans subsidiaris (UNCTAD,
PNUD).
Estratègies:
• 60’: enfortiment i radicalització de la cooperació pel desenvolupament.
• 70’: establiment del nou ordre econòmic internacional.
• 90’: reorientació de la cooperació pel desenvolupament.
2.3. La humanització del Dret i les Relacions Internacionals. A partir de la Conferència de Viena (1993) i degut als genocidis de Ruanda i Iugoslàvia, és decideix humanitzar el dret internacional. Objectius:
1. universalitzar la protecció internacional dels drets humans.
2. Intentar coordinar les polítiques de Nacions Unides amb matèria de Drets Humans.
Al 1994 es crea ACNUDH (comissió pels Drets Humans) que intenta prevenir la violació dels d’aquests drets. La seu es troba a Ginebra i les aportacions financeres són voluntàries. No es poden desvincular els termes democràcia i drets humans. Sense drets humans difícilment es pot parlar de règim democràtic.
3. a partir de la Conferència de Viena, es comença a parlar d’altres tipus de drets (de tercera
generació) com el dret al medi ambient, dret a la sostenibilitat i dret a l’assistència sanitària. Aquests drets són de titularitat col·lectiva, però d’exercici individual.
El principi de dignitat humana es fonamenta amb l’actitud de respecte que mereix tota persona, per la seva dignitat humana. Tot ésser humà en si mateix es digne i mereixedor de respecte.
Etapes de la humanització: DECLARATIVA:
• la societat internacional està preparada per declarar l’existència del principi de dignitat humana.
• S’extreu la dignitat dels drets humans de l’àmbit de la sobirania de l’Estat i passa a ser regulat
pel Dret Internacional.
• El dret Internacional crea Nacions Unides, que serà l’encarregada d’analitzar totes les sentències
dels DDHH, dels Tribunals de Nuremberg i Tokyo.
NORMATIVA:
Els convenis que es duen a terme a Ginebre van dirigits a millorar la sort dels militar ferit en combat.
Dret de la Haia: S’ocuparà dels mitjans que s’utilitzaran per la prohibició dels mitjans de guerra, no es val tot. Declaració de St. Petersburgo:
• es prohibeix la utilització de bales explosives i d’expansió
• es pretén limitar l’ús de determinades armes: es prohibeixen les armes que agraven el sofriment
dels homes o que fessin que la mort fos inevitable.
• Tipus d’armes: convencionals (permeten dirigir-se a un objectiu concret, per poder distingir a
combatents de civils) i les armes de destrucció massiva (arrasen tot allò que es troba: atòmiques o nuclears / bacteriològiques / químiques).
Doctrina de la guerra justa (IUS AD BELLUM): Hi ha raons que justifiquen l’entrada a la guerra. Com a norma imperativa existeix la “prohibició de l’amenaça o ús de la força armada”, però hi ha excepcions:
• Sistema de Seguretat Col·lectiva: qüestions que afecten a la pau i a la seguretat internacional,
amenaces a la pau, ruptura de la pau, agressió... es poden prendre mesures provisionals que no impliquen la força o que la impliquen.
• Legítima defensa: pot ser individual o col·lectiva i els requisits estan recollits a l’article 51 de la
CNU.
Procediment:
1. atac armat.
2. Resposta immediata.
3. Mesures provisionals de autodefensa.
4. Remissió de l’assumpte al Consell de Seguretat.
5. Necessitat de la força com a única sortida del possible atac.
6. Proporcionalitat de la resposta de l’atac.
