dret mercantil, Apuntes de Derecho Mercantil

¡Descarga dret mercantil y más Apuntes en PDF de Derecho Mercantil solo en Docsity!

DRET CIVIL

Apunts tot l’any

INDEX

• Tema 1: EL DRET........................................................................................................
  • 1.1 i 1.2 L’home, comunitat i dret. Normes, usos i normes socials..............................
• 1.3 La norma jurídica.................................................................................................
• 1.5 Dret objectiu i dret subjectiu................................................................................
• 1.7 Finalitat del dret...................................................................................................
• Tema 2. El dret privat i les seves fonts........................................................................
• 2.1 i 2.2 Dret civil i dret civil Espanyol.........................................................................
• 2.3 Fons del Dret........................................................................................................ - D’on surt el dret?................................................................................................................. - Passos.................................................................................................................................. - Àmbits en el qual la llei actua............................................................................................ - 2.2 Principis de llei personal “Art. 9”............................................................................................. - 2.4 Principi personal (D’autonomia de la voluntat) Art. 10.5........................................................ - 2.5 Locus regit actum “Art. 11”..................................................................................................... - 2.6 Qualificació: Art. 12”................................................................................................................
• Tema 3 – La relació jurídica .....................................................................................
• 3.1 Concepte de relació jurídica................................................................................
• 3.3 La institució jurídica........................................................................................... - Art. 1255......................................................................................................................................... - Art. 1091......................................................................................................................................... - 3.6 El deure jurídic. Idees generals..................................................................................... - Drets jurídics.......................................................................................................................................
• 3.7 El dret subjectiu.................................................................................................. - Problemes d’identificació................................................................................................... - Subjecte aparent................................................................................................................ - Subjecte incert................................................................................................................... - Subjecte indeterminat....................................................................................................... - Subjecte plural...................................................................................................................
• 3.17 Terminis Prescripció Català...............................................................................
• Terminis Prescripció Dret Español.............................................................................
• TEMA 4: LA PERSONA FÍSICA I LA PERSONA JURÍDICA...............................................
• 4.1 i 4.2 Concepte de persona i Capacitat ................................................................
• PERSONA FÍSICA: .....................................................................................................
• 4.3 La incapacitat.....................................................................................................
• 4.4 Limitacions a la capacitat d’obrar.......................................................................
• 4.7 La nacionalitat...................................................................................................
• 4.7 El veïnatge civil..................................................................................................
  • Registre civil.......................................................................................................................
• 4.9 La persona jurídica en general ...........................................................................
  • Definició ............................................................................................................................
  • 4.11 Classes de persones jurídiques...................................................................................
    • L’ajuntament, la universitat…............................................................................................................. Persones jurídiques públiques: Aquelles que es troben enquadrades dins l’organització de l’Estat.
    • Corte Inglés, el FCB…........................................................................................................................... Persones jurídiques privades: Les que no es troben enquadrades dins l’organització de l’Estat. El
    • Persones Jurídiques Associacions.......................................................................................................
    • 4.15 Fundacions..................................................................................................................................
      • organismes o entitats autònomes.................................................................................................. Definició: Obres que per la consecució d’una determinada finalitat es constitueixen com
    • 4.12 Règim legal..................................................................................................................................
      • Naixement.......................................................................................................................................
• TEMA 5. ELS FETS JURÍDICS...................................................................................... - Fet: És alguna cosa que succeeix, però no tots tenen conseqüències jurídiques.............................. - d’un llamp i una casa cremada............................................................................................................ Fet Jurídic: Són fets que tenen conseqüències jurídiques. Exemple: conseqüència d’una caiguda - Acte jurídic: Fet jurídica amb la intervenció de la intervenció humana. Hi ha 2 tipus....................... - Tipus d’actes:..................................................................................................................................
  • 5.2 El negoci jurídic............................................................................................................
  • 5.3 Fases............................................................................................................................
    • 5.4 Classes de negocis jurídic..............................................................................................................
    • Primera classificació............................................................................................................................
      • 1- Unilaterals...................................................................................................................................
      • 2- Bilaterals.....................................................................................................................................
    • Segona classificació:............................................................................................................................
      • 1- Patrimonials................................................................................................................................
      • 2- No patrimonials..........................................................................................................................
    • Tercera classificació:...........................................................................................................................
      • Onerosos.........................................................................................................................................
      • Gratuïts...........................................................................................................................................
    • Quarta classificació:............................................................................................................................
      • Administració..................................................................................................................................
      • Disposició........................................................................................................................................
    • Cinquena classificació:........................................................................................................................
      • Inter-vius.........................................................................................................................................
      • Mortis-causa...................................................................................................................................
    • Sisena classificació:.............................................................................................................................
      • Solemnes.........................................................................................................................................
      • No solemnes...................................................................................................................................
    • Setena classificació:.............................................................................................................................
      • Principals.........................................................................................................................................
      • Accessoris........................................................................................................................................
    • Vuitena classificació:...........................................................................................................................
      • Causal..............................................................................................................................................
      • Abstractes.......................................................................................................................................
    • Novena classificació:...........................................................................................................................
      • Típics...............................................................................................................................................
      • Atípics.............................................................................................................................................
• 5.5 Elements del negoci jurídic.................................................................................
  • Essencials...........................................................................................................................
    • Classificació.........................................................................................................................................
      • 1- CONSENTIMENT o declaració de voluntat:................................................................................
      • 2· L’OBJECTE....................................................................................................................................
      • 3· CAUSA.........................................................................................................................................
      • 4· FORMA........................................................................................................................................
    • 5.10, 5.11, 5.12, 5.13 Els elements accidentals del negoci jurídic......................................................
      • Classificació.....................................................................................................................................
      • La condició (1a element accidental)...............................................................................................
      • 5.12 Termini (Segon element accidental).......................................................................................
  • 5.13 El mode o càrrega.......................................................................................................
• 5.14 La representació del negoci jurídic.................................................................... - Legal.................................................................................................................................................... - Necessària........................................................................................................................................... - Voluntària............................................................................................................................................ - La representació pot plantejar dos problemes:.................................................................................. - I. Autocontracte.............................................................................................................................. - II. Representació directe sense poder............................................................................................ - I. Autocontracte.................................................................................................................................. - II. Representació directe sense poder................................................................................................

Tema 1: EL DRET

1.1 i 1.2 L’home, comunitat i dret. Normes, usos i normes socials.

· Primerament, el dret i la religió anaven molt lligats.

· Cada Estat dicta les seves lleis  resolen conflictes.

• La religió no serveix per resoldre aquests conflictes si cada persona és d’una religió

diferent, ja que, les diferents cultures tenen diverses maneres de fer i actuar.

• Les normes de caràcter social tampoc resolen els conflictes perquè aquestes

normes poden variar segons les diferents comunitats.

• Les normes de caràcter moral tampoc resolen conflictes, ja que, cada persona té un

pensament diferent.

• En canvi, les normes jurídiques sí resolen els conflictes.

· Totes les lleis són normes jurídiques, però no totes les normes jurídiques són lleis.

1.3 La norma jurídica

Són manaments, creats sempre per la comunitat, dirigits a ordenar la convivència de la

comunitat. L’observació dels quals es pot imposar coactivament. La comunitat

s’organitza en forma d’Estat i aquest, per la força, ens fa complir les normes jurídiques.

En el cas d’incompliment d’aquestes s’aplica una sanció. Són l’expressió d’una voluntat

que ordena, permet o prohibeix observar una determinada conducta. La majoria són

de caràcter permissiu.

· Característiques:

• Totes són d’observació obligatòria.
• Alteritat  Dirigides a tothom i dictades per a tothom igual.
• Les estableix, admet i defensa l’Estat.
• En cas d’incompliment s’imposen coactivament, és a dir, que si no es compleixen

per voluntat pròpia es fan complir per la força. Sanció.

1.5 Dret objectiu i dret subjectiu

El dret subjectiu fa referència a tot el conjunt de normes que formen el dret. El dret

ens concedeix poder. El dret subjectiu constitueix el poder que la norma concedeix a

una persona (Tenim dret a viure i va per sobre les lleis. Són més grans els drets de la

llei, que la pròpia llei).

• Lloc  tribunals de justícia corresponent.
• Cal que aquesta organització prengui una resolució que s’anomena sentència.

1.9 Classes de normes jurídiques

Escrita: són les que passen de generació en generació.

No escrita: “costums”. Pot ser que no ho estiguin.

Estatals: les ha dictat l’estat.

No estatals: no les ha dictat l’estat.

Generals: s’apliquen a tothom.

Particulars: s’apliquen a uns concrets.

Imperatives: manen a fer alguna cosa.

Prohibitives: prohibeixen

Permissives: permeten.

1.10 L’aplicació de la norma

Aquestes normes reescriuen un comportament. Quan s’incompleixen es produeix un

desordre. Això s’ha de restablir, posat una sanció per part de l’autoritat. El jutge busca

la norma aplicable. Si no la troba, ha de trobar una llei que en reguli una de semblant.

1.11 La interpretació de les normes

Interpretació objectiva i subjectiva: L’objectiva (es realitza contemplant la norma que

indica). La subjectiva (es realitza des del punt de vista de qui ha comès la infracció).

Interpretació autèntica (la realitza el legislador), usual (la realitzen els tribunals de

justícia) i la doctrinal (la portaran a terme els investigadors del dret).

Interpretació gramatical (una llei la hem d’interpretar des del punt de vista de la

gramàtica per no canviar sentits (punts, comes)), teològica (te en compte la finalitat

que la norma persegueix), sistemàtica (Interpretem les normes com a conjunt i no com

a unitat) i històrica (procedents de la norma amb el temps).

Tema 2. El dret privat i les seves

fonts

2.1 i 2.2 Dret civil i dret civil Espanyol

Dret civil es el mes ampli, el que regula mes coses. S’aplica el dret civil als ciutadans en concret. -Es el dret privat general que regula les relacions mes comunes de la convivència humana (la persona, la família, herències, les relacions de contingut patrimonial d’una persona). Dret civil Espanyol (les corts de Cadis 1889) Coexisteixen diversos drets per qüestions històriques (Català, Balear, Aragó, , Navarra, País Basc, Galicia) y el de la resta del territori. -Es supletori per als que tenen dret civil propi, però en alguns casos aquet es mol petit, pel que les seves mancances les regula el dret civil Espanyol. -Els 16 primers articles es regulen en tot l’estat.

2.3 Fons del Dret

D’on surt el dret?

-Fons formals com es fa el dret ( llei, costum, principis generals del dret, JURISPRUDÈNCIA “conjunt de sentencies d’un tribunal”) Art.1.

• Fons materials qui fa el dret?- el crea la comunitat en costums o l’executiu i legislatiu de l’estat.

St. Tomas de Aquino (S.XIII)

La llei es l’ordenació de la raó al bé comú, solemnement promulgada per qui te cura de la comunitat.

“El governant”

La constitució: es la norma suprema botada en referèndum i recull els principis de

La eficàcia de la llei La recull l’art. 6 del codi civil. Obligatòria; totes les lleis cal complir les necessàriament. Constitutiva; produeix efectes (conseqüències ).

1. La ignorància de la llei no excusa el seu compliment.
2. L’error de dret produirà únicament aquella efectes que les lleis determinin.
3. Serà valida la renuncia quan no vagi en contra de l’interès o l’ordre públic ni perjudiqui a terceres persones.
4. Els actes contraris al dret, son nuls de ple dret ( sense transcendència ), a menys que en elles s’hi estableixi un efecte diferent per cas de contravenció.
5. Frau de llei o simulació: aparentar una cosa mentre fas un altre. Si es descobreix el frau, s’aplicarà la norma evitada.

Àmbits en el qual la llei actua

1. Àmbit temporal :

a. “Quan entren en vigor les lleis?” i. Successiva: quan hi havien colònies, per qüestió de llunyania es pactaven 6 mesos abans d’entrar en vigor en el territori. ii. Simultània: 20 dies naturals “ vacances de llei” després de la seva publicació si en ella no diu el contrari.

b. “Quan deixen de tenir vigor?”- Cessió: pot venir provocada per causes externes o internes. i. Externes: quan es anul·lada per una llei posterior de igual o superior categoria (expressa, tàcita, total, parcial). ii. Internes: si es va dictar per un període concret de temps. Quan la finalitat que la llei perseguia ja es va aconseguir o a resultat impossible.

c. “Poden tenir retroactivitat?” – La llei no pot mirar actuacions anteriors al seu establiment com a tal.

2. Àmbit de l’espai : (territorial )  Art. 8-12.

Principis:

2.1 Regles de dret intern d’aplicació necessària “Art. 8”.

• Les lleis penals, les de la policia i seguretat publica, obliguen a tots el que es trobin en territori Espanyol.

2.2 Principis de llei personal “Art. 9”.

• La capacitat i l’estat civil, els drets i deures de la família i la successió per causa de mort, es regeixen per la llei personal (nacional) de cadascú de nosaltres. -Capacitat i estat civil majoria d’edat -Drets i deures de la família drets matrimonials ( país amb poligàmia vàlid quan venen a territori nacional) -Successió per causa de mort herència per normativa nacional, independentment del lloc de mort.

2.3 LexReisitae: Art. 10.1.

• Les coses es regeixen per la llei on físicament es troben. Ex: Holandes en territori nacional (Espanya) no pot comercialitzar drogues encara que en el seu territori estigui permès.

2.4 Principi personal (D’autonomia de la voluntat) Art. 10.5.

• Les obligacions contractuals ( contracte ) s’aplicarà la llei a la que les parts s’hagin sotmès expressament, sempre que tingui alguna connexió amb el que esta fent. En el seu defecte s’aplicarà la llei nacional comuna, a falta d’aquesta, la llei de residencia comuna i en darrer lloc la llei del lloc on s’està celebrant el contracte. Ex : comprem maquina holanda, posem clàusula on posi que qualsevol reclamació ens basarem amb la llei holanda o España. Si no es posa clàusula s’aplicarà la llei nacional comuna. Quan no hi ha llei nacional comuna ni cap llei més s’aplicarà la llei on s’ha selebrat el contracte. Si es a Vic, doncs a Vic.

• *COSTUM dicta comunitat
• Tipus: o Costum segons llei costum = a una llei ( intranscendent ). o Costum contrari a la llei costum ≠a una llei (intranscendent) o Costum extra o mes enllà de la llei regula aspectes que no regula la llei.

2.8 Els principis generals del dret

o En defecte de llei i de costums, sense perjudici del seu caràcter informador de l’ordenament jurídic. Primer s’aplica la llei  2on els costums  3r principis generals del dret.

2.9.La jurisprudència

La jurisprudència és conjunt de sentencies que dicta el tribunal suprem. Complementa la llei.

Tema 3 – La relació jurídica

3.1 Concepte de relació jurídica

“Relació entre persones”; Es aquell sector de la vida, disciplinat pel dret objectiu, en el qual, varies persones es troben unides entre sí. (anar al cinema, llogar un pis...)

3.2 Estructura

• Subjecte: referència a les diverses persones físiques o jurídiques que intercanvien i estan lligades entre sí. · Actiu: (creditor) qui te els drets. · Passiu: ( deutor) qui te els deures.
• Contingut: diversos drets o deures que tota relació jurídica porta implícits.
• Objecte: Allò sobre el que recau la relació jurídica.
• Causa: el perquè o raó de ser.

Exemple: La compra d’un codi civil: (contracte de compra-venta) -Subjecte llibreter (actiu) – nosaltres (passiu)

• Contingut dret de rebre el llibre en perfecte estat i deure de pagar-lo.
• Objecte el llibre.

• Causa origen del perquè. La contraprestació.

3.3 La institució jurídica.

Qui ens diu com han de ser les nostres relacions jurídiques?

• La ordenació del contingut de la relació jurídica.

Dret a l’autonomia de la voluntat : “quan fem el que volem”.

Autonomia privada

Tots tenim el poder de govern sobre la nostra esfera jurídica. Podem constituir relacions jurídiques i reglamentar-ne el seu contingut.

Art. 1255

Els contractants poden establir els pactes, clàusules i condicions que tinguin per convenient, sempre que no siguin contraries a la llei ni a la norma ni l’ordre públic.

Art. 1091

Les obligacions que neixen dels contractes, tenen força de llei entre les parts contractants, i s’han de complir segons el seu contingut. “Si vosaltres heu firmat un contracte, l’heu de complir”

3.6 El deure jurídic. Idees generals.

Deures jurídics

Els tenim per un manament legal. A diferencia del drets, els deures son irrenunciables. Poden ser transmissibles entre persones. Darrera hi ha algú per fer-ho complir.

Definició : Determinat comportament imposat directa o indirectament a la persona, per la norma jurídica, en correlació a un dret subjectiu o simplement en benefici de la comunitat i que constituirà en una acció o abstenció.

Drets jurídics

Drets subjectius (contingut de les normes ). Ens la dona la llei

3.7 El dret subjectiu

És el poder que l’ordenament jurídic concedeix per satisfer aquells interessos de la persona considerats dignes de protecció. S’atribueix a una persona que afecta a un determinat bé d’una societat.

Els drets els tenim o ens el dona la llei?

• No som esclaus de la llei perquè els hem creat nosaltres, però s’han de complir perquè hagi un ordre social.

Tenim drets per fer qualsevol cosa o nomes per fer coses bones?

iv. Renunciables:quan no perjudiquin a 3es persones, o encontra la llei. Frontera dels drets: v. Abús del dret: quan l’exercici del mateix no satisfà cap interès legítim i perjudica a algú vi. Ex: propietari molest amb els veïns de darrere va construir un mur perquè no veiessin el mar. Jutgessa va obligar a derrocar el mur. vii. Col·lisió de drets: Quan dos o més drets coincideixen, s’han de retirar a una parcel·la (nivell) inferior perquè no coincideixen. Ex : Una persona li deu 1000€ a dos persones (2000€ total), i nomes en te 1000€. Li retornarà 500€ a cada un.

3.12 La protecció del dret subjectiu

viii. Mesures preventives: finalitat evitar o protegir el dret

1. Ex: Propietari fa mur i col·loca un rètol que no s’hi pot passar ix. Mesures repressives: finalitat per dur a terme quan la lesió ja s’ha produït.
2. Judicials: les que efectuem davant d’un tribunal
3. Extrajudicials: les que portem al marge dels tribunals

3. El temps : interacció entre el temps i el dret

a. Sistemes del temps i. Còmput natural: d’hora a hora ii. Còmput civil: de data inicial a data final.

1. Dia final ha de transcorre integrament (quan tanca l’oficina)
2. Si el dia es festiu (dret civil)  No te transcendència
3. En el dret mercantil: dia festiu  proper dia hàbil. b. Procediments de temps: i. Si tens 20 dies per matricular-te descomptes els dies festius ii. Si et diuen tens un mes NO descomptes els dies festius.

3.15 Prescripció extintiva

Definició: (s’ha perdut, quan transcorre el temps). Pèrdua de drets pel transcurs del temps quan ni el subjecte actiu no reclama ni el subjecte passiu no ho reconeix. Cada dret te un temps per prescriure. Article 1930: cada article prescriu

Perquè una cosa transcrigui han de passar dos coses

El transcurs del temps

El subjecte actiu o creditor no reclami. El subjecte passiu no reconegui.

3.17 Terminis Prescripció Català

1. 10 anys la general. La d’aquelles accions que no tenen un termini específic.
2. 3 anys els pagaments o en terminis mes breus (lloguers, o pensions alimentàries, la responsabilitat civil)
3. 1 any reclamar possessió.

Terminis Prescripció Dret Español

Drets reals

Els bens mobles prescriuen als 6 anys o als 3 anys. En funció si els has adquirit de mala fe o de mala fe. Els bens immobles prescriuen als 30 anys. Si al cap de 20 anys el banc no em cobra la hipoteca, aquesta prescriu. Reclamar la possessió és 1 any.

3.16. La interrupció de la prescripció

Els que no tenen un termini específic prescriuen als 15 anys. Reclamar lloguers o pensions per aliments prescriu als 5 anys (Dret català al 3 anys)

Salaris professionals: prescriuen en 3 anys

Responsabilitat civil: Termini 1 anys

*Tots aquest terminis han de transcorre integrament. *Tots els terminis tornen a començar quan s’interrompen.

Mitjà per interrompre la preinscripció: qualsevol mitja sempre que i quedi constància.

3.18 La caducitat

Caduca quan en un determinat moment ja no existeix. No es pot interrompre.

TEMA 4: LA PERSONA FÍSICA I LA

PERSONA JURÍDICA

4.1 i 4.2 Concepte de persona i Capacitat

El dret recau sobre les persones. Una persona és aquell ésser capaç de tenir dret i, a

qui se li poden inculcar deures jurídics. El animals poden tenir drets però cap deure.

Dos tipus de persones:

• Persones físiques.

Consisteix en la possibilitat de ser titular d’una relació concreta. Ex : Ningú pot vendre una casa sinó es seva (sinó que és propietari)

La persona com que té drets i té deures, per exercir la capacitat “dura”, necessita un

lloc per fer-ho que és el domicili. El domicili equival a la seu jurídica d’una persona, al

lloc on se la pot localitzar jurídicament  lloc on complim els drets i els deures. Una de

les coses que determina el domicili és la nacionalitat.

4.6 El domicili

Dintre del territori de l’Estat hi ha diferents legislacions, pel fet de tenir el nostre

domicili en l’Estat espanyol, tenim la nacionalitat espanyola i el veïnatge civil. Quan

algú està desaparegut se’l pot considerar absent i això té absència jurídica, es pot

considerar difunt. Què és la nacionalitat?

• Políticament el territori està dividit en estats. Parlem de nacionalitat des de el punt

de vista polític.

4.7 La nacionalitat

Vincle jurídic i polític que lliga a una persona a una determinada comunitat organitzada

en forma d’Estat.

Efectes de la nacionalitat  Converteix una persona en membre d’un Estat i la persona

es converteix en subjecte passiu de l’ordenament jurídic d’aquell estat. Tothom ha de

tenir la llibertat de poder canviar de nacionalitat, tot i que no sempre es compleix.

Com s’atribueix una nacionalitat?

• L’atribució d’una nacionalitat es pot fer de manera originària o de manera

derivativa.

1- Originària  És fer-ho des de que es neix, es produeix just amb el

naixement.

2- Derivativa  Una persona té una nacionalitat després d’haver-ne tingut

una altra.

L’originària es pot obtenir per dos principis: el dret de la sang i el dret de la

terra.

El dret de la sang significaria que una persona porta la nacionalitat que corre

per la seva sang. Tindrà la nacionalitat dels teus progenitors (pares)

El dret de la terra  tu tens la nacionalitat del lloc on has nascut

independentment del lloc on siguin els teus pares.

Els estats que utilitzen el “de la sang” són llocs petits que no volen incrementar

la seva població, com per exemple Andorra, només volen tenir els seus

descendents. En canvi, estats que es regeixen pel dret de la terra, són els que

assimilen molt bé als seus nouvinguts i no els importa que creixi la seva

població.

En el cas nostre concret, és a dir a Espanya:

Nosaltres ens regim, al igual que la major part de la UE. Ens regim entre el dret de la

sang i el dret de la terra(ius soli), però donant més importància al dret de la sang (ius

sanguini). L’adquisició originària de la nacionalitat ho recull l’article 17.

Els espanyols d ’origen són els nascuts de pare o mare espanyols. Si un dels dos pares

és espanyol, la criatura quan neixi serà també espanyola. Els nascuts en territori

espanyol de pares estrangers, quan algun d’aquests pares ja hagués nascut en el

mateix territori. Tindrà la nacionalitat espanyola d’origen els nascuts en territori

espanyols de pares estrangers, quan aquets no tenien cap nacionalitat o si la legislació

de cap d’ells l’atribuís el seu fill. També els fills de pares desconeguts, si troben una

criatura aquí se li dóna la nacionalitat espanyola, però en cas de saber més tard qui són

els seus pares i no són d’aquí se li canviarà la nacionalitat.

S’atribueix derivativament  Es pot atribuir per tres vies:

1- Per dret d’opció.

2- Per carta de naturalesa.

3- Per temps de residència.

La forma més habitual és l’última.

• El dret d’opció; aquelles persones que han quedat a la pàtria potestat d’un titular

espanyol, o aquelles que han nascut fora d’Espanya però els pares són espanyols.

• Per carta de naturalesa és un regal que fa el cap d’Estat. Que normalment ho fa

quan ho demana el govern, per qüestions de prestigi.

• El temps que necessita un estranger per obtenir la nacionalitat espanyola, és

depenent. La nacionalitat sempre cal demanar-la. Si un estranger porta tota la vida

aquí però no la demana no la obtindrà mai. Per la concessió de la nacionalitat

espanyola és necessari que resideixin aquí mínim 10 anys. Aquest període de 10

anys pot quedar reduït a 5 quan es tracti de refugiats polítics. I quedarà reduït a

dos anys pels que provinguin d’Andorra, de Portugal o de les antigues colònies, les

llatino americanes o filipines i els que tinguin la condició de safardites, descendents

dels jueus expulsats. Els que estan aquí aprop es considera que són fàcilment

integrables. També es pot quedar reduït a un any per matrimoni. Si et cases amb