¡Descarga Derechos de Autor y Propiedad Industrial: Protección Legal y Regulaciones Españolas - Prof y más Apuntes en PDF de Derecho Mercantil solo en Docsity!
DRET MERCANTIL 2013- Prof. Dr. Luis Hernando Cebrià
GUIÓ TEMA 5
EL DRET DE LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL (PROPIETAT
INDUSTRIAL I INTEL·LECTUAL) O DELS BÉNS IMMATERIALS (I):
Protecció de la Invencions, Disseny industrial, Know how i secrets
empresarials.
5.1. PROPIETAT INTEL·LECTUAL: PROPIETAT INDUSTRIAL I PROPIETAT INTEL·LECTUAL (DRET D’AUTOR I DRETS AFINS).
El Dret industrial té per objecte:
- Les creacions industrials , en tant solucions de problemes tècnics orientades a satisfer la necessitats del mercat. Són creacions de fons: patents i models d’utilitat.
- Els models i dibuixos industrials : que atorguen una nova configuració estètica a l’objecte. Són creacions de forma o ornamentals: disseny industrial.
Constitueixen una excepció al principi de lliure competència i d’imitació de prestacions i iniciatives empresarials alienes ( art. 11 LCD ) per mitjà de la concessió al seu titular d’un dret exclusiu de caràcter temporal i absolut.
Fonament: foment de la investigació tecnològica i de les noves formes estètiques aplicables a l’empresa i així el progrés econòmic. En compensació s’exigeix al titular la càrrega legal d’explotar la creació i l’obligació de pagar les taxes de manteniment.
En quant són excepció del principi de lliure competència, el dret d’exclusiva ha de ser emparat per una norma legal: sistema de numerus clausus :
- Invencions industrials (també aplicable a l’agricultura, a l’oci, a l’art i a determinats descobriments científics): Llei de Patents de 20 de març de 1986.
- Disseny industrial. Segons les característiques del producte o la seua ornamentació: Llei 20/2003, de 7 de juliol.
- Xips informàtics.
- Noves varietats vegetals i aliments transgènics.
No es considera invencions industrials i, per tant, no podran protegir-se per mitjà de patents ( art. 4.4 LP ):
- Els descobriments, teories científiques o mètodes matemàtics ,
- Les obres literàries, artístiques o científiques ,
- Els plans, regles o mètodes per a l’exercici d’activitats intel·lectuals o econòmic-comercials,
- Els programes d’ordinador.
- i les f ormes de presentar les informacions.
Estes activitats són protegides a través del dret d’autor i drets afins: R eial Decret Legislatiu 1/1996, d’12 de abril, que aprova el Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual.
Regulació:
- Fet generador: la creació d’una obra literària, artística o científica dona dret a l’autor a una propietat intel·lectual ( art. 1 LPI ). a. Fonament art. 33 CE sobre el dret a la propietat. b. Ha de tractar-se d’una creació humana , encara que l’autor puga utilitzar mitjans tècnics. c. L’obra ha de ser susceptible de difusió per qualsevol mitjà ( art. 4 LPI ). També cap la reproducció digital ( art. 25.6 LPI ). d. Cap l’obra col·lectiva (art. 8 LPI ). e. No s’exigeix cap nivell d’activitat inventiva. A soles que no siga una còpia o plagi. f. No es obligatòria la inscripció en el Registre General de la Propietat Intel·lectual: facilita la prova de la titularitat i el contingut dels drets ( art. 145. LPI ).
- Dos aspectes de la propietat intel·lectual: drets personal o morals i drets patrimonials ( art. 2 LPI ). a. Drets morals: irrenunciables i intransmissibles. Relatius a la difusió i modificació i reconeixement com autor ( art. 14 LPI ). b. Drets patrimonials o de explotació ( art. 17 a 21 LPI ): i. Reproducció de l’obra : còpies de l’original. ii. Distribució : venda, lloguer, préstec. iii. Comunicació pública : representació, emissions. iv. Transformació : traducció, adaptació o altra modificació. Característiques: i. Duració: la vida de l’autor més setanta any desprès de la seua mort ( art. 26 LPI ). ii. Dret d’exclusiva. El titular té: a. Acció de cessació , b. Acció d’ indemnització.
5.2. FONTS I SISTEMES DE PROTECCIÓ DEL DRET INDUSTRIAL. LA
PROTECCIÓ INTERNACIONAL I EN LA UNIÓ EUROPEA.
Normes fonamentals:
- Llei 11/1986, de 20 de març, de règim jurídic de Patents d’invenció i models d’utilitat i el seu Reglament de execució aprovat per RD 2245/1986, de 10 de octubre.
- Llei 20/2003, de 7 de juliol, de Protecció Jurídica del Diseny Industrial. Reial Decret 1937/2004, de 27 de setembre, por el que se aprova el Reglament de execució de la Llei 20/2003, de 7 de juliol, de Protecció Jurídica del Diseny Industrial.
- Llei 11/1988, de 3 de maig, de protecció de les topografies de productes semiconductors.
- Llei 3/2000, de 7 de gener, de protecció de les obtencions vegetals.
Altres normes:
- Reglament dels procediments relatius a la concessió, manteniment i modificació dels drets de la Propietat industrial aprovat per RD 441/1994, d’11 de març , respecte de la qual s’aplica de forma subsidiària la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. 2. Reial Decret 1270/1997, de 24 de juliol, pel que se regula la Oficina _Espanyola de Patents i Marques.
- Reial Decret 278/2000, de 25 de febrer, pel que se aproven els Estatuts del_ Col·legi Oficial de Agents de la Propietat Industrial.
Des de el segle XIX preocupació dels organismes internacionals per harmonitzar les disposicions legals dels distints països i trobar mecanismes de protecció conjunts. Destaquen:
A. En general:
- Conveni de la Unió de París per a la protecció de la Propietat Industrial, d 20 de maig de 1883. Ha tingut diverses redaccions. L’última la de Estocolm de 14 de juliol de 1967 : Regula: a. Els principis general de concessió de la patent en el països signants. b. Principi de igualtat de tractament. c. Dret de prioritat si la sol·licitud té lloc en tots els països dins d’un any per a les patents i sis mesos per els models industrials.
- A cord sobre aspectes dels drets de la propietat intel·lectual relacionats amb el comerç internacional, de 15 d’abril de 1994, complementari del Conveni de Marrakech , creador de l’ Organització Mundial del Comerç. Matèries: Secció 1. Dret de autor i drets connexes. Secció 2. Marques de fàbrica o de comerç. Secció 3. Indicacions geogràfiques. Secció 4. Dibuixos i models industrials. Secció 5. Patents. Secció 6. Esquemes de tresat (topografies) dels circuits integrats (xips informàtics) Secció 7. Protecció de la informació no divulgada. Secció 8. Control de las pràctiques anticompetitives en las llicencies contractuals. B. En patents:
- Tractat sobre cooperació en matèria de patents, de Washington, de 19 de juny de 1970, i de marques, de 27 d’octubre de 1994 .: unifiquen els procediments de sol·licitud.
- Conveni de Munic, de 5 d’octubre de 1973 , sobre la concessió de patents europees : a. Sobre la concessió de patents en cada u dels Estats firmants a través d’un procediment únic. b. Crea l’ Oficina Europea de Patents. c. Regula una patent comunitària aplicable a cada Estat de la Unió: Pendent del Conveni de Luxemburg sobre patent comunitària.
- Acord de Estrasburg relatiu a la Classificació Internacional de Patents, de 24 de març de 1971. C. En Models industrials:
- A cord de La Haya de 6 de novembre de 1925 , revisat en Londres el 2 de juny de 1934, sobre el depòsit internacional de dibuixos i models industrials. Ultima revisió a Ginebra el 2 de juliol de 1999.
- Acord de Locarno de 8 de octubre de 1968 revisat a Ginebra el 2 de juliol de 1999, que estableix una Classificació Internacional per els Dibuixos i Models Industrials.
B. En la Unió Europea:
- Conveni sobre la patent europea per al mercat comú, firmat a Luxemburg el 15 de desembre de 1975 , denominat « Conveni sobre la patent comunitària », i reformat per acord del Consell de 15 de desembre de 1989. Procediment únic de concessió de patents vàlid per a tota la UE. (Pendent d’adhesió).
Falta novetat si publicada una sol·licitud de patent de la dita solució tècnica j a presentada i publicada amb anterioritat. Principi de prioritat registral ( art. 6. LP ).
- Implique una activitat inventiva : no ha de deduir-se fàcilment del conjunt de coneixements tècnics ja existents. No resulte de l’estat de la tècnica d’una manera evident per a un expert en la matèria ( art. 8.1 LP ).
Encara que reunisquen els requisits de patentabilitat abans assenyalats, no podran ser objecte de patent les següents invencions ( art. 5 LP ):
- Aquelles la publicació o de les quals explotació siga contrària a l’ orde públic o als bons costums. En particular, no són patentables: a) Els procediments de clonació de sers humans. b) Els procediments de modificació de la identitat genètica germinal del ser humà. c) Les utilitzacions d’ embrions humans amb fins industrials o comercials. d) Els procediments de modificació de la identitat genètica dels animals que suposen patiments per a ells sense utilitat mèdica o veterinària substancial per a l’home o l’animal, i els animals resultants de tals procediments.
- Amb relació amb els animals i els vegetals: a. Les varietats vegetals , b. Les races animals , c. Els procediments essencialment biològics d’obtenció de vegetals o d’animals , No s’inclouen dins d’esta prohibició: i. Els procediments microbiològics i els productes que s’obtinguen dels mateixos. Es permet la patentabilitat dels productes químics, farmacèutics i microbiològics. ii. La matèria biològica , amb inclusió de la informació genètica ( art. 4.2. i 3. LP).
- Els mètodes de tractament o diagnòstic del cos humà o animal.
C) PROCEDIMENT DE CONCESSIÓ DE LA PATENT.
Procediment de concessió de la patent ( art. 21 i ss. LP ):
1.- Sol·licitud d’inscripció al la Oficina Espanyola de Patents i Marques ( Registre de la Propietat Industrial) en la que s’han de contindre unes mencions obligatòries i ens elles la descripció de la invenció per a la qual se sol·licita la patent.
La descripció ha de ser clara i completa de manera que un expert en la matèria puga executar-la , acompanyada de: a. Designació de l’inventor , b. Les reivindicacions que definisquen a l’objecte, c. Dibuixos i d. Un resum tècnic de la invenció ( art. 23, 25, 26 i 27 LP ). Una sol·licitud només pot comprendre una invenció o un grup d’invencions que integren un únic concepte inventiu general ( art. 24 LP ).
2.- Dos procediments de concessió:
a. General ( art. 30 i ss. LP ): b. Especial ( art.39 i 40 LP ): ha sigut objecte de generalització a tots els sectors de la tecnologia i de la alimentació pel RD 996/2001, de 10 de setembre. a. General. Fases: 1.- L’Oficina espanyola de Patents i Marques (El Registre de la Propietat Industrial) examinarà els requisits formals de la sol·licitud i de patentabilitat de l’invent per al qual se sol·licita la inscripció ( art. 31 LP ). 2.- L’Oficina (El Registre) elaborarà un informe sobre l’estat de la tècnica , sol·licitant per a això informació dels organismes internacionals. ( art. 34 LP ). 3.- Publicitat de l’informe perquè els tercers formulen observacions ( art. 36 LP ). 4.- Concessió , en tot cas, de la patent ( art. 37 LP ). b. Especial o concessió amb examen previ: a diferència de l’anterior, els tercers podran oposar-se a la concessió amb base en la falta de qualsevol dels requisits per al seu atorgament. A més el propi Registre efectua un examen previ de l’estat de la tècnica en el sector en què es tracte, després del qual pot denegar la patent sol·licitada. En estos casos les patents gaudeixen d’una especial validesa.
D) CONTINGUT DEL DRET DERIVAT DE LA PATENT.
A.- El titular de la patent té dret a l’ us exclusiu de l’invent , que es manifesta en una doble facultat:
- Positiva: poder explotar la invenció patentada.
- Negativa: impedir que els tercers l’exploten , comercialitzen o introduïsquen en el país productes derivats de la patent sense la seua autorització.
1-. El titular obté un dret de monopoli sobre l’objecte de la patent:
Caràcter patrimonial : pot transmetre’s per tots els mitjans que el Dret reconeix. Límits: a. Temporal: duració limitada a vint anys improrrogables , des de la presentació de la sol·licitud (art. 49 LP). Transcorregut el termini de vint anys: la patent és de domini públic , podent ser explotada lliurement per tots ( art. 116.2 LP ). b. Espacial: al territori espanyol ( art. 2.1 LP ). El dret a la patent en el cas d’invencions laborals: invencions que naixquen al si d’una empresa i que han sigut realitzades per un treballador de la mateixa. Classes ( arts. 15 i ss. LP ):
- Les invencions de servici : aconseguides pel treballador durant la vigència del seu contracte de treball i que siguen fruit d’una activitat d’investigació que explícita o implícitament constitueix l’objecte d’eixe contracte ( art. 15 LP ). Les invencions pertanyeran a l’ empresari.
- Les invencions mixtes : realitzades pel treballador no contractat per a investigar, però que obté certes invencions en la seua activitat professional en l’empresa, amb l’ajuda dels coneixements o mitjans adquirits dins de l’empresa. ( art. 17 LP ). L’empresari pot optar per: a. Assumir la titularitat de la invenció, o b. Reservar-se un dret d’utilització de la mateixa, En estos dos casos ha de compensar econòmicament el treballador. Criteris: a. Importància econòmica. b. Aportacions pròpies del treballado r.
- Les invencions lliures : per exclusió, aquelles en què no concorre cap de les circumstàncies abans descrites. (art. 16 LP). La seua titularitat s’atribueix al treballador. Règim jurídic de les invencions de servici i mixtes: a. El treballador té el deure genèric de comunicar per escrit a l’empresari els resultats obtinguts ( art. 18.1 LP ). Termini: tres mesos.
Sanció: pèrdua del seus drets. b. Deure de col·laboració entre treballador i empresari (art. 18.2 LP ). c. Nul·litat de tota renúncia anticipada del treballador als drets sobre la invenció ( art. 19.2 LP ). El règim de les invencions laborals s’estén a tots els funcionaris públics , personal investigador de ens del sector públic , i professors universitaris amb algunes regles especials fixades pel Govern i les Comunitats Autònomes ( art. 20 LP ).
2.- Facultat d’impedir als tercers que exploten, comercialitzen o importen l’objecte de la patent. ( art. 50 i 51 LP ):
a. Un producte. b. Un procediment o el producte resultant del procediment patentat. c. Matèria biològica o informació genètica. d. Entrega de elements essencials per a la iniciació de la invenció patentada. Límits en l’aplicació industrial i comercial ( art. 52 LP ). a. Material:
- Actes d’àmbit privat.
- Fins experimentals (ex. medicaments genèrics).
- Fórmules magistrals.
- Invents per a naus, aeronaus o mitjans de transport que es troben temporalment en Espanya en el trànsit internacional.
- Si existeix consentiment previ. b. Criteri temporal:
- El tercer no pot emparar-se que posteriorment ha obtingut una patent; serà prioritària la de data anterior ( art. 55 LP ).
- El titular d’una patent no té dret a impedir l’explotació ( art. 54.1 LP ): a. Als que de bona fe i amb anterioritat a la data de prioritat de la patent hagueren vingut explotant l’objecte de la mateixa, o b. Als que hagueren fet preparatius seriosos i efectius per a explotar el dit objecte, prosseguisquen o inicien la seua explotació.
- Protecció provisional al sol·licitant de la patent: dret a exigir una indemnització, raonable i adequada a les circumstàncies, de qualsevol tercer que, entre la data de publicació de la sol·licitud i la data de publicació de concessió haguera portat a terme una utilització de la invenció ( art. 59 LP ). Posteriorment: l’explotació de tercer estarà prohibida en virtut de la concessió de la patent ( art. 54.2 LP ).
- Falta d’explotació en el dos anys següents a la concessió de la primera licencia obligatòria , i
- Impagament de les taxes.
- S’admet la rehabilitació en els supòsits de caducitat per falta de pagament ( art. 117 LP ). Requisits: a. Justificació en una causa de força major. b. Fins a sis mesos després de la inscripció de la caducitat en el BOPI.
E) LA TRANSMISSIÓ DELS DRETS SOBRE LES PATENTS.
La patent és considerada com un bé, gaudeix de caràcter patrimonial , i pot ser transferida a un tercer, per tots els mitjans que el Dret reconeix (art. 10.1 LP). D’això es deriva la possibilitat de:
- Cotitularitat de la patent quan pertanga a distintes persones, que formaran una comunitat sobre ella ( art. 72 LP ).
- La constitució de drets reals sobre la patent: usdefruit i hipoteca mobiliària ( art. 74 LP ).
- Cessió de la patent: Transmissió plena del dret.
- Llicència de la patent. Transmissió limitada del dret.
En tot cas, interessa l’inventor té dret a ser mencionat com tal, encara que no arribe a ser titular de la patent ( art. 14 LP ). Dret a la paternitat de la invenció: caràcter personalíssim i, per tant, intransferible.
La Llei concedeix una especial atenció a la regulació de la llicència d’explotació de la invenció patentada: dóna origen a una situació jurídica en virtut de la qual el cessionari de la patent (denominat llicenciatari) pot explotar-la amb subjecció a unes condicions determinades, continuant la titularitat de la patent a favor de qui atorga la llicència (llicenciant).
Mitjans:
- Origen en un contracte de llicència: llicències contractuals ( art. 75 i ss. LP ).
- Llicències de ple dret ( art. 81 i ss. LP ).
- Per una intervenció de l’Administració Pública: llicències obligatòries. ( art. 86 i ss. LP ).
- Les llicències contractuals. Notes característiques: a. Manifestació del c aràcter patrimonial del dret de patent i de la possibilitat de transmetre’l.
b. Seran atorgades pel titular de la patent en el règim i amb els límits que les parts acorden. Règim supletori a falta d’acord:
- Els titulars de les llicències (és a dir, els llicenciataris) no podran cedir- les a tercers ni concedir subllicències , llevat que s’haguera convingut una altra cosa ( art. 75.3 LP ).
- El titular d’una llicència contractual tindrà dret, excepte pacte en contrari, a ( art. 75.4 LP ): a. Realitzar tots els actes que integren l’explotació de la invenció patentada. b. En tot el territori. c. Per tota la duració de la patent.
- Llicenciant podrà concedir llicències a altres persones i explotar per sí mateix la invenció: Llicència no exclusiva ( art 75.5 LP ).
- Obligació del llicenciant de posar a disposició del llicenciatari els coneixements tècnics que posseïsca i que resulten necessaris per a poder procedir a una adequada explotació de la invenció ( art. 76 LP ). Llicenciatari, per la seua part, té un deure de confidencialitat. c. El contracte haurà de constar per escrit i només produirà efecte enfront de tercers de bona fe des que haja sigut inscrit en la Oficina Espanyola de Patents i Marques ( arts. 74.2 i 79.2 LP ).
Classes de llicències contractuals:
- Per l’objecte: El contracte de llicència pot recaure: a. Sobre la patent ja concedida, o b. Sobre la simple sol·licitud.
- Pel territori: a. En tot el territori nacional, o b. Per a una part del mateix.
- Per les facultats atribuïdes: a. De la totalitat, o b. De part de les facultats que integren el dret d’exclusiva.
- Per l’exclusivitat del dret de llicenciatari: La llicència exclusiva impedeix l’atorgament d’altres llicències i el llicenciant només podrà explotar la invenció si en el contracte s’haguera reservat expressament eixe dret ( art. 75.6 LP ). A més, excepte pacte en contrari, el concessionari d’una llicència exclusiva podrà exercitar en el seu propi nom totes les accions que en la Llei es reconeixen al titular de la patent enfront dels tercers que infringisquen el seu dret ( art. 124.1 LP ).
B.- En particular ( art. 63 LP ):
a) Acció de cessació. b) Acció d’indemnització de danys i perjuís. Classes de responsabilitat ( art. 64 LP ):
- Objectiva : els que sense consentiment del titular de la patent, fabriquen o importen objectes protegits per ella o utilitzen el procediment patentat.
- Culposa : i. Aquells que hagueren sigut advertits pel titular de la patent sobre la seua existència i, de la seua violació, amb requeriment de cessació , o ii. els que en la seua actuació haguera mediat culpa o negligència i realitzen qualsevol altre acte d’explotació de l’objecte protegit per la patent. Criteris per a fixar la indemnització de danys i perjuís i avaluar el dany emergent i el lucre cessant ( art. 66 i ss.). c) L’ embargament dels objectes produïts o importats amb violació del dret de patent i dels mitjans exclusivament destinats a tal producció. d) L’ atribució en propietat dels objectes o mitjans embargats en concepte d’indemnització de danys i perjuís. e) Acció de prohibició de la violació de la patent: suposa la transformació o destrucció dels objectes embargats. f) La publicació de la sentència condemnatòria.
Prescripció de les accions: 5 anys ( art. 71.1 LP ).
B.- Normes especials que alteren la Llei d’Enjudiciament Civil ( arts. 123 i ss. LP ):
- Legitimació activa dels que ostenten facultats respecte de la patent (ex. llicenciataris exclusius).
- Sol·licitud de diligències de comprovació de fets davant del Jutge competent ( arts. 256.1 nº 7 i 8, 258.3 i 4, i 297.2 i 328 LEC ).
- Sol·licitud i abast de mesures cautelars: a. Cessació o prohibició de l’acte. b. Retenció de productes i mitjans ( art. 727.9 LEC ). c. Fiança per eventuals indemnitzacions. d. Anotacions registrals.
5.4. ELS MODELS D’UTILITAT.
Concepte: una modalitat a través de la qual es protegeixen invencions, que sent noves, consisteixen a donar a un objecte una configuració, estructura o constitució de què resulte algun avantatge pràctic apreciable per al seu ús o fabricació ( art. 143. LP ).
En particular, orientat a nous utensilis, instruments, ferramentes, aparells o dispositius.
Requisits:
- Ha de derivar-se d’elles un resultat pràctic o avantatge apreciable.
- S’han de concretar en una forma determinada. S’exclouen ( art. 143.3 LP ): a. Les invencions relatives a nous procediments : manquen de forma. b. Les varietats vegetals : són objecte de protecció específica en la Llei 3/2000, de 13 de gener, sobre protecció de varietats vegetals.
Figures afins. Els models d’utilitat s’han de diferenciar de:
- Els models industrials i artístics, el disseny industrial: en quant no són una creació de fons o utilitària sinó només una creació de forma i ornamental. El model industrial té com a característica la seua forma nova, que no compleix cap funció tècnica i, per tant, no implica cap invenció. En tot cas, una mateixa creació pot exercir ambdós funcions.
- Les patents: Diferències: a. En els models d’utilitat és fonamental la forma de l’objecte. b. En els models la novetat es relativa , i. Limitada a l’ estat de la tècnica a Espanya ( art. 145 LP ). ii. Menor grau o intensitat de l’activitat inventiva exigida: Estat de la técnica de manera molt evident ( art. 146 LP ). c. Diferent procediment per a la concessió ( art. 147 i ss. LP ): i. No existeix ni informe sobre l’estat de la tècnica ni examen sobre els requisits de patentabilitat i; ii. Es limita el dret d’oposició dels tercers per les causes anteriors.
Duració del dret d’exclusivitat: 10 anys improrrogables ( art. 152 LP ).
c. Disseny del producte complex com un tot , sense perjuí de protegir també el disseny dels components per separat. Condicions per registrar components (art. 8 LPJDI ):
- El component siga visible.
- Si el component siga nou i singular.
Protecció del disseny no enregistrat ( art. 10 LPJDI ). El disseny no perd el caràcter de nou i singular, es a dir, manté la preferència encara que no es registre, quan:
- En els 12 mesos següents a la divulgació del disseny o a la realització d’actes de l’autor o el seu drethavent. Període transitori. Disseny comunitari no registrat: tres anys, sense possibilitat de renovació, des de la seua primera divulgació en la Comunitat. ( art. 11 Rgl. 6/2002 ).
- o, la divulgació del disseny siga conseqüència d’ un abús de un tercer front a l’autor o el seu drethavent.
Procediment de concessió ( art 20 i ss. LPJDI ):
- Examen d’ofici que es limita a comprovar que es tracta d’un disseny en sentit legal i que no és contrari a l’orde públic o a els bons costums ( art. 12 LPJDI ).
- Superat l’examen sumari, el disseny es registra i es publica , produint des de plens efectes. No es verifica: a. La novetat, b. Ni el caràcter singular del disseny sol·licitat, c. Ni hi ha recerca de possibles anticipacions basades en drets anteriors.
- Sistema d’oposició post-concessió : control de legalitat posterior a la concessió portat a terme per mitjà d’oposicions de tercers, amb base en drets anteriors o en motius de denegació ( art 33. i ss. LPJDI ). Termini: dos mesos des de la publicació del disseny. Es possible que el titular modifique els elements que motiven la oposició. Si s’estima l’oposició: cancel·lació i efecte de nul·litat.
Duració del registre cinc anys comptats des de la data de presentació, renovables per períodes successius de cinc anys fins a un màxim de vint-i-cinc ( art. 43 LPJDI ).
Extensió i límits de la protecció jurídica: Criteris ( art 45 i ss. LPJDI ):
- Grau de diferència que un disseny ha de presentar enfront dels coneguts perquè tinga caràcter singular i puga ser protegit,
- Grau de diferència que el disseny desenrotllat per un competidor ha de presentar enfront del protegit per a no invadir el seu àmbit de protecció.
Referents (art. 47 LPJDI ):
- L’usuari informat : La protecció s’estendrà a qualsevol disseny que no produïsca una impressió general diferent.
- Grau de llibertat de l’autor per a desenrotllar el disseny.
Limitacions a l’exercici del dret exclusiu del seu titular:
- No pot afectar a actes sense finalitat comercial : àmbit privat, fins experimentals o docents... ( art. 48 LPJDI ).
- Esgotament del dret dels bens comercialitzats en la Unió Europea ( art. 49 LPJDI ).
- No podran afectar al que hagen explotat de bona fe o hagen fet preparatius anteriorment a la presentació de la sol·licitud ( art. 50 LPJDI ).
- Us contrari a la llei, a la moral, al orde i salut públics ( art. 51 LPJDI ). Vgr. Abús de posició de domini ( art. 2 LDC ).
5.6. LA PROTECCIÓ DEL SECRET INDUSTRIAL I DEL KNOW-HOW.
Concepte de secret industrial i el know-how (saber fer): tota invenció o avantatge empresarial que:
- No té entitat suficient per a ser protegida davall el dret d’exclusiva que es reconeix a la propietat industrial, o
- Que no ha sigut registrat pel seu titular o sol·licitada la inscripció en el registre corresponent.
En estos casos:
- El dret d’exclusiva és substituït per un interés legítim del titular del secret a mantindre’l confidencial davall l’organització empresarial.
- No impedeix que els tercers, pels seus propis mitjans, puguen obtindre la dita tecnologia. No hi ha un dret d’exclusiva el titular del secret i no es pot impedir la seua explotació.
- Ara bé, si un tercer obté accés a tal secret per mitjans il·legítims. Aplicable la legislació de competència deslleial per: a. Violació de secrets empresarials ( art. 13 LCD ). b. Inducció a la terminació regular d’un contracte quan tinga per objecte l’obtenció d’un secret empresarial ( art. 14.2 LCD ).
