http://pilarcapdevila.blogspot.com.es/2013/10/jesus-moncada-i-el-cafe-de-la-
granota.html
http://html.rincondelvago.com/el-cafe-de-la-granota_jesus-moncada.html
preludi
http://nxifra.wordpress.com/2010/12/18/el-cafe-de-la-granota-2/
preludi
8. Preludi de traspàs
L’àvia, està estirada al llit guaitant totes les parentes i veïnes que han vingut a vetllar-la per fer-li més fàcil la mort.
No serà fàcil, hi ha persones que moren amb placidesa, però l’àvia no tindrà una mort tan fina com la de l’oncle
Orestes, que es va morir a la seva habitació després d’avisar la seva dona que anava a fer-ho. Però l’àvia té por i la
tia Ramona recorda el què va fer perquè ara no pugui expirar amb tranquil·litat.
La tia Ramona sap el dia i l’hora en què l’avi va arribar a casa i va anunciar a l’àvia que pensava plantar una
figuera al pati. L’àvia va començar una retòrica sobre els desavantatges de fer-ho, fins que l’avi va donar un cop de
puny a la taula i va dir que l’endemà la plantaria. L’àvia no va dir res en contra de la figuera mai més, però anava
covant el ressentiment fins que un quart d’hora després que l'avi morís, va tallar l’arbre, cosa que va fer que l’avi
s’encarcarés de la ràbia.
Per això l’àvia està espantada, no vol morir-se perquè sap que fa quinze anys que l’avi l’espera per passar-li’n
comptes. (Resum de Paula Portell)