¡Descarga Dret, primer de TS y más Apuntes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!
DRET, CIUTADANIA I TREEBALL SOCIAL
Tema 1.1.Concepte de Dret
Dret:
- Conjunt de normes/regles que estableixen pautes de conducta.
- Manera d’ordenar la conducta humana.
- (^) Pretén conservar una estructura social o possibilitar la seva transformació.
- S’entén en funció d’unes conviccions que imperen en una determinada societat.
- Ha de ser atorgat per un òrgan competent.
- Va dirigida a una generalitat de la societat.
- És un sistema de control de la societat, perquè dirigeix i supervisa la conducta dels ciutadans. Funcions:
- Assegurar la pau.
- Garantir l’exercici dels drets i llibertats.
- Promocionar l’autorealització de l’individu.
- “Reprimir”, perquè el dret va acompanyat d’una conseqüència o sanció per l’ incompliment de la norma. El dret ens obliga a comportar-nos d’una determinada manera. Funció social:
- Estableix un dibuix social amb la finalitat de cohesionar la societat.
- Sistema d’integració de la societat. Funció ideològica:
Tendència a la unificació de les normes
Tendències en el desenvolupament del dret: a legalitzar (crear normes).
- Unió Europea:
- Organisme que legisla per varis estats.
- Unificació de les normes dels estats.
- Creixement en la legislació jurídica:
- Cada regió té les seves pròpies lleis, més les comunes de la UE.
- (^) Regulació de normes.
- Hi ha moltes instàncies jurídiques que promouen el desenvolupament del dret:
- Parlament: fa les lleis.
- Govern de cada comunitat i de l’estat: fa reglaments.
- Jutges: interpreten les lleis. Diuen com s’ha d’interpretar la llei que va legislar el govern. Legislació indirecta.
- Ajuntaments fan ordenances
- Legisladors/ Administradors / Jutges interpreten les lleis
(Reglaments: no poden anar en contra de la llei).
Valors jurídics del dret: (Valors: qualitats que es poden predicar d’una persona, cosa o acció).
- Justícia. (Idea de bo)
- Igualtat: davant la llei, les normes s’han d’aplicar de manera igual en casos iguals. I diferent en casos diferents.
- Seguretat:
- Vol dir certesa.
- Normes assegurades per l’estat. Només es poden canviar mitjançant la metodologia que marca la constitució i en els plaços que hi consta.
- Les normes són públiques: les pot consultar tothom.
- Són d’obligat compliment encara que l’individu no les conegui.
- La cosa jutjada: allò que s’ha jutjat i s’ha arribat a un veredicte ferm, no es pot tornar a jutjar.
Publicació de les normes: Normes del parlament espanyol: BOE. Publiquen les normes estatals Normes de la Generalitat: DOGC. Diari oficial de CAT. Ajuntaments: diaris locals, provincials... DOP Diari oficial de la província
Normes UE: diari oficial.
Coneixement del dret/norma/llei:
- Quan parlem d’una norma l’hem d’ubicar en el seu llenguatge/context.
- Ubicar la competència de la norma en una regió: local, regional, estatal, europeu.
- Un cop l’hem trobat:
- Hem de buscar si la norma que busquem ha estat interpretada per algun jutge.
- La interpretació idèntica reintegrada (+2cops) d’una mateixa norma fa canviar el reglament (encara que l’escrit no estigui corregit).
- Trobar les lleis: BOE, DOGC, Internet...
- Consultat les lleis vigents. Si pot ser, que estiguin integrades en un mateix document.
- Ubicar l’article en el seu entorn.
- L’article ha de tenir fiabilitat
Tema 1.2. La norma jurídica
L’ordenament jurídic= JO.
- Serveix per ordenar la vida dels homes i dones.
- (^) Conjunt de normes que organitzen el grup social al que la norma es dirigeix.
- Conjunt de normes per la que es regula una comunitat.
- Pluralitat d’ordenaments jurídics dins l’estat( BOE,BOP,ONU,CANONIC)
Característiques JO:
- Unitat: totes les normes jurídiques de l’ordenament estan ordenades entre sí en un estat de jerarquia, de manera que les normes inferiors deuen la seva validesa a les normes superiors (a les que no poden contradir).
- (^) Plenitud: l’OJ és complert i no hi ha conflictes que no es puguin resoldre.
- Coherència: qualitat que fa possible que convisquin totes les formes jurídiques. També fa coherent el sistema. Principis de les formes jurídiques:
- Jerarquia.
- Especialitat: la norma especial derroga la llei general.
- Posterioritat: la llei posterior derroga la llei anterior.
Estructura i classes de norma jurídica (NJ): NJ: mandat, regla o disposició que té per finalitat ordenar la convivència de la societat. Norma regula les conductes dels individus. manen, ordenen, amenacen... NJ: pot ser: imperativa, coactiva, general(es dirigeix a tothom)
Estructura: Supòsit de fet i de conseqüència: el que fa mal a un altre (conscientment o no) està obligat a reparar el dany ocasionat. Indemnització
La norma jurídica en el temps: La NJ viu en un marc temporal (des de que es publica fins que es derroga o s’extingeix). Entra en vigor als 20 dies de publicació, en cas que no s’especifiqui. Les lleis deixen d’estar vigents quan:
- Tenen una vigència determinada perquè s’han dictat per una situació concreta (el mateix text diu quan s’acaba).
- Quan és temporal.
- Quan es modifiquen o derroguen perquè s’aprova una altra norma de la mateixa categoria.
Normativa transitòria: durant el període que una norma deixa d’estar vigent, les persones que estaven
en tràmits amb la llei antiga continuen amb l’antic procés.
Quan una nova llei entra en vigor, ens hem d’informar a veure com acabem de tramitar la sol·licitud, si amb la nova o amb l’antiga.
Què és la llei? Norma jurídica que emana de l’Estat, d’obligat compliment i promulgada de forma adequada. Principal font del dret.
N’hi ha 4 classes:
- Orgànica: legislatiu.
- Ordinària: legislatiu.
- Decret llei: executiu.
- Decret legislatiu: executiu
Orgànica. Desenvolupament dels drets fonamentals i llibertats públiques. Estatuts d’Autonomia, lleis que aproven el règim electoral i aquelles altres que estiguin a la Constitució Espanyola. (s’aprova si la meitat +1 la voten majoria absoluta) (350 diputats 176).
Ordinària: les que no són orgàniques. Decret llei: executiu (govern). Norma que aprova el Govern i ratifica el Parlament. Només pot aprovar en casos d’extraordinària i urgent necessitat. Acte dictat per l’Administració. Norma elaborada pel Govern.
Administració (Poder executiu)
Ord.Ministerial Acte dictat per l’administració. No és aprovat per el consell de ministres. ( fet per un ministre sol ).
Tema 2.1 Organització i estructura política de l’Estat. Espanya és un estat social i democràtic de dret.
- Estat: l’Estat és, avui en dia, un poder permanent independent del Govern que el dirigeix , institució organitzada de caràcter polític. El règim polític canvia sense que l’estat canvi.
- Social: la intervenció de l’Estat que assegura als ciutadans un mínim de prestacions que els asseguren i els garanteixen una existència digna i permet el seu desenvolupament personal. El seu objectiu és la igualtat per tothom.
- Democràtic: pluralisme i participació del ciutadà al poder.
- De dret: l’Estat se sotmet al dret. Els poders polítics se sotmeten al dret en concret 8constituciño i lleis). Tema 2.2 La organització territorial. Quadre de poders (e, j, l) dels dossiers electrònics.
CATALUNYA CORTS GENERALS
Parlament de Cat. Congrés/senat Signatura de comptes Tribunal de comptes Síndic de greuges Defensor del poble
- Congrés/senat:
- Representen el poble i exerceixen la potestat legislativa de l’Estat.
- És la institució que representa el poble espanyol i la institució central del sistema polític.
- És el punt de connexió entre la societat i l’Estat.
Sistema d’aprovació diferent. Diferencia entre les 2: les matèries i el quòrum (vots).
3 tipus de majories:
- Simple: la que treu més vots.
- Qualificada: x ex: ¾ parts.
- Absoluta: meitat + 1.
Reglament:
- Acte dictat per l’Administració, de caràcter normatiu.
- Manera com l’Administració s’expressa.
- Van dirigits a tota la població.
- Pot emanar d’un consell de ministres: real decret.
- Pot emanar d’un ministre: ordre ministerial.
Actes administratius:
- Contestació a una petició individual.
- Resolució individual.
S’escullen cada 4 anys. (període legislatura Tenen absoluta llibertat. No se’ls pot perseguir per les seves decisions (aprovació de lleis, textos...). Si algú imputa un delicte necessiten l’aprovació del govern El tribunal k els jutja: tribunal
Membres:
Funció més important: exercir la potestat legislativa (fer lleis). S’agrupen en grups parlamentaris polítics (mínim 15 diputats). Si no són suficients s’agrupen amb altres ideologies (grup mixt).
Tema 2.3. Els drets fonamentals. La igualtat no vol dir uniformitat. Es prohibeix la convivència de tractar diferents casos diferents, el que està prohibit és establir distincions arbitràries o no raonables.
AQUÍ NO SE SI FALTA ALGUNA COSA O QUÈ
2.3 El poder executiu
El Govern:
- el poder executiu està atribuït al Govern: “dirigeix la política interior i exterior, l’Administració civil i militar i la defensa de l’Estat.
- Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentaria d’acord amb la Constitució i les lleis”.
El Govern està compost per:
- President del Govern: màxim representant del Govern. El President és proposat per el Parlament i anomenat per el Rei. El Govern ha d’obtenir el vot favorable de la majoria absoluta del Congrés.
- Vice-president: assumeix les funcions del President en cas de mort, absència o malaltia. Recolzament del President.
- Ministres: són membres del Govern i dels òrgans superiors de cada Departament de Ministres, tenen competència per exercir la potestat reglamentaria en les matèries pròpies del departament.
Hi ha diferents òrgans dins del Govern (ordenats jeràrquicament):
Ministres, Secretaries de l’Estat, Subsecretaries, Direccions Generals, Serveis, Seccions, Negociats, etc. Tota aquesta organització és l’Administració Pública i forma part del Poder Executiu.
El Poder executiu:
- És un òrgan d’execució.
- Funcions principals són:
- Funció executiva: consisteix en executar les lleis dictades per el Poder Legislatiu.
- Potestat Reglamentària: consisteix en crear normes jurídiques amb rang inferior a la llei (decrets, ornaments, resolucions, etc).
- Controla el bon funcionament de les Càmeres legislatives.
L’Administració Pública:
- Està formada per tots els departaments ministerials i per l’Administració Autonòmica i Local
- El seu principal objectiu és administrar el “bé públic”.
Quadre de recursos de com funciona:
RECURSOS
Tribunal Suprem Cassació: Amb això s’esgota la via judicial.
2ª Instància Apel·lació: És un recurs per a la persona que ha sigut demandada.
1ª Instància Demanda: Demandant contra la persona demandada
2.5.Estructura institucional de Catalunya
Origen de la Constitució espanyola.
- Hi ha competències que assumeix l'estat espanyol i altres que assumeixen les CCAA. Ens basarem en Catalunya. Les competències que porta la Comunitat Autònoma en regeixen segons l'Estatut d'Autonomia. Les competències que porta la Comunitat Autònoma poden ser de tres classes:
- Exclusives → potestat legislativa, executiva i judicial. Legislació per part d'un territori (només per part seva). Preferència sobre la legislació de l'Estat. (x ex: llei de l'esport).
- Compartides → correspon a la CA les competències legislatives, executives i judicials, però en el marc de les bases que fixen les bases de l'Estat.
- Executives → l'Estat té competència legislativa però la CA executa la llei dictada per l'Estat.
La UE:
- Concepte de UE:
- És una organització integrada per 27 estats.
- Desplega la seva activitat a través de mitjans institucionals, materials i financers.
- La seva missió és organitzar de forma coherent i solidària les relacions entre els estats membres dels seus pobles.
- Principis fonamentals per ingressar a la UE i seguir com a membre: llibertat, respecte als drets humans, llibertats fonamentals, l'Estat de dret i democràcia.
- Els principis han de ser respectats per tots els estats membres sempre.
2. Objectius:
Generals:
- Lliure circulació de mercaderies → mercat comú → se suprimeixen els aranzels → moneda única.
- Unió comunitària i monetària.
- Política exterior i comunitat comú.
- Protegir els drets i els interessos de la seguretat dels Estats membres.
- Cooperació política i judicial en matèria penal.
- Control de fronteres de l'exili la immigració. Singulars:
- Defensar els valors comuns de la UE, pau i seguretat mundial.
- Respecte als drets, desenvolupar l'Estat de drets, llibertats fonamentals
UE → conjunt de tractats internacionals que s'estableixen de forma ordenada que han estat establides per uns Estats membres.
Per funcionar disposa d'uns fonaments jurídics:
- Reglaments.
- Normatives.
- Decisions.
- Dictàmens.
- Directives.
3. Sistema de competències:
La UE té les competències que li han atorgat els estats membres. Només té les competències que figuren al dictat de la UE.
Els Estats membres s'han d'abstenir de dictar nomes sobre aquella matèria que sigui competència de la qual té en exclusiva la UE. És possible que l'Estat hagi de modificar alguna llei pròpia de l'Estat perquè ho dicta la UE o perquè posa en contra alguna llei dictada per la UE.
4. La ciutadania:
Som ciutadans espanyols, però també som ciutadans europeus. Per ser membres d'un dels 27 estats membres de la UE fa que seguem membres de la UE. Els ciutadans de la UE tenen dret a treballar i viure dins de la UE sense permís de residència i/o treball (lliure circulació).
Ciutadania de la UE:
- Lliure ciutadania.
- Sufragi.
- Protecció.
- DosF ????
Els ciutadans de la UE tenen dret a dirigir-se al defensor del poble europeu, parlament i institucions. Les parelles (matrimoni o parelles de fet), familiars directes, fins a menors de 21 anys, fills majors de 21 que visquin amb tu i discapacitats sense límit d'edat tenen dret a la lliure circulació pels 27 estats membres de la UE (sent tu comunitari i ells no, tenen també aquest dret).
5. Sistema institucional:
- Parlament de la UE → composat per 785 membres (Espanya en té 54 parlamentaris).
- Repartiment d'escons → no proporcional a la població. Per tenir un escó → depèn de la mida de cada Estat: més petit→ més escons). Competències:
- Pot engegar una moció de censura contra la Comissió. Requereix 2/3 dels vots a favor.
- Dret a fer preguntes a la comissió del consell (lica) (+40 diputats que ho vulguin).
- Ha de respondre i/o resoldre qualsevol petició que fa un ciutadà (ha de ser una qüestió relacionada amb la competència del Parlament).
- Competència legislativa (amb limitacions) perquè el Parlament no és el principal òrgan de govern (sinó que ho és el consell de ministres). El Parlament i el Consell → codecideixen → el Parlament necessita el Consell per legislar i només en alguns temes.
- Escull el defensor del poble europeu.
La UE:
- (^) És un organisme jurídic que té organismes propis.
- 27 jutges→ designat pels governs dels estats membres. Designació per 6 anys. Han de ser: imparcials, objectius i independents.
- 8 advocats generals → fan un informe dirigit al tribunal de justícia abans de que aquest decideixi.
- Dret comunitari:
- Tractats → dret originari:
- Lisboa + tractats d'adhesió dels diferents països.
- És com una constitució.
Reglament
Directiva
Decisions Recomanacions
Reglament:
- Norma emanada per la UE dirigida als estats i als ciutadans.
- Legislació directa dels estats que són de la UE → a la UE.
- Implica que els Estats no poden regular aquella matèria.
- Dret comunitari aplicable directe als estats (= a la llei d'àmbit general).
Dret derivat --> dret que desenvolupa els tractats.
