Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Dret Privat la comunitarització, Apuntes de Derecho Internacional

Asignatura: Dret Internacional Privat, Profesor: , Carrera: Dret, Universidad: URV

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 25/09/2013

mraa-2
mraa-2 🇪🇸

1.5

(2)

1 documento

1 / 1

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
LA COMUNITARITZACIÓ:
La comunitarització consisteix, en “la transferència al mètode comunitari (primer
pilar) d’un sector que en el marc institucional de la Unió es regeix per el mètode
intergovernamental”1.
L’1 de maig de 1999 va entrar en vigor el tractat d’Amsterdam, el qual va implicar que
en àmbit de Dret Internacional Privat, suposes un canvi important donat que implica
l’aparició i la total aplicació del concepte de comunitarització.
La comunitarització, va implicar la cessió de sobirania per part dels estats membres de
la Unió, en matèries de Dret Internacional Privat. Aquest fet, va suposar que la pròpia
Unió podia legislar sobre matèries de dret internacional privat, és a dir, matèries que
pertanyien a competència estatal, exercides a través de normes internes o normes
convencionals, les quals, van ser traspassades a competència comunitària; actuant
mitjançant actes de dret derivat, el que podria denominar-se o donar lloc al “nou Dret
Internacional Privat de la Comunitat Europea2”
Es important especificar que amb el Tractat d’Amsterdam, es modifica el TCE,
mitjançant el títol IV pel qual, la UE pot entrar a legislar en matèries de DIPr. En
especial els articles 61c), 65 y 67, apartat 1, del TCE, amb els quals es determina la
limitació de les possibilitats del legislador intern, tant en l’elaboració de normes
autònomes com en la conclusió de Convenis internacionals amb tercers estats en
matèria de Dret Internacional Privat.
Cal fer referència en que es van produir dos excepcions a la comunitarització; van ser
els casos de Anglaterra i Dinamarca els quals no se’ls hi aplica el citat títol IV. En el cas
d’Anglaterra, es dona l’opció del OPTING IN, és a dir, quan es consideri necessari, el
propi país decidirà l’aplicació del mateix títol, així com quan no es consideri factible,
aquest no serà aplicable.
Així, diferent doctrina entén que s’està accentuant la unificació del DIPr, ja que es
considera que te una bona perspectiva de perdurabilitat. Cal dir que, la integració
europea haurà de realitzar-se deixant de banda qualsevol identitat cultural dels sistemes
jurídics nacionals.
La comunitarització també ha inserit en l’establiment de la competència en matèries de
DIPr. Segons l’efecte FETR, en tant que s’està realitzant una cessió de competència
d’estats a la UE, s’entendrà que serà aquesta mateixa qui tindrà competència sobre
aquestes matèries cedides, sempre i quan la mencionada matèria, afecti al Dret
Comunitari Europeu. Amb la qual cosa em d’entendre que tot i l’existència de cessió de
matèries, els estats no perden del tot la seva competència, sempre i quan no recaigui
sobre matèries que com ja em dit anteriorment, afectin al Dret Comunitari Europeu.
1 www.europa.eu “La comunitarización”
2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Dret Privat la comunitarització y más Apuntes en PDF de Derecho Internacional solo en Docsity!

LA COMUNITARITZACIÓ:

La comunitarització consisteix, en “la transferència al mètode comunitari (primer pilar) d’un sector que en el marc institucional de la Unió es regeix per el mètode intergovernamental” 1.

L’1 de maig de 1999 va entrar en vigor el tractat d’Amsterdam, el qual va implicar que en àmbit de Dret Internacional Privat, suposes un canvi important donat que implica l’aparició i la total aplicació del concepte de comunitarització.

La comunitarització, va implicar la cessió de sobirania per part dels estats membres de la Unió, en matèries de Dret Internacional Privat. Aquest fet, va suposar que la pròpia Unió podia legislar sobre matèries de dret internacional privat, és a dir, matèries que pertanyien a competència estatal, exercides a través de normes internes o normes convencionals, les quals, van ser traspassades a competència comunitària; actuant mitjançant actes de dret derivat, el que podria denominar-se o donar lloc al “nou Dret Internacional Privat de la Comunitat Europea2”

Es important especificar que amb el Tractat d’Amsterdam, es modifica el TCE, mitjançant el títol IV pel qual, la UE pot entrar a legislar en matèries de DIPr. En especial els articles 61c) , 65 y 67, apartat 1, del TCE, amb els quals es determina la limitació de les possibilitats del legislador intern, tant en l’elaboració de normes autònomes com en la conclusió de Convenis internacionals amb tercers estats en matèria de Dret Internacional Privat.

Cal fer referència en que es van produir dos excepcions a la comunitarització; van ser els casos de Anglaterra i Dinamarca els quals no se’ls hi aplica el citat títol IV. En el cas d’Anglaterra, es dona l’opció del OPTING IN, és a dir, quan es consideri necessari, el propi país decidirà l’aplicació del mateix títol, així com quan no es consideri factible, aquest no serà aplicable.

Així, diferent doctrina entén que s’està accentuant la unificació del DIPr, ja que es considera que te una bona perspectiva de perdurabilitat. Cal dir que, la integració europea haurà de realitzar-se deixant de banda qualsevol identitat cultural dels sistemes jurídics nacionals.

La comunitarització també ha inserit en l’establiment de la competència en matèries de DIPr. Segons l’efecte FETR, en tant que s’està realitzant una cessió de competència d’estats a la UE, s’entendrà que serà aquesta mateixa qui tindrà competència sobre aquestes matèries cedides, sempre i quan la mencionada matèria, afecti al Dret Comunitari Europeu. Amb la qual cosa em d’entendre que tot i l’existència de cessió de matèries, els estats no perden del tot la seva competència, sempre i quan no recaigui sobre matèries que com ja em dit anteriorment, afectin al Dret Comunitari Europeu.

1 www.europa.eu “La comunitarización” 2