LA COMUNITARITZACIÓ:
La comunitarització consisteix, en “la transferència al mètode comunitari (primer
pilar) d’un sector que en el marc institucional de la Unió es regeix per el mètode
intergovernamental”1.
L’1 de maig de 1999 va entrar en vigor el tractat d’Amsterdam, el qual va implicar que
en àmbit de Dret Internacional Privat, suposes un canvi important donat que implica
l’aparició i la total aplicació del concepte de comunitarització.
La comunitarització, va implicar la cessió de sobirania per part dels estats membres de
la Unió, en matèries de Dret Internacional Privat. Aquest fet, va suposar que la pròpia
Unió podia legislar sobre matèries de dret internacional privat, és a dir, matèries que
pertanyien a competència estatal, exercides a través de normes internes o normes
convencionals, les quals, van ser traspassades a competència comunitària; actuant
mitjançant actes de dret derivat, el que podria denominar-se o donar lloc al “nou Dret
Internacional Privat de la Comunitat Europea2”
Es important especificar que amb el Tractat d’Amsterdam, es modifica el TCE,
mitjançant el títol IV pel qual, la UE pot entrar a legislar en matèries de DIPr. En
especial els articles 61c), 65 y 67, apartat 1, del TCE, amb els quals es determina la
limitació de les possibilitats del legislador intern, tant en l’elaboració de normes
autònomes com en la conclusió de Convenis internacionals amb tercers estats en
matèria de Dret Internacional Privat.
Cal fer referència en que es van produir dos excepcions a la comunitarització; van ser
els casos de Anglaterra i Dinamarca els quals no se’ls hi aplica el citat títol IV. En el cas
d’Anglaterra, es dona l’opció del OPTING IN, és a dir, quan es consideri necessari, el
propi país decidirà l’aplicació del mateix títol, així com quan no es consideri factible,
aquest no serà aplicable.
Així, diferent doctrina entén que s’està accentuant la unificació del DIPr, ja que es
considera que te una bona perspectiva de perdurabilitat. Cal dir que, la integració
europea haurà de realitzar-se deixant de banda qualsevol identitat cultural dels sistemes
jurídics nacionals.
La comunitarització també ha inserit en l’establiment de la competència en matèries de
DIPr. Segons l’efecte FETR, en tant que s’està realitzant una cessió de competència
d’estats a la UE, s’entendrà que serà aquesta mateixa qui tindrà competència sobre
aquestes matèries cedides, sempre i quan la mencionada matèria, afecti al Dret
Comunitari Europeu. Amb la qual cosa em d’entendre que tot i l’existència de cessió de
matèries, els estats no perden del tot la seva competència, sempre i quan no recaigui
sobre matèries que com ja em dit anteriorment, afectin al Dret Comunitari Europeu.
1 www.europa.eu “La comunitarización”
2