¡Descarga inter privat, primer parcial y más Apuntes en PDF de Derecho Internacional solo en Docsity!
TEMA 1.- PRESSUPOSITS, OBJECTIUS I NATURALESA DEL DRET
INTERNACIONAL PRIVAT
CONCEPTE DE DRET INTERNACIONAL PRIVAT
El dret internacional privat es la branca d’un ordenament jurídic d’un estat que regula les relacions juridico-privades generades entre particulars o per subjectes que sense ser-ho actuen com a tal, quan hi ha un element d’estrangeria. El Dipr dóna solució a aquestes situacions juridico-privades en les quals apareixen diferents ordenaments jurídics que son independents però estan vinculats, al ser aquests ordenaments jurídics potencialment reguladors d’una situació jurídica Exemple: Una noia catalana es casa en un noi grec ( el matrimoni es la relacio juridica privada, l’element d’estrangeria seria la nacionalitat (un español, l’altres grec) en aquest cas entraria en joc el dret civil catala/ español i el grec.
Mitjançant el dret internacional privat podem resoldre tres questions importants: -la competencia judicial internacional: es a dir quin jutjat de quin estat te competéncia per resoldre. (grec o espanyol) -quina es la llei aplicable en aquell cas: és a dir com en l’exemple, o be la catalana o be la grega -reconeixement i resolució de sentencies: com li donem validesa a una sentencia dictada per un altre estat. -Altres questions: quin es el dret processal aplicable al procediment, l’assistència judicial internacional, com donar validesa a documents estrangers,etc.
Tornant al exemple de la catalana i el grec, la catalana torna a catalunya i vol instar el divorci: primer haurem de sabes quina es la competència judicial internacional, es a dir quins tribunals resoldran si els espanyols o els grecs. Desprès haurem de saber quina es la llei aplicables si la espanyola o la grega. Per ultim, en cas de que es dicti una sentencia a espanya o Grecia, com es reconeixerà a Grecia o espanya.
Altre exemple: Una empresa catalana transporta mercaderies a Anglaterra. (matèria: contracte de transport) L’empresa anglesa no els paga el servei. L’empresa catalana vol demandar l’anglesa:
1) on? Davant dels tribunals anglesos o davant dels tribunals espanyols?
2) Quina llei aplicarà aquest tribunal? La llei anglesa o la espanyola o
una altre llei que s’hagi determinat en el contracte?
3) La sentència X com s’executarà en un altre Estat?
4) I altres qüestions: com s’efectua la notificació? La pràctica de prova?
Com es prova, en el seu cas, el dret estranger aplicable? Quin dret processal s’aplica? Com es dona validesa al document privat (el contracte?) PER RESOLDRE: NORMES DE DRET INTERNACIONAL PRIVAT
El model de Dipr és obra, directa o indirecta, del legislador estatal. En primer lloc el legislador estatal haurà de decidir sobre la inclusió en el seu
propi ordenament jurídic d’un model propi de Dipr. El legislador estatal no té l’obligació internacional d’incorporar un model propi de Dipr.
El legislador intern per fer això estarà subjecte a certs límits: haurà d’acatar els manaments constitucionals i el respecte als Drets Fonamentals de la persona humana. El model nacional de Dipr s’haurà d’articular sobre uns paràmetres mínims de racionalitat y connexitat per tal d’aconseguir l’efectivitat del mateix. Per últim també s’haurà de respectar certs principis del Dret Internacional Públic: els principis de immunitat de jurisdicció i d’immunitat d’execució de l’estat.
L’OBJECTE DEL DRET INTERNACIONAL PRIVAT :
La internacionalitat del Dipr no es deu al seu origen sinó al seu objecte.
El primer objecte del Dipr es que hi hagi una relació jurídico- privada (mercantil, laboral, etc). El segon objecte es que ha de tenir caràcter internacional (element d’estrangeria)
Pel que fa a la relació juridico privada, poden ser persones físiques, jurídiques i l’estat quan actua com a particular (sense ius imperium). Han de ser relacions horitzontals, es a dir, han d’estar en condicions d’igualtat. La presència al planeta d’un conjunt d’ordenaments jurídics diferenciats dóna lloc a la possible existència de relacions i situacions jurídiques que apareixen vinculades, per motius diversos, a més d’un d’ells.
Pel que fa al caràcter internacional: Quan la relació jurídica privada concreta presenta un element d’estrangeria-és a dir que la connecta amb un altre OJ- i aquest afecta a la naturalesa del problema jurídic plantejat. Aquest element d’extrangeria pot tenir una naturalesa diversa. A més, pot ser que es tracti d’un únic element d’estrangeria o de varis.
Exemple de relació privada de DIPr: a) Una empresa de Dallas (Texas) compra a una altra de BCN una partida d’oli. La de BCN demanda a la de Dallas per impagament. Es una relació jurídica privada horitzontal ja que ambdós son subjectes privats (persones jurídiques), cap ocupa una posició jurídica privilegiada. Intervé el DIPr.
b) L’Estat Espanyol va comprar la col·lecció Thyssen-Bournemisza. En aquest cas va operar com un subjecte més del comerç internacional – com un banc, una fundació, etc-. No va fer ús del seu poder d’Estat sobirà.
Ex: a) Contracte de c-v entre empreses amb seu en diferents Estats.
b) Contracte de transport marítim firmat entre empreses amb seu a diferents Estats i que inclou en el contracte una submissió expressa a tribunal i a llei aplicable.
c)Un matrimoni de catalans emigren a Suïssa, on es queden a viure. Separats de fet, la dona torna a Catalunya i sol·licita el divorci. Aquest presenta un element estranger: la residencia a Suïssa del marit i l’última residència comú dels cònjuges.
-la flexibilitat: implica que s’intenta donar un marge de maniobra a l’operador jurídic a l’hora d’aplicar un ordenament jurídic més connectat a la situació juridico privada.
-la relativitat del dret internacional privat: cada estat té el seu dret internacional privat, en funció de quin tribunal ho conegui podem tenir una solució o un altra, ja que cada tribunal aplicarà el seu dret internacional privat.
Contingut i dimensions del dret internacional privat.
Les qüestions que resol el Dret internacional privat són:
-Ens resol de quin estat es el tribunal competent per resoldre la qüestió: és a dir quin és el fur competent. El primer que ens hem de qüestionar és de quina autoritat judicial o extrajudicial és competent per conèixer d’aquella situació jurídico privada. Les normes de dret internacional privat ens dirà quina es la norma competent per conèixer del litigi. Això també es coneix com a conflicte de jurisdiccions. La norma general, però hi ha excepcions, és que el tribunal competent aplica el seu propi dret processal: Lex fori regit processum.
Ex: S’interposa davant els Tribunals espanyols una demanda de divorci entre un matrimoni resident a França. La primera qüestió de DIPr serà resoldre si els Tribunals Espanyols són competents (CJI). Només si ho són, tindrà sentit preguntar-se per la llei aplicable al divorci sol·licitat. Destacar que els Tribunals espanyols com a regla general aplicaran el seu propi Dret Processal en el procediment (3 LEC).
-Quina es la llei aplicable.: ens diu quina es la llei aplicable, el ius aplicable. Mitjançant el seu propi model de DIPr el Tribunal determinarà si s’aplica el seu propi Dret intern o si s’ha de remetre a un OJ estranger per resoldre el fons de la qüestió plantejada. Es poden donar dos casos, que la llei aplicable sigui la extrangera o que la llei aplicable sigui la del propi fur, és a dir la del propi tribunal que està coneixent. En el cas que resulti aplicable el dret estranger qui haurà de provar la seva vigència i contingut del dret estranger seran les parts. Serà l’operador jurídic nacional- jutge o autoritat no judicial- el que verificarà la llei aplicable a la qüestió suscitada tenint en consideració el seu model nacional de Dipr Això també es coneix com a conflicte de lleis.
Ex: Una societat amb seu als EEUU vol demandar una empresa amb seu a Espanya per incompliment d’un contracte d’assistència tècnica. La 1ª qüestió és determinar la CJI: Si els Tribunals espanyols són competents. Una vegada confirmat que tenen el fur ens plantejarem la segona qüestió. Per resoldre la 1ª qüestió el Tribunal espanyol aplica el seu propi model de DIPr, que li respondrà si té el fur competent.
La 2ª qüestió és precisar la llei aplicable a aquest contracte, és a dir, determinar si s’aplicarà l’OJ espanyol, el dels EEUU o qualsevol altre, o bé una reglamentació especial a l’efecte. Amb el dret aplicable determinat es
podrà resoldre si hi ha hagut o no incompliment del contracte i les conseqüències. Per respondre la 2ª qüestió el Tribunal que coneix de l’assumpte (que té la CJI) aplica el seu propi model de DIPr.
-Eficàcia extraterritorial d’actes i decisions –judicials o extrajudicials- estrangeres: Planteja la qüestió de quins efectes es poden atribuir a una decisió judicial o extrajudicial de Dret Privat que emani d’una sobirania estrangera. Es parla de decisió judicial o extrajudicial no són els únics actes públics que confereixen drets susceptibles de ser invocats fora del país de l’autoritat de la que emanen. L’ inscripció d’un matrimoni celebrat a l’extranger o una societat constituïda a un altre Estat són exemples d’això
Ex: Un jutge de Suïssa dicta una sentència de divorci entre dos ciutadans espanyols. En principi aquesta sentència només és eficaç a Suïssa. Si algun dels cònjuges està interessat en què la sentència estrangera tingui efectes jurídics a Espanya haurà d’instar un reconeixement de la sentència al nostre Estat. Seran les normes de DIPr espanyoles d’aquest sector que decidiran si és possible, quins efectes, sota quins pressupòsits i conforme quins requisits.
-Altres qüestions com per exemple l’assistència judicial internacional i la cooperació d’autoritats: són aquelles normes de dret internacional privat que preveuen mecanismes d’auxili, entre diferents jurisdiccions o diferents autoritats de diferents estats, mentre hi ha procediment curs. Ex: Un jutge català exhorta a un jutge anglès que practiqui una diligència de prova, o una notificació o adopti una mesura cautelar a Londres, en el marc d’un procediment que s’està substanciant a Catalunya i que presenta vincles amb Anglaterra
Les concepcions de dret internacional privat:
-La primera és la concepció estricta: aquelles normes de dret internacional privat que només resolen quina és la llei aplicable, és a dir nomes resol la segona qüestió. Es de teoria alemana
-La concepció mixta: de teoria anglosaxona, diu que les normes de dret internacional privat nomes resol el la llei aplicable i la competència judicial internacional. Primera i segona pregunta
-la Concepción àmplia: d’origen francès. Engloba que les normes de dret internacional privat resoldran la competència jurisdiccional aplicable, la llei aplicable i el reconeixement i execució de les decisions judicials i extrajudicials i també qüestions de nacionalitat i estrangeria. Es la concepció que s’aplica a Espanya
La dimensió interna del dret internacional privat
Són aquelles normes de dret internacional privat que serveixen per resoldre conflictes de lleis interns dins d’un mateix estat. El pressupòsit es quan hi ha estats compostos (estats federals, estats autonòmics, estats regionals) es a dir estats plurilegislatius. En aquests estats ens trobem en situacions
L’ordre de prelació, si concurreixen les tres s’aplicara en primer lloc el d. institucional. Si el d. institucional no es aplicable, s’aplicara en segot lloc el dret convencional. Si no hi ha cap tractat internacional o conveni que permeti aplicar el dret convencional, llavors aplicarem el dret autònom.
El sistema espanyol de DRIP
La primera fase es la consolidació del sistema en l’últim terç del segle XIX. D’aquesta manera el sistema de dret internacional espanyol es consolida sota el regim de la constitución de 1876. En les normes en que apareix el DRIP es en el codi civil de 1889 que inclou materia de nacionalitat, també materia de dret aplicable i també materia de resolució de conflictes interns. També tenim el Codi de comerç de 1885 que preveu normativa en materia de comerç internacional. També tenim la LEC de 1881 que ya preveia aspectes de competència dels tribunals espanyols i també el sistema de reconeixement i execució de sentències.
La segona fase es la reforma del títol preliminar del Codi civil de 1884, la qual suposa una nova ordenación en l’àmbit del dret aplicable.
Amb la constitución de 1978 el que passa amb les normes de DRIP, es que es produeix una ampliació i actualització del sistema espanyol de DRIP. Aquesta ampliació i actualització la veurem a traves de diferents vies:
-La primera via modifica les normes de DRIP, amb la necessitat de incorporar els nous valors juridics previstos de la CE de1978. (tutela judicial efectiva, no discriminació per rao de sexe, etc). D’acord amb el desenvolupament economic i social implica que el legislador hagi de parar més atenció a l’hora de desenvolupar normes de dret econòmic i dret mercantil.
-La segona via consisteix en la incorporació del DRIP contingut als Tractats Internacionals el quañ passaraà a forma part del nostre ordenament. Això provoca que hi hagi una extensió i modernització de l’ordenament, perquè les normes que hi ha als tractats solen ser mes modernes que les de dret estatal.
-La tercera via és l’ingrés d’espanya a la UE al 86. Provoca tres consequencies importants: -La primera conseqüència es que les normes de dret comunitari tindran primacia sobre les de dret intern dels estats membres i efecte directe, cosa que provoca que qualsevol particular pugui invocar una norma de dret comunitari.
-La segona consequencia es que les institucions comunitaries podran dictar normes de dret derivat com ara reglaments i directives entre d’altres, en virtud de les competencies que els Estats membres els hi ha cedit. Aquestes normes de dret derivat estan destinades a protegir certes materies en benefici dels ciutadans europeus i residents comunitari.
-La tercera conseqüència implica que augmenti la segona via, ja que Espanya s’ha hagut d’adherir a certs tractats internacionals adoptats per estats membres de la UE, com per exemple el conveni
de brussel·les de 1868 i el Conveni de Roma d’obligacions contractuals.
Actualment ens trobem que el DRIP espanyol està compòs per fonts internes i fons externes, i que presenta tres subestructuras normatives: d. autònom, d. convencional, i d. institucional
El DIPr espanyol, com a sector diferenciat de l’ordenament jurídic del nostre país s’articula sobre dos clares premises:
-En primer lloc, i d’acord amb l’art. 149.1.8 CE, l’Estat té competència exclusiva en matèria de DIPr
-En segon lloc, el model de DIPr, com Dret d’origen primordialmente estatal, comparteix amb la resta de sectors de l’ordenament jurídic español el sistema de fonts fixat a l’art. 1.1 CC: “Les fonts de l’ordenament jurídic español són la llei, la costum i els principis generals del dret”.
Fons internes (Dret autònom)
Hem de tenir en compte dos dades: la llei, la costum i els princips generals del dret son font del dret espanyol, per tant també seran font del DRIP i crearan normes de DRIP. L’ordenament espanyol es fonamenta en una sèrie de principis: legalitat, jerarquia normativa i seguretat jurídica. Aquests principis també operaran en el sistema espanyol de Dret internacional privat. El sistema de dret internacional espanyol sera un sistema de base legal.
La creació del les normes de DRIP correspondrà al legislador i els jutges i tribunals estaran vinculats per les normes en vigor. De tot això es desprèn una sèrie de conseqüències:
La primera consequencia es que el legislador gaudeix d’amplia llibertat per a crear normes de DRIP només limitada pel respecte als valors i principis continguts en la CE. Això no implica que l’estat es pugui atribuir d’una competencia universal dels seus jutges per tal de conèixer tots els casos. Tampoc pot pretendre que la llei aplicable sigui sempre la Espanyola.
La segona consequencia es que per resoldre els problemes de trafic extern els jutges i tribunals espanyols hauran de seleccionar, interpretar, i aplicar les normes DRIP creades pel legislador. La tercera consequencia es que el proces d’aplicació d’aquestes normes de DRIP comporta una peculiaritat: es possible que el jutge hagi d’aplicar una solució diferent a l’establerta pel legislador en les normes de dret internacional privat. Si això es dona, ho resoldrem a traves de l’article 12 del CC.
Artículo 12
1. La calificación para determinar la norma de conflicto aplicable se hará siempre con arreglo a la ley española.
- Els efectes del matrimoni es regiran per la llei personal comuna dels cònjugues al temps de casar-se; en defecte d’aquesta llei, per la llei personal o de la residència habitual de qualsevol dels dos; en defecta d’aquesta per la llei de la residencia habitual dels dos després del casament; en defecte d’aquesta per la llei del lloc de celebración del matrimoni
- Els pactes o capitulacions pels quals s’estipule, modifiqui, o substitueixi el règim econòmic seran vàlids quan siguin conforme bé a la llei que regeixi els efectes del matrimoni, bé a la llei de la nacionalitat o de la residencia habitual de qualsevol de les parts
- El carácter y contingut de la filiación, inclusa la adoptiva y les relacions paterno-filials, es regiran per la llei personal del fill; en defecte d’aquesta per la residència habitual del fill
- La adopción internacional es regirà per la Llei d’Adopció Internacional. Les adopcions constituides per autoritats extrangeres tindran efectes a Espanya d’acord amb la Llei d’Adopció Internacional
- La tutela i demés institucions de protecció de l’incapaç es regularan per la llei nacional d’aquest. Les mesures provisionals o urgents de protecció es regiran per la llei de la seva residència habitual. Serà aplicabla la llei espanyola per a prendre les mesures de carácter protector i educatiu respecte dels menors o incapaços abandonats que es trobin en territorio español.
- El dret a la prestación d’aliments entre parents haurà de regular-se per la llei nacional comuna del alimentista i del alimentant. S’aplicarà la llei de residència habitual de la persona que els reclama quan aquesta no pugui obtindre’ls d’acord amb la llei nacional comuna. En defecte de les dues lleis, s’aplicarà la llei interna de l’autoritat que coneix de la reclamación.
8.La successió per causa de mort es regirà per la llei nacional del causant durant el momento de la seva mort
- Respecte de les situacions de doble nacionalitat previstes a les lleis españoles s’estarà a lo que determinen els tractats internacionals, i si no establisin res, serà preferida la nacionalitat coincident amb la última residència habitual, i en el seu defecte, la última adquirida
- Es considerarà com a llei personal dels qui no tinguin nacionalitat o la tinguin indeterminada, la llei del lloc de la seva residència habitual.
- La llei personal corresponent a les persones jurídiques es la determinada per la seva nacionalitat.
Art 10: 1. La possessió, la propietat i els demés drets sobre bens immobles, així com la seva publicitat, es regiran per la llei del lloc on es trobin. La mateixa llei s’aplicarà als bens mobles.
- Els bucs aeronaus, les aeronaus,ferrocarril, així com tots els drets que es constitueixen sobre ells, quedaran sotmesos a la llei del lloc del seu abanderament, matricula o registre. Els automòvils i altres mitjans de transport per carretera quedaran sotmesos a la llei del lloc on es trobin,
3.L’emissió de títols-valors atendrá a la llei del lloc on es produeixi.
- Els drets de propietat intelectual i industrial es protegiran dinttre del territorio español d’acord amb la llei española, sense perjudici de l’establert als convenis i tractats internacionals en els quals España forma part.
- S’aplicarà a les obligacions contractuals la llei a la que les parts s’hagin sotmes expressament; en el seu defecte, la llei nacional comuna de les parts; en el seu defecte la de la residencia habitual comuna; en el seu defecte la llei del lloc de celebración del contracte.
- Les obligacions derivades del contracte de treball, en defecte de sotmetiment Express de les parts se’ls hi aplicare la llei del lloc on es prestin els serveis.
- Les donacions es regirán per la llei nacional del donant.
- Serán válids, a efectes de l’ordenament jurídic español, els contractes onerosos celebrats a España per extranger incapaç segons la seva llei nacional, si la causa de la incapacitat no estés recollida a la legislació espanyola.
- Les obligacions no contractuals es regiran per la llei del lloc on haguéssin passat els fets de que deriven. La gestió de negocis es regularà per la llei del lloc on el gestor realitzi la principal activitat.
- La llei reguladora d’una obliació s’extén als requisits del compliments, a les conseqüències d’incompliment, així com a la seva extinción.
- A la representación legal se li aplicará la llei reguladora de la relació jurídica de la que neixen les facultats del representant, y a la voluntaria, en cas de no haber sotmetiment Express, la llei del pais on s’exercitin les facultats conferides.
Articulo 11. Les formes i solemnitats dels contractes, testaments i altres actes jurídics es regiran per la llei del pais on s’otorguin. No obstant, serán també valids els celebrats amb les formes i solemnitats exigides per la llei aplicable al seu contingut, així com els celebrats d’acord amb la llei personal del disponent o la comuna dels otorgants. Igualment seran vàlids els actes i contractes relatius a bens immobles otorgats d’acord a les formes i solemnitats del lloc en que aquestos radiquen.
Serà d’aplicació la llei española als contractes, testaments i altres actes jurídics autortizats per funcionaris diplomàtics o consulars d’Espanya al extranger
Art 12. 1La calificació per a determinar la norma de conflicte aplicable es farà sempre d’acord a la llei espanyola.
- En ningún cas tindrà aplicación la llei extrangera quan resulti contraria a l’ordre públic
Dels articles 13 al 16 regula el dret inerregecional.
convenis que no estaven en vigor. Un altre errror d’aplicació es que moltes vegades s’ha de crear una norma que desenvolupi aquest conveni i no es fa.
Un altre inconvenient es la falta de política legislativa. Això significa que moltes vegades els estats aproven convenis sense seguir una linia raonada de política legislativa. Aquí a Espanya trobem molts convenis que no son necessaris per a les nostres necessitats i altres que si son necessaris no es fan.
Un altre inconvenient es la necessitat de posar-se d’acord entre els diferents estats per resoldre un conveni.
L’últim inconveniente es la necessitat de les clàusules de desconnexió. De vegades es dóna el cas que la UE ratifica convenis que son aplicables a tots els EE membres. Per això s’incoproren clàusules de desconnexió, clàusules que autoritzen als Estats membres per no aplicar normes establertes en aquell conveni sinó aplica la normativa especifica del estat membre.
En quan a la incidència dels convenis internacionals en DRIP español, España a partir de la CE de 1978 ha anat incoprorant numerosos convenis internacionals de dret inernacional privat.
Els tractats interncionals es poden distinguir segons el nombre de parts contractants i segons la matèria que regulen. Segons el número de parts contractants els tractats poden ser bilaterals o multilaterals.
Els bilaterals son aquells elaborats entre dos subjectes internacionals, normalment es desenvolupen en el marc de les politiques exteriors d’un pais. Solen regular matèries d’estrangeria, auxili judicial i també sobre reconeixement i execució de sentències. En els tractats bilaterals es més fácil arribar a un acor i almenys regulen una matèria concreta. Però també tenen inconvenients: no soluciona la heterogeneitat del dret internacional privat i nomes regules una política concreta i a la pràctica no s’apliquen gaire.
Els tractats multilaterals estan formats per mes de dos subjectes internacionals i normalment son elaborats per una organització intergovernamental. Dins dels multilaterals trobem tres tipus: els oberts, els restringits o tancats i els semi-tancats.
Els oberts son la majoria dels tractacts multilaterals, malgrat que hem de dir que les organitzacions interguvernamentals estan formades per diferents membres. Aquestes organitzacions fan convenis i permeten que altres estats s’adhereixen al conveni, per això son oberts.
Els tancats o restringits queden restringits als participants originaris d’aquell conveni. Si un nou estat vol adherir-se al conveni, haurà de realitzar un acord amb els estats orginars. Exemple: el conveni de Brussel·les de 1968 era un conveni que es va elaborar exclusivamente pels membres de la UE. Un altre es el conveni de Roma sobre obligacions contractuals. Aquests convenis es fonamenten en l’article 293 del TUE, que es aplicable, però que està en desús perquè la UE prefereix dicta reglaments.
Els semi tancats són aquells en que altres estats poden arribar a ser part, diferents als Estats orginiaris, ja que aquests estats estaran en una llista annexa al tractat. El tractat preveura un sistema particular d’adhesió. També altres estats poden formar a part mitjançant l’enviament d’una invitació a aquest conveni semi-tancat.
Segons la matèria que regulen els tractats internacionals poden ser de competència judicial internacional o de reconeixement i execució de sentències. El conveni de Lugano de 1968 en seria un exemple, ja que regularia les dos matèries. Aquest es un conveni multilateral. Després també hi ha nombrosos convenis bilaterals que regulen aquestes materies.
Un altre materia que es regula es la cooperació entre autoritats i l’asssitència judicial. Aquests convenis regularan mecanismes de cooperació entre estats amb una matèria concreta. Regulara l’auxili que s’otorgan els organs jurisdiccionals entre si mentre duri un procediment. Exemple: El conveni relatiu a les notificacions i trasllat a l’estranger de documents de
- Un altre conveni que suprimeix la legalització de documents estrangers. El conveni relatiu a l’obtenció de proves a l’estranger en materia civil i mercantil de 1970. Aquests tres serien TTII de auxili judicial.
Per últim hi ha convenis que regulen quina és la llei aplicable en un determinat litigi. Dintre la llei aplicable tenim dos tècniques normatives de llei aplicable: la tècnica indirecta i la tècnica directa.
La indirecta es la que utilitzen les normes de conflicte per tal de determinar quina es la llei aplicable en un cas de forma indirecta. El que fa es localitzar una situacio juridico privada amb un determinat pais, i l’ordenament juridic d’aquell pais serà la que s’aplicarpa en aquell cas. Exemple: conveni de Munich soobre noms i cognoms de 1980. Aquest conveni ens diu que la llei aplicable serà la llei nacional de laa persona, per tant, aquest conveni ens està remeten a un altra llei, per això diem que es una tècnica indirecta.
Aquesta tècnica indirecta pot ser inter partes o universal. Quan es inter partes només afectarà a les parts que formen part del conveni internacional. Quan tenen afectes de manera universal, la llei designada aplicable es la norma de conflicte prevista en el mateix conveni. L’efecte erga omnes o universal vol dir que la llei s’aplicara encara que la llei designada no sigui la llei d’un estat part d’aquell conveni.
Com sabem si un conveni es inter partes o erga omnes?? Ens ho dirà o sinó haurem de veure la reciprocitat entre les parts. En els convenis erga omnes no apliquem la llei autònoma sinó que s’aplica la llei que preveu el conveni. Aquest conveni es aplicable entre els estats que l’han firmat però també pot afectar a altres estats. Exemple: Conveni Munich, ratificat per Espanña , holanda, Italia i Portugal. Perr tant es un conveni multilateral. L’article 1 d’aquesta llei ens diu que la llei aplicable es la llei de l’estat de la persona. Ara imaginem que un tribunal español està coneixent sobre el nom i cognom d’una persona xinesa. Tal i com diu l’article 1 en aquest cas per resoldre el conflicte haurem d’agafa la llei xinesa, encara que xina no sigui part d’aquest conveni, per això eficàcia erga omnes.
La tècnica directa. En aquest cas el mateix conveni ja dona la resposta directa, inmediata i substantiva. No fan cap remissió a cap altra llei, ja diuen
1 etapa: desde el tractat de Roma de 1957 que entra en vigor 1958 al tractat de Maastricht de 1992 que entra en vigor el 1993. Característiques: en els origens la comunitat economica europea no tenia competència de dret sobre dret internacional privat. Si que trobem en l’article 220 de 1958 que disposava que els estats membres realitzarien negociacions entre si per simplificar les formalitats que estaven sotmeses al reconeixement i execució de les resolucions judicial i laudes arbitrals. Es firmen tractats interncionals tancats, es a dir, nomes en formaven part els membres originaris. Eren tractats complementaris entres estats de la comunitat. El fet que aquest convenis formessin part del dret comunitari no impedia que haguessin de ser firmats i ratificats d’acord amb el procediment constitucionalmente establert.
Per exemple el conveni de Brussel·les de 1968, aquest conveni ha estat substituit pel reglament Brussel·les 1. Un altre conveni serà el conveni de Lugano de 1988 que regula les matexes matèries que el de Brussel·les, la diferencia rau en que el de brussel·les només era entre els estats membres de la comunitat i el de Lugano TAME permet que entrin els estats de l’associació europea de lliure comerç (Noruega, Suissa, Finlandia,etc). El tractat de lugano ha estat substituit pel conveni de lugano de 2007.
L’article 235 del TUE es va utulitzar per puguer realitzar convenis en àmbits que no estiguessin previstos en els tractats constitutius (exemple Conveni de Roma de 1980 sobre la llei aplicable a les obligacions contractuals, substituit pel reglament ROMA 1)
2 etapa: tractat de Maastricht de 1992 que entra en vigor el 1993 fins al tractat d’ Amsterdam de 1997 que entra en vigor el 1999 Caracterísitques: Es fa la primera reforma dels tractats constitutius fet per l’acta unica europea de 1986, cosa que va provocar que es suprimessin totes les fronteras interiors i va permetre la lliure circulación de les persones. Aquests aspectes es consoliden en el tractat de Maastricht. El títol 6 del tractat de Maastricht, parla de cooperació en assumptes de justícia i de interior. És a dir ja mostra una mica més d’interés sobre el dret interncional privat, ara, jurídicamente no hi han variacions respecte l’etapa anterior, l’únic que s’elaboren projectes però la majoria no s’arriben a ratificar, com per exemple, projectes en materia matrimonial, de dret concursal i en materia de notificación.
3 etapa: tractat de Ámsterdam de 1997 que entra en vigor el 1999 fins tractat de Niza de 2001 que entra en vigor el 2003. Caracterísitques: com ja hem dit amb el tractat d’amsterdam es produeix la comunització o europeització del dret internacional privat, ja que, els estats membres cedeixen sobirania a la comunitat perque pugui dictar normes de dret internacional privat. A partir d’aquí la UE podrà dictar normes de DRIP a través del dret derivat, es a dir, a través dels reglaments i directives. Aquesta base diferencial es troba al titol 4 del tractat Maastricht que tracta sobre: visat, asil, immigració i altres politiquees relacionades amb la persona. A través del tractat d’amsterdam es constitueix la base normativa per crear un verdader espai europeu de llibertat, seguretat i justícia. Els àmbits que s’inclouen dins del títol 4 del tractat d’amsterdam son cooperació judicial en matèria civil quan es traspasen les fronteras pel bon funcionament del mercat interior. Elimina tots aquells obstacles per al bon funcionament dels procediments civils.
Dins d’aquesta etapa hem de parlar de 2 especialitats. Són les que afecten a irlanda i regne unit per una banda i Dinamarca per un altra banda. Amb Dinarmca el que passsa es que queda fora d’aquest titol 4 per voluntat pròpia, és a dir, reglaments i directives no se li aplicaran a Dinamarca. Al regne unit i irlanda si que sels i aplica els reglaments i directives però amb la Clàusula opting in, que vol dir que els països podran decidir si participen en aquell reglament i directiva
El tractat de Niza de, ja es parla directament de cooperació judicial i principi de reconeixement mutu de les resolucions judicials. A més a més, el tractat de Niza desenvolupa l’arbitratge de dret internacional com a mecanisme alternatiu de la resolución de controvèrsies.
4 etapa: tractat de Niza de 2001 que entra en vigor el 2003 fins tractat de Lisboa de 2007 que entra en vigor el 2009. És l’últim pas donat fins al moment en la profundització de la europeització del dret internacional privat. S’aprecia l’interes del legislador europeu per fer realitat la tutela judicial efectiva i en aquest tractat tot gira a través del principi de reconeixement mutu entre els estats. Després de l’entrada en vigor d’aquest tractat, la via per crear convenis interncionals desapareix i tot es farà a través del reglament. És a dir, el reglament es la norma que regularà les normes de dret internacional privat.
La comunització del DIPR
La comunització del dret internacional privat significa que els estats membres cedeixen sobirania a la comunitat perque pugui legislar sobre normes de DRIP. Aquesta comunització es dona amb el tractat d’amsterdam, en concret en el títol quart article 65. A partir de llavors la UE te comepetència per legislar.
Reglaments importants:
El reglament 44/2001 es dels més importants també anomenat brusse·les 1. Relatiu a la competència judicial, el reconeixement i l’execució de resolucions judicials en matèria civil i mercantil
El reglament 2201/2003 també anomenat brussel·es 2 bis. Relatiu a la competència, al reconeixment i la execució de resolucions judicials en materia matrimonial i de responsabilitat parental.
El Reglament Roma 1 o 593/2008. Sobre la llei aplicable a les obligacions contractruals
Reglament Roma 2 o 864/2007. Relatiu a la llei aplicable a les obligacions extracontractuals
Reglament 4/2009. Relatiu a la competència, la llei aplicable, el reconeixement i la execució de resolucions i la cooperación en matèria d’aliments
Reglament 1259/2010 pel qual s’estableix una cooperación reforçada en l’àmbit de la llei aplicable al divorci i a la separación judicial.
-Principi d’eficàcia màxima: aplicarem el tractat que sigui mes beneficios per la situación que hem de resoldre.
-Principi d’especialiatat: es a dir el tractat que reguli de manera més especial aquell tema
-Principi temporal: Preval el tractat posterior enfront l’anterior.
TEMA 3 10/2/2014 LA JURISDICCIÓ I LA COMPETÈNCIA JUDICIAL INTERNACIONAL(CJI)
Criteris o furs de competència judicial internacional.
Quan hi ha una situació jurídica amb una situació d’estrangeria i hi ha una incompliment tindrem una sèrie de dies per resoldre aquesta controversia. Tindrem la via judicial o la via del arbitratge que es una via en que les parts decideixen sotemtre la solució de determinats problemes o conflictes a un o varis tercers.
La jurisdicció és la funció que l’Estat atribueix als seus òrgans jurisdiccionals per tal de jutjar i executar el que s’ha jutjat. Això es troba estrictament relacionat amb la sobirania de l’estat. (117 CE). La competència consisteix en la possibilitat d’exerceir la jurisdicció en un determinat assumpte o la regla que es segueix per atribuir als diferents òrgans jurisdiccionals el coneixement dels assumptes que es susciten.
La CJI Es aquella potestat atribuïda per la llei als organs jurisdiccionals d’un estat per conèixer dels assumptes que es suscitin en les relacions juridico- privadaes internacionals. Per tant els òrgans jurisdiccionals d’un estat només podran coneixer d’un assumpte si hi ha una norma que li doni aquesta competència.
Les normes de competencia jurisdiccional internacional tenen per objecte determinar quan son competents els tribunals d’un estat per coneixer d’un cas de tràfic jurídic extern. La controvèrsia haurà d’estar suficientment vinculada amb els tribunals d’aquell estat, una connexió rellevant.
En quan a les normes de CJI previstes a la LOPJ, són unilterales i atributives perque donen competencia jursidiccional internacional als tribunals espanyols. En canvi les normes contingudes en el dret institucional i dret convencional( reglaments i TTII) seran distributives i multilaterals, perquè distribuiran els assumptes entre els tribunals de diferents estats. Només un cop haguém determinat la CJI ens plantejarem quina es la llei aplicable.
També s’ha de distingir entre les normes de competencia judicial internacional (LOPJ) de les normes de competència territorial. (LEC)
Per saber quina es la llei aplicable anirem al sistema de dret internacional privat de l’estat que té la CJI. Pot ser que hi ha hagi més d’una jurisdicció competent (per exemple espanya i i itàlia) i depenent on fessem el litigi s’aplicara el dret internacional privat de cada estat, de manera que la sentència pot ser que sigui diferent la resolució en un estat o un altre. Aquí entra en joc el que s’anomena com a “fòrum shopping”, és a dir, haurem
d’escollir davant de quin tribunal presentem (davant itàlia o espanya) el cas per tal de seguir una solució concreta i que sigui més beneficiosa per a la nostra part.
El sistema internacional privat espanyol està format per un pluratlitat de fonts: insitutucional, convencional i autònom.
En el dret institucional , un dels reglaments més importants que regula la competència judicial internacional és el reglament Brussel·les 1 o reglament 44/2001. El reglament 1215/2012 substituirà el reglament Brussel·les 1. Un altre reglament important és el Reglament Brussel·les 2 bis o 2201/2003. Un altre important és el 4/2009 o d’aliments. Finalment un altre és el de successions, però que encara no s’està aplicant, el 650/2012, que serà aplicable a partir d’agost de 2015
En el dret convencional trobarem tant convenis unilaterals com multilaterals. Un exemple de bilaterial seria el que s’ha firmat entre Espanya i El Salvador, i un de multilateral sería el Lugano 2.
En el dret autònom trobem la LOPJ que resol la competència judicial internacional en l’ordre civil, penal, contenciós-administratiu i social.
Reglament Brussel·les 1 o reglament 44/2001 (dret institucional)
És el reglament més important de la UE. El reglament Brussel·les 1 substitueix el conveni de Brussel·les de 1968. Es tracta d’un reglament i per tant sera aplicable directamente a tots els estats membres. El Brussel·les 1 també s’aplica a Dinamarca degut a un acord de l’any 2005. El reglament Brussel·les 1 practicament desplaçarà els tractats internacionals, es a dir el dret convencional, i el dret autònom. A partir del 10 de gener de 2015 serà substituit pel reglament brussel·les 1 bis.
Pel que fa a l’àmbit d’aplicació d’aquest reglament, aquest reglament resol la competència judicial internacional en materia civil i mercantil i també resoldrà el reconeixement i execució de resolucions judicials en materia civil i mercantil. Per a que s’apliqui el Brussel·les 1 s’hauràn de donar una sèrie de criteris o requisits:
-El criteris d’aplicacó material: la materia que regula es materia civil i mercantil amb independencia de l’òrgan jurisdiccional. No inclou ni materia fiscal, ni aduanera ni administrativa. A més preveu una sèrie d’exclusions: l’estat i la capacitat de les persones físiques, els règims matrimonials, els testaments i les successions, el quebrantament, els convenis entre quebrat i quebrantadors, la seguretat social i l’arbitratge.
-El criteri d’apliacacio territorial: Els estats membres de la UE mes Dinamarca. (al manual posa que a Dinamarca no s’aplica, pero si que s’aplica, hi ha un error.)
-El criteri d’aplicació temporal: entra en vigor a partir de l’1 de març de 2002 i es irretroactiu, es a dir, s’aplica a partir de l’entrada en vigor.
