¡Descarga Dret processal civil y más Apuntes en PDF de Derecho Procesal Civil solo en Docsity!
INTRODUCCIÓ DRET PROCESSAL CIVIL
Quan parlem d’un conflicte jurídic ens referim a una controvèrsia que sorgeix en el marc de una relació regulada pel dret. El nostre dia a dia està regit per normes, son dret i obligacions. Aquestes normes son normes de dret material. Aquest material que estableix obligacions i dret als subjectes jurídics han de ser respectades, aquest por ser voluntari, pot sorgir de manera espontània o bé el compliment d’aquestes obligacions pot ser coercitiva, es a dir, obligada.
Aquests conflictes jurídics tradicionalment hi ha hagut 3 formes de resolució:
- Autotutela o autodefensa: el conflicte jurídic es resol a traves de la força d’una de les parts sobre l’altre. Es la forma de resolució de conflictes mes primitiva. Bàsicament consisteix en la llei del mes fort.
- Autocomposició: implica arribar a la solució del conflicte a traves d’un acord entre les pròpies parts. Son les parts les que son capaces d’arribar a un acord. Diríem que estem un esglaó mes avançat que l’autotutela.
- (^) Heterocomposició: es un tercer imparcial, que no te res a veure amb les parts, el que dicta una solució al conflicte que existeix entre les parts. Aquest tercer pot ser imposat per l’estat que en aquest cas serien els tribunals o podria ser un tercer com l’arbitratge o la mediació que les parts han decidit que s’impliqués. Aquest es el mitja mes avançat i es el que impera a dia d’avui.
Entenem per dret processal com la ciència que estudia el procés com a mecanisme de solució de conflictes. Mes concretament, valora una sèrie de normes de procediment a les que s’ha d’ajustar el procés perquè sigui jurídicament vàlid i produeixi efectes legals. Regula, el dret processal, quins son els òrgans jurisdiccionals que han de tenir competència sobre aquell conflicte. També, quin tipus de procediment s’ha de seguir. Quines proves son admissibles en dret. Quins recursos es poden interposar. També regula quines parts poden intervenir en el procés.
El dret processal es un dret accessori o instrumental ja que regula les normes del procés però el procés que tracta de solucionar el conflicte es basa en dret material.
POSTULACIÓ PROCESSAL:
- advocat : aquell graduat en dret que exerceix professionalment la direcció i la defensa lletrada de les parts en un procés, o be l’assessorament i el consell legal. No tots els advocats son litigadors. A més tenen un drets i uns deures que formen part d’un codi antològic que han de complir: LEC i LOPJ:
- secret professional: art 542.3 LOPJ: els advocats tenen obligació de guardar secret de tots aquells fets o noticies que coneixin per raó de la seva activitat professional.
- Relació entre l’advocat i el client s’ha de regir per una confiança recíproca, perquè si no saps si el teu client diu la veritat, dubtes, no pots dirigir una defensa correcta
- l’advocat té plena llibertat per acceptar o rebutjat un assumpte en el qual se li sol·liciti la seva actuació sense necessitat de justificar l’actuació, inclòs l’advocat podrà en qualsevol moment abstenir-se o cessar de la seva actuació quan sorgeixin discrepàncies amb el seu client: tens l’obligació de realitzar aquells actes per evitar la indefensió del procès que abandones del client (obligació de transmetre tot l’expedient al nou advocat que assumeixi el cas), el nou lletrat té l’obligació de sol·licitar la venia, que és l’autorització, el presentes al jutjat de que tu seràs el nou advocat.
- (^) Els advocats no poden cap cas acceptar la defensa d’interessos contraposats amb altres que estiguin defensant. En cas de conflicte d’interessos entre dos clients del mateix advocat s’haurà de renunciar a la defensa dels dos casos. Honoraris: els advocats tenen una llibertat per establir les tarifes i les minutes que vulguin. Els col·legis d’advocats estableixen uns criteris d’orientació de valoració d’honoraris: és important per la taxació de costes, perquè una de les parts veu satisfeta tot el que demanava, l’altre part que ha perdut ha de pagar les costes a la part guanyadora, només si guanya totalment, no parcialment.
- Procurador : missatger. S’encarreguen de la presentació processal de les parts davant dels tribunals i jutjats de qualsevol òrgan jurisdiccional. És el punt de connexió entre els jutjats i l’advocat i s’encarreguen de notificar totes les resolucions judicials que es dicten en el procés. Tenen l’obligació d’assistir a les vistes que s’estableixen. El procurador el decideixes tu, necessita un apoderament per demostrar que té la representació processal de la part i aquesta representació s’ha d’acreditar (a través d’un poder general del pleit, d’uns poders notarials; o a través d’un apoderament apud acta que és gratuït i s’atorga davant del lletrat de l’administració de justícia de qualsevol oficina judicial; en aquest cas s’ha de dir el nom del procurador i el num del procediment – tens 10 dies per subsanar aquests poders)
Es poden prescindir d’advocat i procurador:
- quan la quantia no excedeixi de 2.000 euros.
- En la petició inicial de procediment monitori
- excepcions: judici monitori (impagaments)
FALTA CLASSE 16/
COMPETÈNCIA OBJECTIVA
- Jutjat de 1ª instància (art 45)
- Jutjat de pau: menys de 90 euros (art 47)
COMPETÈNCIA TERRITORIAL
- Criteri general: domicili del demandat (art 50)
- Persona jurídica: seu social o a elecció del actor, lloc amb establiment obert (art 51)
Els actes de comunicació quan s'actuí sense procurador, o be en el primer procediment (menys de 6000 euros), la citació es durà a terme en el domicili del demandat que hagi indicat la part actora (quan formula la demanda ha d’anunciar quin és el domicili de la part demandada perquè el jutge li pugui notificar).
Pot passar que la part que demanda desconegui el domicili de la part que ha de demandar. En aquests casos és el mateix jutjat que duu a terme una investigació de quin és el domicili de la part demandada i pot passar que es trobi el domicili, per tant se li notifiqui la demanda, o també que el propi jutjat pugui averiguar quin és el domicili. Si aquestes investigacions fossin impossibles de trobar el domicili apareix el lletrat de l’administració de justícia comunicarà el nom d’aquest demandat al registre dels rebels civils que té el seu al ministeri de justícia per comprovar si aquella persona figura en aquest registre. Llavors es fa una notificació per edictes, que vol dir que la demanda es publica al tauló d’anuncis del municipi o el bolletí de la província. El demandat possiblement no tingui mai coneixement.
DOCUMENTACIÓ ACTUACIONS:
- ACTES art 146 GRAVACIONS art 147
Els mitjans de prova serien: proves documentals, o inclòs mitjans tèrmics de gravació o imatges gravades, reproducció de sons, i això es pot aportar tant en el procés ordinari com en l’oral. Tot el que passa en seu oficial està gravat i les parts poden accedir a veure que ha passat.
LES PARTS EN EL PROCEDIMENT
SUBJECTES:
- jutge: ha de ser imparcial: la decisió del jutge no pot estar contaminada en cap cas per motius subjectius, ha de decidir sobre el fons de la qüestió basada única i exclusivament en dret. Les stcs s’han de justificar, s’han de motivar.
- Les parts: son parcials. Serien:
- demandant (demandant, part actora, part recurrent): persona o persones que interposen la demanda
- demandat: persona o persones contra la qual s’interposa la demanda Les parts diem que son parcials perquè defensen els seus propis interessos i per tant utilitzaran totes les armes que estiguin al seu abast per guanyar el pleit.
DESIGNACIÓ DE LES PARTS:
La part demandant quan formula la demanda ha d’identificar quina és la part demandada i quin és el seu domicili. Això es fa a través del encapçalament de la demanda.
- Encapçalament: la demanda sempre s’encapçala amb el nom del jutjat on nosaltres formulen, presentem, la demanda. Quan tu presentes la demanda encara no saps en quin jutjat recaurà exactament. El num de procediment es posa al encapçalament però quan formules la demanda encara no el saps.
Primer es posa el nom del procurador, llavors identificar el nom i DNI de la persona que formula la demanda i el seu domicili. Perquè és formula la demanda. Contra qui es formula la demanda.
- Fets: on expliques al jutge el relat dels fets que han duit al conflicte jurídic. Acompanyar-ho amb la prova, tu no pots explicar una certa historia i no acreditar-ho. Tot el que expliquem s’ha de provar.
- fonaments de dret: dret aplicable, quina norma serveix per dirimir aquell conflicte, aquells drets que acabes d’explicar. Sempre comencen amb unes referencies de tipus processal, que fan referència a la competència, legitimació, capacitat, la quantia és de X i si és procediment ordinari o oral... Fonaments de dret material: norma que aplica i la norma que serveix per resoldre el cas. Podem invocar stcs, jurisprudència.
- Suplico o petitum: petició final, lo que li demanem al jutge. No serveix de res que et passis explicant tot en la demanda si després en el suplico no ho demanes. També es pot demanar si es vol prova.
SENTÈNCIA:
És aquella resolució judicial que dicta el jutge i que posa fi al procès, resolent sobre el fons de la qüestió plantejada per les parts del conflicte. No necessàriament tots els procediments acaben amb una stc, les parts tenen plena llibertat per firmar un acord sempre i quant no arribi el moment del judici. Podrien les negociacions a arribar a suspendre el procediment.
PRINCIPIS QUE REGEIXEN L’ACTUACIÓ DE LES PARTS:
PARCIALITAT:
Les parts son parcials perquè defensen els seus interessos i no son objectius, sinó que son subjectius, con tal de guanyar el procès. DUALITAT: En un procès lògicament hi ha d’haver com a mínim dues parts (demandant i demandat). Liticonsorci vol dir que hi pot haver pluralitat de les parts:
- pluralitat de demandants (actiu)
- pluralitat de demandats (passiu) A vegades la llei obliga a que hi hagi liticonsorci d’una de les parts o es pot constituir de manera voluntària. IGUALTAT DE LES PARTS: Igualtat d’armes→ principi que implica equilibri en la posició de les parts processals. És a dir, equivalència d’oportunitats entre la part demandant i demandada. En concret, vol dir que ambes parts han d’ostentar els mateixos mitjans d’atac i de defensa en les cargues d’al·legació, prova i impugnació- CONTRADICCIÓ: Exigeix que ambes parts puguin tenir el mateix dret de ser escoltats, i de practicar proves amb la finalitat de que cap de les parts es trobi en la situació de indefensió front a l’altra part. Això implica a la pràctica:
- Legitimació ad causam: és la vinculació d’un subjecte amb l’objecte del litigi que l’habilita o faculta per sol·licitar una stc sobre el fons. Interès legítim.
- Legitimació ad processum: capacitat processal, és a dir, amb l’aptitud que té un subjecte per comparèixer en un judici.
Es troba la legitimació regulada en la LECrim art 10.1: diu que seran considerades parts legítimes aquelles que compareixen en el judici com a titulars d’una relació jurídica o objecte litigiós.
Ho hem de vincular amb el concepte del interès legítim del objecte del pleit. El fonament el trobem en la tutela judicial efectiva en l’art 24 CE. D’aquí neix el concepte de la legitimació.
Punt de vista subjectiu:
- legitimació activa: quan correspon al demandant
- legitimació passiva: quan correspon al demandat
Punt de vista objectiu:
- Legitimació ordinària: és la que sustenta o s’obté en virtut de la titularitat d’un dret o interès legítim. Majoria dels casos.
- Legitimació extraordinària: és dona en aquells casos en que el demandant actua en el procès en interès d’un tercer, no propi. Es refereix també l’art 10.2 LECrim. Únicament és a n’aquell casos en que la llei ho permeti, on aquesta norma atribueixi a una persona diferent. Interès aliè. Dintre d’aquesta trobem la legitimació pot ser:
- per substitució processal: la part actora compareix en el procediment en nom i interès propi però en defensa d’un dret aliè. Ex: legitimació del ministeri fiscal per promoure processos d’incapacitació de persones (salvaguardar drets d’un tercer); acció subrogatòria (permet al creditor demandar al deutor del seus deutor); petició d’aliments d’aquell conjugue per fills majors d’edat que convisquin amb ells; associacions de consumidors i usuaris estan legitimades per la defensa dels interessos difosos.
- per legitimació per representació: la part actua en interessos aliens i també en nom d’un altre. Pretén la tutela de determinats drets dels quals no és titular, però no ho fa en nom propi sinó d’un altre. Ex: col·legis professionals (tenen legitimació per reclamar els honoraris dels seus col·legiats); representació del president de la comunitat de propietaris de tot allò que sigui favorable per la comunitat.
PLURALITAT DE PARTS
Art 12 LECrim
Un dels principis que regeix el procès penal és que hi hagi el principi de contradicció. Hi ha d’haver dues posicions contraposades: part demandada que interposa l’acció, i la part demandada que s’oposa a l’acció.
Pot aparèixer una pluralitat de parts tant en la part demandant com en la part demandada, o inclòs en les dues parts. Quan això passa parlem del fenomen de pluralitat de parts. El fonament resideix en la legitimació.
En el supòsit de pluralitat de parts únicament el tribunal dictarà una sola stc que afectarà a totes les parts interposades en el procès.
Hi ha un litisconsorci: s’anomena litisconsorci l'existència en el procès d’una pluralitat de persones que d’hagut a la circumstància de tenir un dret o interès comú han d’assumir una mateix posició en el procès, ja sigui de demandant o demandat.
- Actiu: si son demandants
- passiu: si son demandats
- mixta: si son pluralitat de parts en les dues parts
Pot ser:
- voluntari: quan la seva constitució depèn de la sola voluntat de diferents actors, demandants que decideixin litigar junts o que l’actor únic decideixi demandar a varies persones al mateix temps. Produeix l’efecte de que totes les pretensions es discuteixen en un únic procès i una única resolució.
- necessari: a diferencia del voluntari les parts no son «dueñas» del litisconsorci sinó que ve imposat per llei perquè la llei entén que tots aquells intervinents han de comparèixer necessàriament en el procediment perquè la resolució que es dicti s’ha d'estendre a tots ells Ex: indivisibilitat de les accions mancomunades (l’acció deriva del CC 1139); el ministeri fiscal o un tercer insta la nul·litat del matrimoni (ha de demandar als dos conjugues necessàriament); quan s’impugna la desheredació (s’ha de demandar a tots els hereus)
- quasi-necessari: entre el necessari i el voluntari. Depèn de la voluntat de les parts, però si finalment decideixen constituir-lo el procès de manera conjunta hauran de fer-ho conjuntament abstenint-se per igual les conseqüències de la stc. Ex: obligacions solidàries (l’acreditor es pot dirigir contra un o varis deutors i tots hauran de respondre al deute però si només es dirigeix contra un la stc condemnarà tan sols al deutor demandat).
SUCCESSIÓ PROCESSAL
Consisteix en la substitució en un procediment determinat d’una part per una altra part en la mateixa posició processal com a conseqüència d’una transmissió intervivos o mortis causa de la legitimació.
La regla general és que un cop s’ha iniciat el procès no existeixin canvis substancials en l’objecte o subjectes del procès. Hi ha supòsits en que es produeix la substitució.
Art 16 a 18 LEC
directament sobre aquest tercer. Aquests tercers és una especie de col·laborador de la part principal. Ex: subarrendatari que es troba interessat en defensar al arrendatari front al seu arrendador que vol resoldre el contracte; legatari que té un interès en la defensa de tots aquells que puguin sostenir la validesa de l'herència. → El règim processal: aquests tercers poden comparèixer en qualsevol de les fases o instàncies del procés sense que es produeixi una retroacció de les actuacions. Aquesta compareixença es realitza mitjançant la formulació d’un escrit que origina un incident on el jutge ha de donar trasllat a les altres parts perquè diguin la seva i finalment el jutjat resol mitjançant un auto si té interès legítim o no. L’auto ha d’estar motivat.
- intervenció provocada: el tercer intervé com a conseqüència de la petició efectuada per alguna de les parts en el procés. Pot ser provocada per la part actora o la part demandada. Només es pot produir en els supòsits taxats per la llei: supòsits bastant limitats. En quin moment s’ha de demanar? Això es sol·licita a instància hi ha un moment concret en que s’ha de sol·licitar. S’hauria de fer en el cas de la part demandant mitjançant l’escrit de demanda, mentre que en el cas del demandant s’hauria de formular en l’escrit de contestació de demanda. Ex: accions dels comuners d’una patent Art 14 i 15 LEC
RESOLUCIONS JUDICIALS
Qui emet aquest tipus de resolucions:
- jutge o magistrat
- lletrat o lletrada de l'Administració de Justícia
Membres dels jutjats:
- jutge o magistrat: permanència en el carreg, experiència i antiguitat, a partir dels 3 anys el jutge passa a ser magistrat. Pot dictar 3 tipus de resolucions:
- providències: declaracions de voluntat dictades pel jutge amb eficàcia imperativa. Funcionen igual que les diligències d’ordenació de LAJ, de manera que no necessiten motivació. Son providències perquè tracten sobre qüestions que requereixen la intervenció d’un jutge.
- autos (interlocutòries): resolucions motivades dictades pel jutge en determinants casos previstos en la llei: recursos formulats contra providències o decrets; inadmissió de la demanda perquè les conseqüències poden ser gravoses; inadmissió de la reconvenció (contrademanda); inadmissió de l’acumulació d’accions; inadmissió o admissió de les mesures cautelars
- sentències: resolució judicial que posa fi al procediment judicial, ja sigui en 1ª o 2ª instància. La stc ha de complir una forma concreta (similar a la demanda):
- encapçalament: identificació de les parts
- antecedents de fet: separats en paràgrafs. Explica la correlació de tot el que ha estat succeint al llarg del procés judicial.
- fonaments de fet: el jutge entra en quina és la norma aplicable dels fets que considera provats. Determina quina norma s’ha d’aplicar
- fallo: decisió que pren el jutge (estimar parcial o íntegrament, o desestimar). Si no l’estima íntegrament no hi haurà condemna en costes.
- Lletrat de l’administració de justícia : anteriorment no es deia així, sinó secretari judicial. Funcionari públic que el que ostenten la direcció de l’oficina judicial. Impulsa el procés perquè segueixi la seva correcta tramitació i dicta resolucions judicials que la llei li permeti:
- Diligències: son aquelles resolucions judicials que consisteixen en impulsar el procés per tal de que segueixi les diferents fases previstes en la llei. Serveixen per documentar l’estat de les actuacions i per determinar el moment processal en que es troba el procés. S’ha de determinar l’article concret però no requereix cap mena de motivació.
- Decrets:a diferencia de la diligencia si que ha d’estar motivat. Ha de tenir una forma concreta: contenir paràgrafs separats i enumerats amb antecedents de fet, fonaments de dret i una part dispositiva on s’acorda alguna cosa (ex aquells que es dicten per admetre a tramit una demanda).
- Gestors i tramitadors processals : gestionar la tramitació dels processos sempre derivant en el lletrat de l’administració de justícia tot allò que impliqui interpretar lleis processals (registre, distribució i recepció dels escrits; embargaments i llançaments).
- Auxili judicial : gestionar la tramitació dels processos sempre derivant en el lletrat de l’administració de justícia tot allò que impliqui interpretar lleis processals (registre, distribució i recepció dels escrits; embargaments i llançaments).
ALTRES FORMES ALTERNATIVES A LA STC QUE TAMBÉ POSEN FI AL PROCÉS
Son actes de disposició de l’objecte processal.
Hi ha diferents formes de terminació anticipada del procés i podria ser per diferents causes.
- Sobreseïment : un tipus de resolució del procediment que es produeix en aquells casos en que el procés acaba de forma anticipada sense que s’arribin a analitzar les qüestions de fons de procés. Causes: 3.a. Causes alienes a la voluntat de les parts: concurrència d’un defecte processal insubsanable. Per exemple: un defecte de capacitat, si aquella persona no té capacitat processal lògicament això donarà lloc al sobreseïment del procés sense que el jutge es pronuncií. També hi ha litispendència (s’està iniciant un procés quan ja hi ha un procés en marxa sobre un mateix projecte i unes mateixes parts, fins que aquest no es resolgui, el segon no pot tirar endavant.) o cosa jutjada (les STC tenen un fallo que estableix una obligació per alguna de les parts, generalment la STC es pot recórrer, si no es fa la STC produeix efectes de cosa jutjada).
- Allanamiento (aplanament) : es aquella manera anòmala, ja que no passa per la STC, de finalització del procés pel qual la part demandada reconeix les pretensions formulades per la part actora. Aquest reconeixement pot ser: 3.c. Total: si el demandat accepta la totalitat de les pretensions. Això es fa per evitar les costes. Aquest tipus d’allanamiento afecta a totes les pretensions formulades i en principi el tràmit no requereix la voluntat de la part actora, perquè produeixi efectes es suficient amb aquest la formulació d’aquest desistiment. El jutge dicta una STC que si que produeix efectes de cosa jutjada, desplega la totalitat d’aquests efectes. Si el demandat se allana a la demanda abans de contestar-la, la regla general és que no hi ha imposició de costes ja que s’està allanant totalment i a més ho està fent en un moment molt inicial del procés. Hi ha una excepció, quan es vegi que hi ha una determinada mala fe del demandat, normalment s’estima que hi es quan en caràcter previ a l’inici del procés judicial se li hagués formulat al demandat un requeriment de pagament amistós o bé si s’hagués intentat dirigir contra el demandat petició de conciliació... Els interessos de les costes comencen a contar després del requeriment judicial o bé des de que s’interposa la demanda, per tant quan abans es comenci a obtenir els interessos millor. Mentre que si aquest allanamiento es produeix després de la contestació de la demanda (oposant-se) la regla diu que les coses si que s’imposen a la part demandada, encara que després hagi decidit allanarça ja que ho ha fet massa tard. Hi ha una excepció: el jutge digui que es un procés complex i digui que hi ha serioses dubtes de fet i de dret i no estava tant clar en aquell procés qui tenia la raó. 3.d. Parcial: si el demandat només accepta una part de les pretensions, no reconeix tot el que se li demanda, sinó només una part. En aquest cas, el procés seguirà endavant respecte en aquelles pretensions on no hi ha hagut allanamiento. No dona lloc a una STC sinó a un auto en el que es determina que el procés judicial segueix endavant per la totalitat d’aquelles pretensions inicialment exercitades i respecte de les quals no s'hagi produït allanamiento. Ha de ser possible que per la naturalesa de les pretensions, el jutge pugui dictar un pronunciament separat que no afecti a les altres qüestions. No hi ha cap mena de regla de costes ja que el procés segueix endavant, acaba en STC que resol les pretensions i serà en aquesta on s’estableixin les costes del procés.
- Caducitat del procés: és la figura jurídica per la qual es produeix la extinció d’un dret pel mer transcurs del temps concedit per l’exercici d’aquell dret. La LEC es regeix pel principi d’impuls processal d’ofici ja que dins de l’oficina judicial hi ha el lletrat de l’administració de justícia que té per funció donar impuls el procés i garantir que no s’atura i segueix les fases que la llei preveu. Això no impedeix que en cap cas, les parts, puguin en un determinat moment demanar la suspensió del procediment, es a dir, que hi hagi un mutu acord
entre les parts. Això passa en els supòsits en el que les parts estan en vies d’obtenir un acord. Normalment es fa un escrit conjunt se li diu al jutge que les parts estan intentant arribar a un acord i sol·liciten que el procés es suspengui, el procés queda congelat. Si ho demanen ambdues parts te la obligació, el jutge, de suspendre el procés, en un termini de 30-60 dies i diu que un cop hagi transcorregut aquest termini, si les parts no han dit res, es procedirà a l’arxiu provisional. Aquest es pot aixecar en qualsevol moment, si les parts decideixen emprendre el procés es reobriria de nou. Excepte si hagés passat tant de temps que s’hagués produït la caducitat (art 236 i ss LEC parlen de la caducitat). La caducitat es dona a causa de la inactivitat processal contat des de la ultima notificació que es va efectuar les parts. Quins son aquests terminis:
- De 2 anys sempre i quan el procés estigui en una primera instància.
- De 1 any si estigués a segona instància o pendent d’un recurs de cassació. En aquests casos el procés ha caducat.
- Satisfacció extraprocessal:
La majoria d’aquestes les posen el principi dispositiu del dret civil, es a dir, les parts en el procés son “dueñas” de traslladar la resolució del conflicte a mans del jutge. O bé finalitzar el procés de forma anòmala (anormal) a traves d’un conjunt d’actes que permeten posar fi al procés amb caràcter previ a la STC.
En els processos especials intervé el ministeri fiscal i defensa l’interès comú. Aquests casos de renuncia o desistiment no son possibles perquè afecten a tercers. Per exemple: donar la incapacitació a una persona, on hi intervenen menors...
Pas següent al intent d’acord.
Art 22 LEC
Es dona en aquells casos en que el demandat satisfà la pretensió de la part actora fora del procés. En aquestes negociacions en paral·lel s’arriba a un acord i aquest es homologable davant el jutge i posa fi al procés. La parts actora obté un resarciment complert.
Es pot produir en qualsevol moment, sempre i quan no s’hagues produït ja la stc.
Els requisits:
- aquesta satisfacció ha d’arribar en posterioritat de la demanda. La part demandada vegi les pretensions de la part actora.
- es demani de manera expressa davant del jutge, no es pot presumir. Ambes parts han de demostrar el seu consentiment.
El procés funciona:
- la satisfacció s’ha de posar en coneixement del jutjat
- un cop s’ha presentat l’escrit s’ha de donar trasllat a les altres parts en el procés per veure si l’altre part manifesta la seva conformitat
- acceptar la petició: s’aporta que hi hagi un jutge que el substitueixi
- rebutjar la petició: la de rebutjar motivadament i el procés seguirà endavant sobre el mateix jutge. L’únic que quedarà obert és que les parts puguin interposar la recusació. El procediment en cas de recusació: en quant al termini, s’ha de presentar, segons la LEC diu que s’ha de formular tan aviat com estimi coneixement de la causa en que es fundi. Ara be, en el cas en que aquella part només tindrà 10 dies des de que té coneixement del jutge que assumeix el cas. S’ha de formular per escrit que haurà d’expressar de manera concreta i clara la causa legal en la que es funda acompanyant com a mínim un principi de prova. Es dona trasllat a les altres parts en el procés, perquè en un termini de 3 dies manifestin si dona la seva conformitat i per tant s’adhereixen a la petició de recusació, o bé s’oposen a la causa de recusació i per tant s’haurà de justificar el perquè no concorr la causa. Genera la suspensió del curs del procés fins que es decideixi com s’ha de resoldre aquesta petició. Un cop les parts dintre del termini dels 3 dies, el propi jutge també té l’oportunitat de al·legar les seves justificacions dient també si accepta o no aquella causa de recusació. Termini: el dia següent que s’acaben els 3 dies. Un cop ja s’ha pronunciat tothom, es dona trasllat de tots aquests escrits al òrgan jeràrquicament superior que és qui decideix. Aquest el que pot fer:
- desestimar la petició de recusació: el que fa és retornar el coneixement del pleit al jutge, per tant el procés es reanuda en el mateix moment que havia quedat suspès.
- estimar la petició: comporta que el jutge queda apartat definitivament del coneixement d’aquell procés i se li adjudica un jutge substitut perquè tramiti el procés des del moment en que aquest havia quedat suspès.
PROCEDIMENTS CIVILS
Procediments declaratius n’hi ha 2:
- judici verbal: no excedeixen la quantia de 6.000 euros. 10 dies per contestar la demanda. Si les parts no volen celebració de vista directament es passa al judici. És un procediment molt més àgil.
- judici ordinari: la quantia excedeix els 6.000 euros. 20 dies per contestar la demanda. Un cop s’ha contestat hi ha l’audiència prèvia al judici. En el mateix acte el jutge dicta quin dia hi haurà el judici oral. Procediments civils especials: segueixen una tramitació que no és el general, sinó específica en funció de la matèria. Estan reservats a una serie de matèries concretes.
Parlaríem de la capacitat, d’afiliació, maternitat i paternitat, matrimonials, de menors, el judici monitori, i el judici canviari
- procediments declaratius amb especialitats
- procediments especials propis
PREPARACIÓ DEL PROCÉS
Activitats prèvies que tenen un nom: diligències preliminars → son les actuacions que es sol·liciten als òrgans jurisdiccionals amb la finalitat de precisar i aclarir dades, elements i qüestions essencials que després podran ser utilitzats en un eventual procés judicial i que la part que la sol·licita no les pot aconseguir per si mateix.
Estan previstes per la preparació d’un judici per la part que pretén iniciar aquest judici. Sempre les demanarà la part actora.
Regulada en l’art 256 LEC. Estableix una enumeració de quines son les diligències preliminars de manera que estableix un llistat taxatiu, nummerus clausus, de quines son, però que la realitat els jutges solen interpretar amb una certa flexibilitat per donar sortida aquells casos en que no es preveuen en la llei, però no per no acordar-se podria afectar al famós dret de la tutela judicial efectiva.
Quines son:
- Sol·licitud d'exhibició d’una acta d’última voluntat: consisteix en una petició d’exhibició per part d’aquella persona que ostenta aquell document del acta d’última voluntat del causant de l’herència o llegat. Ho pot formular aquella persona que es consideri hereu o cohereu o legatari. El causant ha d’estar difunt, no es pot demanar si encara està en vida. En cas contrari encara no es pot ostentar la causa d’hereu. La LEC al hora de valorar-ho no es limita als testaments sinó a acte d’última voluntat, lo que inclou la figura dels pactes successoris. La persona requerida és qui es troba en poder del testament. El requeriment es pot requerir contra qualsevol persona que contingui aquest poder.
- Petició de documents d’una societat mercantil o comunitat: abarca tots els documents referents al funcionament d’una societat o comunitat, però especialment els documents comptables. Ho pot demanar qualsevol soci o comuner. Qualsevol forma social o comunitària: fundacions, comunitat de bens, associacions, comunitat civil... Petició de documentació fonamentada segons les normes que regeixi aquella comunitat o societat. El destinatari serà el soci o socis que estiguin en possessió de la documentació o aquella persona dintre que disposi d’aquesta documentació sense la necessitat de que ostentin la condició d’administradors.
- Petició de l’assegurança de la responsabilitat civil: la potestat la té aquell que sigui perjudicat per un fet danyós o bé eventualment aquella persona que s’hagués pogut subrogar del perjudicat. Perquè es pugui demanar el requisit seria que el fet danyós estigui cobert per una assegurança de responsabilitat civil. Aquesta pot ser voluntària o obligatòria. D’aquesta manera la persona interessada pot saber des d’un primer moment quina és l’entitat asseguradora d’aquest risc de manera que abans de que es formuli la demanda es pugui formular correctament contra aquella asseguradora. Obtenir el contracte d’assegurança. El destinatari serà aquella persona que tingui el contracte en el seu poder, que solen ser a més el causant del dany.
- Petició d’un historial clínic: expedient sanitari d’una persona que es requereix al centre sanitari o professional que el custodia.
- Un cop ja s’ha iniciat el procés i encara no ha arribat el moment de practicar-se la prova: està legitimat les dues parts que intervinguin en un procés ja iniciat. La competència recaurà sobre el jutjat que està coneixent el cas. Termini: no hi ha termini. Un cop ja s’ha iniciat el procés abans de produir-se aquesta pràctica de la prova i aquesta prova queda incorporada en el procés.
Requisits :
Necessari determinades circumstancies objectivables i de les que derivi un risc de pèrdua de la font de prova més enllà dels riscos ordinaris que sempre existeixen i sempre puguin passar.
- Pertinència de la prova a practicar anticipadament: vol dir que ha d’existir una relació entre la prova anticipada i l’objecte del procés. Que sigui idònia per a l’acreditació dels pressupòsits fàctics objecte del procés. Ha de ser útil i que permeti al jutge formar la seva convicció. Si es demana amb anterioritat d’iniciar el procés serà necessari exposar la pretensió del procés.
- Que hi hagi una por fundada de que per causa de les persones o bé per l’estat de les coses aquestes proves no podran practicar-se en el moment processal oportú. Per causa de les persones: persones que d’edat avançada per testificar es creu que podrien inclòs no arribar al dia de la pràctica de la prova. En aquest cas s’haurà d’acreditar quin és l’estat d’aquesta persona. Per causa de les coses: risc de destrucció més enllà de lo natural.
Com es tramita :
Es du a terme la formulació de la sol·licitud. Aquesta la presenta la persona interessada.
Les exigències son diferents en funció de si s’interessa:
- Abans d’iniciar el procés: va associada a una idea d’urgència la llei diu que no és imprescindible de que es formuli amb advocat i procurador. Que s’ha de detallar? La persona respecte de la qual es proposa dirigir aquella demanda amb les dades d’identificació i la localització. Acte seguit s’hauran d’exposar quin és l’objecte del procés, tant els fets controvertits com la pretensió. Tot això es imprescindible per donar elements de valoració al jutge de cara a decidir sobre l’admissió o no d’aquesta prova anticipada. Indicar quina és la prova que es vol sol·licitar i s’haurà de justificar de manera raonada la seva pertinència i utilitat en relació a lo que serà l’objecte del procés. Exposició i justificació de les circumstancies que fan necessària la pràctica de la prova anticipada que permeti entendre que per causa de les persones o de les coses els actes que s’interessen no podran practicar-se en el moment processal oportú.
- Es formula un moment s’ha iniciat el procés: els elements acreditats seran els que hem comentat abans excepte la persona perquè ja se sap qui és i tampoc tots aquells fets i pretensions que es volen exercir en el procés ja que el jutge ja n’és coneixedor.
S’haurà d’indicar quin tipus de prova es sol·licita, quina és la prova, que és útil i pertinent per resoldre l’objecte del litig i justificar de que efectivament per raó de les persones o les coses la prova no es podrà practicar en el moment que pertoca.
Decisió del jutjat o tribunal sobre la procedència de la prova anticipada:
L’adopta el jutge. Es materialitza a través de la resolució judicial que és la providència que haurà de ser motivada. En termes de prova opera una certa flexibilitat en el sentit que normalment el jutge el seu deure és no ser molt estricte al hora d’admetre la prova perquè pot produir un perjudici irreparable.
- En el cas de que admeti la pràctica la part contraria podrà interposar recurs de reposició, ara bé no produeix efectes suspensius perquè no suspèn la resolució i si finalment fos estimat com que la prova s’hagués practicat es faria que quedaria sense efectes.
Practicar la prova :
El jutge ha admès la sol·licitud. La LEC no estableix un termini concret en que s’hagi de practicar la prova, ara bé òbviament si es tracta d’una prova anticipada implicarà que s’hauria de celebrar abans del procés. Respectant de les proves, aquestes citacions han de ser citades pel jutjat i si que s’estableix un termini: 5 dies mínim. Per tant la prova s’ha de practicar quan abans.
Un cop s’ha practicat la prova, com que el procés s’ha d’iniciar encara o s’està tramitant aquella prova queda incorporada a autos, en el procés, i per tant el tribunal la custodiarà i la tindrà en compte a l’hora de dictar la stc.
En aquells supòsits en que l’anticipació s’hagi acordat i practicat perquè la prova desplegui els seus efectes és necessari que la demanda s’interposi dintre del termini dels 2 mesos següents de practicar-se aquesta prova.
Una demanda normal s’haurà de repartir dintre del jutjat que ja sabem que s’haurà d’encarregar, s’haurà de presentar del mateix jutjat que ha tramitat tota la prova anticipada per tal de prevenir que el jutge sigui el mateix el que s’encarregui de dur a terme el procés i dictar stc.
En el cas de que s’hagin superat els 2 mesos sense que s’hagin interposat la demanda implicarà que la prova queda rebutjada i perd els seus efectes perquè no es podrà iniciar cap procés al·legant aquella prova, menys en aquells casos de força major.
ASSEGURAMENT DE PROVA
Mesures d’assegurament de prova: el que pretenen es que s’adopti, per tant el jutjat, aquelles mesures necessàries que garanteixin l’estat en el que es troben determinades coses. De manera que no s’alterin i puguin ser correctament aportades (aquelles proves) en el moment processal oportú. Aquest tipus de mesures es poden sol·licitar amb caràcter previ a iniciar el procés o bé durant la tramitació del procés, en qualsevol moment abans de que la prova s’hagi practicat. S’adopten mitjançant providències del jutjat amb l’objectiu d’evitar la destrucció o l’alteració de les proves.
Les trobarem regulades als art 297 i 298 LEC. Hi ha diferents tipologies, tot i que queda bastant al criteri del jutge el fet de decidir quines mesures s’adopten.
Les mesures de l’assegurament de prova es concreten en les següents:
- Totes aquelles disposicions que a criteri del jutge permetin conservar coses o situacions.
