¡Descarga dret processal civil y más Apuntes en PDF de Derecho Procesal Civil solo en Docsity!
Dret Processal civil
POSTULACIÓ PROCESSAL
Quan un client arriba al nostre bufet hem d'intentar recollir prou informació sobre el cas, després s'ha de redactar una demanda i posteriorment s'ha de presentar la demanda a través del procurador que es pot buscar en el col·legi de procurados que actui en el partit judicial en el que estem. La demanda ha de tenir un encapçalament que diu a on s'ha de presentar la demanda. Per saber a on s'ha de presentar la demanda hem de veure la materia i en funció d'aquesta ha de resoldre el cas en una jurisdicció o en una altra. Per saber a on s'ha de formular la demanda(molts jutjats de primera instancia) hem de fixar-nos en la competencia territorial. El procurador envia la demanda a través de una plataforma electrónica que es diu LEXNET.
1. Advocat: En un judici normalment les parts son asistides per un lletrat o advocat. L'Advocat és aquell licenciat en dret que el que fa es exercir la direcció i defensa lletrada de les parts en tot tipos de procediment. A més a més ha de fer un master d'advocacia i ha d'estar colegiat a un colegi d'advocats.
Té una serie de drets i deures, el deure mes important es el secret professional que sigifica que s'ha de guardar secret dels fets i noticies que tinguesisn coneixement per raó de la seva activitat professional. Aquest deure té per objecte salvaguardar a la part en el cas que la divulgació d'aquest secret o notícia pugui afectar els seus interessos.
Té unn plena llibertat per acceptar o rebutjar assumptes sense necesitat de justificar la seva decisió. Inclús en el cas d'haber acceptat pot deixar d'assesorar el client sobretot en casos en que es trenqui la relació de confiança. En el supòsit de decidir no seguir amb el cas(d'eixar d'assesorar) estara obligat a realitzar els tramits necesaris per evitar la indefensió del seu client , això vol dir que s'ha de facilitar documentacio relativa al cas a l'advocat que ens sustitueixi.
No pot en cap cas acceptar la defensa d'interesos contraposats d'un dels seus clients respecte a un altre client seu. Això es dona en el cas que un advocat tingui dos clients i aquests tenen un conflicte entre ells, fet que suposaria que l'advocat no pot defensar cap de les dues parts.
Pel que fa als honoraris i les tarifes els advocats tenen plena llibertat per establir-los.
2. Procurador: Es qui ostenta la representació de les parts i es qui presenta la demanda al jutjat. S'encarrega de la representació procesal de les parts davant dels jutjats i tribunals. Les parts en el procés han d'acreditar que tenen un procurador que els representa i es fa mitjançant uns poders de representació(poder para pleitos). Per a poder portar endavant el cas es necessari que les parts atribueixin uns poders de representació al procurador. Això es pot fer mitjançant aquest poder notarial (serveix per més procediments) o mitjançant un apoderament apud acta que significa apoderament a l'acte i només serveix per aquest procediment en qüestió i és el es que porta davant del lletrat i d'avant de l'administració de Justicia. Es el punt de conexió entre advocat i jutjat i notifica les resolucions a l'advocat i de presentar l'escrits elaborats pel propi advocat.
COMPETENCIA PER RESOLDRE ELS CASOS JUDICIALS
Competencia Objectiva: Quan parlem dde competencia objectiva en referim a determinar quin tribunal ha de coneixer del cas. En el cas que estiguem davant d'uns assumptes civils hem de recòrrer al Jutjat de Primera instancia. Segons l'article 45 de la LEC correspon el coneixement en primera instania de tots els assumptes civils que per disposicio legal no estiguésin atribuits a un altre tribunal.
A més a més dels Jutjats de primera Instància podem recòrrer davant dels jutjats de pau que el que fan es dirimir casos amb una quantia inferior a 90 euros. Pot ser membre del jutjat de pau qualsevol persona que estigui exercint una funció pública.
Competencia Territorial:
li correspon resoldre el cas. Per regla general sol ser el tribunal del lloc del domicili del demandat.
• En el cas d'una persona física la competencia territorial correspon al tribunal
que estigui en el domicili del demandat, si no tingués residencia a espanya podrá ser demandat davant del lloc on es trobi dins del territori nacional encara que no tingues residencia fixa o bé en el de la seva última residencia.
• En el cas de persona fisica per condició d'empresari en el lloc on
desenvolupin la seva activitat professional.
- En el cas de pluralitat de demandats es pot interposar davant del tribunal de qualsevol dels domicilis dels demandats.
• En el cas de persona jurídica hi han dos regles: Per elecció per la part actora
o demandant o bé en lloc on tingui domicili social o bé on la relació jurídica produeixi efectes sempre i quan en aquest lloc hi hagués un establiment obert al públic. Les parts poden alterar aquestes regles de competencia territorial mitjançant altres regles: -Per sumisió expresa s'entén aquella pactada per les parts: Pacten el tribunal que coneixerà del cas. -Per una sumisió tácita que es dona quan el demandat compareix en el procediment i fa qualsevol tramit que no sigui denuncia de falta de competencia del tribunal s'entén que l'accepta.
La falta de competencia del tribunal es pot denunciar a través de la figura de la declinatoria( 63 i 65 LEC). La declinatoria es l'instrument que permet al demandat denunciar la falta de competencia i jurisdicció del tribunal davant del qual s'hagués interposat la demanda. Aquesta declinatoria es podrá presentar davant:
- El tribunal que estigui coneixent del cas i que considerem que es incompetent per resoldre
- El tribunal que considerem competent per coneixer del cas. El termini per fer aquesta declinatoria es de 10 dies dins els 10 dies per contestar la demanda(per contestar demanda tenim 20 dies en el cas d'un judici ordinari o 10 dies en cas de judici verbal.) Un cop s'ha inteerposat aquesta declinatòria es suspèn el procediment fins que el tribunal resolgui sobre la competencia territorial. Si el tribunal que coneix del cas la estima s'abstendrá de coneixer el cas i s'inibirá a favor del tribunal al que corrrespongués la competencia territorial que ha de coneixer del cas i sera alla on es tramitara el procediment. ACTUACIONS JUDICIALS Lloc: Es duen a terme a la seu de la oficina judicial excepte en determinats casos que per la seva natiralesa no es poden practicar.
Improrrogabilitat de terminis: Les actuacions judicials estan sotmesas a terminis i s'han de complir per l'advocat, excepte que hi hagi una força major. Venciment: 15 hores del dia seguent. En el comput de termini es comença a comptar el dia seguent de la notificació, s'exclouen caps de setmana i festius. Quan sabem el dia que finalitza, la LEC permet presentar l'escrit fins les 15 hores del dia seguent hábil.
Principi d'inmediació: Els jutjats i tribunals que coneixen del cas estan oblgats a presenciar les declaracions de parts en diferents actes, vistes o judicis que es duguin a terme. Publicitat: Audiencia Pública(article 138 de la LEC) El judici s'ha de celebrar a porta oberta i qualsevol podria anar a veure. Hi ha excepcions determinats; interesos de menors o que afectin al dret a l'honor que se celebren a porta tancada.
Idioma Oficial: Normalment s'utilitza llengua oficial de l'estat que es el Castella, pero la LEC permet que s'utilitzi la llengua propia de la CCAA(català). El catala queda condicionat al fet que cap de les parts s'hi oposi i al·legui desoneixement de la llengua que li pot crear indefensió.
PRÁCTICA DE L'ESCRIT DE DEMANDA
Document formal(la demanda): La demanda es un escrit formal i té una serie d'apartats:
Encapçalament on comença amb el nom del procurador dels tribunals, actuant en nom i
representanció del client que sigui i conforme acredita amb els poders per a pleits donats al
procurador. Es formula la demanda contra un altre client, que pot ser una persona o varies davant
d'un judici ordinari o davant d'un judici verbal(civils) o judici especial(en materies concretes). El
legislador entén que hi han algunes materies que es regeixen per un judici especial. En tot cas, el
procurador ha de dir quin tipus de judici es porta a terme. Després s'ha de designar el demandant o
demandants(litisconsorci actiu o pasiu).
1. Encapçalament: Comença amb el nom procurador dels tribunals, actuant en nom del client conforme s'acredita amb els poders per a pleits. 2. Demandant i el procediment que es segueix(judici ordinari o verbal, judici especial): S'ha de dir contra qui es demanda. 3. Fets: S'han d'enumerar els fets importants. A més a més s'han de ficar els controvertits(la causa de la descàrrega elèctrica) que requereixen prova per demostrar quina versió dels fets es la més correcte. Hi han dos tipos de fets: els que no requereixen prova i els fets controvertits que sí requereixen prova. S'ha de dir qui és el propiertari de la línea per exemple. Presentar prova per dir qui es aquest propietari. 4. Fonaments jurídics: Als anteriors fets s'els son d'aplicació els següents fonaments jurídics per arribar a la solució final. - Qüestions processals(competencia territorial): Podem trascriure els fets o no. Mínim raonament conforme els fets establerts en l'artice i els fets que s'ha produits coincideixen i per tant demanem que s'apliqui. - Aspectes de dret material Condemnació de costes a la part contrària. Per justificar aquesta condemana lo que interesa es justificar la mala fe de la part contrària( per exemple, després de produir- se l'incendi no han ajudat a la gent que hi habia a la granja, no han volgut negociar i per culpa d'ells ens han obligat a negociar una demanda). 5. Petició o Súplica: És la part que ha d'estar més precisa i clara i que no hi hagin contradiccions entre elles. - La primera petició es declara que el fet és imputable a una causa de responsabilitat de la part contrària. - La segona petició és dir que com a consecuencia del que ha pasat s'han produit altres danys. - La tercera es que el cost per reparar el dany produit puja a una quantitat molt alta. - La quarta condemna a la contraria a pagar la quantitat per reparar el dany causat. - La cinquena que es condemni per danys i perjudicis causats com a consecuencia dels fets a la part contrària. El jutje queda lligat, segons el principi de congruència, a resoldre segons allò que demana l'autor i segons allò que ha resolt el demandant/s. No pot deixar de resoldre cap petició ni pot resoldre més del que li demanen. Documents a presentar amb la demanda: S'acompaña a la demanda el poder per pleits que es un poder a favor del procurador dels tribunal. Si no es disposa d'aquest document, la part actora pot acudir personalement al jutje i el secrateri judicial ho pot sol·licitar. Amb la demanda s'acompañen els documents en els que la part fonamenta els seus drets. Els que no son fonamentals es poden presentar amb posterioritat abans del judici oral. Es pot acompañar un perit que tingui a veure amb el tema. S'han d'acompañar els documents fonamentals amb la demanda per a que el demandant
mateix objecte. L'objecte del procediment queda delimitat per les parts, allò que és
demana en el procés(petició) i la causa de demanar. Sobre aquest objecte no es pot obrir un altre procediment judicial, quan acabi amb una sentencia es produeix l'efecte de cosa jutjada. L'efecte de cosa jutjada vol dir que no es podrà obrir mai més sobre allò que declara la sentència. Davant d'aqust demanda el demandat pot contestar o no a la demanda. Com es discuteixen interesos privats es pot reaccionar o no fer res. L'únic que es pot fer per defensarse es contestar, si no fa res es declara la rebel·lia. Si el demandat no contesta no vol dir que l'autor guanyi. Per altra banda, també pot ser que el demandat s'amagui i la demanda no pot ser notificada al demandat i en el procediment no queda constancia que el demandat hagi tinguut constancia i pot caure una indefensió. Si no hi ha cap manera de fer la notificació, es pot fer la notificació per edictes, algún lloc on es pugui fer pública la demanda(diaris,etc).
Aquest es un tema delicat perquè si notifiquem la demanda per edictes , si es guanya ens trobem que el demandat encara no ha aparegut i no es pot notificar la sentència. El demandat té la posibilitat de demanar una revisió de la sentència per indefensió si acredita que no va tenir coneixement de la demanda o sentència. Aquesta sentència per executarla, si no trobem al demandat, tenim unn problema d'execució. Si arriba el demandat aquest té durant dos anys per demanr que es revisi la sentència.
CONTESTACIÓ DE LA DEMANDA: El demandat pot fer l'escrit de contestació dela demanda que té la mateixa estructura formal que la demanda:
• S'ha de ficar l'encapçalamen t,
• Després hem de fer referència als objectes de la demanda o el que diem fets.
El demandat ha de dir que l'autor no demostra que el nostre client és culpable. A la vegda hem d'acompanyar documents que aprovin tot. Si sobre els fets de la demanda no es diu res en contra vol dir que els acceptem. El fet de no pronunciar-se sobre els fets implica una acceptació tàcita. L'últim fet es pronunciar-se sobre la mala fe de la part actora perquè és més fácil que la condemnin en costes.
• Posteriorment hem de señalar els fonaments jurídics aplicats al cas. Els
elements que constitueixen més controvèrsies son l'objcte, la cuantitat que es demana, el culpable. Pel que fa a la jurisprudencia hem de ficar que aportem jurisprudencia aplicable al cas.
• Finalment hem de ficar el suplica on el que s'ha de ficar és allò que es demana.
En la suplica s'ha de demanar l'absolució del seu client o del demandat. No pot fer res més que demanar l'absolució del seu client. Es pot aprofitar el tràmit de contestar la demanda per demandar l'actor ha de demanar la reconvenció per demanar que es condemni a l'actor. Aprofito el tràmit de contestació per introduir la reconvenció de la part actora. Amb aquest escrit es demana que es condemni a l'actor. Per poder fer això ha d'haver-hi una connexió entre els fets(L'arrendador va demandar al arrendatari per resoldre el contracte d'arrendament per la no ocupació del local, el advocat del arrendatari(demandat) va fer una reconvenció en la contestació de la demanda on condemna al arrendador a reparar el local perquè per culpa de la humitat no estaba ocupat per l'arrendatari). La reconveció s'ha de contestar per part de l'autor.
Després de la contestació de la demanda per part del demandat es planteja l'Audiencia previa al judici on es fan una serie d'actes per a preparar el judici. Lo primer que s'ha de fer en aquesta audiència previa es intentar que les parts negocïn. El jutge busca que les parts del procés arribin a un acord. Si qui ha de buscar que les parts s'arribin a un acord és el jutge que ha de dictar sentència perd una part d'imparcialitat. Aquest qüestió es poc adecuada. Normalment s'entén que el jutge que
inmediata sense el judici oral quan les parts no tinguin una discussió sobre els fets sino sobre fonaments jurídics( no requereix prova sobre els fets). Es difícil que es doni el cas. En l'audiencia previa es proposa prova i si la part contrària no vés es arriscat perquè es pot demanar sentència inmediata. Es el moment per proposar prova que després es practicarà al judici. El jutge la pot admetre o inadmetre. El jutge oralment declara la procedencia o la improcedència de l'admissió de la prova. Després dicta un auto on estableix les proves que admet. Les part poden recorre en recurs de reposició oral aquest auto per demanar que revoqui l'auto. Aquest recurs es fa en el moment que el jutge admet o inadmet la prova. Es pot recòrrer tant l'admissió con la inadmissió.
Per altra banda, sempre que el jutge inadmet una prova hem de recòrrer sempre perquè si no es fa mai més es pot tornar a proposar la prova. Si es recorre la inadmissió llavors es pot proposar en segona instància.
Es resolen les qüestions procesals que el demandat hagi alegat en la contestació de la demanda. Pot alegar que es subsani el defecte(20 dies) o alegar que el defecte es insubsanable i s'archivi el cas.
A l'audiència previa han d'anar tant la part demandada com el demandat. Poden no anar-hi quan donen poders especials per aquell acte de conciliació al procurador. “Si no compareixen el l'actor es produeix l'arxiu, en canvi si no compareix el demandat no s'arxiva”. Un cop archivat l'assupmte es pot tornar a obrir però depèn del objecte l'acció per tornar a obrir el procés pot prescriure.
Quan finalment es declaren les proves admeses s'arriba al judici Oral. S'ha de senyalar la data de judici en un màxim d'un mes o excepcionalment 2 mesos. Si han hagut fets posteriors a l'audiència previa, per probar aquests fets es pot proposar prova(Es poden presentar noves proves sobre fets dels que no es tenien coneixements en un recurs de segona instància). Aquí es practiquen els mitjans de prova. Les proves s'han de practicar totes en el judici oral sino es pot practicar un prova en la seu física s'ha de practicar abans dl judici oral a l'exterior.
Una vegada practicades les proves, l'advocat va fent un resum de tot el que s'están dient en el judici. Aquest és un acte de conclusions orals fetes sobre la marcha. En aquest moemnt s'han de destrosar les proves de la part contrària. Quan la sentència es dicta el dvd sempre s'incorpora amb la sentència i l'advocat pot buscar alguna cosa que li serveixi pel recurs.
Després del judici oral poden haver-hi diligencies finals. D'alguna manera aquestes diligències son proves que es practquen després de celebrar la vista oral. A instància de part es poden presentar proves sobre fets nous i proves no practicades per causes alienes a les parts. També poden presentar la repetició excepcional de proves practicades infructuosament per causes alienes a les parts( a instància de part i/o d'ofici ).
Esquema del juici ordinari(article 399 de la LECrim i ss)
Correspon el judici ordinari a quells assumptes la quantia dels quals sigui superior a 6.000 euros, però hi ha judicis que independentment de la quantia cal que passin pel judici Ordinari(article 249 LECrim). Els assumptes més representatius són:
- Tutela del dret d'honor, intimitat i a la pròpia imatge
- Protecció dels drets fonamentals
- Impugnació d'acords adoptats per juntes o per assamblees.
- Competencia deslleial
- (^) Arrendaments Urbans de béns immobles excepte les reclamacions per falta de pagament( per exemple, el lloguer). Però si hi ha fiança del pis passaràn per judicis ordinarias atípics.
- Aquelles demandes on l'interès de la demana no es pugui cauantificar
< És obligatori la intervenció de procurador + advocat(asssistència lletrada). La demanda és l'escrit que inicia el procés de judici ordinari.
JUDICI ORDINARI
Justicia examina la demanda , si han fallos, dona un plaç a la part actora per a que subsani, si en
canvi l'accepta ordena que es traslladi a la part contraria o demandada.
Es notifica al demandat per a que presenti contestació de la demanda en el termini de 20 dies improrrogables. Aquests 220 dies començen a contar ek dua següent a la notificació de la demanda. Posteriorment hi ha aquesta contestació de la demanda i el lletrat de l'Administració de Justicia examina i dona trasllat a la part actora i es emplaça a la audiencia Previa.
Aquest demandat pot formular una oposició on s'oposa a les pretensions de la part actora. L'actor pot realitzar una contrademanda o una reconvensió.
AUDIÈNCIA PREVIA
S'entén aquella audiència preliminar al judici oral que ha de practicar-se obligatòriament en tot judici ordinari un cop contestada la demanda. D'acord amb la LEC s'ha de convocar dins dels tecercer dies següents a la contesació de la demanda i s'ha de celebrar dins dels 20 dies següents sota la asistència del Jutge.
L'objecte de l'AP es intentar que les parts arribin a un acord, i en el supòsit que no sigui possible l'acord es resolguin les qüestions procesals, es complementin i es fixin fets controvesrits i es decideixi sobre la proposició i admissió de la prova. Per tant, en quan als subjectes que han d'intervenir en aquesta audiència, les parts han de intervenir amb procurador i advocat, excepte quan hi ha judici verbal menys de 200 euros.
Si s'ha citat a les parts i no compareix cap de les parts: S'aixeca un acte on es consta que no han asistit i el tribunal sense més tràmits dicta un acte de sobreseïment i es procediex a l'arxiu de les actuacions. Això es fa si unicament compareix el demandat, excepte en el supòsit on el demandat alegués tenir un interés legítim en que el procés continués per dictar una sentencia del procés
Si no compareix el demandat, el procediment segueix amb normalitat sense la presencia del demandat.
FASES DE L'AUDIÈNCIA PREVIA
- S'intenta que les parts arribin a un acord. Hem de tenir clar que comença de forma en que el jutge dona torn de paraula a les parts si verdaderamenr hi ha alguna probabilitat que s'arribi a una negocicació. Això ho tenim en l'article 415 de la LEC.
- Análisi de les qüestions procesals que puguin obstaculitzar el procés. No totes les audiències previes ho fan, perquè a vegades no s'ha de solventar cap qüestió processal. Excepcions processals: . Falta de capacitat o de representació de les parts: No esta representant la part per procurador, falta de capacitat no compleix els requisits. Quan hi ha aquest defecte, quan el demandat hagi alegat que hi hagi aquest defecte que sigui susceptible de subsanacaió, es podràn corregir en el acte i si no es posible en aquell moment se suspendrà l'audiencia i es donarà un termini de 10 dies per a que la persona la subnsani. Si no es subsanable o no corregible, es donarà per conclosa l'acte de audiencia i es dictara un acte que posarà fi al procediment. . La cosa jutjada o litispendència: Es dona quan el jutge o alguna de les parts aprecia que hi ha un procediment que s'està seguint en un altre tribunal o que ja existeix una sentència ferma que produeix l'efecte de cosa jutjada, el tribunal donarà audiència a les parts i si es dona el cas es dictarà un acte de
sobreseïment del procés.
. La falta de litisconsorci necesari:
actora en el acte de l'audiencia podrà demanar al tribuna que notifiqui aquella demanda a les altres
parts, si la part actora no ho considera serà el jutge qui decideix si efectivament estem davant
d'aquests litisconsorci, si diu que sí ordenarà que s'emplaci i notifici a aquells demandats per a que
contestin a la demanda.
. La inadecuació del procediment: Es dona per raó de quantia, estem en un ordinari i ha de ser
verbal o el contrari. En aquest cas es el tribunal escolta a les parts i decideix en el mateix acte el que
procedeixi en aquell cas.
. Defecte legal en la forma de proposar la demanda/ demanda defectuosa: La part afectada ho pot
alegar, versa sobre les pretensions de la part actora o quan no esta clar davant de qui es presenta la
demanda. En aquests casos es en el acte de l'audiencia on s'ha de solventar, se li dona torn a la part
actora per a que de forma oral subsani el defecte. Si no ho fa l'actor, el tribunal dictarà el
sobreseïment del procediment.
Aquestes excepcions processals no son numerus clausus. El propi article diu que poden haver-hi altres qüestions anàlogues. Quan hi hagin diferents qüestions processals el jutge ha de seguir aquest ordre que estableix la propia llei. En cap cas es pot proposar la falta d Competència(S'ha de fer per la via de la Delictinatòria i s'ha de proposar en els 10 dies).
- Un cop això, s'han de fixar els fets controvertits sobre els quals hi ha disconformitat entre les parts. Quan es fixen, es poràn fer alegacions complementàries i alegatories. Les parts sense alterar les pretensions inicials que figuren en la demanda inicial podràn efectuar alegacions complementaries o aclarar aspectes dels escrits i rectificar alguns errors. Si desde que es va formular la emanda, hi ha un fet nou de data posterior s'ha de dir. Les parts poden aportar documents o dictamens que es justifiquin a raó de les alegacions complementàries en el acte de la audiència quan vingui justificat per les aclaracions que es duguin a terme en el acte de l'audiència.
- Les parts han de proposar la prova de la que volen fer valer: Minuta de prova (full que s'ha de lliurar al jutge i a l'altre part. . Interrogatori de la part contraria . Testifical o pericial Acte seguit, el jutge diu si l'admet o no. Si no s'admet s'ha de formular de forma oral un recurs de reposició, insistir per a que l'admeti. Si perdem el pleito, perquè el jutge no ha admès una prova que era si s'hagués admés ens donarà la raó, es recorre la sentència. Si es vol recorre en una segona instància no es pot aportar prova a menys que sigui de data posterior. En la segona instància es pot alegar que s'ha vulnerat el dret de defensa.
- (^) Quan s'han proposat les proves s'ha de fixar una data per realitzar el judici que vagi bé a totes les part. S'ha de celebrar aun periode en relació a la audiència previa, pero normalment se celebra en el cap de varis mesos.
JUDICI ORAL
Com a regla general, s'ha de celebrar en el termini d'un mes des de la celebració de l'Audiència previa. S'entén com una fase del procés ordinari fonamentada en el principi de la oralitat, la inmediació i la concentració de la prova en la que les parts executen els mitjans provatoris que hn sigut adesos en el acte de audiència previa i aon formulen les conclusions orals.
La practica de la prova es que simplement es pratiquen le proves. Un cop s'han practicat totes les proves es fan les conclusions finals on el judici conclou. El jutge dona la paraula a les parts per a que exposin de forma breu el resultat de la prova practicada que es posa en relació al dret aplicable en el cas i s'intenta persuadir al jutge per tal de que estimi el nostre raonament i excedeixi al nostre posicionament.
JUDICI VERBAL
