¡Descarga Dret públic y más Apuntes en PDF de Gestión de Recursos Humanos solo en Docsity!
Pret Públic 1
TEMA 1. L’ESTAT EN EL SISTEMA CONSTITUCIONAL.
Evolució històrica. Principis estructurals de l’Estat: Estat democràtic i social. Estat autonòmic. La monarquía Parlamentaria.
1.EVOLUCIÓ HISTÒRICA
Estat: societat territorial organitzada conforme a pret i dotada d’un poder qualificat com a sobria.
EDAT MITJA: L’estat s’organitza en “pactes”, un dels més famosos és el “Pacte de Mayflower”, que va aparèixer a Anglaterra al S: XV-XVI..
S: XVII : Existeix un estat absolut, el rei concentra tot el poder, l’Estat s’organitza a través de les “lleis fonamentals”.
S XVIII : Apareéis l’Estat liberal de pret. Ës l’época de les tres revolucions liberals: anglesa, americana i francesa; que es donen perquè apareix una nova clase emergente, que vol assolir també poder que deriva del rei.
Sorgeixen els primers drets de la història, els drets civils, el concepte de separació de poders i el d’imperi de la llei (tota regulació jurídica de l’estat s’ha de fer a través de la llei). D’aquí deriva la idea de que ha d’existir una llei suprema, la constitució.
1787: 1ª constitució de la història americana. 1791: constitució francesa, com a causa de la revol. Francesa. Constitució anglesa: formada per un conjunt de textes com: “Bill Rigths”, “Habeas hábeas, act”.
S. XIX : Apareix l’Estat democràtic. Es produeix la consolidacíó dels drets civils, l’imperi de la llei i la separació de poders.
S. XX : Es divideix en 2 etapes:
-Abans 2ª GM.: Apareix l’estat social i els drets socials (reconeixement del pret de vaga, sindicalisme...). 1919: “Constitució de weimar”, Alemanya. començament de les idees feixistes.
-Després 2ª GM.: Apareixen per primer cop les garantiíes dels drets a la constitució italiana de 1947. Apareix la “reserva de llei” (quan el legislador hagi de desenvolupar un pret ho haurà de fer a través d’una llei). Tots els estats reconeixen l’estat social i democràtic de dret a les seves constitucions.
Pret Públic 2
2. EVALUACIÓ CONSTITUCIONAL ESPANYOLA
Constitucions: cada país que governava feia una constitució a la seva mida. Les conservadores s’assemblen molt entre elles, en canvi les progressistes són molt diferents.
Constitucións:
-1812: progresista Inspirada en la const. Americana. Sistema unicameral.
-1834: conservadora Sistema bicameral (congrés+senat)
-1845: conservadora
-1869: progresista És la més progresista del s. XIX, reconeix un conjunt de drets, el pret d’associacio, i per primer cop la llibertat de cultes.
-1873: projecte. Reconeixía un estat federal a semblança dels EEUU.
-1876: conservadora És la que més temps ha estat vigent.
-1931: progresista Estat Laic: -No religió oficial -No mantenir, afavorir o auxiliar a les esglésies -Disolució del jesuites -Altres ordres: considerades associacions sotmeses a una llei
-1978: progresista Estat Aconfesional: -Cap confesió es de carácter estatal. -Tenir en compte les creces. -Mantenir relacions de cooperació amb l’església Católica i les demés ordres. -Revisar els concordatos amb la santa seu (tractas internacionals).
monarquía. Es va optar per la monarquía parlamentaria.
El segon problema era la relació estat-esglèsia, que es va solventar formant un estat aconfesional.
El problema territorial de les autonomíes no es va resoldre.
Anomenaren a 7 persones de 350 diputats perque fesin un projecte, es va discutir al Congres, al Senat i es va portar a referéndum el 6/12/1978 i s’aprova.
Pret Públic 4
3. ELEMENTS DE L’ESTAT DE PRET A LA
COSTITUCIÓ
-supremacía de la constitució (9.1), no pot haver cap norma que contradigui la constitució. -Imperi de la llei = principi de legalitat.(9.3). -Separació de poders, títols III, IV, V. -“Carta de Drets”, agrupació de drets que formen la constitució (títol I) -Poder judicial independent, el jutge és lliure de dictar una sentencia (117).
-Soberanía popular (1) -Pluralisme polític- Partits polítics (VI) “Tots estan legalitzats menys els que consideren com a delicte). -Participació política: la constitucio dona als ciutadans uns instruments (democracia representativa (68), dret que tenim a participar en les eleccions) per participar en la vida política (democracia directa: mecanisme que els ciutadans tenim per participar en el poder polítc: Institució Legislativa Popular, dret de petició y Referèndum).
-Clàusula e transformació social, igualtat real i efectiva. -“Drets socials”: estàn devaluats (no tots els drets socials tenen el mateix plà de protecció). -Llibertat sindical
-dret de vaga plenament garantits -dret de l’educació
-Principis d’economía i hisenda. (Cap. VII)
Pret Públic 5
TEMA 2. LES INSTITUCIONS DE L’ESTAT
1. LA CORONA
- Monarquía absoluta: el rei asumía tot el poder.
- Monarquía constitucional: s.XIX, el rei continuava tenint poder, però aquest poder es trovaba recollit a la constitució. No són drets absoluts, se’ls donava uns drets en concret: -Dret de veto: quan el parlament fa una llei el rei la pot matar. -Iniciativa legislativa: el rei podía dirigir-se al parlament per dir quines lleis s’havien de fer.
- Monarquía parlamentaria: el rei únicament té poder simbòlic, que es recull a la constitució. -Funcions: -Genètica (56.1): arbitra i modera el funcionament regular de la institució. -Específica (62 i 63). -Particulars (65.1 i 65.2); distribuir lliurement el pressupost de la casa reial i nomenar membres de la casa reial.
- Estatut de la Corona
-No paga impostos.
-Junta de portaveus: formada pels portaveus dels grups parlamentaris i s’encarrega de preparar els diferents treballs de les cambres.
- Òrgans d’exercici (ple, comissions, ponencies i diputació permanent):
-Ple: discuteix.
-Comissions: s’encarreguen de preparar els treballs que posteriorment veurà el ple.
-Ponencies: preparar un primer treball y servirà de base a les comissions.
-Diputació Permanent: òrgan que s’encarrega de desvetllar el treball de les cambres quan no estàn reunides.
-Senat: Els senadors es poden escollir de dues maneres: Poden ser senadors provincials i aquí s’escogeixen 4 per provincia a través de candidatures, i cada elector tria 3 senadors. O per el sistema de designació automòmica, aquí el parlament autonòmic escogéis un senador per cada comunitat autónoma i un per cada milió d’habitants.
Pret Públic 7
-Congrés: Format per 350 diputats, s’escullen per sufragi universal lliure, igual, directe i secret. La circumscripció electoral és la provincia i s’escullen un núm de diputats proporcional al núm d’habitants de la provincia.
L’atribució d’escans es fa a través de la llei d’Honot*. La barrera electoral és un 3% i les candidatures del congrés són llistes tancades i bloquejades per a no poder canviar l’ordre de les persones de la llista.
Es un conjunt d’elements que posibiliten l’accés d’un representant escollit al càrrec de parlamentari i els drets i deures que tenen un cop han assolit el càrrec de parlamentari.
Requesits a assolir la condició de parlamentari:
-Ha de presentar una credencial expedida per la junta electoral central. -Ha de presentar una declaració d’activitats. Aquestes es fan per un exàmen de incompativilitat (conj. De situacions que imposiblititen l’accés al càrrec de parlamentari). -Declaració de bens patrimonials. -Jurar o prometre la constitució.
S’ha de garantir la independencia dels parlamentaris. S’ha de asegurar l’exercici correcte de les funcions de parlamentari.
-A la II legislatura: STC 101/1983. Necesari permetre i jurar la consitutció que volía dir un respecte al general juridic
-A la IV legislatura: STC 119/1190. Tribunal constitucional va dir que era posible acabar la constitució per imperatiu legal.
- Drets i deures dels parlamentaris:
Assistir, participar I votar en els diferents treballs de la cambra. Rebre una condició económica.
*Llei d’Honot: be determinada per la llei orgánica del règim electoral A una provincia corresponen 8 diputats. 4 partits polítics que han superat la barrera electoral.
Pret Públic 8
- Prerrogatives parlamentàries:
- Inviolabilitat: és una garantía que protegéis als parlamentaris per les opinions manifestades en l’exercici dels seus càrregs.
- Inmunitat: Els parlamentaris sols poden ser detinguts en cas de un greu delicte i no poden ser procesats sen-se l’autorització de la cambra.
- For Especial: sols poden ser jutjats per la sala segona del Tribunal Suprem.
3. EL GOVERN
-Consell de Ministres
-Comissions delegades del gobern (mini consell de ministres). Ej.: com. deleg. de gobern en materia de seguretat (presi, vice, ministre interior i ministre de justicia).
-Ministres
-ORGANS DE SUPORT DEL GOVERN
(s’apliquen a cada ministeri)
- Comissió general de subsecretaris i secretaris d’estat.
- Secretariat del govern.
- Gavinets dels ministres I secretaries d’estat.
- Delegats del govern. 3. Funció de govern
-Direcció política: dirigir la política económica, interior, exterior… -Funció executiva: vinculada amb l’administració pública. Ex.: multa de tràfic sancionadora. -Potestat reglamentaria: les lleis s’aproben a les corts generals, quan s’ha de fer un reglament és el govern.
4. Relacions corts-govern
Es basa en un parlamentarisme racionalitzat. S’origina al s. XX on no es dona tanta importància amb el parlament; la part forta, la supremacía la té el govern, que es relaciona amb les Corts Generals.
Pret Públic 10
Questió de confiança : 173-174 del reglament del congrès.
La qüestió de confiança consisteix en un instrument en mans del president del govern, per tal de que el congres es torni a pronunciar sobre aquella confiança que li va dornar el día de la sessió d’investidura.
Només té el deure de preguntar-ho al consell de ministres, la decisió que prén el consell no és vinculant (si el consell no vol, ell pot fer-ho).
Art. 112: l’objecte de la qüestió de confiança, es refereix a una qüestió sobre el seu programa de govern o una declaració de política general. Quan es presenta una qüestió de confiança, el president del govern fa un discurs i al cap de 484, fa una votació. En aquest moment poden passar dues coses:
-que se li otorgui la confiança de nou. -la cambra no li dona la confiança inicial: llavors el president dimiteix i es torna a iniciar un nou procés d’investidura (art. 112-114, 99.5).
Això s’aconsegueixamb majoría simple.
Moció de Censura : art. 114 CE., art. 176-179 del reglament del congrés. L’han de presentar una decena part de diputats ( com a minim), quan l’ha presentat un candidat alternatiu a president del govern.
Un cop presentada aquesta moció, al cap de 5 díes es produeix un debat, on intervé un dels diputats signants en la moció, intervé el candidat alternatiu i els representants dels grups parlamentaris.
Es produeix una votació en la que es diu si s’aproba o no la moció. Ha de guanyar per majoría absoluta, així, inmediatament, el president alternatiu es convirteix en el nou president del govern.
Si no hi ha moltes posibilitats de guanyar s’utilitzen com un arma per desgastar el govern.
Preguntes: art. 111CE. / art. 185-190 reglam congrés. Les formulen els diputats individualment sobre temes concrets, sectorials i puntuals. Quan un diputat fa una pregunta demana que se li contesti
-oralitat: ha d’haver una prevalença dels procesos orals. -publicitat: les sessions dels judicis han de ser públiques, excepte en secret de sumari o quan no hi hagi aforament suficient a la sala del judici.
Consell general del poder judicial. art 110 i següentsç
S’encarrega entre altres funcions del nomenament d’alts càrrecs, de qüestions d’ascensos, destinacions, règim disciplinari dels jutges. Ha d’emetre un informe anual sobre el funcionament de la justicia.
Pret Públic 12
Composició:
Advocats juristes Congrés: 4 3/5 parts Senat: 4
(210, es voten 4 per cada un)
Jutges, magistrats 36 (es fa una llista de 36) Congrés: 6 3/5 parts Senat: 6
20
Pret Públic 13
-Jutjats de 1ª instancia Partits -Jutjats d’Instrucció Judicials
-Jutjats Mercantils -Jutjats de Penal -Jutjats del Social
Jutjat del Contenciós-administratiu
Jutjats de Menors
-Jutjat de vigilancia Renitenciària
Provincia
JUTJATS DE PAU
audiencia provincial dona sentencia. Es un dret i un deure i per tant està retribit económicament. No pot renunciar però pot al.legar per evitar ser- ho: -se major de 65 anys -residir al extranger -greus transtorns familiars -no pots tenir coneixements de dret.
Pret Públic 15
5. TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
- Models de Justicia Constitucional
Son les diferents formas de controlar la constitucionalitat de les lleis. Hi ha 2 maneres de controlar-la:
-Control difús: sistema dels E.U. Origen en sentencia en 1803 del Tribunal Superior E.U., “Madison Vs Marbury”. Es diu que qui pot controlar la constitucionalitat de les lleis pot ser qualsevol jutge en un cas concret.
-Control Concentrat: (Europa). Té origen a les tesis de Kelsen y Sieyès que diuen que per controlar la constitucionalitat de les lleis només ho pot fer el tribunal constitucional (organ creat per fer-ho) La primera vegada Austria (1920).
- Naturaleça jurídica (art. 159-165 CE)
Es un organ constitucional i es el màxim interpret de la constitució.
- Funcions
Té 4 grans funcions:
1-Control de Constitucionalitat: controla si una llei es contraria o no a la constitució mitjançant 2 mecanismes:
- Recurs d’inconstitucionalitat
- Qüestió d’inconstitucionalitat
2-Control preventiu de tractats internacionals: quan espanya ha de ratificar un tractat constitucional, se li pregunta si aquest es constitucional.
3-Protecció de drets fonamentals: mitjançant el recurs d’ampar. 4-Resoldre conflictes competencials a través d’un mecanisme que s’anomena: conflictes de competència (3 tipus):
- Positiu
- Negatiu
- Via de l’art. 161.
Pret Públic 16
- Composició
Format per 12 menbres escollits entre: jutges, magistrats, advocats i juristes de reconeguda competència i amb més de 15 anys d’experiència.
Elecció dels membres:
-4 per part del congrés per les 3/5 parts del Congrés i el Senat -4 per part del Senat
-2 per part del Govern -2 per part del Consell del Poder Judicial
Tenen un mandat de 9 anys i es renoven cada 3 anys (4 membres) Es reuniesen en el plé (12 membres) o en la sala (hi ha 2, 6 i 6), depenent del procediment que es tracti.
aplicades a un cas cas. Incosnt.: la declara art. 35-37 LOTC concret que estigui nul.la i la expulsa tractant per dictar del ordenament sentència. (no hi ha) Atorgar o denegar l'empara. Recurs d'Empara Sentencies Actes Administratius Ciutadà al que si li 20 díes Atorgar: art. 41-52 LOTC hagi vulnerat un (després de la sen- *declaració del que vulnerin drets dret tència o el acte dret vulnerat. fonamentals del art. administratiu). *Es retrotrauen les 14- CE.
actuacions.
Declara la contradic- ció o no contradic. Gobern entre la constit. I Contitucionalitat el Tractat Internac. dels Tractats Tractat Congrés Abans de ratificar Inernacionals Internacional el tractat Contradicció: Senat Internacional *es reforma la consti. art. 78 LOTC o *no es ratifica el tractat internac. Declaració Reglaments tituralitat de la com- Conflicte de Actes administratius Govern Estat petència controvertida Competències 2 mesos que invadan Govern de la CA Anul.lació de la art. 62-65 competències disposició
*Recurs d’empara: vols fer mani y el cap de govern t’ho proibeix. El tribunal no em dona la raó. Presnto el recurs d’empara. -Salsa rosa: dic que IP es traficant. El jutge no li dona a raó. Demana un recurs d’empara i li donen. El jutge q no li va donar la raó ha de rectificar la sentencia. Pret Públic 18
TEMA 3.
L’ESTAT AUTONÒMIC
1. Models d’estat
Com es distribueix territorialment el govern:
- Confederació: no es dona en lloc, és un model històric en el que diversos estats independents a través d’un tractat internacional volen assolir fins o finalitats comunes.
- Estat Unitari: hi ha un únic centre de poder polític, un únic parlament. El motiu és perqué no hi ha diferents ents o parts territorials amb personalitat pròpia. Hi ha una única constitució. Ex.: França, Portugal.
- Estat Federal: es caracteritza perqué hi ha diversos centres de poder polític, hi ha una constitució federal i una per cada ent que integra l’estat. Aquí els ents reben diferents noms: -A Estats Units: ESTAT -A Alemanya: LÄNDER -A Canadà: PROVINCIES
Hi ha sobiranies originàries, això vol dir que els deferents ents formen l’estat, originariament eren sobirans i decidiesen crear un ent superior.
Diferents tipues d’estats federals:
*Federalisme dual (USA): rígida separació de competències, això vol dir que l’estat federal té unes competències tasades i els estats membres en tenen unes altres també de tasades.
*Federalisme Cooperatiu (Alemanya): Aquí les competències son compartides. Es basa en relacions de cooperació entre l’estat federal i el Länder. Es basa en la homogeneitat.
*Federalismo Asimètric (Canadà): es basa en que hi ha unes competències tasades de la federació i les provincias, i desp´res hi ha un tercer bloc de competències que són compartides entre l’estat membre i la feeració. El basa en asimetries, això vol dir que diferències de fets tenen na traducció jurídica en diferents fonts jurídiques.
- Estats Descentralitzats: hi ha una única soberanía originària, però per motius culturals, històrics, polítics o geogràfics decidiesen descentralitzar el poder i establir diferents centres de poder polític. Hi ha una única constitució i diferents estatuts. Diferents estats descentralitzats: estat integral, estat regional, estat autonómic. Pret Públic 19 2. Característiques de l’estat Autonòmic
És un model obert i imprecís. La Constitució no anomena com un estat autonòmic. Parla de un pret a l’autonomía de nacionalitats i regions però no ens diu la constitució quines regions hi ha ni quines nacionalitats.
