¡Descarga echinococcus y más Apuntes en PDF de Parasitología solo en Docsity!
1. INTRODUCCIÓ
Echinococcus multilocularis és una tenia de les guineus que poden causar una zoonosi afectant a diferents mamífers com llops, guineus, xacals, coiots, gossos domèstics i els éssers humans.
Echinococcus multilocularis és un Cyclophyllid de la família Taeniidae que, juntament amb alguns altres membres del gènere Echinococcus (especialment E. granulosus), produeix la malaltia coneguda com la equinococcosi en alguns mamífers terrestres, inclosos els éssers humans. A diferència d'E granulosus, E. multilocularis produeix molts quists petits que es propaguen pels òrgans interns de l'animal infectat, per tant, en resulta en una alta patogenicitat i una infestació crònica del fetge potencialment mortal anomenada la equinococcosi alveolar humana.
En els últims anys el nombre de cassos d’equinococcosis alveolar humana ha augmentat significativament pel centre del continent europeu. Tot i així, en el nostre país encara no s’ha trobat cap cas d’equinococcosis de E. multilocularis a diferència de E. granulosus que fa un temps era bastant freqüent.
2. CLASSIFICACIÓ
REGNE ANIMAL
Subregne METAZOA Fílum PLATHELMINTHES Superclasse Cercomeromorphae Classe Cestoda Ordre Cyclophyllidea Família Taeniidae Gènere Taenia Gènere Echinococcus Espècies:
E. granulosus, E multilocularis , E. vogeli,
E. oligarthrus
Mida 1.2 - 3.7 mm (longitud) Nombre anells 2- Testicles 25 aprox. Posició del porus Anterior Úter: forma de sac Múscul de l’esfínter vaginal absent
3.2 OUS
Els ous s'assemblen molt a les d'altres espècies de tenia en gossos a partir de la qual, fins recentment, es considerava morfològicament indistingibles, una situació que ha creat grans problemes en el diagnòstic i el control. Els ous de cestodes ciclofil·lídids són sempre operculats, normalment de forma esferoïdal i de mida bastant constant (30-60namometres de diàmetre). A la posta contenen sempre un embrió amb tres parells de ganxos(oncosfera o embrió hexacant) i tenen diverses cobertes indehiscents de les quals la interna, o embriòfor, pot tenir una morfologia característica.
3.3 LARVA HIDÀTIDAE :
Generalment la larva del echinococcus multicularis és més petita que la del echinococcus granulosus. La coberta de la larva hidàtide o quist hidatídic està constituïda per dues capes: la capa externa , d’estructura laminar i la capa interna , germinativa, de natura sincítica, amb nuclis nombrosos. La cavitat quística, limitada per la doble capa precedent, està ocupada per un líquid hialí i transparent ( líquid hidatídic ). A costa de gemmacions de la membrana germinativa, es desenvolupen vesícules prolíferes, on es van formant els escòlexs (protoescòlexs), units per un peduncle a la paret de la vesícula prolífera. En suspensió dins del líquid es troben vesícules prolíferes despreses, així com protoescòlexs lliures per ruptura de les vesícules i ganxos rostel·lars lliures. Si es deixa sedimentar el líquid d’un quist madur, aquestes vesícules, protoescòlexs i ganxos deixen un precipitat d’aspecte arenós que rep el nom de sorra hidatídica.
4. CICLE BIOLÒGIC
La larva d’ Echinococcus ,té un creixement molt ràpid i és molt invasora (té tendència a formar vesícules filles hexògenes), com té un creixement ràpid, no té membrana adventícia. Té mecanismes ràpids de creixement, ja que els arvicòlids viuen pocs anys, per tant, si es desenvolupa en l’hoste intermediari, la larva no pot morir després que l’hoste. El protoescòlex del quists, s’adhereixen a l’intestí prim on arriba a desenvolupar-se fins a convertir-se en adult.
4.1 COMPARACIÓ E. multilocularis – E. granulosus
MULTILOCULARIS GRANULOSUS MIDA 1.2 – 3.7 mm 3 – 6 mm H. DEFINITIU Llops, gossos, gats, guineus Gossos o altres cànids H. INTERMEDIARI Rosegadors Cavalls, gallines, bestiar oví... ÒRGANS INFESTATS Fetge, intestí prim Intestí prim
5. VIES I MECANISMES DE TRANSMISIÓ
La transmissió de l’ Echinococcus multilocularis als humans es produeix quan una persona s’empassa els ous de l’ Echinococcus multilolaris accidentalment. Com ja s’ha explicat en l’aparta del cicle biològic, l’home només s’infecta per casualitat no és ni l’hoste intermediari no l’hoste definitiu.
Els éssers vius poden estar exposats a aquests ous bàsicament de dues formes, que impliquen l’acte de “dur-se la mà a la boca” és a dir transferir-se els ous, o bé per contaminació:
- Al ingerir directament els aliments contaminats amb femta de guineus o coiots (hostes definitius). Això inclou pastura, herbes, verdures o fruits recollits del camp.
- Per acariciar o tocar els gossos domèstics i gats infectats amb l’ Echinococcus m. Aquestes mascotes poden llançar els ous amb els seus excrements, i la seva pell pot estar contaminada (sobretot a la zona propera a l’anus, ja que els gossos moltes vegades no es renten prou bé). Els gossos a més també poden contaminar-se anant pel bosc i olorant restes d’altres animals infectats (bàsicament excrements).
- Existeix una tercera manera, l’autoinfestació. Consisteix en la ruptura de les membranes que envolten les oncosferes i aquestes es desenvolupen i “reinfecten” a l’hoste.
6. GRUPS DE RISC
Tot i que les possibilitats de contraure l’Echinococcosis Aveolar són baixes, hi ha grups de persones que es troben en zones o tenen professions en les quals el rocs d’infestació és força important. Lògicament, qualsevol persona que visqui en una zona on és troba la malaltia tindrà un cert risc (la distribució geogràfica es troba explicada en el següent apartat), però les persones que tenen més risc són: pelleters, paranyers, caçadors, veterinaris o altres persones que en la seva vida quotidiana tinguin contacte amb guineus, coiots, o els seus excrements. Això és deu al fet que aquest són es hostes definitius del tènid. També les persones que tenen animals domèstics com gossos i gats que poden tenir accès a llocs on poden caçar petits rossegadors salvatges que podrien estar infectats amb l’ Echinococcosis Alveolar.
7 PROFILAXIS
L'home adquireix la infecció ingerint ous d'E multilocularis que contaminen terra, aigua i aliments. Per tant, tenint en compte que la via de transmissió és produeix per la
8. DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
Se sap que dues espècies d’ Echinococcus conviuen al centre d’Europa, és a dir, l’ E. Multilocularis (el subjecte d’aquest treball) i l’ E. Granulosus (molt semblant però amb diferencies als hostes i que es troba a Espanya) que produeixen la forma alveolar i quística de l’echinococcosis, respectivament. Nosaltres nomès ens ocuparem de l ’Echinoccocus multilocularis.
- L’ Echinococcus multilocularis a USA
L’ Echinococcus multilocularis va ser identificat per primera vegada a Alaska (USA) en Lemmus trimucronatus. Durant més de 50 anys es va pensar que Echinococcus m. Es limitava a la costa d’ Alaska i Canadà. Ara, a causa dels coiots savatges, guineus i llops que estant essent atrapats i transportats a estats on el paràsit no es trobava prèviament, el rics de propagació de la malaltia en animals i humans. Els animals sivestres portadors podrien exposar el tènid a d’altres que encara no ho estan i prolongar el cicle del paràsit. Molts estats han prohibit el moviment d’aquests animals salvatges, però la captura i trànsport de cànids salvatges infectats encara té lloc. Si aquesta activitat segueix el risc de la transmissió als humans anirà en augment.
L ’Echinococcus multilocularis a Europa
Estudis recents han demostrat que a Europa central l’ Echinococcus m. apareix amb més freqüència que al nord, sud i est del que es pensaba. El paràsit és endèmic a Bèlgica, luxemburg, França, Suïssa, Liechtenstein, Àustria, Alemanya, Pòlonia i la república Txeca. Les taxes de prevalença en els guineus ha augmentat d’una forma molt alarmant en algunes zones la mitjana ha augmentat més d’un 40%. Les taxes d’infecció en gossos i gats són molt més baixes. Ens els últims anys les infeccions accidentals s’han observat en espècies com: porcs domèstics, gossos, senglars, llúdrigues i micos, també a l’home. Les taxes mitjanes anuals d’incidència de la Equinococcosi Alveolar en els éssers humans són baixes, oscil·len entre el 0,02 i 1, cassos per 100.000 habitants (en regions europees).
- Proves per detectar la Ig G:
- Assaig immunoenzimàtic (ELISA)
- Hemaglutinació
- Immunofluorescència Indirecta (IFI)
- Fixació de complement
- Aglutinació en làtex
Totes les proves serològiques tenen una alta sensibilitat i especificitat.
En humans infectats per Echinococcus trobem una reacció d’anticossos semblants. Les reaccions inespecífiques del sistema immunes no depenen dels antígens de l’Echinococcus però podem trobar en l’organisme un complex d’immunafinitat-antígenEM2 que permeten la detecció de reaccions d'anticossos positius en més del 95% dels casos alveolars. Entenem per EM la combinació de dos antígens purificats d'E multilocularis (EM2 i antigen recombinant II/3-10) en un immunoassaig de sensibilitat i d’especificitat única i optimitzada. Aquests antígens es venen en un kit comercial a Europa, però no en els Estats Units. La comparació de la reactivitat serològica amb antígens EM2 ens permet la discriminació dels pacients amb hidatidosi alveolars i dels pacients amb hidatidosi quística. L’EM2 també és una prova útil pel seguiment postoperatori i pel control de l’eficàcia de la quimioteràpia.^1
1 Lightowlers MW, Gottstein B. Echinococcosis/hydatidosis: antigens,
immunological and molecular diagnosis. In: Thompson RCA, Lymbery AJ,
editors. Echinococcus and hydatid disease. Wallingford, UK: CAB International;
1995. p. 355-410.
10. FISIOPATOLOGIA I SIMPTOMATOLOGIA DE LA INFECCIÓ
Símptomes Trastorns digestius tipus dispèpsia: nàusees, inflor, alternança de diarrea i restrenyiment
- Dolors "hepàtics" o simples molèsties
- Cefalea
- A vegades es produeix intolerància alimentària amb urticària, pruïja, etc.
- Icterícia
- Tendència a sagnar o patir contusions fàcilment
- Ascitis (Líquid intraperitoneal)
- Alteració de la funció cerebral (encefalopatia)
- Augment de pes i creixement pobres
- Fatiga
- Debilitat
- Pèrdua de la gana
Per efectes de creixement produeix obstrucció biliar i portal, donant un quadre semblant a cirrosi hepàtica:
- Hemorràgia digestiva
- Icterícia : color de pell grogenc a causa d’acumulament de la bilirubina
- Ascitis : Líquid intraperitoneal (a la zona abdominal)
- Encefalopatia : És un empitjorament de la funció cerebral que ocorre quan el fetge ja no és capaç d'eliminar les substàncies tòxiques de la sang. (Canvi d’actitud, Canvi al pensament, canvi de les hores del són, confusió, mal alè, empitjorament de l'escriptura a mà)
- Peritonitis bacteriana espontània : La peritonitis bacteriana espontània (PBE) és la infecció bacteriana del líquid ascític en absència d'un focus infecciós intraabdominal, com un abscés o una perforació. (Febre, Dolor abdominal, contractura de la musculatura abdominal.)
- Sèpsia: Infecció que cursa amb SRIS (Síndrome de Resposma immunitària sistèmica. Sempre compleiz dos D'aquest simptomes:
- Febre (> 38 ° C) o hipotèrmia
- Taquipnea (> 20 respiracions per minut) o PCO2 <32 mmHg
11. TRACTAMENT
El tractament fiable i segur per a la cura i desinfecció de l’Echinococcus Multilocularis és l’escissió quirúrgica. Si per algun cas, és un cas no ressecable i que, per tant, no es pot fer la escissió quirúrgica, hi ha informes que mostren que l’ús de albendazol (400 mg vegades al dia) pot estabilitzar i, de vegades cura la infecció)^2. Albendazol: És un compost derivat del benzinadazols, indica’t com a tractament per varis paràsits. Mecanisme de acció: Com antiparasitari, el albendazol causa alteracions degeneratives en les cèl·lules del tegument i de l'intestí del paràstic en unir-se a un lloc d'unió específic de la tubulina, inhibint així la polimerització i acoblament dels microtúbuls. La pèrdua dels microtúbuls intracel·lulars comporta a una deficient captació de glucosa pels paràsits susceptibles, en especial, en els estats larvals i adults, consumint així els dipòsits d'energia del cuc. Els canvis degeneratius en el reticle endoplasmàtic, el mitocondri comporten una disminució en la producció de l'ATP, que és la forma energètica requerida per a la supervivència dels helmints. A causa d'aquesta disminució en la producció d'energia, el paràsit queda immòbil i, eventualment, mor.
Una alternativa a l’Albendazol 100 mg/kg/d en tres dosis durant el primer dia i, després 50 mg/kg/d en tres dosis durant 29 dies^3.
Praziquantel: El praziquantel es un antihelmíntic antiparasitari que per eradicar diferents espècies de trematodes i cestodes.
Mecanisme d’acció: Aquest fàrmac penetra el paràsit i el paralitza, ja que provoca una alteració en el flux d’ions calci en les seves cèl·lules generant una contracció muscular o espasme disminuint la seva capacitat per contraure’s o relaxar-se. Llavors ja no aconsegueix fixar-se ne l’organisme. A més, aquest medicament interfereix amb l’absorció de la adenosina pels paràsits en el medi de cultiu, de manera que són incapaços de sintetitzar purines de nou.
12 BIBLIOGRAFIA
Llibres:
2 (P Craig, Curr Opin Infect Dis 2003; 16:437; O Lidove et al, Am J Med 2005;
3 http://www.dpd.cdc.gov/dpdx/HTML/PDF_Files/MedLetter/
TapewormInfection.pdf
- Feldman M, Friedman LS, Sleisenger MH. Enfermedades gastrointestinales y hepàticas. Fisipatologia, diagnóstico y tratamiento. Madrid. Editorial Médica Panamericana, 2004.
- LYMBERT, A.J. Echinococcus and Hydatid Disease. Western Australia. Editorial Cap Internacional. Thompson, 1995.
- J.D.Smyth,Introduction to animal parasitology.Ed.Cambrige
Webs:
- http://wwwnc.cdc.gov/eid/article/9/3/02-0320-f1.htm
- http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/
- http://www.jwildlifedis.org/content/41/1/257.full
- http://wwwnc.cdc.gov/eid/article/9/3/02-0320_article.htm
http://www.memobio.fr/html/para/pa_fi_tsa.html
