UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
FACULTAT DE FILOLOGIA, TRADUCCIÓ I COMUNICACIÓ
TREBALL FINAL DE GRAU DE/D’ [NOM DEL GRAU]
TÍTOL
Presentat per [Nom de l’estudiant/a]
Dirigit per [Nom del tutor/a]
Curs: 2012-2013
València, 2016
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Orientación Universidad
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Busca documentos
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Busca tu universidad
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Video Cursos
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Quiz
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pregúntale a la comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
¡Nuestros e-books salva-estudiantes!
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Edició de textos aspecte final, Apuntes de Filología Catalana
Asignatura: Assessorament lingüistic en Llengua Catalana, Profesor: Jesus Jimenez, Carrera: Filologia Catalana, Universidad: UV
Tipo: Apuntes
2015/2016
1 / 24
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Vista previa parcial del texto
¡Descarga Edició de textos aspecte final y más Apuntes en PDF de Filología Catalana solo en Docsity!
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
FACULTAT DE FILOLOGIA, TRADUCCIÓ I COMUNICACIÓ
TREBALL FINAL DE GRAU DE/D’ [NOM DEL GRAU]
TÍTOL
Presentat per [Nom de l’estudiant/a]
Dirigit per [Nom del tutor/a]
Curs: 2012-
València, 2016
RESUM
Text del resum. Paraules clau: model, instruccions, treball final de grau
ÍNDEX
- RESUM
- ÍNDEX
- I. INTRODUCCIÓ
- II. COS CENTRAL
- P ARTS DEL TREBALL
- ESPAIAT, MARGES I TIPUS DE LLETRA
- QÜESTIONS DE PRESENTACIÓ GENERALS
- 3.1. Portada
- 3.2. Índex
- 3.3. Cos del treball
- 3.3.1. Títol del capítol
- 3.3.2. Títols dels apartats
- 3.3.3. Text dels apartats
- 3.4. Bibliografia
- QÜESTIONS DE PRESENTACIÓ ESPECÍFIQUES
- 4.1. Citacions
- 4.2. Exemples
- 4.3. Gràfics i taules
- 4.4. Notes a peu de pàgina
- III. CONCLUSIONS
- IV. BIBLIOGRAFIA
II. COS CENTRAL
1. P ARTS DEL TREBALL
[El títol “II Cos central” indica el començament d’un capítol; ha de trobar-se, per tant, a l’inici d’una pàgina: introduïu, si escau, una pàgina en blanc darrere de la introducció.] El treball ha de tenir els següents punts: portada, declaració jurada de l’originalitat del TFG, vistiplau del tutor, resum en català (màxim, 200 mots) amb 4 o 5 paraules clau, índex, introducció, desenvolupament, conclusions, bibliografia i, si escau, annexos. La part central del treball tindrà sempre una introducció (que introduïsca el tema i els punts que es tractaran), un desenvolupament (que no ha de tenir excessius subapartats, en general cal no arribar a quatre dígits) i unes conclusions, on s'arrepleguen les idees més destacables, es faça una valoració final i, si escau, es plantege la continuïtat de la recerca. Al final del treball, ha d'haver-hi una bibliografia presentada alfabèticament i segons les normes generals que es presentaran en l’apartat corresponent. Tots els apartats de treball començaran en pàgina senar. Per això, caldrà deixar pàgines en blanc, quan s’escaiga, al final dels capítols previs. Per exemple, al final de la portada.
- ESPAIAT, MARGES I TIPUS DE LLETRA
El treball es presentarà en A4. Caldrà deixar 3 cm en els quatre marges de la pàgina. L’espaiat general serà d’1,5 línies, amb control de línies viudes i òrfenes, i no hi haurà separació especial entre els diferents paràgrafs, excepte en els casos en què s’indique explícitament. El tipus de lletra, excepte en els títols principals, serà Times New Roman (o Times) 12. Les pàgines apareixeran numerades en la part inferior, en el centre. La font del número serà Times New Roman 12. No es numerarà ni la portada inicial, ni la declaració jurada de l’originalitat del TFG / vistiplau del tutor, ni el resum, ni les pàgines en blanc. No es posaran punts al final dels títols o dels títols dels apartats del treball [això no em preocupa que no ho sapigueu fer ara, però quan lliureu el treball final de grau us heu d’assegurar que aquestes pàgines vagen sense número].
precedent i el segon del text posterior (mireu la maquetació dels punts 3.3 i 3.3.1 en el document exercici de maquetació aspecte final ).
3.3.3. Text dels apartats
Tots els paràgrafs tindran un sagnat en la primera línia d'1 cm (amb la funció corresponent, és a dir, automàticament i sense afegir espais ni tabuladors). Cal utilitzar com a font Times New Roman 12 normal amb interlineat d’1,5, alineació justificada, control de línies viudes i òrfenes, sense espaiat ni anteriors ni posteriors. No s’ha d’inserir cap espai entre els diferents paràgrafs. Per destacar una paraula o una expressió en el text s’utilitzarà la cursiva ; cal evitar l’abús d’aquest recurs. D’altra banda, al llarg del text s’ha d’evitar utilitzar la negreta (reservada per als títols principals), el subratllat,
les VERSALETES (reservades per als apartats de primer nivell i la bibliografia), super i
subíndexs, ratllat, ombreig i altres formats. És preferible no utilitzar guionets de divisió de paraules en el document, especialment abans de l’edició final. Fins a l’edició final, no s’han d’introduir salts de pàgina.
3.4. Bibliografia
En la primera línia hi haurà la paraula Bibliografia , centrada, en Times New Roman 14, en lletra redona, amb majúscules i negreta, i amb un espaiat posterior de 30 punts. La font utilitzada serà Times New Roman 12 amb interlineat d’1,5, alineació justificada, control de línies viudes i òrfenes, sense espaiat ni anterior ni posterior. Totes les referències han d’aparéixer amb un sagnat francés d’1 cm. Totes les referències bibliogràfiques s’han de citar i esmentar en el text del treball, amb el sistema «autor- any-pàgina/apartat». L’any i les pàgines apareixeran entre parèntesis, separats per dos punts. Quan la referència abaste tota una obra s’hi ometrà explicitar les pàgines a què es remet. Entre l’últim cognom de l’autor citat i l’any de publicació del text a què es fa referència no s’intercalarà cap signe. Exemples: [...] com observen Nevins & Chitoran (2008: 1981); [...] com observa Sanchis Guarner (1980: § 3); [...] Aquesta és una idea recurrent en Sanchis Guarner (1980) Quan la referència aparega dintre d’un parèntesi, s’aconsella ometre el parèntesi que acompanya l’any i les pàgines. Exemples: com ja s’ha observat (Nevins & Chitoran 2008: 1981); «Dels documents del Principat
desaparegué plenament l’article es ja en el segle XIV » (Sanchis Guarner 1980: 144); [...] Aquesta era la idea recurrent del llibre (Sanchis Guarner 1980). Les referències bibliogràfiques citades en el treball (només les citades) s’han de reprendre al final del text. Les referències s’ordenaran alfabèticament a partir del cognom del primer autor. En cas que hi haja més d’una referència d’un mateix autor o autors, s’ordenaran per l’any de publicació. Les obres d’un mateix autor i any s’ordenaran afegint una lletra a la data: (1998a), (1998b), etc. Les referències seguiran el format proposat en les instruccions formals (s’ha de prestar una atenció especial a la puntuació i a l’homogeneïtat dels criteris seguits).
- QÜESTIONS DE PRESENTACIÓ ESPECÍFIQUES 4.1. Citacions
La procedència de tots els textos que se citen ha d’estar clarament identificada en el treball. El text de les citacions no ha d’anar en cursiva ni tan sols quan es tracte de textos escrits en una llengua diferent del català. Si es descobreix un error rellevant a la citació, hi posarem al darrere [ sic ]. Les citacions breus (una o dues línies), apareixeran dins del text, entre cometes baixes (« »), i en el mateix tipus de lletra que el paràgraf en què s’insereixen. Exemple: maqueteu segons les instruccions (en aquest mateix paràgraf a banda) el fragment següent (la part en català no cal que la marqueu especialment, perquè s’entén que és el text principal): El comportament variable de les semivocals, en opinió de Nevins & Chitoran (2008: 1995), «derives from the fact that (a) they share features in common with both vowels and consonants and so may pattern with either, and (b) that they bear more than one Place of Articulation, so may alternate with various consonants». Darrere de la citació seguiria el text normal, si n’hi haguera. Si són més extenses, aniran en paràgraf a banda, entre cometes baixes, en el mateix tipus de lletra que els paràgrafs normals, amb un espai de separació respecte del paràgraf anterior i un espai de separació respecte del paràgraf posterior, amb un sagnat a l’esquerra de tota la citació de 1,5 cm (no ha de tenir cap sagnat en la primera línia). El tipus de lletra pot ser el mateix que el dels paràgrafs normals. Exemple: maqueteu segons les instruccions (en un paràgraf a banda) aquesta citació:
separació respecte del paràgraf posterior; en cas que coincidisquen diversos exemples, només s’inserirà espai de separació davant del primer de la llista i darrere de l’últim de la llista. El número dels exemples estarà alineat a l’esquerra. El text dels exemples començarà a partir d’1 cm. Quan s’afegisquen exemples introduïts per lletres [(3a), per exemple], com en (3), la lletra es posarà en 1 cm i el text començarà en 1,5 cm. El marge esquerre del text que no estiga en la primera línia es farà coincidir amb el corresponent de la primera línia: 1 cm en (1) i (2) i 1,5 cm en (3). Hi ha dues maneres diferents de numerar els exemples: a) Manualment. És aconsellable si n’hi ha pocs. b) Automàticament. És recomanable si n’hi ha molts, perquè la numeració dels exemples s’actualitza automàticament. A més, permet inserir referències creuades als exemples dintre del text, que també es poden actualitzar automàticament després. Quan es parle dels exemples que hi ha fora del text, s’utilitzarà la numeració per identificar-los: «com es pot veure en l’exemple (1)», «tal com mostra l’exemple (3a), «com il·lustrem amb l’exemple (3b)». Si s’usen les referències automàtiques, les lletres poden quedar fora del parèntesi: «com es pot veure en l’exemple (1)», «tal com mostra l’exemple (4)a, «com il·lustrem amb l’exemple (5)c». Ara com a exercici maquetareu segons les instruccions els següents exemples. Primer ho fareu sense numeració automàtica, tal com apareixen en els exemples.
(1) Ací té un exemple sense traducció (espanyol) (2) Ací té un exemple amb traducció (espanyol) Ací aniria la traducció literal (alemany) Ací aniria la traducció idiomàtica (alemany) (3) Ací aniria el segon exemple amb les seues respectives traduccions (4) a. Ací té el primer exemple de la 1a sèrie b. Ací té el segon exemple de la sèrie c. Ací té el tercer exemple de la sèrie (5) a. Ací té el primer exemple de la 2a sèrie b. Ací té el segon exemple de la sèrie c. Ací té el tercer exemple de la sèrie
(6) Ací té un exemple d'un exemple amb diverses línies, i en aquest cas ha d'anar justificat. S'aplicaran ací les mateixes instruccions que per al format dels exemples en general.
Com a segon exercici maquetareu segons les instruccions els següents exemples, però ara amb numeració automàtica; per això, heu de traure la numeració del principi i substituir-la per una numeració automàtica. Per aprofitar les funcions del programa inserireu ací una referència creuada a l’exemple (1), a l’exemple (4)a i a l’exemple (6) (heu de substituir aquest números per la corresponent referència creuada).
(1) Ací té un exemple sense traducció (espanyol) (2) Ací té un exemple amb traducció (espanyol) Ací aniria la traducció literal (alemany) Ací aniria la traducció idiomàtica (alemany) (3) Ací aniria el segon exemple amb les seues respectives traduccions (4) a. Ací té el primer exemple de la 1a sèrie b. Ací té el segon exemple de la sèrie c. Ací té el tercer exemple de la sèrie (5) a. Ací té el primer exemple de la 2a sèrie b. Ací té el segon exemple de la sèrie c. Ací té el tercer exemple de la sèrie (6) Ací té un exemple d'un exemple amb diverses línies, i en aquest cas ha d'anar justificat. S'aplicaran ací les mateixes instruccions que per al format dels exemples en general.
4.3. Gràfics i taules
Els gràfics i les taules es presentaran en un paràgraf a banda, amb un espai de separació respecte del paràgraf anterior i un espai de separació respecte del paràgraf posterior; en cas que coincidisquen diversos gràfics, només s’inserirà espai de separació davant del primer de la llista i darrere de l’últim de la llista. Els gràfics i les taules han d'estar numerats i han d'anar acompanyats d'un títol. El títol es presentarà sense sagnats, i els gràfics i les taules tindran un sagnat esquerre d’1 cm. Com a exercici, maquetareu
4.4. Notes a peu de pàgina
Inseriu al final d’aquest paràgraf una nota a peu de pàgina i maqueteu-la segons les següents instruccions: a) Les notes s’inseriran a peu de pàgina, numerades consecutivament. Dins del text, la referència s’inserirà, sempre siga possible, darrere d’un signe de puntuació. b) El tipus de lletra de les notes serà Times New Roman (o Times) 10. El text de la nota es presentarà justificat, amb un interlineat simple, amb un sagnat francés d’1 cm i una marca de tabulació d’1 cm en la primera línia. 1
(^1) El tipus de lletra de les notes serà Times New Roman (o Times) 10. El text de la nota es presentarà justificat, amb un interlineat simple, amb un sagnat francés d’1 cm i una marca de tabulació d’ cm en la primera línia.