







Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Assessorament lingüistic en Llengua Catalana, Profesor: Jesus Jimenez, Carrera: Filologia Catalana, Universidad: UV
Tipo: Ejercicios
1 / 13
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!








Text del resum. Paraules clau: model, instruccions, treball final de grau
declaració jurada de l’originalitat del TFG / vistiplau del tutor, ni el resum, ni les pàgines en blanc. No es posaran punts al final dels títols o dels títols dels apartats del treball [això no em preocupa que no ho sapigueu fer ara, però quan lliureu el treball final de grau us heu d’assegurar que aquestes pàgines vagen sense número].
3.1. Portada i pàgines inicials La portada, la declaració jurada de l’originalitat del TFG, el vistiplau del tutor i el resum en català (màxim, 200 mots) amb 4 o 5 paraules clau respectaran el model que es pot trobar a l’inici d’aquest document.
En la primera línia de l’índex, hi haurà la paraula “índex”, centrada, en Times New Roman 14, en majúscules i negreta, i amb un espaiat posterior de 30 punts. Els apartats del treball s’indexaran en lletra Times New Roman 12, en l’ordre i en el tipus de lletra (majúscules, versaleta, cursiva...) que apareguen en el treball. Després del títol de cada ítem s’inserirà una marca de tabulació, darrere de la qual s’indicarà el número de la pàgina en què apareix l’apartat (en lletra Times New Roman 12, redona fina, és a dir, sense negreta i sense cursiva). La marca de tabulació s’alinearà a la dreta de la pàgina.
En la primera línia de cada capítol, hi haurà el títol del capítol, centrat, en lletra Times New Roman 14, en majúscules i negreta, i amb un espaiat posterior de 30 punts.
Per als apartats de cada capítol, s’usarà, com en el text general, la lletra Times New Roman 12. Per a introduir els apartats de cada capítol, cal emprar el sistema decimal: 1, 1.1, 1.2, 1.2.1, etc., amb punt final. El epígrafs de primer nivell han d’anar en versaleta; els epígrafs de segon, en cursiva (només els títols, no els números), i els de tercer nivell, en lletra normal. És preferible no arribar als quatre dígits en els subapartats. Els títols de capítol se separaran del text precedent per un espaiat posterior de 12 punts i del posterior també per un espaiat posterior de 12 punts; en cas que coincidisquen dos títols en línies consecutives, només se separarà el primer del text precedent i el segon del text posterior (mireu la maquetació dels punts 3.3 i 3.3.1 en el document exercici de maquetació aspecte final).
Tots els paràgrafs tindran un sagnat en la primera línia d'1 cm (amb la funció corresponent, és a dir, automàticament i sense afegir espais ni tabuladors). Cal utilitzar
PAGE * MERGEFORMAT 14
com a font Times New Roman 12 normal amb interlineat d’1,5, alineació justificada, control de línies viudes i òrfenes, sense espaiat ni anteriors ni posteriors. No s’ha d’inserir cap espai entre els diferents paràgrafs. Per destacar una paraula o una expressió en el text s’utilitzarà la cursiva; cal evitar l’abús d’aquest recurs. D’altra banda, al llarg del text s’ha d’evitar utilitzar la negreta (reservada per als títols principals), el subratllat, les versaletes (reservades per als apartats de primer nivell i la bibliografia), super i subíndexs, ratllat, ombreig i altres formats. És preferible no utilitzar guionets de divisió de paraules en el document, especialment abans de l’edició final. Fins a l’edició final, no s’han d’introduir salts de pàgina.
En la primera línia hi haurà la paraula Bibliografia, centrada, en Times New Roman 14, en lletra redona, amb majúscules i negreta, i amb un espaiat posterior de 30 punts. La font utilitzada serà Times New Roman 12 amb interlineat d’1,5, alineació justificada, control de línies viudes i òrfenes, sense espaiat ni anterior ni posterior. Totes les referències han d’aparéixer amb un sagnat francés d’1 cm. Totes les referències bibliogràfiques s’han de citar i esmentar en el text del treball, amb el sistema «autor- any-pàgina/apartat». L’any i les pàgines apareixeran entre parèntesis, separats per dos punts. Quan la referència abaste tota una obra s’hi ometrà explicitar les pàgines a què es remet. Entre l’últim cognom de l’autor citat i l’any de publicació del text a què es fa referència no s’intercalarà cap signe. Exemples: [...] com observen Nevins & Chitoran (2008: 1981); [...] com observa Sanchis Guarner (1980: § 3); [...] Aquesta és una idea recurrent en Sanchis Guarner (1980) Quan la referència aparega dintre d’un parèntesi, s’aconsella ometre el parèntesi que acompanya l’any i les pàgines. Exemples: com ja s’ha observat (Nevins & Chitoran 2008: 1981); «Dels documents del Principat desaparegué plenament l’article es ja en el segle xiv» (Sanchis Guarner 1980: 144); [...] Aquesta era la idea recurrent del llibre (Sanchis Guarner 1980). Les referències bibliogràfiques citades en el treball (només les citades) s’han de reprendre al final del text. Les referències s’ordenaran alfabèticament a partir del cognom del primer autor. En cas que hi haja més d’una referència d’un mateix autor o autors, s’ordenaran per l’any de publicació. Les obres d’un mateix autor i any s’ordenaran afegint una lletra a la data: (1998a), (1998b), etc. Les referències seguiran el format proposat en les instruccions formals (s’ha de prestar una atenció especial a la puntuació i a l’homogeneïtat dels criteris seguits).
(which we argue may have two Designated Articulators) and consonants (which, in the languages under study here, may not have two Designated Articulators), glides must be [-consonantal]. The representational differences between vowels and glides captured by [consonantal] in models such as Hyman (1985) can thus be translated into differences in [vocalic] in the current model. (Nevins & Chitoran 2008: 1981)
Els exemples curts es presentaran dins del paràgraf en què es comenten, en lletra cursiva. Els exemples llargs es presentaran en lletra redona en un paràgraf a banda, numerats, amb un espai de separació respecte del paràgraf anterior i un espai de separació respecte del paràgraf posterior; en cas que coincidisquen diversos exemples, només s’inserirà espai de separació davant del primer de la llista i darrere de l’últim de la llista. El número dels exemples estarà alineat a l’esquerra. El text dels exemples començarà a partir d’1 cm. Quan s’afegisquen exemples introduïts per lletres [(3a), per exemple], com en (3), la lletra es posarà en 1 cm i el text començarà en 1,5 cm. El marge esquerre del text que no estiga en la primera línia es farà coincidir amb el corresponent de la primera línia: 1 cm en (1) i (2) i 1,5 cm en (3). Hi ha dues maneres diferents de numerar els exemples: a) Manualment. És aconsellable si n’hi ha pocs. b) Automàticament. És recomanable si n’hi ha molts, perquè la numeració dels exemples s’actualitza automàticament. A més, permet inserir referències creuades als exemples dintre del text, que també es poden actualitzar automàticament després. Quan es parle dels exemples que hi ha fora del text, s’utilitzarà la numeració per identificar-los: «com es pot veure en l’exemple (1)», «tal com mostra l’exemple (3a), «com il·lustrem amb l’exemple (3b)». Si s’usen les referències automàtiques, les lletres poden quedar fora del parèntesi: «com es pot veure en l’exemple (1)», «tal com mostra l’exemple (4)a, «com il·lustrem amb l’exemple (5)c». Ara com a exercici maquetareu segons les instruccions els següents exemples. Primer ho fareu sense numeració automàtica, tal com apareixen en els exemples. (1) Ací té un exemple sense traducció (espanyol) (2)Ací té un exemple amb traducció (espanyol) Ací aniria la traducció literal (alemany) Ací aniria la traducció idiomàtica (alemany) (3)Ací aniria el segon exemple amb les seues respectives traduccions (4) a. Ací té el primer exemple de la 1a sèrie b. Ací té el segon exemple de la sèrie
PAGE * MERGEFORMAT 14
c. Ací té el tercer exemple de la sèrie (5) a. Ací té el primer exemple de la 2a sèrie b. Ací té el segon exemple de la sèrie c. Ací té el tercer exemple de la sèrie (6) Ací té un exemple d'un exemple amb diverses línies, i en aquest cas ha d'anar justificat. S'aplicaran ací les mateixes instruccions que per al format dels exemples en general. Com a segon exercici maquetareu segons les instruccions els següents exemples, però ara amb numeració automàtica; per això, heu de traure la numeració del principi i substituir-la per una numeració automàtica. Per aprofitar les funcions del programa inserireu ací una referència creuada a l’exemple (1), a l’exemple (4)a i a l’exemple (6) (heu de substituir aquest números per la corresponent referència creuada). (1) Ací té un exemple sense traducció (espanyol) (2)Ací té un exemple amb traducció (espanyol) Ací aniria la traducció literal (alemany) Ací aniria la traducció idiomàtica (alemany) (3)Ací aniria el segon exemple amb les seues respectives traduccions (4) a. Ací té el primer exemple de la 1a sèrie b. Ací té el segon exemple de la sèrie c. Ací té el tercer exemple de la sèrie (5) a. Ací té el primer exemple de la 2a sèrie b. Ací té el segon exemple de la sèrie c. Ací té el tercer exemple de la sèrie (6) Ací té un exemple d'un exemple amb diverses línies, i en aquest cas ha d'anar justificat. S'aplicaran ací les mateixes instruccions que per al format dels exemples en general.
Els gràfics i les taules es presentaran en un paràgraf a banda, amb un espai de separació respecte del paràgraf anterior i un espai de separació respecte del paràgraf posterior; en cas que coincidisquen diversos gràfics, només s’inserirà espai de separació davant del primer de la llista i darrere de l’últim de la llista. Els gràfics i les taules han d'estar numerats i han d'anar acompanyats d'un títol. El títol es presentarà sense sagnats, i els gràfics i les taules tindran un sagnat esquerre d’1 cm. Com a exercici, maquetareu segons les instruccions les taules següents. Primerament, us presentem unes dades que maquetareu en columnes amb els tabuladors, sense necessitar de marcar les vores; les
PAGE * MERGEFORMAT 14
algun punt us quedara, per exemple, una taula de dades dividida entre dues pàgines o un títol al final de la pàgina (v. Exercici de maquetació, aspecte final, p. 11-12). [El títol següent també indica el començament d’un capítol; ha de trobar-se, per tant, a l’inici d’una pàgina. Recordeu que heu d’afegir-hi les referències que se us indiquen en el punt I Introducció.]