¡Descarga Edició regularitzada d'un text y más Ejercicios en PDF de Análisis de Textos Literarios solo en Docsity!
PAC 4: EDICIÓ REGULARITZADA
1. Criteris d’edició emprats: L’edició regularitzada presenta una adaptació de les formes gràfiques original a les convencions de la llengua actual, però respectant l’expressió original del text. Aquest tipus d’edicions incorporen comentaris i indicacions que ajuden el lector a interpretar les qüestions lingüístiques i conceptuals del text. Per tant, hem de fer servir la regularització ortogràfica que introdueix modificacions que ajusten el text a la normativa vigent, però sense modificar la fonètica dels mots. Per fer una correcta edició he seguit els següents criteris d’edició: en primer lloc, se separen els mots d’acord amb les convencions actuals. En segon lloc, l’ús de l’apòstrof i el guionet ha de seguir també la normativa ortogràfica i, no cal utilitzar el punt volat per indicar les elisions. En tercer lloc, en el cas de la puntuació i l’accentuació, cal seguir el model de la normativa vigent, si cal, s’afegeix puntuació i altres signes topogràfics com el guió o les cometes d’acord amb les normes actuals. En quart lloc, es normalitzen les vacil·lacions en el vocalisme àton (a/e, e/i i o/u àtones). A més, se substitueix sistemàticament ‘y’ per ‘i’ com a conjunció copulativa. En quint lloc, cal regularitzar l’ús de majúscules i minúscules. Seguidament, es regularitzen les consonants d’acord amb la normativa actual: i/j, v/b, ús de les grafies x/ix per al so fricatiu prepalatal sord, la utilització de la grafia ‘ll’ per representar el so lateral palatal i, la grafia ‘l·l’ per al so lateral geminat. També cal escriure la e- epentètica davant de la ‘s’ líquida en posició inicial (spiritual> espiritual). Tal com fa Rossich i Vasalobre ed. (2006, 31), he regularitzat les formes tan/tant, quan/quant, on/a on. Referent als castellanismes que apareixen al text (laberinto, mariposa, consuelo), no els assenyale en cursiva perquè considere que s’usa de forma conscient per l’autor i es tracta d’una marca de l’època. Per finalitzar amb els criteris d’edició, he afegit notes que aclareixen el sentit d’alguna expressió del text. Aquest tipus d’edició permet oferir els lectors actuals un text conceptualment accessible però fidel a l’expressió de l’original.
2. Descripció del manuscrit seleccionat Per escollir un manuscrit base he valorat els 4 testimonis disponibles d’acord amb tres criteris: la completesa, l’antiguitat i el nombre de lliçons que suposem són més properes a l’original de l’autor. Com bé diu Valsalobre:<<R (ms. 68) és un manuscrit que sembla provenir d’un arquetip preparat per l’autor mateix: és còpia d’un manuscrit ofrena que , Fontanella oferia a una lectora molt especial, probablement una dona objecte de la seua estimació perpètua des de l’adolescència>> (Valsalobre, 2015). Per tant, aquest testimoni va quedar fora del circuit de la transmissió i no va crear tradició, és a dir, no va ser antígraf de cap altre manuscrit i la contaminació és inexistent. D’una banda, respecte a la completesa, és el manuscrit més fàcil de llegir, el ms. 27 conté lliçons il·legibles a causa del seu mal estat de conservació, per tant, és un testimoni incomplet. A més, per la qual cosa respecta a l’antiguitat, R i BC1 són del segle XVII la qual els situa com a millors candidats per poder funcionar com a manuscrit base. D’altra banda, BC1, R i BC2 pareixen els manuscrits més fiables, però finalment l’elecció pel manuscrit de la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll, és deu perquè ha sigut seleccionat com a base en la nova edició de la poesia de Fontanella i, perquè es tracta d’un text unitari és a dir, transmet únicament obra de Fontanella. El text seleccionat com a manuscrit base és el ms. 68 de la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll. Aquest manuscrit data de finals del segle XVII i començament del segle XVIII. Les seues mesures són les següents: 305 x 210 mm i, consta de 480 pàgines i 9 folis presentats en un relligat de l’època amb pergamí. El ms. 68 és un romanç, és a dir, una composició de llargària indeterminada, en aquest cas, 52 versos heptasíl·labs amb rima assonant als versos parells i sense rima als versos senars. Pel que fa a les estrofes, als quatre manuscrits es marca l’inici amb majúscula cada 4 versos la qual cosa ens indica el començament d’una nova estrofa. La cal·ligrafia que trobem al manuscrit està escrit per una sola mà, la del copista Baptiste Guarda, la qual cosa sabem gràcies a l’aparició del seu nom a les pàgines 3 i
- Respecte a la cal·ligrafia del copista és redona, clara i es troba lleugerament inclinada. A més, Baptiste Guarda no fa ús d’abreviatures. Finalment, el manuscrit 2
Favor sobiranes muses, que en lo cèlebre Parnàs^1 , de la font Aganipe^2 , perenne nèctar gusteu! I tu, lluminós Apol·lo^3 que raigs vestint rutilants de les tres gràcies divines^4 lo cor regeix sagrat. Favor dona a ma Talia^5 que, tos fulgors anhelant, ta lira invoca divina, ton plectre anima suau. I tu, emulo de mas ditas, dolç principi de mos danys, minyó^6 sols en la mudança, i en valentia gegant, traïdor i sempre atrevit cego déu, arquer alat, de qui a les fletxes agudes no hi ha defensa bastant, puix de mas penes ets causa i principi de mos mals, deixa’m contar tos rigors deixa’m dir que mos pesars. Deixa’m que sente i que pene, puix que ta fletxa mortal me ha donat en mas desdites (^1) DNV: 1. M. Lloc mític habitat per Apol·lo i les muses, pàtria simbòlica dels poetes. (^2) Aganipe és el nom d’una font i de a nimfa associada amb ella a la mitologia grega. (^3) Lluminós Apol·lo: el nom de l’astre sol és substituït freqüentment pel nom Apol·lo. (^4) Les Tres Gràcies van ser deesses de la mitologia grega que representaven l’encant, la gràcia i la bellesa. (^5) El nom de Talia pot tenir dues interpretacions: d’una banda, el poeta anomena el nom de Talia la seua estimada identificant-la amb la musa del teatre i la poesia bucòlica. D’altra banda, per als grecs Talia és una de les Gràcies romanes. Fontanella identifica la seua amada amb una de les gràcies. (^6) Minyó: xiquet, pàrvul 4
què sentir i què penar. I tu bellesa divina que en laberinto suau Dèdalo^7 ets de mas desdites i Creta de mos enganys. Divina ingrata Amaril·lis^8 quan ton incendi tirà, si mariposa^9 me abrasa, Fènix^10 me anima al instant. Ou^11 les penes, sent les ànsies, que mon sentiment fatal estima per a morir. Faeton^12 altiu de ton raigs, però no sents, ni escoltes, si pot ma desdita a tant, que darme remei no pugues, lo sentia, ni lo escoltes. Que a mi entre tantes desdites, i entre sentiments tan grans lo morir per ta hermosura consuelo bastant serà. I en les abrasades ares^13 de sentiments abrasats mon dir, mon cor, i potències consagraré a tos altars. (^7) Dèdalo és un atenès de la família reial, descendent de Cècrops. És el prototipus d’artista universal: arquitecte, escultor i inventor de recursos mecànics. (^8) Amaril·lis era el nom d’una nimfa caracteritzada per la seua timidesa. Va caure enamorada d’Alteo, un pastor que tenia la força d’Hèrcules i la bellesa d’Apol·lo. (^9) Interpretat segons el DCVB com: 2. Llumet format d’un petit disc de suro o de llauna, que en un forat central porta un ble o candeleta molt prima, serveix per a il·luminar tènuement una cambra de malalt. (^10) En la mitología grega, el fénix és un ocell fabulós al qual s’atribueix la virtut de renàixer de les pròpies cendres. (^11) Tercera persona del present d’indicatiu del verb oir. (^12) Faetont, d’acord amb la mitologia grega, és fill d’Apol·lo i de l’oceànide Clímene. (^13) Plural d’ ara , segons el DIEC: altar en què s’ofereixen sacrificis.
· Aparat de variants:
14 danÿs MEV1] danys R BLL1] dan^s BC1 || 16 y R BLL1 MEV1] ÿ BC1|| 16 Valencia R] valentia MEV1 BLL1 BC1 || 17 traidor R BLL1] traydor MEV1] traÿdor BC1 || 31 Dedalo R B1] + dédalo/ ets + ídol MEV1 || 51 mon cor R MEV1] mon ser BC1 || 52 consagraré R MEV1 BLL1] consag®are BL
· Comentari de variants:
14 El símbol ‘^’ apareix a BC1 i serveix per representar la nasal palatal sonora, en aquest cas la nostra grafia ‘ny’. 16 Al manuscrit 68 trobem ‘Valencia’ mentre que als altre quatre testimonis treballats trobem ‘valentia’. Marc Sogues considera els final en “-tia” com a llatinisme gràfic que no identifica la pronúncia real. 17 a BC1 en diverses ocasions trobem la conjunció y escrita amb dièresi ( ÿ ). Considere que aquesta dièresi produeix un canvi fonètic que a la resta de manuscrits no n’apareix. 31 MEV 1 el copista fa una crida de correcció (amb el símbol +): on diu ‘ídol’ ha de dir ‘dedalo’. 51 variant instaurativa 52 BL1 apareix la paraula ‘consagaré’ i interprete el símbol de damunt com una ‘r’ que falta a la paraula és a dir, un afegit que marca el copista. Pel que hem pogut observar, als manuscrits que es transmet l’obra de Fontanella conflueixen dues característiques que dificulten la filiació: primerament, l’escassetat de variants existents, la qual cosa dificulta el treball per poder determinar les relacions d’aquests manuscrits. Com hem vist anteriorment, sols he destacat set variants. La segona característica és que les poques variants que es localitzen no ens fan arribar a resultats certs perquè no són considerats errors prou significatius (gegant/gigant, Nectar/nèctar, etc.) o, perquè no posen en relació sempre els mateixos testimonis i, per tant, no podem establir cap relació. Aquest fet ens fa pensar que deuen existir altres testimonis intermedis als quals no podem accedir.
Bibliografia: Acadèmia Valenciana de la Llengua. (s.f.). Parnàs. En Diccionari Normatiu Valencià. Recuperat en 12 de gener de 2023), de https://www.avl.gva.es/lexicval/ García, Mª A. (s.f.). La funció del mite en la poesia amorosa de Francesc Fontanella. Una primera aproximació [Arxiu PDF]. Grimal, P. (2008). Diccionari de mitologia grega i romana [Arxiu PDF]. p. 1- Institut d’Estudis Catalans (s.f.). Ara. En Diccionari d’Institut d’Estudis Catalans. Recuperat en 11 de gener de 2023, de https://dlc.iec.cat/Results? DecEntradaText=ara&AllInfoMorf=False&OperEntrada=0&OperDef=0&OperEx=0&Ope rSubEntrada=0&OperAreaTematica=0&InfoMorfType=0&OperCatGram=False&Accent Sen=False&CurrentPage=0&refineSearch=0&Actualitzacions=False# Institut d’Estudis Catalans (s.f). Mariposa. En Diccionari català-valencià-balear. Recuperat el 11 de gener de 2023, de https://dcvb.iec.cat Manícula (14 de gener de 2023). Edició modernitzada. https://manicula.narpan.net/edicio-modernitzada Miralles, E.; Valsalobre, P.(2013) L'edició de textos catalans moderns , dins Martínez Gil, Víctor coord., Models i criteris de l'edició de textos , Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya, p. 249-307. NISE: Literatura catalana de l’edat moderna (13 de gener de 2023). Aquell pastor desditxat , Francesc Fontanella. https://www.nise.cat/ca-es/Biblioteca-Digital/Autors/Autor/Poema/pid/329/ Aquell_pastor_desditxat Sogues Marco, M. (Juny de 2012). De Fontano a Belinda: un desengany cavalleresc i epistolar. Edició crítica de quatre epístoles literàries de Francesc Fontanella. [Treball Final de Grau, Universitat Oberta de Catalunya]. http://lletra.uoc.edu/offlletra/files/508e65d7-de1c-43a9-9fa4-2c8e5fd30e26.pdf Veny-Mesquida, Joan R. (2015). «Introducció» i «Descripció de l’aparat» Criticar el text. Per a una metodologia de l’apart crític d’autor. p. 11-
