¡Descarga EDUCACIÓ FÍSICA EN EDUCACIÓ PRIMÀRIA y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
EDUCACIÓ FÍSICA A
L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
- Educació Física a l’Etapa de Primària
- Competències bàsiques de l’Educació Física
- El cos: imatge i percepció
- Habilitats motrius
- El joc
1. Educació Física a l’Etapa de Primària
Horaris mínims per cicles:
- Cicle inicial: 105 hores
- Cicle mitjà: 70 hores
- Cicle superior: 70 hores L’escola ha d’oferir a l’alumnat mitjans i recursos per integrar l’activitat física a la vida quotidiana. Les activitats de l’àrea han de potenciar les actituds i valors propis d’una societat solidària, saludable, sense discriminació, respectuosa amb les persones i l’entorn. El desenvolupament personal és competència central de l’àrea, a través del treball i cura del propi cos i la motricitat. Els continguts de l’àrea d’EF ajuden a entendre el sentit i els efectes de l’activitat física, per a la gestió del cos i la conducta motriu. L’EF dóna resposta a les necessitats de benestar personal i a models de vida saludable i de qualitat. La pràctica d’hàbits saludables contribueix a sentir-se bé amb el propi cos, a la millora de l’autoestima i al desenvolupament del benestar personal i social.
2. Competències bàsiques a l’Educació
Primària
o Coneixement i interacció amb el món. Mitjançant la interacció del propi cos en els diferents espais, i la pràctica i la valoració de l’activitat física per preservar la salut. o Competència social i ciutadana. L’EF ajuda a aprendre a conviure, acceptar les regles col·lectives, la participació, el respecte de les diferències i a conèixer possibilitats i limitacions pròpies i alienes o Competència cultural i artística. Reconeixement i apreciació de les manifestacions culturals de la motricitat humana. o Competència comunicativa. Intercanvis comunicatius i valoració crítica de missatges i estereotips referits al cos procedents dels mitjans de comunicació o Competència d’aprendre a aprendre i d’autonomia i iniciativa personal. Coneixement del propi cos i de les pròpies possibilitats i carències; l’autosuperació, perseverança i actitud positiva i l’organització individual i col·lectiva estan sempre presents a l’Educació Física. Continguts curriculars S’organitzen en 5 blocs:
- El cos: imatge i percepció
- Habilitats motrius
- El joc
- Activitat física i salut
- Expressió corporal
o Les pròpies experiències motrius o Les relacions afectives ETAPES DESENVOLUPAMENT EC
- 1ª Etapa, del naixement als 2 anys: o Els primers 4 mesos període dels reflexos. o Diferenciació parts del cos i exploració d’aquest visual i manualment. o Als 8 mesos diferenciació del cos i l’objecte i apareix ‘l’altre’. o Fins als 18 mesos descobreix els seus mitjans motors (reptació, gateig i bipedestació)
- 2ª Etapa, dels 2 als 5 anys (aprox): o Control de la marxa. o Coneixement global del cos i diferenciació dels grans segments corporals. o Diferenciació del cos amb l’entorn. o Prehensió i percepció més fina i precisa. o Aparició dels primers moviments asimètrics i distinció dels dos costats simètrics del cos. o Capacitat de reproduir gestos i imitar
- 3ª Etapa, dels 5 als 7 anys: o Millora important de la marxa i la coordinació. o Percepció diferenciada d’extremitats i tronc. o Afirmació de la lateralitat, control postural i respiratori
- 4ª Etapa, dels 7 als 11 anys: o Elaboració definitiva de l’esquema corporal. o Control del moviment i consciència de les diferents parts del cos i de les seves possibilitats (independència funcional). o Coordinació precisa. o Capacitat de relaxació global i segmentaria. 3.3. LA RESPIRACIÓ
- És una funció orgànica automàtica que pot ser controlada voluntàriament.
- El control del procés de respiració ajuda al coneixement corporal i als fenòmens que en ell es produeixen (control tònic, relaxació, resistència a l’esforç físic, etc. OBJECTIUS EDUCATIUS
- Conèixer i controlar vies respiratòries o Nasal o Bucal (nas, boca, laringe, tràquea, bronquis...)
- Conèixer i controlar fases respiratòries: o Inspiració (+ interès educatiu) o Expiració o Apnea (2)
- Conèixer i controlar tipus de respiració o Toràcica/intercostal o Abdominal / diafragmàtica
- Conèixer i controlar ritmes respiratoris: o De forma estàtica o En moviment ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE Cal fer propostes en:
- Posicions estàtiques
- Posicions dinàmiques Aspectes a considerar:
- No dedicar tota una sessió al treball de respiració (hiperventilació)
- Escalfament aire, filtració, olfacte, gust, veu...
- Transversalitat. 3 .4. LA RELAXACIÓ
- Relaxació escolar: intervenció, a qualsevol etapa evolutiva, amb objectius educatius.
- Relaxació infantil: intervenció en el camp de l’educació especial i la teràpia.
- Altres àmbits: pal·liar els efectes de l’accelerat ritme de vida (adults). QUÈ ENTENEM PER RELAXACIÓ
- Trobar-se bé amb un mateix.
- Disminuir la tensió física i/o psicològica.
- Distensió muscular i psíquica que facilita recuperar la tranquil·litat i la ‘pau interior’ generant un estat de benestar.
- A l’escola: ajudar a conèixer el propi cos i millorar la motricitat RELAXACIÓ = TO MUSCULAR Capacitat per disminuir o variar voluntàriament el to muscular. El to muscular és el grau de contracció que presenta un múscul en un moment concret.
- El to muscular és la base de qualsevol ‘coreografia’ que pugui desenvolupar el nostre cos.
- La tonicitat muscular (o funció tònica), ens permet fer les diferents acomodacions posturals (actituds, gestos, emocions, mímiques…)
- Amb una bona harmonia tònica els músculs treballen en la justa mesura. Amb fluïdesa, economia... SINÈRGIA MUSCULA Estats del to muscular:
- To muscular de repòs (o base): contracció muscular durant el descans (‘mínima’). Variarà en funció de la situació: cansament, estat emocional, edat, nutrició, ‘relaxació’
- To d’actitud (o postural): estat previ a l’acció. El que cal per mantenir la postura.
- To d’acció: contracció muscular durant l’activitat. Depèn de la força que es té i de la que s’hagi de vèncer.
- Contrariada: domini del segment que neurològicament no és el dominant.
- Ambidextrisme: no hi ha domini d’un costat. Resultat òptim amb els dos OBJECTIUS EDUCATIUS
- Prendre consciència de la simetria corporal.
- Independitzar segments de la resta del cos (superiors/inferiors)
- Experimentar el màxim de moviments que requereixin la utilització diferenciada d’un costat i de l’altre del cos (activitats d’equilibri unilateral, salts i desplaçaments amb diferents orientacions, llançaments/recepcions...) 3.6. L’EQUILIBRI Qualsevol acció motriu implica mantenir una determinada postura. L’equilibri és la resposta que cal donar per contrarestar les forces que tendeixen a alterar aquesta postura (centre de gravetat – base de sustentació). Aquesta actuació del nostre cos pretén evitar caigudes i mantenir els segments corporals correctament alineats per realitzar qualsevol activitat de forma eficaç i el més econòmica possible TIPUS D’EQUILIBRI
- Equilibri estàtic: capacitat del cos per mantenir-se ‘equilibrat’ durant una postura determinada.
- Equilibri dinàmic: capacitat del cos per mantenir-se ‘equilibrat’ en desplaçament. (Paradigma: caminar. Perdre i recuperar l’equilibri de forma continuada). FUNCIONAMENT DEL SENTIT DE L’EQUILIBRI L’equilibri depèn de:
- El sistema propioceptiu: és el sistema que ens dóna informació sobre la posició i el moviment dels diferents segments corporals.
- El sistema laberíntic: aquest sistema es troba a l’oïda interna. Capta els moviments del cap i la seva posició a l’espai.
- El sentit de la vista: pot substituir part de la capacitat de la funció de l’òrgan vestibular. PROPOSTES DIDÀCTIQUES
- Variació de les situacions motrius.
- Reconeixement de les zones de suport del cos.
- Diversitat de superfícies de recolzament: àrea, alçada, inclinació, materials diversos...
- Reducció parcial d’alguns receptors sensorials.
- Incrementar el grau de dificultat afegint accions motrius de locomoció i manipulació d’objectes.
- Reconeixement de sensacions d’estabilitat i pèrdua d’ella. Postures d’equilibri i desequilibri. Buscar el límit del risc i saber anticipar-se a les situacions de perill.
ALTERACIONS DE L’EQUILIBRI
Causades per malalties de: l’oïda, les vèrtebres cervicals o problemes neurològics. Vertigen: Error en la orientació del propi cos en l’espai. Percepció falsa de moviment (en forma de voltes) d’un mateix o de l’entorn. PROVA D’EQUILIBRI DINÀMIC Prova de la marxa amb ulls tancats o de Babinski-Weil: cal fer 3-5 passos endavant i 3- 5 passos enrere amb els ulls tancats. En persones sense problemes d’equilibri, la trajectòria és una linia recta.
4. Habilitats motrius
Interacció i bon funcionament del sistema nerviós central i la musculatura esquelètica durant el moviment motriu. En les tasques a realitzar intervenen la totalitat (o quasi la totalitat) dels segments corporals 4.1. DESPLAÇAMENTS
- Desplaçaments (actius): o Marxa i Carrera o Quadrupèdia i Arrossegament o Enfilada o Propulsió (medi aquàtic)
- Desplaçaments (passius): o Lliscament o Transport ASPECTES A TENIR EN COMPTE EN L’EDUCACIÓ DELS DESPLAÇAMENTS MARXA (def)
- Variació de: direcció, sentit, número recolzaments, superfície/lloc, etc.
- Treballar l’amplitud i la freqüència.
- Descobrir l’alternança entre els segments superiors i els inferiors alterant la correspondència braços-peus (modificant trajectòria habitual dels segments, fent tasques simultànies, ...) CARRERA (def)
- Descobriment de la fase aèria
- Variació punts de recolzament
- Variació de l’amplitud i la freqüència
- Realitzar tasques durant la carrera (superar obstacles, recepcions, ...) QUADRUPÈDIA i ARROSSEGAMENT (def)
- Modificar la mecànica d’execució: o Posició del cos o Orientació del cos o Punts de recolzament
4.4. LLANÇAMENTS I RECEPCIONS
Habilitat humana que ens diferencia de la resta escala zoològica... Llançar implica un procés cognitiu previ que desenvolupa el concepte “d'arribar sense anar-hi”. Aspectes claus: velocitat, distància i precisió.
- Recepcions o recollides
- Parades, controls i desviaments
5. El joc
5.1. DEFINICIÓ DE JOC
El joc ha estat definit i interpretat des de molts punts de vista. Es per això que es fa difícil escollir una única interpretació com a vàlida entre les moltes que s’han fet i es segueixen fent. Per tant, fem un recull d’algunes definicions sobre el joc per situar-nos millor en el tema, malgrat no entrem en cap tipus d'anàlisi. En el Diccionari de la Llengua Filosòfica de Paul Foulquée, s'entén l'activitat lúdica com "una acció lliure, sentida com fictícia i situada al marge de la vida corrent, capaç d’absorbir, en major o menor grau, l'atenció del jugador. Mancada de tot interès material i de tota utilitat". Segons Piaget, els jocs tendeixen a "construir una àmplia xarxa de dispositius que permeten al nen l'assimilació de tota la realitat, incorporant-la per reviure-la, dominar-la o compensar-la. 5.2. CARACTERÍSTIQUES DE L'ACTIVITAT LÚDICA INFANTIL
- És una activitat que proporciona satisfacció, alegria, goig i plaer.
- És una activitat espontània, voluntària i lliurament escollida.
- Té un caràcter de ficció, el fer "com si".
- És acció i implica participació activa.
- És descobriment del món exterior i d'un mateix.
- És una activitat creativa. 5.3. EL JOC I LA SEVA ESSÈNCIA Diversos autors coincideixen en definir el joc com un sistema de regles. Les regles però, no constitueixen una simple juxtaposició de prescripcions sinó que la seva associació suscita una lògica motriu, és a dir, una necessitat d'accions i una necessitat d'encadenament de certes accions. Aquest fet crea una lògica interna, i aquesta imposa unes seqüències de comportament ineludibles (seqüències de tir i esquivar, d'escapar i de tocar, de llançar i de rebre, de rols i contra-rols, ... ). Així doncs, els jocs promouen les conductes motrius sota les seves múltiples facetes, orgànica, cognoscitiva o relacional. Desenvolupen habilitats motrius, afavoreixen la creació motriu i provoquen nous actes i comunicacions insòlites.
El joc és creador d'esdeveniments individuals i estratègies col·lectives, solidaritat dins el grup, oposició en bloc respecte a un altre equip, dependència entre companys, cooperació grupal, etc. Els aspectes motrius i relacionals es troben profundament afectats al tipus d'esquema adoptat. A cada fórmula lúdica un pla d'acció i de comunicació particular. El fet d'assumir un mateix rol durant tota una partida o poder anar canviant és un signe de "gramàtica lúdica" important. Ser capaç de passar d'un rol al seu contra-rol en el camp, és un repte d'adaptabilitat interessant i revelador. La multiplicitat de formes lúdiques que poden presentar-se en la situació de joc, poden ser concebudes com un laboratori on s'experimenta la decisió i la comunicació motriu. Els recursos didàctics són molt importants. L'infant s’enfronta amb els principis bàsics de la vida en societat. Per les seves conductes gestuals, per les seves accions motrius, l'infant experimentarà un cara a cara, cos a cos, dins el procés de socialització. El joc motriu ofereix un lloc a la corporeïtat en el delicat equilibri entre els dos principis de la vida social: la necessitat i la llibertat. 5.4. MESURES QUE CAL PRENDRE Caldrà estimular la interrelació entre el nen i el seu entorn, especialment, el seu entorn social. El joc serà en aquest sentit una eina molt valuosa, perquè com diu Piaget "el joc és bàsicament una relació entre el nen i el seu entorn, una manera de coneixe'l, acceptar- lo i inclús de modificar-lo i reconstruir-lo". a) Proporcionar als nens i nenes més espai per al joc. Principalment als que viuen a les ciutats (aprofitar al màxim terrasses, patis, sales/gimnasos, sortides als espais verds de la ciutat) b) Proporcionar els materials i mobiliaris necessaris que serveixin com a pretext i suport dels jocs, per enriquir-los al màxim (mobiliari, cabanes amb material convencional i no-convencional proporcionat pel docent “matalassos, raquetes, pilotes gegants, paracaigudes, xanques”) c) Tenir una actitud comprensiva que redueixi les prohibicions (vetllar per les reals necessitats del nen i alhora per la seva seguretat. Caldrà prohibir només aquelles accions que representin realment un perill i no aquelles que solament provoquin molèsties, desordres i incomoditats) d) Estimular i promoure amb els infants tot tipus de jocs: simbòlics, tradicionals, cooperatius (els mestres participant i enriquint els jocs. Augmentant-ne el nombre i la varietat d'aquests, adequant-los a tota classe de circumstàncies i, possibilitant la recerca de pautes i regles col·lectives que ajudin a resoldre els possibles moments conflictius) 5.5. VALOR EDUCATIU DEL JOC "Aprendre jugant i aprendre a jugar millor" Jugant el nen, no solament es diverteix, sinó que sobretot realitza una activitat íntimament lligada al creixement de la seva personalitat. El joc resulta imprescindible pel creixement físic, intel·lectual, social i afectiu del nen. El valor educatiu del joc
5.7. SESSIÓ DE JOC
El joc en la fase inicial El paper del docent consistirà en provocar als alumnes iniciatives de descobriment i proposar activitats motrius motivants. El temps que s'acostuma a adjudicar a aquesta fase - si es considera el temps total de la sessió d'una hora-, serà entre 5 i 15 minuts. Es faran servir jocs molt motivants i ens serviran de condicionament físic (escalfament), especialment si desitgem després treballar la condició física de manera més específica. Es poden proposar jocs de persecució, jocs de participació massiva, ... és a dir, jocs força actius. Podran ser dos o tres - com a màxim- els jocs aplicats, sempre i quan ja els coneguin prèviament. Acostumaran a estar d'acord amb el tipus d'activitat o objectiu que vulguem treballar en la part principal de la sessió. El joc en la fase principal És la part de la sessió on es tracta d'aconseguir l'objectiu proposat; on es marca d'una manera més clara l'accent de la sessió segons estigui programada. Aquesta fase, que és la de durada més llarga de tota la sessió, pot oscil·lar entre 30 i 40 minuts. En la fase principal la utilització de jocs pot ésser un recurs molt vàlid a l'hora de fer aprendre coses a l'alumne sense que se n'adoni, tot distraient-lo. Cal remarcar però, que no serà bo que sigui una constant en totes les sessions, doncs sovint els aprenentatges motors molt concrets han de ser fixats amb més intensitat i aconseguint que l’alumne posi la màxima atenció, que sovint queda més dispersa quan està solament jugant. Hem de jugar sempre entre aquests dos extrems, el nen ha de sentir-se motivat a tothora, i no ho aconseguirem solament fent-lo jugar o solament fent-li aprendre tècniques concretes. Es tracta de trobar l'equilibri que, en bona part també, dependrà del grup i de la situació en que ens trobem. El joc en la fase final En aquesta darrera fase es tracta de tornar a l'alumne al nivell que tenia en començar la sessió. La durada serà de 5-10 minuts i s’empraran generalment jocs calmats de baixa intensitat, especialment si la sessió ha estat fins aleshores molt moguda. Ara bé, si la sessió ha comportat poc moviment i molta atenció estàtica per part del nen, en lloc d'aplicar jocs de tornada a la calma, serà millor aplicar-ne algun una mica més mogut i distret, si es que aquest no ha pogut ésser aplicat en acabar la fase principal. Si es així, serà millor una activitat reposada i relaxant. Totes les consideracions esmentades no sempre es poden tenir en compte doncs, a vegades la sessió no es realitza completament com ha estat programada. O bé perquè ens manca temps o per qualsevol altra situació que es pot produir al llarg de la sessió, obligant-nos a canviar alguna activitat. Per acabar, senyalar el perill que comporta entendre sempre el joc com un premi en finalitzar una sessió o la utilització del joc com l’única manera de començar i acabar una sessió; o bé, com ja s’ha comentat, la sessió de jocs entesa com a successió de jocs sense més. Una bona fórmula serà la de procurar no caure en la repetició i la monotonia canviant tot sovint d'estratègia.
Expressió corporal “Tècnica, disciplina o matèria que desenvolupa la capacitat d'entendre el propi cos i d'interpretar amb ell, per poder relacionar-se amb els altres”. És un llenguatge del cos. Així, doncs, l'expressió corporal no té sentit si no serveix per entendre's millor i comunicar-se amb els altres. Expressar-se requereix d'una tècnica, sovint difícil, i d'uns continguts que es poden aprendre i avaluar. Expressar-se dóna riquesa motriu, i és per això que cal incorporar l'expressió corporal immediatament a les programacions anuals de l'Educació Física. Algunes condicions indispensables per poder fer una bona Expressió corporal són:
- Desenvolupar de forma prèvia, en els nostres alumnes, la capacitat d'observació. Si som capaços d'observar els altres, els podrem entendre en la seva expressió i hi haurà comunicació.
- Treballar en els nostres alumnes una bona imatge corporal (representació mental del propi cos) i un bon esquema corporal (ídem, en relació a l'espai que ocupa) Moltes vegades fent expressió ens solaparem amb el grup temàtic Control i consciència corporal. Especialment en els apartats de treball de la percepció espaial i temporal. Cal un bon domini de l'espai i del temps per expressar-se millor OBJECTIUS Cicle inicial:
- Reproduir gestos mitjançant la imitació.
- Actuar sense inhibició en moviments espontanis i suggerits.
- Descobrir moviments possibles amb diferents parts del cos.
- Executar gestos amb la cara, utilitzant les diferents parts.
- Imitar objectes i animals amb el cos.
- Representar amb el cos i cara diferents estats d'ànim.
- Representar diferents accions quotidianes.
- Participar activament i respectar les actuacions dels altres.
- Sincronitzar ritmes en danses lliures o codificades molt senzilles. Cicle mitjà:
- Reproduir o improvisar gestos mitjançant la imitació.
- Actuar sense inhibició en moviments espontanis i suggerits.
- Representar objectes, accions, situacions, oficis, etc., individualment o en grup.
- Representar sentiments.
- Mostrar interès per comunicar amb el propi cos.
- Interpretar els moviments expressius dels companys.
- Participar activament i respectar les actuacions dels altres.
- Experimentar postures i moviments de tot o part del cos que tinguin un missatge conegut per tothom.
CONTINGUTS
ACTIVITATS
Cicle inicial:
