Eficiencia y Equidad: Primer Lício sobre Eficiencia - Prof. Feliu, Apuntes de Economía del Sector Público

¡Descarga Eficiencia y Equidad: Primer Lício sobre Eficiencia - Prof. Feliu y más Apuntes en PDF de Economía del Sector Público solo en Docsity!

Lliçó 2

Eficiència i Equitat

1ª Part: Eficiència

Pla de la sessió sobre Eficiència

1. L'eficiència en el sentit de Pareto
2. Eficiència assignativa, productiva i administrativa.
3. Teoremes fonamentals de l'economia del benestar

• Primer Teorema
• Segon Teorema

4. La Frontera de Possibilitats de Producció
5. ¿Per què la competència condueix a l'eficiència? Anàlisi d’equilibri parcial Anàlisi d’equilibri general

• (^) Òptim de Pareto : Es produeix quan és impossible re-assignar recursos de tal forma que es millori el benestar d’una persona sense que algú empitjori; o quan no podem augmentar la quantitat produïda d’un bé sense reduir la quantitat produïda d’altre. (Utilitat/Producció) - (^) Exemple 1. Economia amb un sol bé (Pomes) i dos consumidors amb =s gustos. La dotació inicial és de 50 pomes per cadascú. - (^) Exemple 2. Economia amb 2 béns (pomes i plàtans) i dos consumidors amb gustos diferents. La dotació inicial és de 25 pomes i 25 plàtans per cadascú.
• (^) L'eficiència en el sentit de Pareto es basa en l’individu.
  • (^) Es preocupa per el benestar de cada persona, no del benestar relatiu. No es preocupa de les desigualtats (no importa la riquesa dels que guanyen). - Tornem als Exemples 1 i 2.
  • (^) Sobirania del consumidor. L’individu és el millor jutge de si mateix.

2. Els diferents tipus d’eficiència: - (^) Assignativa: Els recursos existents s’han d’utilitzar de manera que els béns produïts coincideixin amb la demanda dels consumidors en termes de quantitats i preus. Exemple: Màquina d’escriure. - (^) Productiva: Per un nivell donat d’output els béns han de produir-se al mínim cost o amb la mínima utilització de factors productius. No implica que es compleixi l’eficiència assignativa. - (^) Interna: Estructura organitzativa àgil, flexible i que afavoreixi el procés productiu. Exemple: Cita prèvia DNI. - (^) Administrativa: Eficiència associada a una política pública. - (^) Responsabilitat ( Accountability ): Mecanismes de control i rendiment de comptes, processos de presa de decisió. - (^) Costos administració: Han de ser mínims

Segon Teorema del Benestar: “Tota assignació de recursos eficient en el sentit de Pareto es pot generar a través d’un mecanisme competitiu, mitjançant una redistribució de la riquesa inicial”.

• (^) Si distribuïm la riquesa i deixem que les forces del mercat actuïn lliurement, obtindrem una assignació eficient en el sentit de Pareto, que serà diferent a la que teníem anteriorment.
• (^) Totes i cada una de les assignacions eficients en el sentit de Pareto es pot generar a través d’un mecanisme descentralitzat (un sistema descentralitzat de decisions sobre producció i consum de les empreses i consumidors) i no un mecanisme d’assignació centralitzat (una agència de planificació central).
• (^) En realitat es porten a terme redistribucions de la renda ex-post un cop el mercat ha distribuït la renda i la riquesa. Principalment es fa mitjançant el sistema impositiu i la despesa pública. Cal tenir en compte que tant un repartiment molt desigual o molt igualitari de la renda pot influir seriosament sobre els incentius i la capacitat de creixement de les societats.

8

4. Frontera de possibilitats d'utilitat

La FPP indica el nivell d'utilitat/màxima que pot obtenir una persona A, donada la utilitat d’una altre persona B. O bé la producció màxima que es pot aconseguir d’un bé A, donada la producció d’un bé B. La corba té pendent negativa. Individu B / Producte B Individu A / Producte A y x

• (^) El primer teorema de l’economia del benestar diu que una economia competitiva ha de situar-se en la frontera de possibilitats de producció ( yy ; xx ).
• (^) El segon teorema diu que podem arribar a qualsevol punt de la frontera utilitzant els mercats competitius, sempre que redistribuïm correctament els recursos inicials (la riquesa dels individus).
• (^) D’aquest teorema podem extraure un principi de separació de funcions. L’Estat s’encarrega d’establir el nivell d'equitat redistribuint riquesa (terra, educació, tecnologia, …) i els mercats produeixen de forma eficient. z w A B s

Desplaçaments de la FPP per innovació tecnològica

Taronges Pomes

x 1

y 1

x 2

y 2

La tecnologia pot donar lloc a millores paretianes augmentant la

productivitat, això suposa un desplaçament de la FPP que implica poder

produir més béns amb els mateixos recursos.

11

5. ¿Per què la competència condueix a l'eficiència?

5.1 Anàlisi d'equilibri parcial:  

2 q 2 Q q Q E E Ddq Sdq         E (^) Q E E E E Q E E E EC Ddq p Q P AE EP P EQ Sdq SP E 0 0 ; 0 Quantitat Preu E A S Demanda q 1 Oferta QE^ q 2 E= Equilibri: El benefici marginal (D) és igual al cost marginal (O) Volem demostrar que QQEE^ és la producció òptima. Benestar social = EC + EP =PEAE + SPEE Pèrdua de benestar si ens movem de QE^ a q 1 : Pèrdua de benestar si ens movem de QE^ a q 2 :  

E (^) Q E q Q q

Ddq Sdq

1 1 PE

13

A) Eficiència en el intercanvi: Els béns es distribueixen de forma que no es pot

millorar el benestar d’una persona sense empitjorar el benestar d’alguna altre.

• (^) Restricció pressupostària d’un individu : Mostra les combinacions de béns que pot comprar. La pendent mostra la relació dels preus.
• (^) Corba d'indiferència: Mostra combinacions de béns que ofereixen la mateixa utilitat. La pendent és la relació marginal de substitució (RMS). La RMS mostra la quantitat d’un bé al que es renuncia per a augmentar en una unitat el consum d’altre bé. B  p 1 q 1  p 2 q 2 I 2 I 1 I 0 100 En el punt de tangència, la RMS = relació de preus

U taronges RMS U pomes

Problema del consumidor A

Consideri que taronges = 1 i pomes = 2 El consumidor considera el següent problema de maximització:   1 1 2 2 L U B p q p q A

A A A A A RMS p p q U q U p q U p q U 1 , 2 2 1 2 1 2 2 1 1 0 0                        Subjete a 1 1 2 0 A q Maximitzar U B  p q - p q 

16

B) Eficiència en la producció: Es produeix l'eficiència quan no es pot augmentar

la producció d’un bé sense reduir la de l’altre.

• (^) Recta isocost : Indica combinacions de factors de producció que li costa el mateix a l’empresa. La pendent mostra els preus relatius dels factors.
• (^) Corba isoquanta: Mostra combinacions de factors que generen el mateix nivell de producció. La pendent és la relació marginal de substitució tècnica (RMST). La RMS mostra la quantitat d’un bé a la que es renuncia per a augmentar en una unitat el consum d’un altre bé. CT  pk K  pL L Q 3 Q 2 Q 1 K L En el punt de tangència, la RMST = relació preus factors f L f K RMST  

Q  f^ ^ K , L 

Problema del productor

Consideri el productor del bé X, que té com objectiu minimitzar costos   K L X P L  p K  p L   f ( K , L ) Q L K L X K X

p

p

L

f

K

f

L

f

p

L

L

K

f

p

K

L

, X K L

f

PmaK

K

RMTS

PmaL f

L

Eficiència global: Per a escollir la combinació de béns finals que és millor, és

necessari saber què és tècnicament viable i quines són les preferències dels individus. Es busca la màxima utilitat a partir de lo produït.

• (^) A partir de la tecnologia podem saber la frontera de possibilitats de producció i saber que és viable. La pendent de la frontera és la Relació Marginal Tècnica. Manza K L Naran RMTNaran (^) , Manza  RMSK , L  RMS , E Pomes Taronges Corva d’indiferència FPP RMT=RMS Economia competitiva: , Taronges Taronges Pomes Pomes p RMT P

¿Per què la competència condueix a l'eficiència?

A) Eficiència en el intercanvi:

B) Eficiència en la producció:

C) Eficiència en combinar productes:

A B RMS RMS 1 , 2 1 , 2  , , Taronges Pomes K L K L RMTS  RMTS , , , Taronges Pomes Taronges Pomes K L K L RMT  RMS  RMS