Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Eficiencia y Equidad: Primer Lício sobre Eficiencia - Prof. Feliu, Apuntes de Economía del Sector Público

Documento que presenta el primer de un serie de liçons sobre eficiencia económica, abordando el concepto de eficiencia en el sentido de pareto, la eficiencia asignativa, productiva y administrativa, y los teoremas fundamentales de la economía del bienestar. Cómo la competencia conduce a la eficiencia y analiza la eficiencia en el sentido de pareto, incluyendo ejemplos y definiciones.

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 17/01/2014

joseguardia
joseguardia 🇪🇸

3.3

(10)

2 documentos

1 / 20

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Lliçó 2
Eficiència i Equitat
1ª Part: Eficiència
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Eficiencia y Equidad: Primer Lício sobre Eficiencia - Prof. Feliu y más Apuntes en PDF de Economía del Sector Público solo en Docsity!

Lliçó 2

Eficiència i Equitat

1ª Part: Eficiència

Pla de la sessió sobre Eficiència

  1. L'eficiència en el sentit de Pareto
  2. Eficiència assignativa, productiva i administrativa.
  3. Teoremes fonamentals de l'economia del benestar
  • Primer Teorema
  • Segon Teorema
  1. La Frontera de Possibilitats de Producció
  2. ¿Per què la competència condueix a l'eficiència? Anàlisi d’equilibri parcial Anàlisi d’equilibri general
  • (^) Òptim de Pareto : Es produeix quan és impossible re-assignar recursos de tal forma que es millori el benestar d’una persona sense que algú empitjori; o quan no podem augmentar la quantitat produïda d’un bé sense reduir la quantitat produïda d’altre. (Utilitat/Producció) - (^) Exemple 1. Economia amb un sol bé (Pomes) i dos consumidors amb =s gustos. La dotació inicial és de 50 pomes per cadascú. - (^) Exemple 2. Economia amb 2 béns (pomes i plàtans) i dos consumidors amb gustos diferents. La dotació inicial és de 25 pomes i 25 plàtans per cadascú.
  • (^) L'eficiència en el sentit de Pareto es basa en l’individu.
    • (^) Es preocupa per el benestar de cada persona, no del benestar relatiu. No es preocupa de les desigualtats (no importa la riquesa dels que guanyen). - Tornem als Exemples 1 i 2.
    • (^) Sobirania del consumidor. L’individu és el millor jutge de si mateix.

2. Els diferents tipus d’eficiència: - (^) Assignativa: Els recursos existents s’han d’utilitzar de manera que els béns produïts coincideixin amb la demanda dels consumidors en termes de quantitats i preus. Exemple: Màquina d’escriure. - (^) Productiva: Per un nivell donat d’output els béns han de produir-se al mínim cost o amb la mínima utilització de factors productius. No implica que es compleixi l’eficiència assignativa. - (^) Interna: Estructura organitzativa àgil, flexible i que afavoreixi el procés productiu. Exemple: Cita prèvia DNI. - (^) Administrativa: Eficiència associada a una política pública. - (^) Responsabilitat ( Accountability ): Mecanismes de control i rendiment de comptes, processos de presa de decisió. - (^) Costos administració: Han de ser mínims

Segon Teorema del Benestar: “Tota assignació de recursos eficient en el sentit de Pareto es pot generar a través d’un mecanisme competitiu, mitjançant una redistribució de la riquesa inicial”.

  • (^) Si distribuïm la riquesa i deixem que les forces del mercat actuïn lliurement, obtindrem una assignació eficient en el sentit de Pareto, que serà diferent a la que teníem anteriorment.
  • (^) Totes i cada una de les assignacions eficients en el sentit de Pareto es pot generar a través d’un mecanisme descentralitzat (un sistema descentralitzat de decisions sobre producció i consum de les empreses i consumidors) i no un mecanisme d’assignació centralitzat (una agència de planificació central).
  • (^) En realitat es porten a terme redistribucions de la renda ex-post un cop el mercat ha distribuït la renda i la riquesa. Principalment es fa mitjançant el sistema impositiu i la despesa pública. Cal tenir en compte que tant un repartiment molt desigual o molt igualitari de la renda pot influir seriosament sobre els incentius i la capacitat de creixement de les societats.

8

4. Frontera de possibilitats d'utilitat

La FPP indica el nivell d'utilitat/màxima que pot obtenir una persona A, donada la utilitat d’una altre persona B. O bé la producció màxima que es pot aconseguir d’un bé A, donada la producció d’un bé B. La corba té pendent negativa. Individu B / Producte B Individu A / Producte A y x

  • (^) El primer teorema de l’economia del benestar diu que una economia competitiva ha de situar-se en la frontera de possibilitats de producció ( yy ; xx ).
  • (^) El segon teorema diu que podem arribar a qualsevol punt de la frontera utilitzant els mercats competitius, sempre que redistribuïm correctament els recursos inicials (la riquesa dels individus).
  • (^) D’aquest teorema podem extraure un principi de separació de funcions. L’Estat s’encarrega d’establir el nivell d'equitat redistribuint riquesa (terra, educació, tecnologia, …) i els mercats produeixen de forma eficient. z w A B s

Desplaçaments de la FPP per innovació tecnològica

Taronges Pomes

x 1

y 1

x 2

y 2

La tecnologia pot donar lloc a millores paretianes augmentant la

productivitat, això suposa un desplaçament de la FPP que implica poder

produir més béns amb els mateixos recursos.

11

5. ¿Per què la competència condueix a l'eficiència?

5.1 Anàlisi d'equilibri parcial:  

2 q 2 Q q Q E E Ddq Sdq         E (^) Q E E E E Q E E E EC Ddq p Q P AE EP P EQ Sdq SP E 0 0 ; 0 Quantitat Preu E A S Demanda q 1 Oferta QE^ q 2 E= Equilibri: El benefici marginal (D) és igual al cost marginal (O) Volem demostrar que QQEE^ és la producció òptima. Benestar social = EC + EP =PEAE + SPEE Pèrdua de benestar si ens movem de QE^ a q 1 : Pèrdua de benestar si ens movem de QE^ a q 2 :  

E (^) Q E q Q q

Ddq Sdq

1 1 PE

13

A) Eficiència en el intercanvi: Els béns es distribueixen de forma que no es pot

millorar el benestar d’una persona sense empitjorar el benestar d’alguna altre.

  • (^) Restricció pressupostària d’un individu : Mostra les combinacions de béns que pot comprar. La pendent mostra la relació dels preus.
  • (^) Corba d'indiferència: Mostra combinacions de béns que ofereixen la mateixa utilitat. La pendent és la relació marginal de substitució (RMS). La RMS mostra la quantitat d’un bé al que es renuncia per a augmentar en una unitat el consum d’altre bé. Bp 1 q 1  p 2 q 2 I 2 I 1 I 0 100 En el punt de tangència, la RMS = relació de preus

U taronges RMS U pomes

Problema del consumidor A

Consideri que taronges = 1 i pomes = 2 El consumidor considera el següent problema de maximització:   1 1 2 2 L U B p q p q A

A A A A A RMS p p q U q U p q U p q U 1 , 2 2 1 2 1 2 2 1 1 0 0                        Subjete a 1 1 2 0 A q Maximitzar U Bp q - p q

16

B) Eficiència en la producció: Es produeix l'eficiència quan no es pot augmentar

la producció d’un bé sense reduir la de l’altre.

  • (^) Recta isocost : Indica combinacions de factors de producció que li costa el mateix a l’empresa. La pendent mostra els preus relatius dels factors.
  • (^) Corba isoquanta: Mostra combinacions de factors que generen el mateix nivell de producció. La pendent és la relació marginal de substitució tècnica (RMST). La RMS mostra la quantitat d’un bé a la que es renuncia per a augmentar en una unitat el consum d’un altre bé. CTpk KpL L Q 3 Q 2 Q 1 K L En el punt de tangència, la RMST = relació preus factors f L f K RMST  

Qf^ ^ K , L

Problema del productor

Consideri el productor del bé X, que té com objectiu minimitzar costos   K L X P Lp Kp L   f ( K , L ) Q L K L X K X

p

p

L

f

K

f

L

f

p

L

L

K

f

p

K

L

, X K L

f

PmaK

K

RMTS

PmaL f

L

Eficiència global: Per a escollir la combinació de béns finals que és millor, és

necessari saber què és tècnicament viable i quines són les preferències dels individus. Es busca la màxima utilitat a partir de lo produït.

  • (^) A partir de la tecnologia podem saber la frontera de possibilitats de producció i saber que és viable. La pendent de la frontera és la Relació Marginal Tècnica. Manza K L Naran RMTNaran (^) , ManzaRMSK , LRMS , E Pomes Taronges Corva d’indiferència FPP RMT=RMS Economia competitiva: , Taronges Taronges Pomes Pomes p RMT P

¿Per què la competència condueix a l'eficiència?

A) Eficiència en el intercanvi:

B) Eficiència en la producció:

C) Eficiència en combinar productes:

A B RMS RMS 1 , 2 1 , 2  , , Taronges Pomes K L K L RMTSRMTS , , , Taronges Pomes Taronges Pomes K L K L RMTRMSRMS