¡Descarga Egipte i Pròxim Orient y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!
EL PRÒXIM ORIENT ASIÀTIC: DES DE L’APARICIÓ DE
L’ESTAT FINS A MITJANS DEL SEGON MIL·LENI
Els pobles que habitaven a Mesopotàmia eren molt diferents i variats, pobles amb llengües semites, europees i aglutinants (Una llengua aglutinant és: una arrel a la que anomenem lexema (que normalment és monosil·làbica) i que se li van afegint nombrosos prefixes i sufixes el que crea paraules molt llargues, un exemple modern seria el basc) Pel que fa els semites, aquests provenien de la península aràbiga, i diguem que mentre que la llengua semita es un gran tronc comú, hi ha varies branques, i les 2 principals son: les zones més occidentals (amorreus, eblaïtes, fenicis, ugarítics, hebreus, arameus…) / Zones més orientals (accadis, assiris, babilonis…) Després hi havia els pobles de llengua indoeuropea, com els hitites, elamites, iranis, hurrites → No van tenir gaire presencia en Mesopotàmia, molt puntualment. MITANNI → Va ser un imperi format per 2 imperis, una majoria de origen indoeuropeu, i els hitites dels quals no sabem l’origen Pobles de llengua aglutinant: sumeris → No sabem exactament l’origen
ESCRIPTURA CUNEÏFORME A partir de les nombroses restes que ens han arribat podem deduir que la escriptura era molt important. Segurament va ser inventada a Uruk sobre el 3500 aC Probablement va sorgir en base a les necessitats econòmiques de les societats. → L’agricultura està començant a produir-se en massa, i per comptabilitzar excedents i demés, sorgeix la escriptura. Sorgeixen els pictogrames, que són imatges dibuixades per senyalar el que hi ha en un lloc en concret, o que succeeix. Primer és molt simple. Posteriorment és comencen a mesclar signes i és crea un ideograma, per expressar accions més complexes. Posteriorment es creen els fonogrames, que no volen retenir el seu significat immediat, sinó com sona, tindrà un valor fonètic. El següent pas és combinar aquests fonogrames per expressar el que estàs dient de manera escrita. Encara i que els primers caràcters escrits apareixen al 3500 aC, hem d’esperar al 2600/2700 per veure textos que no són administratius, textos referits a cròniques històriques, explicacions de batalles, etc., i fins al 2450 aC no es comencen a veure poemes, textos llargs, etc. Per escriure, els sumeris utilitzant el material més abundant: l’argila. Escriuen sobre argila fresca amb un punxó de punta triangular, amb forma de cunya (per això escultura cuneïforme), en un inici (escriptura pictogràfica) i va tenir al voltant de uns 2000 signes, però això va variar, i depenent de la cultura de que parlem, pot variar entre 400 i 1000 signes. Varia degut a que hi ha pobles que utilitzen una fonètica que ells no, i per això varien. Durant molt de temps aquesta escriptura va ser un secret, fins que mitjançant la Roca de Behistun, que va ajudar a la seva traducció. Aquesta roca tenia tres textos, un en persa antic, elamita i babilònic, i es tractava de un text que feia referència al rei persa Darios I, de inicis del s. V aC. Cap a mitjans del s. XIX, es va poder traduir aquest text, l’autor va ser: Henry Rawlison, un orientalista britànic (entre d’altres, però ell va ser el principal)
LA DINÀMICA NÒMADES/SEDENTARIS
El principal condicionant de la seva manera de viure és la economia, i els seus principals punts de referència són: el temple i el palau (des de on són dirigits) pels sedentaris i la tribu pels nòmades. En realitat són maneres de viure complementaria, i una convivència una mica ambigua, es tenien respecte. Cal treure les idees falses, com que són uns posteriors als altres, són totalment contemporanis; també cal matissar la idea de que els nòmades eren molt violents i que només es dedicaven al sabotatge, eren pobles ramaders bàsicament, mentre que els sedentaris és dedicaran més a l’agricultura.
EGIPTE Egipte va ser una cultura que prové pràcticament des de la prehistòria, que degut a factors geogràfics i humans van ferla famosa fins a l’actualitat. Egipte està aïllada: rodejada per muntanyes, el mar negre, etc. Va ser molt poc envaïda, i per tant té poques influències, això implica que es manté immutable durant segles. Hi ha una monarquia teocràtica, el rei (faraó) està considerat al nivell de un deu. És una monarquia molt molt forta, molt centralitzada. Hi ha moments que no són així, el que anomenem períodes intermedis on sorgeixen varis estats, però que finalment retornen a la monarquia única. Religió politeista. Cada ciutat té els seus déus principals, i normalment s’organitzen en triades (pare, mare, fill). Pot haver-hi diferents deus principals, depèn totalment de la capital. Per exemple, quan la capital era Menfis, Ra era el deu principal, però quan canvia i per exemple el déu principal és Amón, doncs a tot el regne es el déu principal. El suport bàsic de la societat és el Nil, com a font d’aliments, de comerç, etc. El Nil és l’únic riu important que va de Sud a Nord. Sempre es va considerar un misteri, ja que no es coneixien les seves fonts, que no es va saber fins al s. XIX amb les exploracions europees. Tampoc se sabia perquè cada any sense falta el riu creixia i que quan decreixia deixava terres fèrtils. El riu Nil era tan important que el van acabar deïficant → El déu Hapy. Té característiques d’home (barba) però també femenines (pits, ventre prenyat), per tant simbolitza fertilitat En qüestió de climatologia: la sequedat de l’aire; i la manca de pluges. Els egipcis es podien dividir en dos regions: l’alt Egipte, que és el delta, i el baix Egipte que era al voltant del riu, i en mig es va fundar Menfis, que va ser capital durant molt temps.
EL BAIX EGIPTE El delta suposa 2/3 parts de la terra conreable que hi ha a Egipte, una zona molt àmplia d’al·luvions, travessades per diversos braços del Nil, és una terra molt argilosa, mot rica en òxid de ferro, tot això suposa que sigui una de les terres més fèrtils. Això va permetre mantenir una població molt densa. El conreu era en petites parcel·les, el que dóna lloc a una societat més individualista. Al delta no hi ha presencia d’autoritat emissora (rei), el que si que hi ha són ciutats importants, com per exemple Heliòpolis (ciutat del déu del Sol).
Aquesta escriptura jeroglífica no tenia vocals, no separava les paraules i es podia escriure tan de dreta a esquerra i viceversa. Ser escrivà era difícil i estava molt ben considerat. No era molt practica, lenta, per tant els escribes van desenvolupar un nou sistema d’escriptura que fos més còmode, relegant els jeroglífics a funcions decoratives per monuments. Quan els grecs van arribar a Egipte, i van veure que els monuments estaven replets de aquests símbols els van anomenar jeroglífics (textos sagrats).
L’ESCRIPTURA HIERÀTICA Es com una cursiva de la jeroglífica, feta servir per escriure molt més ràpid. És molt més simple.
L’ESCRIPTURA DEMÒTICA Es comença a fer servir sobre la Baixa Època (el 600 aC) i dura fins pràcticament la caiguda de l’imperi romà. És una escriptura molt més simple de la escriptura hieràtica, que no s’ha perdut, encara es conserva, molt més abundants en lligadures, i és la que utilitza el poble per el seu dia a dia: escriure cartes, etc. Òstracon: trossos de ceràmica reciclats per escriure, encara així el papir era barat. També l’utilitzaven els estudiants neòfits, per no malgastar papir.
ESCRIPTURA A EGIPTE Pel que fa al suport, mai van utilitzar argila per escriure. Ja en època predinàstica trobem trossos de papir però que no estan escrit. El papir es una planta molt abundant a la vora del Nil. S’agafa el tall, es talla en lamines, es posaven paral·leles i després es posaven tires transversals, es premsava i es feia una superfície uniforme per que quedés bé. Per escriure es feia servir sobretot tinta negra i vermella
ELS ULTIMS JEROGLIFICS Egipte va ser província romana, però encara així va conservar les seves característiques culturals. La Inscripció del temple de Filae (24 d’agost del 394 dC) → en el jeroglífic té un relleu d’un deu picat, degut al cristianisme. L’any 380 Teodosi I (emperador de Roma) va proclamar la religió cristiana catòlica com a religió oficial, en convivència amb el paganisme. L’any 390-392 Teodosi I proclama la persecució del paganisme, el que fa que es destrueixi les imatges paganes, el que comporta la destrucció dels jeroglífics. Posteriorment amb la invasió àrab es va acabar de destruir lo relacionat amb el paganisme. Posteriorment, amb Napoleó, es va redescobrir el món egipci, i en aquesta expedició es va descobrir la Pedra Roseta, que incloïa el mateix text en tres grafies: jeroglífic, demòtic i grec antic. La Pedra Roseta expressa un edicte del rei Ptolomeu V (s. III aC), de origen grec. Per tant l’edicte es va escriure en grec per l’alta classe com en egipci (jeroglífic/demòtic) per al poble. La Pedra Roseta va ser traduïda per Jean-François Champollion al 1822, 23 anys després de la seva troballa.
PERIODITZACIÓ D’EGIPTE
Durant els primers moviments, s’alternen els imperis unificats (Imperi), i quan es trenquen aquests imperis (Períodes intermedis). Després del 3r Període Intermedi hi ha la Baixa Època, una època fosca on Egipte serà controlat per assiris, perses, etc. fins que arriba Alexandre Magne i la “lliura” del domini persa. Quan Alexandre mor, domina Egipte un general seu, Tolomeu I. Posteriorment serà controlada per Roma, en època de Cleòpatra, etc.
FONTS PER A L’ESTUDI DEL PRÒXIM ORIENT Una de les fonts més antigues per estudiar és la Llista Reial Sumèria que transmet els noms i les dinasties dels primers reis. Al ser una font antiga, les cronologies són poc fiables, ja que moltes vegades són simbòliques. També es presenten dinasties com si fossin successives i en alguns casos són contemporànies. Tampoc es mostren ciutats importants (no se sap perquè) que són importants en el context històric. Fonts importants són els Annals Reials, que any rere any es narrava tot lo que succeïa, inclús les crescudes del riu Nil → Per exemple la Pedra de Palerm, que ens presenta la història dels faraons entre la Dinastia I i la Dinastia V. Per una altre banda hi ha les Llistes Reials, que senzillament anoten les successions dels reis. Les més importants són: Llista reial de Sakkara, Llista reial d’Abidós, Llista rial de Karnak… També hi ha el cas de que un faraó ha desaparegut, perquè durant el seu regnat va iniciar una revolució religiosa que no va sortir be i que no es volia que apareixes. També s’han destruït dinasties senceres que es feien desaparèixer per que eren invasor, per exemple. Manetó, Història d’Egipte (Aegyptiaca) : Escrita al s. III aC: una llista de reis dividida en 30 dinasties. → Aquesta història d’Egipte s’ha perdut, i la coneixem per resums com p. ex de Eusebi de Cesarea. Heròdot (484-425 aC) → En els seus llibres explica les Guerres Mèdiques i com es va arribar a aquelles guerres. El llibre II de Històries està dedicat a Egipte, que Heròdot va visitar.
LA REVOLUCIÓ URBANA Expressió creada per Gordon Childe. Molt criticada. És un fet que actualment es pot produir en poc temps (mesos o setmanes inclús). Gordon Childe ho va proposar com la creació de una civilització, fet que es molt lent, per tant no podem parlar de revolució. Gordon Childe diu que hi ha 10 condicions per que es produeixi aquesta revolució: o 1. Increment de la població i aparició de les ciutats. o 2. Divisió del treball, aparició d’especialistes. o 3. Aparició de l’excedent agrícola o 4. Aparició d’una arquitectura pública monumental. o 5.Aparició d’una classe dirigent. o 6. Aparició de l’escriptura. o 7. Aparició de ciències exactes (aritmètica, geometria, astronomia…) o 8. Aparició d’un art sofisticat. o 9. Aparició d’un comerç a llarga distància. o 10. Aparició de l’Estat.
Conviuen amb altres poblacions. La seva cultura es barreja amb la cultura sumèria.
ASPECTES SOCIOECONOMICS DE LA FASE URUK (3500-3100 aC) El rei o No hi ha palau laic a banda del temple o El sacerdot és el cap → Règim hierocràtic (govern d’un sacerdot) o En la llengua sumèria “en” que vol dir sacerdot.--> Alguns deus tenen aquesta paraula: Enlil (déu del vent), Enki (déu de l’aigua) o Aquest sacerdot té una funció administrativa i la de defensar la ciutat. o Glíptica (buscar segells) o El rei s’enfronta a moltes adversitats: altres pobles o besties o Aquest líder es mou pel món religiós: administratius. Això fa que surtin clergues i escribes. Escribes registre d’excedents a la ciutat o Organitzen la distribució als especialistes o Projectaven la gran infraestructura (muralles i canals) o Organitzen el comerç a llarga distància Clergat: Ajudaven al rei en matèria religiosa o Culte diari o culte públic → Festes. Antigament el concepte de temple obert al públic no existia. Allà entra la elit. les festes s feien en un altar fora del temple. o També tenien responsabilitats administratives Ús de la força (bèl·lica) o Defensar riqueses pròpies i apropiar-se dels bens d’altres ciutats
ESPECIALISTES I PRODUCTORS D’ALIMENTS No es coneix molt bé l’estructura social. Els especialistes estan molt ben considerats pels seus coneixements i son cuidats per l’Estat. No eren propietaris de res. Depenen del Temple i del Palau.
EVOLUCIÓ DE LA REALESA SUMERIA Després de la fase Uruk (3500-3100 aC) fase protodinàstic (2900-2350 aC) Canvis importants: o Uruk ja no té protagonisme absolut sorgeixen altes ciutats que s’enfronten (Ur, Lagas i Uma) o El poder es torna més laic. Es trasllada del temple al palau. Això no significa que el temple no tingui importància. Hi ha diversos temples (grans i petits) perden importància. Tipus de reis: o “En”: senyor sacerdot → Té totes les funcions (Fase Uruk) o “En si”: rei sacerdot → Té totes les funcions (Fases posteriors a Uruk, ex període sumeri o Augal: guerrer rei → funció militar-administrativa no religiosa (Protodinàstic III) En aquesta època hi han moltes guerres per construir el primer gran imperi Nippur (Baixa Mesopotàmia) Santuari del deu Enlil. On es troba la divinitat suprema. Les diverses ciutats no tenen guerra amb aquesta ciutat. Lagash i Umma guerregen pel control de Nippur. Al final, el rei Lugalzagesi de Umma guanya.
Va imposar la seva hegemonia sobre la regió. Primer “imperi” que dura entre el 2342-2318 aC Els accadis destruiran Umma → Origen semita, fora de Mesopotàmia.
Mapa del regne de Sumer
ACCADIS Arriben als 3000 aC Freqüents guerres que fan que ascendeixin als càrrecs de la administració. El rei que crea el primer imperi accadi es Sargó. Orígens llegendaris. Fill de una sacerdotessa verge. Al tenir un fill l’abandona. La deessa (..) s’enamora d’ell i li promet èxit a canvi del seu amor. Aquest mite es trasllada a Moisès, Romul i Rem, etc. Aquest tipus de rei te orígens foscos, se salva miraculosament i després guia al seu poble i venç als altres pobles. Sargó vol dir “rei legítim” Crea una ciutat denominada Accad (o Agadí), que encara no ha sigut trobada. Amb Sargó es reforma l’exèrcit (armes lleugeres i viatges més ràpids) Imperi més extens: reforma de la burocràcia. Reforça amb guarnicions algunes ciutats per controlar rutes comercials i recursos. L’imperi progressa molt. Sargó crea una dinastia. Accadi dura fins el 2154 aC. Els qutu, pobles de les muntanyes fan desaparèixer l’imperi dos segles després. L’imperi accadi va de la Baixa Mesopotàmia fins el Mediterrani i Síria Amb la desaparició de l’Imperi accadi tornen les lluites dels sumeris per aconseguir la independència. Els sumeris no veuen amb bons ulls als qutu. Un rei d’Ur els fa fora.
La elit són els dirigents o 1. Clergues i escribes o 2. Artesans o 3. Agricultors i ramaders Això portarà a la construcció de palaus i temples per remarcar el poder de les ciutats. El temple es la seu del déu i el palau la seu del cap del poblat. Són llocs que concentren potencia econòmica, allà es distribueixen els excedents. Annexats a ells trobem magatzems arxius i tallers Aquests elements no els trobem als poblats.
ELS SUMERIS S’autodenominen “caps negres” No se sap la procedència. No és semita ni indoeuropea o Pot ser un poblat autòcton que evoluciona o Inicis del IV mil·lenni venen poblats provinents del Caucas Conviuen amb altres poblacions. La seva cultura es barreja amb la cultura sumèria.
ASPECTES SOCIOECONOMICS DE LA FASE URUK (3500-3100 aC) El rei o No hi ha palau laic a banda del temple o El sacerdot és el cap → Règim hierocràtic (govern d’un sacerdot) o En la llengua sumèria “en” que vol dir sacerdot.--> Alguns deus tenen aquesta paraula: Enlil (déu del vent), Enki (déu de l’aigua) o Aquest sacerdot té una funció administrativa i la de defensar la ciutat. o Glíptica (buscar segells) o El rei s’enfronta a moltes adversitats: altres pobles o besties o Aquest líder es mou pel món religiós: administratius. Això fa que surtin clergues i escribes. Escribes registre d’excedents a la ciutat o Organitzen la distribució als especialistes o Projectaven la gran infraestructura (muralles i canals) o Organitzen el comerç a llarga distància Clergat: Ajudaven al rei en matèria religiosa o Culte diari o culte públic → Festes. Antigament el concepte de temple obert al públic no existia. Allà entra la elit. les festes s feien en un altar fora del temple. o També tenien responsabilitats administratives Ús de la força (bèl·lica) o Defensar riqueses pròpies i apropiar-se dels bens d’altres ciutats
ESPECIALISTES I PRODUCTORS D’ALIMENTS
No es coneix molt bé l’estructura social. Els especialistes estan molt ben considerats pels seus coneixements i son cuidats per l’Estat. No eren propietaris de res. Depenen del Temple i del Palau.
EVOLUCIÓ DE LA REALESA SUMERIA Després de la fase Uruk (3500-3100 aC) fase protodinàstic (2900-2350 aC) Canvis importants: o Uruk ja no té protagonisme absolut sorgeixen altes ciutats que s’enfronten (Ur, Lagas i Uma)
o El poder es torna més laic. Es trasllada del temple al palau. Això no significa que el temple no tingui importància. Hi ha diversos temples (grans i petits) perden importància. Tipus de reis: o “En”: senyor sacerdot → Té totes les funcions (Fase Uruk) o “En si”: rei sacerdot → Té totes les funcions (Fases posteriors a Uruk, ex període sumeri o Augal: guerrer rei → funció militar-administrativa no religiosa (Protodinàstic III) En aquesta època hi han moltes guerres per construir el primer gran imperi Nippur (Baixa Mesopotàmia) Santuari del deu Enlil. On es troba la divinitat suprema. Les diverses ciutats no tenen guerra amb aquesta ciutat. Lagash i Umma guerregen pel control de Nippur. Al final, el rei Lugalzagesi de Umma guanya. Va imposar la seva hegemonia sobre la regió. Primer “imperi” que dura entre el 2342-2318 aC Els accadis destruiran Umma → Origen semita, fora de Mesopotàmia.
ACCADIS Arriben als 3000 aC Freqüents guerres que fan que ascendeixin als càrrecs de la administració. El rei que crea el primer imperi accadi es Sargó. Orígens llegendaris. Fill de una sacerdotessa verge. Al tenir un fill l’abandona. La deessa (..) s’enamora d’ell i li promet èxit a canvi del seu amor. Aquest mite es trasllada a Moisès, Romul i Rem, etc. Aquest tipus de rei te orígens foscos, se salva miraculosament i després guia al seu poble i venç als altres pobles. Sargó vol dir “rei legítim” Crea una ciutat denominada Accad (o Agadí), que encara no ha sigut trobada. Amb Sargó es reforma l’exèrcit (armes lleugeres i viatges més ràpids) Imperi més extens: reforma de la burocràcia. Reforça amb guarnicions algunes ciutats per controlar rutes comercials i recursos. L’imperi progressa molt. Sargó crea una dinastia. Accadi dura fins el 2154 aC. Els qutu, pobles de les muntanyes fan desaparèixer l’imperi dos segles després. L’imperi accadi va de la Baixa Mesopotàmia fins el Mediterrani i Síria Amb la desaparició de l’Imperi accadi tornen les lluites dels sumeris per aconseguir la independència. Els sumeris no veuen amb bons ulls als qutu. Un reid d’Ur els fa fora.
PERIODE NEO-SUMERI Intenten oblidar l’imperi Accadi L’art imita l’art sumeri, igual que la religió. Els accadis van estar molt de temps i les dues cultures es van fusionar.
REIS DE SUMER Rei Gudea de Logash (rei sacerdot 2141-2122) Ur-Namur d’Ur (2111-2095)
Tenen molta importància els rituals per propiciar a la fecunditat. Els deus representen cicles de la naturalesa, que afecten a l’agricultura, a l’activitat sexual… Els déus acostumen a ser antropomorfes, són de tamany més gran que el humà i acostumen a portar corones de banyes. Són de caràcter local, cada ciutat té els seus deus propis. Normalment els deus s’ajunten en triades, en el cas dels accadis: An (cel), Enlil (vent), Enki (Ea en accadi) (saviesa). Hi ha més triades, però aquesta és la més important. Per exemple: Nannar o Zuen (més tard Sense) (Lluna), Utu o Babbar (justícia), Inanna (Isthar en accadi) que era deessa de l’amor i de la guerra. Hi havia sacerdots dedicats al exorcisme, a ungir amb oli les estàtues dels deus, en oferir sacrificis, en càntics, ritus funeraris, endevins… Els temples són centres econòmics importants, i molts també es dediquen a la gestió econòmica de edificis relacionats amb el temple. El culte normalment es realitzava als santuaris, zones normalment elevades, a vegades orientats amb els punts cardinals Ziggurat: torre escalonada, de oval i recoberta amb una espessa capa de maons. Estaven relacionats amb el culte als deus, però no es sap del cert quina es la seva funció: altar previnguts de les inundacions, muntanyes artificials per apropar-se als deus, etc. Independent del temple de la ciutat. Creença en un més enllà. Els sumeris i accadis creien que era una ciutat, anomenada Irigal (sumeris) o Irkallu (accadis). Era una ciutat plena d’ombres, on no hi havia ni càstig ni recompensa, era una existència ombrívola, trista (semblant al Hades, però diferent al Infern Cristià, doncs no hi ha càstig). Això va impulsar la construcció de cementiris, que van augmentant la complexitat de l’elaboració de les tombes amb el pas del temps. Segurament els cementiris més coneguts són: el de Kish i el Cementiri reial d’Ur. El Cementiri Reial d’Ur va ser excavat entre 1922 i 1934 per Charles L. Woolley. Conté unes 1850 tombes de diverses tipologies, es van construir utilitzant maons, pedra tova… i en moltes d’elles s’ha pogut trobar el cadàver, i hi ha tombes de gent normal i reial. 16 tombes els reis de la Dinastia I d’Ur descobertes en 1928. Les tombes estaven plenes de objectes preciosos.
PRODUCCIÓ LITERARIA SUMÈRIA-ACCADIA Edubba: Casa de les tauletes o escoles de sacerdots. Aquí els nens aprenien a llegir i escriure, i els més aptes podien ser sacerdots. Els textos acostumaven a estar escrits en tauletes de fang, i s’acostumaven a fer diferents copies que es guardaven en arxius, biblioteques, etc. També es feien catàlegs, per tant coneixem molts títols, encara que no totes les obres es conserven Alta qualitat literària molt diversa: poemes de tipus amorós, composicions mitològiques, epopeies èpiques, himnes religiosos, composicions històriques, elegies, literatura sapiencial, etc. En una primera fase, la literatura accàdia/sumèria és oral fins que es posa per escrit. Enkheduanna, filla de Sargó d’Accad: primer/a escriptor/a de nom conegut en la història de la humanitat: és autora de uns cants per la deessa Inanna.
ELS AMORREUS
Poble provinent e l’oest de Mesopotàmia. Eren un poble semita, que va entrar a Mesopotàmia sobre el 2200 aC i el principal deu (que dona nom al poble) és Amurru. S’integren bé a la societat mesopotàmica, i aprofitant la crisi de la 3ra dinastia d’Ur s’imposen en algunes ciutats, com Babilònia, controlada per Sumu-abum (1894-1881 aC) que inaugura la Dinastia I de Babilònia.
ELS ASSIRIS
Cobren molt protagonisme al nord de Mesopotàmia, fins que al final hi haurà una zona anomenada Assíria, capitalitzada per Assur, que també és el nom del deu principal. Ètnicament tenen una part semita (estan relacionats amb els amorreus) i una part no semita No serà un poble important fins a l’arribada del rei Samshi-Adad I (1813- aC) que funda el Regne Antic Assiri.. Samshi-Adad va dedicar-se a fer una campanya militar pel nord de Mesopotàmia que va expandir molt el imperi assiri. Possiblement Samshi-Adad no va exercir un control ferma, sinó que va designar uns enclaus estratègics on dirigir més o menys una zona on posava de dirigents familiars seus.
L’IMPERI PALEOBABILÒNIC La història de Babilònia es divideix en 5 períodes governats per 10 dinasties; o Període paleobabilònic (2003-1595 aC): Dinastia I, amorrita. o Període mesobabilònic (1594-1028 aC): Dinasties II-IV, cassites. o Època fosca (1027-625 aC): Dinasties V-IX, estrangeres. o Període neobabilònic (624-539 aC): Dinastia X, caldeus. o Domini Persa (539-331 aC).
HAMMURABI Hammurabi va regnar entre el 1792 i el 1750 i gracies a la seva tasca de governant va acabar convertint Babilònia en la ciutat més important de tot el Pròxim Orient. EL seu regnat es diferencia en tres fases: o Fase diplomàtica, on estableix aliances amb altres regnes, com Samshi- Adad. Aquestes aliances li permeten que posi ordre dintre del seu regne. o Fase de les reformes, durant 20 anys es dedica a fer reformes religioses, de ciutats, etc. o Finalment va trencar els pactes que havia fet i es va dedicar a envair ciutats i va crear grans ciutats. Conquereix tota Mesopotàmia i es proclama “Rei de Sumer i Accad”
ESTRUCTURA SOCIAL BABILÒNICA Amb seguretat Hammurabi es conegut pel seu codi legislatiu, que ens permet conèixer no només com eren les seves lleis, sinó com era la societat, la religió, les classes socials, etc. Ens trobem 3 grans estrats socials: o Awilu : lliures (privilegiats), són les capes més altes de la societat
Existeixen molts déus, per tant hi ha molts temples i molts sacerdots que són molt especialitzats, no només en el caràcter religiós sinó en el econòmic dels temples. El temple no és un lloc de adoració col·lectiva, les adoracions col·lectives es fan DAVANT del temple. El temple més cèlebre: el de Marduk a Babilònia, al costat del seu ziggurat (Etemenanki = Torre de Babel) Fins a 40 categories diferents de sacerdots, tots molt especialitzats Hieròdules → Sacerdotesses que exerceixen la prostitució sagrada
DECADÈNCIA DE L’IMPERI PALEOBABILÒNIC Quan mor Hammurabi l’Imperi comença a decaure i a perdre molt territori per causes internes i externes → Les posteriors generacions no saben portar l’imperi El cop de gracia el rebrà el 1595 aC, on una incursió dels hitites acabarà amb la Dinastia I de Babilònia, i amb ella acabarà l’Imperi Paleobabilònic
Mapa Imperi Paleobabilònic
EGIPTE DES DE L’APARICIÓ DE L’ESTAT FINS AL SEGON
PERÍODE INTERMEDI
LES CULTURES PREDINÀSTIQUES (I): ALT EGIPTE
Període predinàstic = no s’ha unit políticament ni culturalment Al Alt Egipte trobem una cultura anomenada Nagada. Durant una etapa anomenada Nagada II s’accelera el procés de jerarquització social que ja havia començat al Nagada I Aparició de societat més complexa, estructuració del treball, etc. Tres centres principals (de Nord a Sud): Abidos, Nagada, Hieracòmpolis.
Sobreviuen gracies a la explotació de jaciments de coure i or (Abidos i Nagada) Estan dirigides per protoreis que encara no dominen tot el territori Hieracòmpolis és una porta d’accés de materials del centre d’Àfrica, el que porta bens de prestigi En aquestes comunitats es comença a observar les primeres formes de momificació
Mapa Alt Egipte Predinàstic
LES CULTURES PREDINÀSTIQUES (II): BAIX EGIPTE Cultura maadiense. Les necròpolis tenen menys importància, més importància els assentaments. Finals de Nagada II → Comencem a veure profunda transformació al Delta. Els elements culturals maadienses comencen a ser substituïts per la cultura de Nagada. Això és degut perquè hi ha gent de l’Alt Egipte s’està assentant al Baix Egipte (pacíficament). Passa sobretot a la part Oriental del Delta. Això succeeix possiblement perquè es volia eliminar intermediaris. Quan un producte es volia importar des de Síria/Palestina havia de passar pel Baix Egipte, i per tant els productes s’encarien. A inicis del Nagada III (3300 aC) → Unificació cultural a tota la vall del Nil (precedeix a la unificació política)
Mapa Egipte
EL “REI ESCORPÍ” No se sap exactament el seu nom. Trobem la seva representació en una maça. Es possible que sigui un rei que coneixem per un altre registre i que no s’ha relacionat o que el nom sigui desconegut
NARMER (c. 3100) Gracies a una paleta (la de Narmer) sabem que Narmer va ser el responsable de la unificació d’Egipte. A la paleta: o Tan a l’anvers com el revers està representada la deessa Bat, una deessa vaca. o Entre les imatges de Bat hi ha el serakh. o Narmer apareix 4 vegades: 2 en forma humana i dos en forma animal (ocell) o Narmer té agafat a un habitant del Delta Occidental (per tant intenció d’envair el Delta Occidental).
o Al costat una representació de un cordador de sandàlies (personatge de la cort) o A la part posterior es representa a Narmer en escala superior a la resta de persones, i al costat una pila d’enemics decapitats. o Representació de la invasió d’una ciutat. o Al centre representació de dos felins amb el coll allargat per fer la forma del cercle central de les paletes (no te a veure amb la resta)
EL PERÍODE TINITA Període Tinita (Dinasties I i II): capital a Menfis Menes = Narmer. Per tant Menes o Narmer va ser l’últim rei de la Dinastia 0 i el primer rei de la Dinastia I. El nom de Tinita prové de que els faraons provenien de la ciutat de Tinis-Abidos Capital a Menfis → Situada entre l’Alt i el Baix Egipte, posició estratègica per controlar els 2 territoris Es sabia que hi havia 2 territoris diferents, però que es complementaven. A partir d’això es comença a crear una dualitat simbològica. Molts dels símbols provenen de l’Alt Egipte, i el Baix Egipte els adapta. o Alt Egipte : déu Set, deessa voltor Nekhbet, corona blanca, el jonc, etc. o Baix Egipte : déu Horus, deessa cobra Uadjet, corona vermella, abella, etc. Per tal d’unificar es va unir les dues corones creen la Corona Doble ( pschent ) Els faraons es fan construir 2 tomes quan moren, a Abidos, prop de Tinis (Alt Egipte), i una altre a Saqqara, prop de Memfis (Baix Egipte): cenotafis (tomba simbòlica). Hi ha casos on el faraó a s’enterra a Saqqara i el cenotafi es fa a Abidos, però molt estrany. Política matrimonial → Molts matrimonis amb dones del Baix Egipte, per tal de tenir un dret que prové no només de la conquesta. Finques agropecuàries del faraó per al manteniment dels cultes funeraris regis. Quan un faraó moria i es divinitzava hi havia un culte diari durant anys que consistia en productes alimentaris, per tant es feien grans finques agropecuàries. Els cultes podien coincidir entre faraons. A més aquests aliments extrets de les finques es podien emprar com a tribut per l’Estat per pagar a funcionaris. El tribut és comunal (per a tota l’aldea) i es fa cada 2 anys. Està sota la responsabilitat del canceller. Es molt possible que a partir d’aquestes finques agropecuàries s’anés determinant el sistema de províncies (nomos) (Dinastia II) i qui les dirigeix són familiars del rei, fet que canviarà per una meritocràcia. Relacions exteriors no gaire conegudes. Contactes comercials amb el Llevant mediterrani (Biblos), per tant Sumeris Els contactes amb el món sumeri són cada cop més rars. Religió: Ja formada en les seves línies generals en aquesta època. Es coneixen els cultes de Ptah, Horus, Set, Min… En la Dinastia II comença el culte al déu Ra (Sol) que tindrà molta importància en l’Imperi Antic. Creences d’ultratomba: Idea de la supervivència de la vida en un més enllà, per tant cal acomodar als difunts.
