Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


proxim orient, Apuntes de Historia

Asignatura: historia antiga, Profesor: no ho se, Carrera: Arqueologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 05/03/2014

lauraa94
lauraa94 🇪🇸

3.6

(18)

8 documentos

1 / 10

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
PRÒXIM ORIENT
1. El Pròxim Orient
La ciutat d’Uruk va ser descoberta per William Loftus l’any 1849. Va ser de les
primeres ciutats on es va utilitzar l’escriptura com a mètode de comunicació
quotidià.
Uruk va propagar la seva cultura per tota la Mesopotàmia, i d’aquesta manera
convertir-se en la primera ciutat del món.
Uruk va passar per diferents etapes. Va ser fundada com a assentament
neolític abans del 5000 aC. Una altra etapa va ser la de màxima expansió (del
4000 al 3200 aC), en aquesta etapa va arribar a extendre’s més de 600
hectàrees. La seva desaparició es va produir cap al 700 dC.
La influència d’aquesta ciutat va ser tan gran que fins i tot hi ha un període
històric que porta el seu nom.
Durant el període d’Uruk, va ser quan aquesta ciutat va predominar sobre les
altres. Tenia un tamany superior als altres assentaments del seu voltant, els
quals no superaven les 10 hectàrees. Uruk va arriar a convertir-se en el màxim
exponent sumeri en l’àmbit social, comercial, burocràtic i militar.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga proxim orient y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!

PRÒXIM ORIENT

  1. El Pròxim Orient

La ciutat d’Uruk va ser descoberta per William Loftus l’any 1849. Va ser de les primeres ciutats on es va utilitzar l’escriptura com a mètode de comunicació quotidià.

Uruk va propagar la seva cultura per tota la Mesopotàmia, i d’aquesta manera convertir-se en la primera ciutat del món.

Uruk va passar per diferents etapes. Va ser fundada com a assentament neolític abans del 5000 aC. Una altra etapa va ser la de màxima expansió (del 4000 al 3200 aC), en aquesta etapa va arribar a extendre’s més de 600 hectàrees. La seva desaparició es va produir cap al 700 dC.

La influència d’aquesta ciutat va ser tan gran que fins i tot hi ha un període històric que porta el seu nom.

Durant el període d’Uruk, va ser quan aquesta ciutat va predominar sobre les altres. Tenia un tamany superior als altres assentaments del seu voltant, els quals no superaven les 10 hectàrees. Uruk va arriar a convertir-se en el màxim exponent sumeri en l’àmbit social, comercial, burocràtic i militar.

Podem dividir Uruk en els següents períodes històrics:

  • Uruk XVIII, període d’Eridu, 5000 a.C. fundació de Uruk.
  • Uruk XVIII-XVI, període del Ubaid, 4800-4200 a.C.
  • Uruk XVI-X, període d’Uruk, 4000-3800 a.C.
  • Uruk IX-VI, període d’Uruk mitjà, 4000-3800 a.C.
  • Uruk V-IV, període d’Uruk, 3400-3000 a.C., primers temples monumentals del districte d’Eanna.
  • (^) Uruk III, període de Jemdest Nasr, 3000-2900 a.C., es construeix el mur de 9 km.
  • Uruk II
  • Uruk I

Organització social i política

  • Societat

Tres grans capes socials:

  • Lliures: eren els més privilegiats. El rei i la seva família, nobles, sacerdots, el clergat, els funcionaris i treballadors en general.
  • Semilliures: aquells que d’alguna manera o altra estan lligats a palau, església...Han d’acudir voluntàriament a la crida de la monarquia en virtut de diversos llaços de dependència.
  • Esclaus: dos subgrups:

Esclaus per disposició judicial, per haver-se venut personalment o per la seva família quan eren nens.

Presoners de guerra. Arriben com a esclaus a la comunitat que els ha capturat. Els seus descendents, normalment, també són esclaus.

  • Organització política

Dalt de tot hi trobem el rei. Sempre pot legitimar per l’elecció d’un Déu.

  • La titularitat que s’acaba imposant és legal (sharrum, en època accadia). És el rei de caràcter militar.
  • El poder passava hederitariament al fill major.
  1. Nannar o Zuen (lluna)
  2. Utu o Babbar (justícia)
  3. Inanna (Ishtar en accadi) (deessa de l’amor – deessa de la guerra)

Ziggurat: és una torre escalonada, feta de tova i recoberta amb un capa espesa de maons. No és sap la seva funció. Hi ha diverses explicacions: llocs alts destinats a protegir els déus d’una inundació. Independentment del temple de la ciutat.

EX: la torre de Babel, Ziggurat d’Ur.

Creença en el més enllà: ciutat força tenebrosa de la qual no es podia tornar. Nom sumèri: Irigal / Nom accadi: Irkallu

Els morts s’enterraven amb l’eixovà funeràri. Al llarg dels temps això varia.

Ex: el cementiri reial d’Ur descobert l’any 1922: també el descobriment de la tumba de Tutankamón. Aquest cementiri és d’època protodinastica, amb més de 1850 tombes construïdes amb toves, maons i pedra. Hi havia 16 tombes reials de les quals no es va trobar el cadàver.

  • Tomba del rei: 63 cadàvers
  • Tomba de la reina Puabi: 52 cadàvers
  • Tomba del pou de l’amor: 64 cadàvers

En aquestes tombes es van trobar grans riqueses, fins i tot els cadàvers dels servidors, cosa que va cridar l’atenció dels descobridors.

  • Producció literària

Edubba: casa de les tauletes o escoles de sacerdots. N’hi havia a les ciutats principals. Eren força ordenats: es posava el número d’ordre de les tauletes i al final es posava la primera frase de la següent, de tal manera que no hi havia confusió. Se’n feien còpies escrites en cuneïforme. (se’n conserven catàlegs de molts tipus)

Els textos que es podien considerar literaris són de diverses temàtiques:

  • Elegies
  • Històriques
  • (^) Èpiques
  • Servicial: consells...

En un inici es va transmetre de manera oral

El 2700/2600 aC es fixa per escrit

Etapa neosumèrica: major creativitat literària

  • Curiositat

Enkheduanna, filla de Sargó d’Accad, era sacerdotessa de la deessa d’Inanna. És l’autora de primer nom conegut més antiga de la història.

Els amorreus

  • Poble provinent de l’oest de Mesopotàmia. Semites.
  • Entren a Mesopotàmia cap al 2200 a.C. S’adapten prou bé.
  • El seu principal déu és Amurru.
  • Un amorreu (Summuabum (1894-1881 a.C) inaugura la Dinastia I de Babilònia.

Els assiris

  • Rep els seu nom gràcies a la seva ciutat més important, Assur.
  • Són una barreja ètnica. Basicament són semites (amorreus), però també tenen components no semites (asiànics).
  • Van aprofitar la caiguda de l’Imperi accadi per conquistar nous terrenys.
  • (^) Utilitzen la llengua accàdia escrita amb cuneïforme.
  • Al 1813 a.C., Shanshi-Adad I (1843.1781 a.C) va fundar el Regne Antic Assiri. - Va confiar els nuclis més conflictius als seus fills - Va augmentar l’administració central - Va reorganitzar el territori de l’Imperi amb districtes que va confiar a funcionaris reials com si fossin governadors - Va refusar l’exèrcit i va deixar guarnicions militars

El rei Hammurabi converteix Babilònia en una gran potència. Es dedica a fer pactes amb reis d’altres potències per tal de posar pau, fer alinces...Quan ja és segur que no tindrà guerres comença a fer reformes a l’interior del seu regne: econòmics, sistema de canalització...Gracies a això Babilònia és cada cop més rica i important. Quan acaba amb les reformes interiors, trenca les aliances fetes i s’enfronta a les altres ciutats. Assiria continua independent pel jurament de fidelitat.

Hammurabi era conegut com a rei de les quatre regions. (també era famós pel seu codi)

  • Estructura social babilònica
    • Classes socials:
  • Awilu: lliures (privilegiats) rei, aristòcrates...
  • Mushkenu (mesquins) dependents o semilliures (poble en general: esclaus alliberats, pastors, pescadors, arrendataris)
  • Wardu: esclaus: propietat de l’Estat, dels temples o de particulars; duien un signe distintiu marcat a la pell o en el pèl.
  • Economia i comerç babilònic
  • Basada en l’agricultura, les manufactures i el comerç.
  • La construcció de canals frena l’empobriment de la classe camperola.
  • El comerç està regulat per la reialesa, però també hi ha mercaders particulars i companyies de negocis.
  • Administració babilònica
  • Hammurabi substitueix els prínceps locals per governadors
  • (^) El país es divideix en districtes o províncies
  • Tota l’administració depèn del rei, el poder del qual és total
  • L’idioma oficial és l’accadi

L’Imperi paleobabilònic va ser creat per Hammurabi (1792-1750 a.C). Sota el seu mandat Babilònia, una ciutat-estat sumèria en poder d’una dinastia amorrita, va passar a ser molt important i a controlar un territori més extens que el d’Ur.

Hammurabi, que va governar a finals del segle XVIII aC i principis del segle XVII,. Va ser el sisè rei de la dinastia amorrita de Babilònia.

Va ser capaç de vèncer els elamites al sud de Sumer i als assiris al nord, i així unificar la major part de Mesopotàmia sota el seu Imperi.

Va crear una sèrie de divisions administratives i va posar un governador al capdavant de cada una. No obstant, Babilònia no era un Imperi forçament unit, tal i com es mostra durant el regnat del seu fill Samsu-ilana.

Samsu-ilana va haver de fer front a moltes revoltes que van acabar amb la independència de les regions del sud i la pèrdua de la franja costera del golf Pèrsic. Aquestes revoltes van començar a la ciutat de Larsa (Rim-Sin II). Rim- Sin II va aconseguir instigar les insurreccions d’Isín, Eshunna, Ur i Uruk. Com a conseqüència Samsu-ilana es va veure obligat a intervenir militarment, arribant fins i tot a destruir les ciutats d’Ur i Uruk.

Aprofitant la debilitat de Samsu-ilana, Elam va aprofitar per atacar el sud de l’Imperi.

El renaixement sumeri.

És un període de la història de Mesopotàmia que comprèn els anys entre la caiguda de l’Imperi acadi i el període de les dinasties amorrites d’Isín i Larsa (d’origen semita) entre els segles XXII a.C i XXI a.C.

  • Administració

Durant l’Imperi d’Ur es va desenvolupar la burocràcia tal i com es veu en les moltes tauletes que s’han trobat i que mostren tot tipus d’activitats: contractes, contabilitat, salaris, horaris de treball, reserves de provisions, registres d’impostos, etc.

  • 2.100 a.C – 2.000 a.C: hi va haver 10 reis (no es coneix el nom de cap)
  • 2.325 a.C: la regió va ser conquistada per Sargon I d’Accad (Accad)